Un pas important cap a l’aprovació del 30% d’habitatge assequible

Nova reunió amb els grups municipals per valorar els darrers informes jurídics i econòmics, que avalen la mesura

Ahir 13 de setembre el grup promotor de la moció d’ampliació del parc assequible a la ciutat de Barcelona va convocar als grups municipals a una sessió de treball. L’objectiu era compartir i valorar els informes jurídics i econòmics tècnics que avalen que la mesura és solvent jurídicament i viable econòmicament.Som a la recta final per fer efectiva la mesura, la votació final serà el 28 de setembre i la prèvia a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el proper dimecres 19, i per això cal deixar clares totes les postures i remarcar els compromisos que els grups municipal van fer efectius el mes de febrer quan la moció va ser aprovada al Ple de l’Ajuntament per tots els grups excepte el PP.

A la reunió es va presentar un important informe jurídic elaborat pel Secretari de l’Ajuntament de Barcelona. Les conclusions són rellevants: des de la perspectiva jurídica la proposta es plenament sòlida, l’encaix competencial, la base legal i la fonamentació de la mesura queden plenament avalades per la Secretaria Municipal. El secretari ha sigut clar i contundent: la mesura és viable i les discussions poden tenir lloc a nivell polític, però la viabilitat jurídica és clara.

De la reunió, també cal destacar que existeix un consens molt ampli sobre la necessitat d’estendrela mesura a tota l’Àrea Metropolitana, però el mateix Secretari ha deixat clar que aquest element no ha de ser un impediment per implementar-laen l’àmbit municipal, perquè aquest fre portaria a la inacció, quan l’Ajuntament és plenament competent en la matèria.

Aquesta argumentació per part d’una figura com el Secretari Municipal, aliè a tot partit polític i altament respectat com a garant de la fe pública i de la legalitat plena de les actuacions dels Ajuntaments, és un element de seguretat jurídica clau, doncs alguns actors, com part del sector inmobiliari, l’havien posat en dubte.

Per últim, també vam conèixer una ampliació de l’informe de sostenibilitat econòmica de la mesura, que de nou avala la seva viabilitat actualitzant les xifres dels preus del sòl i la viabilitat de l’activitat econòmica del sector un cop s’apliqui. El Grup Promotor va explicar als grups municipals les al·legacions presentades al mes de juliol, que van en el sentit de consolidar i millorar l’efectivitat del 305 un cop s’apliqui, fomentant que els nous habitatges protegits que aconseguim siguin de lloguer i de gestió pública o social.

En els propers dies seguirem tenint reunions de treball bil·laterals amb els grups polítics, i el proper dimecres estarem presents a la comissió d’urbanisme, una data clau on ja es podria decidir el resultant de la votació en el ple del 28 de setembre.

No volem perdre l’ocasió per convidar a tota la ciutadania el proper dijous dia 20 a les 19h a la Lleialtat Santsenca a un acte públic obert a la ciutat, amb l’objectiu de crear un espai on podrem escoltar diverses veus reconegudes que ens ajudaran a entendre el repte que tenim davant en matèria d’habitatge i ciutat, així com la necessitat d’activar sense perdre més temps la mesura del 30%.

Volem compartir el moment clau en el que estem per a que tiri endavant i posar de relleu el suport transversal que té la mesura. Us hi esperem!

Seguirem treballant per que la mesura es dugui a terme i sigui aprovada definitivament: la ciutat i el dret a l’habitatge ho fan imprescindible!

#VolemEl30

Anuncis

Comunicat #VolemEl30: Reunions amb els grups polítics i al·legacions

En la setmana del 23 de juliol, el grup promotor de la moció per incrementar el parc d’habitatge protegit de Barcelona, s’ha reunit amb tots els grups polítics municipals. L’objectiu de les reunions ha estat discutir els propers passos i assegurar una aprovació definitiva, al setembre, de la mesura que exigeix que un 30% dels habitatges creats després de grans rehabilitacions i noves construccions a la ciutat, siguin de protecció oficial. Després de la seva aprovació inicial ala comissió d’urbanisme al juny, la mesura haurà de ser votada en la mateixa comissió el 18 de setembre per després ser aprovada definitivament en el ple municipal del 28 de setembre.

