Inside Airbnb, com i per què vam reservar i denunciar un pis turístic il·legal

Ara que Airbnb està fent el seu social washing mitjançant publicitat a la tele i patrocinant una coneguda entitat social de la ciutat, amb aquest post volem fer una petita explicació d’allò que l’acció del passat 20/09/16 ha suposat més enllà de les notícies, vídeos i fotos. Volem compartir amb vosaltres com a mínim bona part del procés i treball que ens ha suposat, aquella que ens permet intentar propagar la seva pràctica sense sobre-exposar-nos ni facilitar massa la tasca a qui pugui voler impedir-la.

Abans de res, però, volem agrair totes les mostres de suport, carinyo i alegria rebudes.

En primer lloc, aquest ha sigut un procés llarg. En aquest cas especialment llarg perquè es tractava de la primera acció d’aquest tipus a Barcelona (hem sentit a parlar de quelcom similar a Berlín, amb certes diferències). Han sigut mesos des que va sorgir la idea en sí, la més senzilla i, aparentment, eficaç al món contra Airbnb i plataformes similars: una vegada que l’Ajuntament semblava fer una política activa de persecució d’habitatge turístic il·legal, vèiem que la tasca inspectora no només era lenta i burocràtica sinó que a més rarament tenia lloc per culpa de les obstruccions que Airbnb i els amfitrions i amfitriones hi posen alliçonant turistes per tal que mai no obrin la porta, etc. Es tractava, per tant, d’assegurar la inspecció i d’afegir-hi, a més, totes les proves complementàries possibles.

unfair

“THIS IS AN ILLEGAL AIRBNB HOTEL. AIRBNB FORCES OUT LOCAL RESIDENTS.          CIUTAT VELLA NO ESTÀ EN VENDA. #BcnNotForSale #UNFairbnb”

Vam començar a parlar-ne en petits grups de confiança, però fins i tot la part operativa ha estat lenta i treballosa. Sabíem que l’empresa era ambiciosa i l’objectiu poderós, calia molta precaució. Per aquest motiu, hem treballat en petit grup i hem mirat de protegir com més millor les nostres identitats física, digital, bancària, etc.

Però parlem de com escollir objectiu. En aquest cas, el treball ha començat per quelcom de tan quotidià i passiu com l’observació veïnal: coneixem els nostres barris, hi vivim i convivim, veiem i sabem què hi passa. El fet que en aquesta finca no hi vivia ningú des de feia molts anys era palès per a totes nosaltres, com ho és el fet que quotidianament hi veiem entrar i sortir persones desorientades, mirant mapes en paper o digitals i arrossegant maletes. Això suposava un sospitós, però no necessàriament un de demostrable com a pràctica il·legal. El web municipal de comprovació d’existència de llicències en adreces concretes ens va confirmar la sospita: es tractava de pisos turístics il·legals, sense llicència.

A continuació, vam trobar molt fàcilment la finca en qüestió al web d’Airbnb i vam reservar dues nits (perquè era el mínim ofert), alhora que engegàvem la maquinària investigadora. En aquest apartat són cabdals eines d’ús públic (en diferents nivells) com el Registre de la Propietat o el Cadastre. De seguida vam trobar una altra finca (al Poblenou) i un pis més (al Born) de la mateixa propietat i gestionades per la mateixa amfitriona. L’objectiu, doncs, s’adaptava perfectament a la nostra acció i responia a la necessitat de desmuntar el fals relat que Airbnb utilitza per defensar-se. La plataforma virtual no és utilitzada principalment per veïns/es que no arriben a final de mes sinó que majoritàriament és un cau d’especulació i negoci per grans propietaris.

Fonamental subratllar la importància del rigor en aquestes recerques: es tracta d’una acció de denúncia, i no pot quedar desactivada per una distracció o un detall. Pel mateix objectiu mediàtic, una vegada reservat el pis vam contactar amb una quantitat limitada de mitjans de comunicació que es comprometessin a unes certes condicions i poguessin registrar-ho íntegrament.

Han sigut dies de nervis i feina, preparant cada detall, preveient possibles escenaris adversos i com resoldre’ls. Però a la llum dels esdeveniments podem dir que ha sigut un èxit de crítica i de públic. Hem aconseguit la inspecció, no només d’aquest pis sinó de dos més que els inspectors van trobar ocupats de turistes, hem proporcionat informació suficient perquè l’ajuntament actuï contra els 9 restants del mateix propietari, hem aconseguit ressò mediàtic suficient com per generar contradiscurs al discurs oficial d’Airbnb i, per últim, hem recuperat íntegrament els diners de la reserva del pis. En aquest sentit, un missatge per a amfitriones: Airbnb no us protegeix. Al primer problema anul·la reserva, us fa tornar els diners i es renta les mans.

Alhora, no som tan ingènues com per pensar que ja està tot fet. Per una banda, això suposa en el millor dels casos el tancament de 12 pisos turístics dins un parc d’aproximadament 25000 pisos turístics (10000 de legals i 15000 d’il·legals) a tot Barcelona segons dades oficials i estimacions del portal Inside Airbnb, respectivament. Per una altra, encara no és tancat el procés: esperem expedients de cessament d’activitat i de tancament, vetllarem perquè se n’agilitzi la tramitació però no hi ha res segur encara.

A més, sabem que Airbnb és un monstre poderós, que mou grans capitals i que pot fàcilment destinar ingents recursos econòmics a la posada en marxa de filtres per mirar d’evitar aquestes accions. En aquest sentit, el poder privat és molt més potent que el públic i que el popular.

No hi fa res. No són sinó més motius per continuar. Perquè ens estan buidant els barris i no ens quedarem de braços creuats.

Ciutat és de qui l’habita no de qui la visita. Jornades per respondre a la turistització de Palma

20160923_jornadesturistitzaciopalmaEl passat cap de setmana, un membre de l’ABTS ha estat present com a convidat del col·lectiu Tot Inclós a les  Jornades per respondre a la turistització de Palma: Ciutat és de qui l’habita no de qui la visita.

L’experiència tenia un esperit molt similar al del nostre Fòrum Veïnal sobre Turisme del juliol passat: xerrades per part dels col·lectius convidats (PAH d’Eivissa, ABTS), debat obert amb tota la gent assistent, tallers temàtics (habitatge i espai públic) i una diferència: un dels objectius principals era el de proposar accions a realitzar a curt termini davant el panorama de turistització existent/imminent de Ciutat.

A més d’aquestes activitats hi va haver també molt bon menjar, un ambient molt engrescat i una ruta tan divertida com indignada assenyalant els diversos aspectes i culpables de l’espoli turístic a Palma: la indústria de creuers, les immobiliàries, els negocis gentrificadors, l’ocupació i mercantilització brutals de l’espai públic, la persecució d’activitats no formals al carrer, etc.

web_img_5197-650x433Tota vegada que la diagnosi era ja molt compartida, com a principals conclusions van sorgir la necessitat d’un espai de coordinació dels diferents grups, entitats i sectors preocupats per aquest problema i el desig de portar a terme, com abans millor, algunes accions.

Més concretament, es va decidir convocar una acció contra la Nit del Turisme Sostenible organitzada pel Govern de les Illes Balears, incloent el lliurament de premis al turisme sostenible: la Nit del Turisme S.O.S.terrible, amb els corresponents anti-premis.

Si voleu seguir amb més detall ses jornades, aquí teniu dos articles de La Directa que expliquen a fons tot el que ha succeït al llarg del cap de setmana.

Palma aplega veus contra el col·lapse turístic
Després d’una altra temporada en què l’onada de visitants ha tocat sostre a les Illes, la ciutat ha acollit unes primeres jornades per reunir diferents col·lectius i obrir un debat social sobre el malestar generat per l’allau de visitants

web_img_5242

“Això és un problema de model: si fem cada barri la guerra pel seu compte, no farem res”
Entrevista a Paola Garcia, de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) d’Eivissa, i Daniel Pardo, de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) de Barcelona

web_img_5326_0

 

 

 

 

 

Acció pel dret a l’habitatge i contra els pisos turístics i Airbnb

20/9/16

#UNFairbnb #CiutatVellaNoEnVenda #BcnNotForSale

Des de Ciutat Vella No Està en Venda i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, hem reservat un pis turístic il·legal anunciat a Airbnb, propietat d’una persona que posseeix i lloga d’aquesta manera 12 pisos a tot Barcelona. L’objectiu d’aquesta acció és denunciar a nivell públic, administratiu i mediàtic els nefastos efectes de la proliferació de pisos turístics a la ciutat i la complicitat i impunitat d’Airbnb.