 
30p
El resultat de les reunions ha estat molt positiu. Tots els grups municipals reconeixen que la mesura tirarà endavant i la majoria s’ha mostrat favorable a una aprovació al setembre. En relació amb el vot de juny, el moviment ha estat favorable, amb els partits indicant un canvi de posició del no cap a una abstenció i de l’abstenció cap a un sí. De moment, s’espera el resultat de l’informe ampliat sobre la solvència de la mesura, en elaboració per l’ajuntament i a ser presentat al setembre.

Continua llegint

Entrevistas red SET (5) Palma: “Apostem pel decreixement, principalment perquè a nivell ecològic això no s’aguanta”

Entrevista a Carolina Martínez, del col·lectiu ‘Ciutat per a qui l’habita’, darrera de les cinc que el periodista Albert Forns ha realitzat a membre de col·lectius de la xarxa SET de ciutats i territoris del Sud d’Europa contra la Turistització, i cedit amablement a aquest bloc de l’ABTS.

foto-mallorca-1

Quan neix el vostre col·lectiu? Amb quina missió?

El setembre de 2016 a Palma s’organitzen unes jornades del col·lectiu Tot inclòs, que fan publicacions interessants, i que es van titular justament “Ciutat per a qui l’habita, no per qui la visita“. A les jornades s’hi van acostar molta gent interessada pels efectes de la turistificació de la ciutat, i a l’octubre de 2016 es constitueix aquesta assemblea ciutadana amb el mateix nom, i estem en contacte amb associacions de veïnats, que això també és important. Continua llegint

Entrevistas red SET (4) Venezia: “Todos los vecinos perciben un problema con el turismo, hasta los que viven del turismo”

Entrevista con Caterina Borelli del colectivo OPA – Officina di Pensiero e Azione y residente en Venezia, dentro del ciclo de entrevistas realizadas por Albert Forns a colectivos de la red SET de territorios y ciudades del Sur de Europa contra la Turistización.

venezia-1Sois la ciudad más afectada por el turismo del mundo, pero también sois una de las que tiene unas protestas más activas…

Venecia se ha despertado un poco tarde. Visto lo visto, las cosas se tendrían que haber empezado a mover un poco antes. No se si ya estamos en el punto de no retorno –¡espero que no!– pero hace 20 años ya estaban todas las señales para entender hacia donde íbamos. En 1999, por ejemplo, se aprueba la liberalización salvaje de los comercios y la cosa se empieza a descontrolar. Ahora los efectos ya son visibles, tenemos toda la economía de la ciudad volcada hacía el monocultivo turístico, y se está viviendo un despertar de la consciencia ciudadana que antes no se daba.

Hace 20 años también estaban todas las señales de la crisis demográfica que vivimos. Venecia pierde habitantes a un ritmo de 1.000 al año: no todo son personas que se van, también hay muertes, pero el saldo demográfico es claramente negativo. Entre la gente que marcha, hay gente que se va por la presión y otros por su propia voluntad, porque consideran la ciudad incómoda, quieren casas con jardín y estándares modernos, y es que en Venecia vivimos de manera algo premoderna.

El problema con la vivienda no es tanto pagarla, sino encontrarla. No se encuentran pisos de alquiler, porque están todos en el mercado de alquiler turístico. Además cuesta mucho encontrar viviendas de alquiler para rentas medio-bajas, y es muy difícil encontrar trabajo fuera del sector turismo-comercio-servicios, tenemos un mercado laboral muy sesgado. Continua llegint

Entrevistas red SET (3) Lisboa: “¿Para quien rehabilitamos la ciudad? ¿Para los turistas? ¿O para los que la habitan?”