Aquests efectes són, a grans trets: desplaçament del natural ús residencial de l’habitatge cap a usos especulatius i turístics; reducció del parc d’habitatge i hiper-inflació del mercat de lloguer; en definitiva, l’expulsió del veïnat.
1024x1024
Sense deixar de banda les eines de lluita ja conegudes com la denúncia als mitjans de comunicació, la mobilització al carrer o al·legacions als reglaments de l’àmbit turístic, prenem aquesta vegada una nova via d’empoderament veïnal, denunciant i demostrant el problema des de dins. Fem servir la pròpia plataforma digital d’Airbnb per tal de desmuntar també el seu mite d’economia col·laborativa.

En aquesta acció, el grup Ciutat Vella No Està En Venda ha escollit una finca en què només hi ha pisos turístics il·legals, al cor del Barri Gòtic, buidada de tota veïna o veí anys abans. Ha reservat un d’aquests pisos i, des de dins, l’ha denunciat a la Direcció dels Serveis d’Inspecció de l’Ajuntament de Barcelona, a Hisenda, als mitjans de comunicació i a la societat en general.

Aquest propietari lloga, mitjançant Airbnb, un mínim de 12 pisos: 7 en aquesta finca, 4 més a una altra del Poble Nou i 1 al Born (*), tots sense llicència, tots impunement fins ara. Són 12 habitatges que podrien acollir 12 famílies, són 12 llars robades al parc d’habitatge residencial i posades al servei de la màxima explotació d’un dret universal fonamental: el dret a un habitatge digne.

Airbnb sap quins pisos tenen llicència i quins no, però prefereix no fer-ne distincions per tal de poder explotar-los tots, augmentant així el seu profit.
Airbnb dóna instruccions als «amfitrions» per tal d’evitar les inspeccions, i aquests les traslladen a qui reserva els seus allotjaments il·legals.
Airbnb no està proposant cap model d’economia col·laborativa, sinó d’economia especulativa, ja que s’està lucrant brutalment a base d’incrementar les rendes immobiliàries dels grans propietaris.
Airbnb pretén que els seu perfil d’«amfitrió» és el d’una persona amb dificultats per arribar a final de mes o pagar la hipoteca, però la gran majoria d’anuncis correspon a aquests grans propietaris.

Però Airbnb té febleses, les mateixes que s’han aprofitat per dur a terme aquesta acció i que se seguiran fent servir en el mateix sentit de denúncia i persecució del furtivisme immobiliari.

Una vegada més, el veïnat porta la iniciativa en la lluita per l’habitatge i contra els pisos turístics. Si a començaments dels anys 2.DIFUSIÓ!
Acció veïnal #UNFairbnb #PisosTurístics al #Gòtic
Doneu suport humà? 18h BaixadaStaClara
#BcnNoEnVenda000 ja denunciàvem un problema que l’administració negava i ha hagut d’acabar per acceptar, 15 anys després el veïnat segueix anant per davant. Fins i tot ara, amb un govern municipal més sensible a aquest assumpte que els precedents.

A Barcelona, i especialment a Ciutat Vella, els pisos i els edificis sencers que es compren es destinen al lloguer turístic o a promocions de luxe a preus impossibles. La cobdícia i aquestes pràctiques d’expulsió sistemàtica de residents ens estan deixant sense habitatge assequible i, en conseqüència, sense veïnat.
No ens quedarem de braços creuats.

Ciutat Vella No Està En Venda        Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible

* Nota. Acompanya aquest comunicat un dossier que demostra les afirmacions sobre aquest pis i la resta dels pertanyents al mateix propietari i anunciats per la mateixa amfitriona.

Comunicat d’entitats i col·lectius de Ciutat Vella davant la polèmica sobre les terrasses als porxos de la Boqueria

El Mercat de la Boqueria va iniciar fa anys un procés de degradació, fomentant la progressiva expulsió de la clientela de tota la vida i la substitució d’usos veïnals pels d’un parc temàtic orientat al turisme. Aquesta deriva també havia arribat als porxos, on les terrasses feien quasi impossible el trànsit, encara més amb un carro de plaça.