Leonor Duarte, miembro de Morar em Lisboa, entrevistada por el periodista Albert Forns dentro de la serie de encuentros con colectivos de la red SET (ciudades y territorios del Sur de Europa contra la Turistización) a raíz del reportaje sobre el impacto del turismo de masas en 5 ciudades para Crític.foto-lisboa5

Las cifras turísticas de Lisboa son bastante espectaculares. Con 500.000 habitantes superáis los 6 millones de visitantes. Y además la ciudad se está llenando de inversores internacionales, jubilados europeos, jóvenes creativos… ¿Es la tormenta perfecta?

Para mi es el segundo terremoto de Lisboa. Empezó en el centro histórico, había un plan del Ayuntamiento para reformar el centro histórico, un plan que empezó el actual primer ministro, Antonio Costa, cuando era alcalde de Lisboa, con la idea de rehabilitar la ciudad, que hasta entonces estaba llena de edificios abandonados y en malas condiciones, porqué los propietarios no se ocupaban de ellos: como los dueños eran grandes financieros y lugartenientes, estaban esperando tiempos mejores, sin ninguna necesidad de invertir en mantenimiento. El plan de Costa fue atraer extranjeros para invertir, sobretodo franceses, para que comprasen edificios enteros y los reconstruyeran, transformándolos en pisos de lujo. Al mismo tiempo, más o menos con la Exposición Internacional de 1998, empezó a llegar el turismo, y desde entonces ha crecido sin parar.

Continua llegint

Entrevistas red SET (2) Madrid: “El monocultivo del turismo hace de la vida cotidiana una estafa”

Segunda de las cinco entrevistas realizadas por el periodista Albert Forns a miembros de colectivos de la red SET (ciudades y territorios del Sur de Europa contra la Turistización) a raíz del reportaje sobre el impacto del turismo de masas en 5 ciudades para Crític. Carlos Delacalle participa en diferentes colectivos sociales de Madrid, entre los cuales Lavapiés Dónde Vas.

foto-madrid-1

En Madrid ha habido turismo desde siempre. ¿Qué está pasando ahora?

En Madrid ha habido turismo siempre, pero con un impacto muy relativo, porque no era ciudad especialmente atractiva para el turismo internacional. Es una ciudad de posición de privilegio respecto a las infraestructuras, aeropuerto, al AVE radial, que obliga a la gente que quiere ir a cualquier lugar de España a pasar por Madrid. Y últimamente el turismo ha crecido exponencialmente, no porque la ciudad haya mejorado su atractivo, sino por las situaciones de crisis en destinos turísticos anteriores. Madrid ha hecho un esfuerzo desproporcionado para tener turismo, se ha hecho de todo para lograr una candidatura olímpica, y no solo económicamente sino en infraestructuras. Se modificó la normativa urbana para que las plazas hoteleras se multiplicaran exponencialmente con la excusa olímpica, con lo que salieron hoteles por todas partes y se reconvirtió montones de edificios del centro de Madrid… También está la ampliación de la T4 de Barajas y la atracción del negocio de los vuelos baratos, y todas las otras infraestructuras generadas, y con las críticas que conllevan, porqué se fomenta la inversión en larga distancia contra la escala vecinal. Comparados con la inversión en ámbito social, los esfuerzos para atraer turismo son enormes. Si solo se plantea el negocio turístico mirando solo las cifras de facturación y de visitantes puedes sacar una conclusión precipitada y asegurar que es importante mantenerlo, pero hay que considerar otros factores que se ignoran todo el tiempo. Porqué el turismo es una industria extractiva, que gasta mogollón, que no repone y que impone unos hábitos de viaje determinados. Para evaluar el impacto turístico hay que cuantificar las infraestructuras públicas que necesita, la inversión pública directa al sector, el gasto energético, los residuos que genera, el gasto de agua, y todo esto no se mira a la hora de valorarlo. El turismo genera montones de beneficios para los grandes inversiones y para la gente que puede viajar, pero en España el 40% de los ciudadanos no pueden hacerlo. Si lo cuantificas en este plano, el turismo no sale tan rentable. Continua llegint