La majoria de terrasses, i fins i tot algun local, no tenien cap mena de llicència, i les que en tenien posaven més taules de les que aquella els permetia. Els restauradors argumenten que havien arribat a una mena d’acord verbal amb l’anterior govern municipal sobre la concessió de llicències per a terrasses als porxos, acord que mai no s’havia concretat i exercien per tant sense llicència, sense mes criteri que el del profit particular i de manera clarament abusiva.
image
Una mica com a tot Barcelona, però de manera especialment acusada donada l’enorme pressió turística, les veïnes i veïns del centre estem habituades -però no resignades!- a veure com interessos privats sotmeten l’espai públic a una autèntica depredació. Passa també a les terrasses i expositors dels quioscos de la Rambla, que només respecten l’espai assignat durant unes setmanes quan, normalment per la pressió veïnal, el districte fa alguna revisió de l’espai ocupat.

En general, tota Ciutat Vella és un territori sense llei on molts negocis (amb honroses excepcions) només compleixen les normes quan la pressió veïnal els força. Estem fartes d’haver de defensar l’espai públic com si fos una veritable guerra en què l’Ajuntament amb prou feines fa el paper d’àrbitre, i sovint ha pres partit per l’interès privat.

En ocasions en què hem denunciat incompliments de llicència o i obertures sense llicència, la resposta de l’Ajuntament ha estat plegar-se a l’estratègia dels fets consumats i atorgar-la a posteriori, premiant l’incompliment. Per tant celebrem que, per fi, l’Ajuntament hagi adoptat una nova política d’exigir el compliment de la normativa. Però encara la trobem excessivament tova. Si realment es vol que la normativa es compleixi, el seu incompliment ha de comportar sancions clarament dissuasives.

En el cas dels porxos de la Boqueria, volem recordar que el mateix dia que, a mig matí, «l’Ajuntament obliga a retirar les terrasses que no tenien llicència», «a mig dia ja hi tornaven a ser». És clar que els infractors no tenen cap por d’incomplir la norma establerta.

Exigim que es revisin els imports de totes les sancions per fer-les realment dissuasives i que, a més a més de sancions econòmiques, l’incompliment reiterat comporti la retirada de la llicència. Una llicència no és un dret: és un permís que, en nom de totes i tots, l’Ajuntament atorga a un particular perquè pugui fer una activitat econòmica privada a la via pública o, en aquest cas, un espai d’ús públic. És a dir, en un espai que pertany a tota la ciutadania o, com a mínim, tenim dret a usar-lo. Algú que ja ha demostrat reiteradament que no pensa respectar aquest dret general, demostra no merèixer cap confiança i, per tant, se li hauria de retirar la llicència, com a mínim, per dos anys.

Sol·licitem també un debat municipal i ciutadà sobre les taxes que els privats paguen per aquest ús de l’espai públic, certament ridícul en comparació amb els beneficis que els suposa. Amb això, per descomptat, no estem assumint que unes taxes mes justes legitimin la privatització de l’espai públic.

Convidem altres persones, col·lectius i entitats de Ciutat Vella i de tot Barcelona a sumar-se a aquestes exigències pel dret a la ciutat. Basta dirigir-se al mail de l’ABTS: abatbcn@gmail.com

Signen: SOS Rambla Veïns (associació veïnal hereva de la consulta de la Rambla, prèviament anomenada Veïns de la Rambla), Associació de Veïns i Veïns del Barri Gòtic, Assemblea del Barri Gòtic, Ciutat Vella No Està en Venda, Assemblea de Joves de Ciutat Vella, Assemblea del Raval, El Raval No Està En Venda, Fem Plaça, Defensem el Park Güell, Associació de Veïns de l’Òstia, (Barceloneta), Associació Cultural El Lokal., La Barceloneta Diu Prou, CUP Casc Antic-Barceloneta.

Amb el suport de: Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.

Habitatge a Fuerteventura: situació límit

Fa algunes setmanes vam rebre al correu abatbcn@gmail.com un correu d’una persona que viu i treballa a Fuerteventura. Ens parlava de problema d’habitatge tan o més greus que els que coneixem a Barcelona, del tipus dels que ja coneixem de, per exemple, Eivissa (persones treballadores sense possibilitat de trobar allotjament allà on tenen feina…). Des d’aleshores hi estem en contacte, i ens ha fet arribar aquesta petició a change.org per tal de millorar la situació. Us agrairem solidaritat activa per tal de millorar aquesta insostenible situació immobiliària:
https://www.change.org/p/presidente-del-cabildo-por-un-alquiler-responsable-en-fuerteventura
A continuació, parla ella mateixa:

Hola,

Soy una vecina del pueblo de Morro Jable, localidad perteneciente al municipio turístico de Pájara, en la isla de Fuerteventura.ply2992_imgg2960_1
He dado con vuestra asamblea a través de un artículo en prensa digital y por ello me he animado a contactar con vosotrxs.
Como podéis imaginar, os escribo para comentaros acerca de la problemática que, al igual que a vosotros, también afecta a los vecinos de mi localidad y de la totalidad de la isla. Aquí somos seis municipios, y la industria turística supone un 95% por ciento de la actividad económica. Yo misma llegué aquí para trabajar en el sector hace doce años, aunque soy de Vigo.
Ya existe una burbuja en toda regla. La gente está desesperada por la falta de vivienda, habiendo muchísima oferta disponible en plataformas como AirBnB. Por mi casa pasa mucha gente preguntando si sé de algo en alquiler y están dispuestos a ofrecer muy altas cantidades. Podéis imaginar que dependiendo del sector hotelero, estos trabajadores tienen unas condiciones más bien precarias, con sueldos a la baja.
Todavía no hay un debate generalizado, ya que el clima social de la isla, por distintas razones, no es proclive a la participación pública. Y los medios de comunicación, si se les puede llamar así, son en su mayoría voceros del Cabildo de Fuerteventura.
Por otro lado, he tenido ocasión de reunirme con la concejala de Urbanismo. Reconoció que el problema existe y que ella misma (este pueblo es bastante pequeño) conoce gente que lo sufre. Pero su respuesta fue que el urbanismo del municipio está obsoleto y que hay muchos problemas para resolverlo, que sus competencias son muy limitadas, que mejor lo hable con el concejal de Turismo…muy decepcionante, pero previsible. Se lava las manos.
Me gustaría pediros que me orientéis un poco acerca de vuestra experiencia y cómo generar un debate social que agite conciencias y que tenga un apoyo ciudadano. Lo veo muy difícil y me veo muy sola. No hay asociaciones vecinales. Pero sí hay mucha gente que se está ganando su buen dinero sin declararlo ni aportar nada al municipio. Y creo que es el momento de abordarlo. Desde mi humilde posición estoy intentando que la gente sea consciente de que esto nos perjudica a todos, pero esta isla es muy endogámica y la gente va un poco al sálvese quien pueda.
Vuestras sugerencias me pueden ayudar muchísimo, ya que lleváis años de lucha.
Os agradezco mucho vuestra atención y os doy la enhorabuena por la iniciativa que demostráis.
Quedo a la espera de vuestras noticias. Recibid un cordial saludo,
X

En correus posteriors, la nostra amiga ha afegir paràgrafs com aquests. Li agraïm tot plegat i mirem de donar un cop de mà a la seva lluita, que ben segur és de moltes altres persones; tant de bo aviat puguin treballar juntes per tal de tirar-la endavant.

Estoy totalmente de acuerdo con respecto al tema de Ibiza, he leído auténticas salvajadas y me causa mucha tristeza ver que desde la política no se hace absolutamente nada al respecto. Si conocéis alguna asociación vecinal o de trabajadores que esté ocupándose de este problema, pasadme por favor alguna vía de contacto.
En cuanto al sector hotelero, la verdad es que no percibo ninguna inquietud al respecto en ellos, el cliente tipo de alquiler vacacional parece que no les interesa. Sí podría perjudicarles el hecho de quedarse con pocos trabajadores en plantilla por falta de vivienda. Seré dura con lo que voy a decir, el personal se nutre mucho de inmigración que se conforma con unas condiciones mínimas de trabajo y unas viviendas más o menos salubres. Es triste pero en su mayor parte es así. Aquí también hay pisos patera. De todas formas puedo indagar un poco más.

EN DEFENSA DE LA FUNCIÓ SOCIAL DE L’URBANISME I EL SEU LIDERATGE CIUTADÀ

Acollim al bloc de l’ABTS, i hi donem suport com Assemblea, aquest text en resposta a la recent carta pública adreçada a l’Alcaldessa sobre l’actuació urbanística municipal al voltant del no-hotel del Palau de la Música.
Perd onar el vostre suport, individual o col·lectiu, envieu el vostre nom, e-mail i DNI, NIE o NIF a revoltaurbanismebcn@gmail.com
elbarriilaciutatelfemlesveines

En data 31 de juliol, sortia publicat al diari La Vanguardia un article informatiu –“El urbanismo barcelonés exige a Colau un acto de desagravio. Tras las absoluciones del caso Palau, casi 200 profesionales piden un reconocimiento público de la alcaldesa al buen hacer colectivo”-, en referència a una carta enviada a l’actual Alcaldessa de Barcelona i signada per 192 professionals, funcionaris, col·laboradors i amics dels màxims responsables d’urbanisme en l’etapa de l’afer de l’hotel al costat del Palau de la Música.