Entrevistas red SET (1) Donostia: “Creemos que es importante incorporar el discurso del decrecimiento turístico”

El periodista Albert Forns escribió recientemente para Crític un interesante reportaje sobre el impacto del turismo de masas en 5 ciudades de la red SET (ciudades y territorios del Sur de Europa contra la Turistización) a partir de entrevistas a miembros de otros tantos colectivos. Agradecemos la generosidad y amabilidad que muestra al cedernos las entrevistas íntegras, que publicamos estos días empezando por la de Markel Ormazabal, del colectivo donostiarra Bizilagunekin., que literalmente quiere decir “con los/las vecinos/as” y nace de la conjunción de tres palabras: “Bizi” (vivir), “Lagun” (amigo/a), y “Ekin” (actúa).

El turismo en Donostia no es una novedad, la ciudad ha recibido turistas durante todo el siglo XX. Pero entiendo que ahora la cosa va a peor.

Sí, incluso me atrevería a decir que las primeras expresiones del turismo moderno en la península hacen su aparición a orillas del mar Cantábrico, desde Santander a Donostia, cuando los “baños de mar” y los “baños termales” se ponen de moda. Prueba de este carácter histórico es que Antonio Cánovas del Castillo murió asesinado por el anarquista Michele Angiolillo en el balneario de Arrasate-Mondragón, a finales del XIX. La decisión de la Reina Regente María Cristina en 1885 de trasladar la corte todos los veranos a Donostia, consagró a la ciudad como lugar de veraneo de la aristocracia y las altas esferas.

protestes-donostia

Más adelante, durante la guerra del 36, que el norte de la península fuera una de las primeras “zonas liberadas”, afianzó el carácter turístico de Donostia. Es decir, mientras que el resto del territorio seguía siendo un campo de batalla, Donostia y sus alrededores se convirtieron en lugar de alojamiento del franquismo. A lo que hay que añadir el hecho de que Franco mantuvo la costumbre de sus predecesores de veranear por estos lares.

También es cierto que las expresiones de violencia política que hemos padecido durante más de cincuenta años han supuesto una especie de muro de contención ante el veraneo de masas, pero en los últimos cinco años la situación ha cambiado. El cese de la actividad armada de ETA hizo caer ese muro, y coincidiendo en los tiempos, hay que añadir la desmesurada campaña de internalización del territorio que viene desarrollando el Gobierno Vasco, con el fin de atraer capital extranjero tanto en forma de inversores como de turistas.

Existen, además, otras causas que ayudan a entender el crecimiento turístico. Estas son de carácter exógeno y son compartidas con la mayoría de las regiones del sur de Europa. Por un lado está la reestructuración sistémica poscrisis (2008) donde, especialmente en las regiones más golpeadas por la crisis, “el turismo salva el ladrillo” y se convierte en una, a priori, forma rápida de salir de ella. Aunque ya hemos visto que más que una salida era una huida hacia delante en una calle cortada. Y por otro, la inestabilidad posterior a las llamadas “revoluciones árabes” supuso un desplazamiento de los “tradicionales” destinos turísticos de la Cuenca Mediterránea, favoreciendo los destinos continentales ya existentes, pero también creando nuevos. Continua llegint

Contra l’especulació VOLEM EL 30%

Des del grup promotor de la moció aprovada el 23 de febrer per ampliar el parc d’habitatge social a barcelona, ens posem en contacte amb vosaltres, com a col·lectiu o entitat amb qui compartim la lluita pel dret a l’habitatge, per tal de convidar-vos a una trobada amb altres moviments afins que tindrà lloc el proper dimarts 17 de juliol a les 19h a l’Àgora Juan Andrés Benítez (C/ Aurora, cantonada Riereta).

30%-05La ciutat de Barcelona té a tocar la possibilitat d’augmentar el parc d’habitatge assequible amb 400 pisos l’any, si es fa realitat la proposta engegada des de la societat civil de reservar el 30% de noves construccions i rehabilitacions integrals per a habitatge de protecció oficial (HPO). En un context de bombolla de lloguer, encariment dels preus de l’habitatge i de contractes precaris, Barcelona disposa solament d’un 1,6% d’habitatge públic, molt lluny de ciutats europees com Londres (23%), Berlin (30%) o París (20%). Fins un 75% de la població de Barcelona és susceptible d’accedir a l’habitatge protegit, per tant és una mesura pensada pel conjunt de les barcelonines. El 30% d’habitatge protegit es podria aplicar a tot Catalunya i és una eina nova en l’urbanisme per limitar l’especulació urbana i augmentar el parc d’habitatge assequible.

L’habitatge, dret humà bàsic per a una vida digna, és en l’actualitat un negoci molt lucratiu. La nostra proposta pretén que, aquells que es dediquen al negoci immobiliari, destinin un 30% de les seves promocions de més de 600 m2 a habitatges a preu assequible. D’aquesta manera, més persones a la ciutat podran assumir el cost d’accedir a un habitatge, de forma distribuïda per tota la ciutat, com succeeix per exemple a París o Nova York. Fins un 75% de la població de Barcelona és susceptible d’accedir a HPO.

Aquesta mesura es va aprovar al ple de l’Ajuntament de Barcelona el 23 de febrer de 2018, i ara s’ha de portar a la pràctica. Es tracta d’una proposta impulsada per la ciutadania organitzada: la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH), el Sindicat de Llogaters (SLL), la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) i l’Observatori de Drets Econòmics Socials i Culturals (ODESC).

L’aprovació inicial de la mesura del 30%, el mes de juny, és un primer èxit. Cal continuar lluitant fins aconseguir la definitiva. Per superar les lògiques partidistes i la pressió del sector de la construcció, volem estendre la proposta a tota la ciutat, començant per les entitats i col·lectius socials. Entre totes hem de fer entendre que, enmig de l’actual situació d’emergència habitacional a Barcelona, totes les iniciatives socials adreçades a superar-la són necessàries. Com la lluita diària contra els desnonaments, aturar les subhastes d’habitatge o conquerir més drets per als llogaters, l’augment del parc d’habitage públic, protegit i assequible ha de ser una lluita compartida. Estem davant d’una ocasió històrica per corresponsabilitzar el sector privat i no la deixarem passar.

Han donat suport a aquest manifest (llista actualitzada periòdicament):

AAUP arquitectes
ABTS
Antoni Santos Renom
Apropem-nos
ASiA- Assoc Salut i Agroecologia
ASiA-Associació Salut i Agroecologia
Asociació de Veïns Sagrada Familia
Assemblea 15-M Sarrià – Sant Gervasi
Assemblea d’aturades de Nou Barris
Assemblea d’Aturats/es Bcn
Associació acció iniciatives socials
Associació de Veïnes i Veïns de La Satalia
Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat
Associació de Veïnes i Veïns del barri de Porta
Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa
Associaciò de veïns del barri de Sant Antoni
Associació de Veïns del Raval
associació de veïns i veïnes del Barri Gòtic
Associació de Veïns i Veïnes d’Horta
Associació de veïns i veïnes Joan Maragall del Guinardó
Associació de veïns i veïnes Sagrada Família
Associació de Veïns Sant Ramon
Associació de Venïns del Maresme
Associació Entrepobles
Associació Veïnal Vila de Gràcia
Associació Veïns de l’Ostia
Associacio Veins Prosperitat
Assosiaciò de Veïns i Veïnes el Besòs
AVV de la Dreta de l’Eixample
AVV de la Sagrera
AVV de La Satalia
Centre Social de Sants
CICLO Coordinadora de Sindicatos y Movimientos Sociales
Ciutat Vella No Està en Venta
Col•lectiu Punt 6
Comissió d’Habitatge de la Barceloneta
Consell d’Associacions de Barcelona
Constituents per la Ruptura
Ecologistes en Acció Catalunya
ECOM
EnClau d’Espais Integrals SCCL
Escuela Mediterráneo
Fem Sant Antoni
Fundació Foment de l’Habitatge Social
Gént Grant 15M
Grup d’habitatge del Casc Antic
IAC Catac Bdn
La Barceloneta diu Prou