Aquesta carta-manifest sorgeix ara, arran de l’aprovació de nou en el Ple de l’Ajuntament de Barcelona del passat 22 de juliol d’encetar els treballs de revisió de la Modificació del Pla General Metropolità que possibilita la construcció de l’hotel al costat del Palau de la Música Catalana.

S’aprofita així l’oportunitat de la Sentència absolutòria del Tribunal Suprem de 7 de juny dels antics responsables d’urbanisme -encausats per l’existència d’indicis racionals de delicte de falsedat, prevaricació i tràfic d’influències en aquell afer-, per a forçar a l’Alcaldessa de Barcelona a garantir a l’equip de tècnics i funcionaris que actualment treballen i col·laboren amb l’Ajuntament, que l’urbanisme practicat a la ciutat durant les darreres dècades té també la bendició del nou govern . Del contrari , el que podria succeir és que es generés una divisió difícilment reconciliable entre les polítiques urbanístiques que el govern municipal voldria portar a terme i les decisions tècniques de l’equip administratiu preexistent a l’Ajuntament.

Els qui promovem aquest escrit i el seu recolzament i difusió a través de les xarxes, en la seva majoria veïns i veïnes, directament afectats per aquelles polítiques urbanístiques, manifestem la nostra estupefacció davant el que considerem una mena de proposta de adhesió absoluta al que ha suposat el model urbanístic de Barcelona imposat des dels governs municipals anteriors.

Tot i que comprenem i respectem que de ben segur , la petició està signada entre d’altres coses com a mostra de solidaritat i recolzament personal a aquells responsables tècnics i polítics de l’ Ajuntament que s’ han vist involucrats en els fets, entenem que cal informar honestament i objectivament dels fets.

1. La carta-manifest confon deliberadament l’absolució pel Tribunal Suprem de l’antiga cúpula d’urbanisme dels delictes pels quals varen ser imputats, amb un reconeixement de la legalitat i bondat de la MPGM que possibilita la construcció de l’hotel al costat del Palau de la Música.

Una cosa és que des del punt de vista penal no s’apreciï finalment l’existència d’uns delictes pels quals es va iniciar el procediment penal, i una altra ben diferent és l’existència d’il·licituds des del punt de vista administratiu de l’operació . La Il·licitud administrativa ha estat implícitament reconeguda per unanimitat dels grups polítics al ple de l’Ajuntament de juny del 2010 al aprovar-se l’anul·lació de la MPGM i té un primer reconeixement en la Sentència del Tribunal Suprem de 15 de juliol de 2015 que reconeix que era il.legal descatalogar un dels edificis afectats i obliga a retornat el planejament al seu estat incial.

2. La carta omet amb mala fe els continguts de les sentències de l’Audiència Provincial i la darrera del Tribunal Suprem en l’àmbit penal, on NO es reconeix l’existència de cap interès públic en l’operació urbanística.

Per tant, manca en el savoir faire urbanístic de l’anterior cúpula l’element rector essencial de tota actuació urbanística: que aquesta estigui regida per l’interès públic i que les plusvàlues (cas de ser impulsat per iniciativa privada) siguin participades equitativament –respecte els beneficis privats que genera- per part de la comunitat.

Fins i tot, , l’informe d’auditoria de 14 de setembre de 2010 de la Comissió d’investigació sobre el projecte hoteler de la MPGM, elaborat per un despatx d’advocats, el Col·legi d’arquitectes i el Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers qüestiona la manca d’interès públic de l’operació.

3. Ha quedat ampliament demostrat que en el cas de l’hotel del Palau les administracions públiques que hi intervenen han servit subjectivament (pel ascendent social del Sr. Millet i la Fundació privada del Palau, per la “pressió moral indeguda”, les negociacions per a modificar el planejament i repartiment entre Generalitat i els agents privats dels guanys de l’operació,…), els interessos privats del promotor hoteler Olivia Hotels, S.A. per a transformar un equipament docent en un hotel, destruint patrimoni històric i arquitectònic protegit , mitjançant una mena de compravenda privada d’aprofitaments urbanístics de l’edifici pertanyent a la Generalitat de Catalunya.