 

Xerrada-debat amb Agustín Cócola: Turisme vs. Vida Quotidiana

Ciutat Vella No Està En Venda i l’ABTS organitzem una trobada veïnal (dimecres 11/7 a les 18:00 a la Plaça Sant Felip Neri) per xerrar i debatre amb l’Agustín Cócola, investigador a la Universitat de Lisboa i autor de “El Barrio Gótico de Barcelona . planificación del pasado e imagen de marca” (sobre la invenció de la “marca gòtica” del barri entre els segles XIX i XX) i d’un acurat informe sobre la relació entre allotjament turístic i expulsió de veïnat al barri Gòtic, que complementa ara amb l’afectació secundària (sorolls, pèrdua de comerç, espai públic) de la indústria turística a la vida quotidiana.

“El impacto del turismo se ha relacionado con casos de desplazamiento y expulsión de residentes. El proceso tiende a reducirse al momento concreto en que un residente es expulsado de su vivienda y entre sus causas se ha hecho especial hincapié en el crecimiento de los apartamentos turísticos. Sin embargo, esta forma de verlo silencia el largo y dramático proceso que normalmente vive una persona antes de irse. Además, la marcha hacia otros barrios no es la única consecuencia, sino que gran parte de la población no es desplazada físicamente y permanece en el lugar. En este sentido, es necesario discutir sobre qué ocurre cuando perdemos nuestros espacios cotidianos porque son apropiados por la industria del ocio. El dominio turístico del espacio afecta tanto al comercio, al espacio público, a la movilidad, al descanso y también elimina espacios de encuentros para la población local. Estos cambios suponen que el residente es desplazado de lugares que son vitales para su vida cotidiana, lo que supone una presión diaria que es vivida como un sentimiento de expulsión y que se traduce en frustración, vulnerabilidad, rabia y problemas de salud mental.”
Agustín Cócola Gant

rhumbnail

Aprovada l’obligació de dedicar el 30% dels nous pisos o grans rehabilitacions a habitatge social a la ciutat de Barcelona

El lideratge i la força de moviments socials i entitats aconsegueix que s’activi aquesta mesura per primer cop a Catalunya.

446729176_21038Avui és un dia històric per a Barcelona i pel dret a l’habitatge. La moció per ampliar el parc d’habitatge assequible a la ciutat ha fet un pas important perquè s’apliqui la primera mesura contemplada i una de les més importants: que les noves construccions i grans rehabilitacions hagin de destinar un 30% a habitatge assequible.
Avui, dilluns 18 de juny la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ha votat la modificació del Pla General Metropolità que ha de fer possible que aquesta mesura s’apliqui de forma real. Sense l’aprovació inicial a la que han donat suport els grups municipals de Barcelona en Comú (BeC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i la CUP Capgirem Barcelona, la mesura hagués quedat directament descartada i no s’hagués aplicat mai. El posicionament del Grup Municipal Demòcrata, Ciutadans (C’s), i del Regidor no adscrit de Demòcrates de Catalunya ha estat l’abstenció. El PP ha estat de nou l’únic que ha votat en contra.
Aquesta important fita no hauria estat possible sense la força de la societat civil barcelonina que lluita diàriament per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat, en aquesta ocasió a través del Grup Promotor de la Moció “Lloguer Públic Bcn”, format per una àmplia coalició d’entitats amb reconeguda trajectòria en la defensa del dret a l’habitatge: la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogaters i Llogateres.
És aquesta coalició la que va posar, per primer cop a l’agenda, la necessitat d’implicar els promotors immobiliaris per augmentar el parc públic d’habitatge a Barcelona enmig d’una cruenta emergència habitacional. Ha estat aquesta coalició la que ha liderat el procés des del principi i ha fet pressió per tal que els grups municipals prenguessin consciència que és necessari endegar mesures immediates per augmentar el parc públic d’habitatge que actualment no supera l’1,5%, molt lluny de la mitjana europea (al voltant del 20%).
En aquest procés de més de 4 mesos, les entitats socials hem aportat propostes tècniques i fórmules jurídiques que hem compartit amb tots i cadascun dels grups municipals en un espai de treball conjunt, per tal d’aconseguir un ampli consens respecte el fons de la mesura i per evitar batalles entre partits. Aquest grup, on participen totes les formacions polítiques, s’ha reunit fins a tres vegades en el darrer mes i la informació ha estat sempre a l’abast de tots ells, de forma transparent.
Tot i que no apareixia a la moció original que vam presentar i es va aprovar al Ple el passat 23 de febrer, la possibilitat d’activar una suspensió de les llicències fins l’aprovacio definitiva era un element important per evitar que alguns operadors esquivin l’obligació demanant-les abans de la mateixa. No obstant, els grups d’ERC i el PSC la rebutjaven, de manera que la majoria simple necessària per aprovar la proposta no era viable. Davant d’aquesta negativa, des del Grup Promotor hem valorat que era més important poder activar la mesura del 30% el mes de setembre amb la seva aprovació final, que no pas acabar amb un bloqueig a la seva aprovació inicial. Les entitats promotores hem entès que l’aplicació d’aquestes mesures era prioritària , i no volíem que els veïns i veïnes veiessin rebutjades les seves reclamacions.
En conseqüència, des del Grup Promotor hem exigit que l’aprovació definitiva sigui al setembre i en els termes que presentàvem a la moció(percentatge del 30% en edificacions de més de 600 m2), motiu pel qual hem demanat als partits polítics favorables que signin el compromís que ho recull. Fins ara, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana de Catalunya l’han signat. Exigim a la resta de partits que s’hi comprometin amb urgència.
En els darrers dies, alguns dels lobbies més poderosos del sector immobiliari -lluny d’assumir responsabilitats- han activat fortes pressions que atenien als seus interessos privats i no pas a l’interès general. Ho han fet en base a falàcies i pors infundades, sense considerar els informes que hem anat presentant. Ha estat el treball de les organitzacions ciutadanes fins al darrer minut el què ha permès obtenir una majoria absoluta, per sobre de la majoria simple necessària per aprovar la mesura.
Ara bé, a partir d’avui serà més important que mai el suport de la societat civil, associacions veïnals, entitats del tercer sector social i sindicats per aconseguir una aprovació definitiva de la mesura el més aviat possible. La modificació de planejament que avui s’ha aprovat per primer cop entra ara en el període d’al·legacions, prèvies a la seva aprovació definitiva el mes de setembre. Durant aquests mesos, promotores i immobiliàries es tornaran a mobilitzar per pressionar a tots els grups polítics. Serà absolutament imprescindible bastir una coalició veïnal i ciutadana molt robusta per fiscalitzar els partits, guanyar el pols als lobbies i assegurar que els grups polítics obeeixen al veïnat garantint el dret a l’habitatge.
Avui donem el primer pas important en una mesura històrica, que ja existeix a altres països però que en el cas de Catalunya s’aplicarà per primer cop a Barcelona. És el principi d’un canvi que cal estendre a tots els municipis de Catalunya.

Continua llegint