4. Aquesta praxis urbanística que es defensa NO compleix amb la funció social del urbanisme i de la propietat privada, així com la satisfacció de l’interès públic (sempre confós amb el que molts cops arbitràriament decideixen les autoritats pressionats per altres interessos no precisament públics).

Per tant, els que donem suport a aquesta resposta manifestem que :

En les darreres dècades la pràctica urbanística en Barcelona ha estat fonamentada en molts casos en una col·laboració público-privada lluny del rigor de transparència exigible i de control i participació ciutadanes.

En aquestes operacions l’ajuntament s’ha limitat a validar i tramitar els projectes privats (molts cops presentats com a propis!), fent tot el possible per a que totes les plusvàlues privades es pugin materialitzar a costa d’excepcionar les limitacions d’ordenació contemplades en el Pla General Metropolità.

Això es fa a cop de modificacions puntuals del mateix, aprovacions i modificacions ad hoc de plans especials, contínues transferències de sostre, convenis privats i públics, polígons i sectors discontinus, etc., es a dir fent de l’ús dels instruments excepcionals que disposa la legislació urbanística un ús habitual, normalitzat, legalment justificable, per a servir subjectivament els interessos privats per sobre dels públics.

Estem parlant d’ una pràctica que té com primcipal objectiu, convertir el sòl urbà consolidat de Barcelona (i sobre tot a la mercantilitzada Ciutat Vella), en un sòl contínuament “urbanitzable” segons les necessitats dels inversors.

Aquesta praxis urbanística ha subvertit en molts casos, la funció social de l’urbanisme i de la limitació del exercici del dret de propietat privada a la funció social, als objectius conjunturals del mercat (actualment la industria turística).

Per què l’urbanisme practicat fins ara mai justifica de manera clara, transparent, el destí de les plusvàlues urbanístiques realment generades? Per què no es valoren rigorosament i objectivament les plusvàlues privades i es justifica l’equilibri entre aquests beneficis i el que la comunitat hi participa?

Aquest urbanisme realment practicat ha generat uns costos també a nivell de destrucció de patrimoni històric arquitectònic i de mutació del teixit i paisatge urbà que cap guerra moderna ha causat a la ciutat. I ha generat costos a nivell d’estructures socials i veïnals preexistents absolutament lamentables com els processos de gentrificació o la degradació estratègica de sectors de la ciutat o la generació perjudicis directes als veïns amb polítiques d’usos i ordenacions edificatòries resultants d’aquesta praxis. Una socialització dels costos, dels residus generats pel mercat urbanístic assistit per les administracions públiques.

Aquests efectes són prou coneguts en la història de la pràctica urbanística de Barcelona raó per la que quasi sempre ha estat una pràctica a esquenes dels veïns i veïnes o amb fórmules de simulació en la participació veïnal de determinats projectes sense incidència destacable en la inversió privada. Ha estat un urbanisme d’esquenes als veïns i veïnes, molt tecnificat, de manera que la pràctica s’ha mogut en la cultura del despotisme il·lustrat defensant la resposta afirmativa de Condorcet de si resulta convenient enganyar al poble pel seu propi bé, quan els mecanismes democràtics fallen en l’essencial: el poble no te oportunitat de decidir què és el que li convé.

El cas de l’hotel del Palau de la Música es un exemple paradigmàtic d’aquesta pràctica urbanística. És el modus operandi excepcional però normalitzat en les instàncies tècniques i administratives de l’ajuntament des de fa dècades. És aquesta manera de fer urbanisme la que volem canviar, apropant-lo als ciutadans, democratitzant decisions vitals sobre el territori i la gent que hi viu.

Per acabar, volem expresar a tots els 192 sotsignants de la carta a l’ Alcaldessa que se’ns fa inexplicable que no hagin pensat en què també cal solidaritzar-se amb els principals afectats de l’ afer de l’ hotel del Palau de la Música: els veïns i veïnes que com a resultat de la esementada Sentència del 7 de juny han estat inexplicablement, condemnats al pagament de les costes.

MARIA MAS (EX-PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE CASC ANTIC) i ENRIC MIR ( PRESIDENT DE L’ ASSOCIACIÓ VEÏNS EN DEFENSA DE LA BARCELONA VELLA ) i veïnes i veïns dels barris de Ciutat vella i de tota Barcelona.

Ciutat Vella, 2 d’ Agost 2016

L’ABTS se suma al manifest i la manifestació contra l’especulació i l’elitització de Gràcia

L’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible va decidir en assemblea, ahir (20/07/2016), donar suport al manifest “La Gràcia que volem: sense especulació ni elitització” i sumar-se a la manifestció convocada per a avui mateix (19h30, Plaça de la Revolució). Des de l’ABTS valorem tant els objectius de l’escrit i la mobilització com el fet d’haver sabut ajuntar en defensa del barri tantes i tan diverses entitatst i col·lectius.
A continuació el manifest, que subscrivim.
CnyasDkWAAAMeFZ

La Gràcia que volem: sense especulació ni elitització

El següent manifest és fruit de la feina efectuada durant tres reunions entre diverses entitats i organitzacions de la Vila de Gràcia, entre elles el Banc Expropiat. La primera reunió es va efectuar, amb molta expectativa, el 14 de juny al local dels Lluïsos de Gràcia. Des del Banc Expropiat vam organitzar aquesta trobada perquè vèiem important, tal com dèiem al text convocant, «parlar dels esdeveniments que s’han donat a Gràcia arrel del nostre desallotjament i trobar els punts en comú com a veïnes i veïns que compartim una mateixa realitat de barri».

Per a nosaltres aquest text és un punt de partida, un primer pas, i no podem entendre’l si no està relacionat amb tota la resta de coses que fem com a Banc Expropiat. Per això continuem treballant per a estendre xarxes de suport a Gràcia, continuem plantant cara a l’especulació, continuem preparant-nos per a tornar al Banc Expropiat.

A la Vila de Gràcia patim les conseqüències de l’especulació immobiliària cada dia, una pressió que no para d’augmentar. Trobar pis de lloguer és una odissea, hi ha poca oferta, són caríssims i les condicions acostumen a ser abusives. L’augment de preus també afecta els locals comercials, que obliga a tancar botigues de proximitat i encarir productes. L’encariment de la vida es fa insostenible per a moltes persones, i la solució acostuma a ser marxar a barris més barats, una expulsió constant que està transformant l’estructura social de Gràcia, fent de la Vila un lloc elitista.

Frenar l’expulsió del veïnat amb menys recursos era i és un dels objectius del Banc Expropiat, i el seu desallotjament l’ha convertit en símbol de la resistència. Ha permès posar al centre del debat i visualitzar molt més que és urgent frenar l’escalada de preus, aturar la transformació del barri que ens aboca a convertir-nos en un parc temàtic i defensar una Vila vivible. Els cinc anys de presència del Banc, teixint xarxes de suport mutu, demostren que és possible posar obstacles a l’elitització de la Vila i trobar maneres de viure diferents i fora de la lògica mercantil. Compartint eines per trobar solucions a les necessitats més bàsiques: una casa, menjar, roba… i a la vegada denunciant i assenyalant els i les responsables.

I ara, aquesta resistència es multiplica i s’estén. S’ha generat un moment ideal per trobar-nos i l’oportunitat d’adonar-nos que compartim la mateixa preocupació i les ganes d’oposar-nos fermament a la pressió dels inversors privats que es volen enriquir amb el nostre barri. Som molts i diversos, cada col·lectiu, entitat o associació treballa de forma diferent, però volem caminar en la mateixa direcció. I mostra d’això són la quantitat de lluites que estem duent a terme per fer de Gràcia un millor barri on viure.

Un moment excepcional per sumar forces i reivindicar que no marxem, ens quedem!

El proper dijous 21 de juliol fem un primer pas sortint al carrer i farem una manifestació sota el lema «La Gràcia que volem: sense especulació ni elitització».

Així doncs convoquem a totes les entitats, associacions, col·lectius, organitzacions, grups de treball i assemblees a assistir a la manifestació el 21 de juliol a les 19:30h a pça. Revolució.

‘TOURIST GO HOME’, al Magazine d’El Mundo

Reproduïm aquí l’article de Lola Fernández al Magazine d’El Mundo del 10/7/2016, per no existir en versió web.

PONGÁMONOS EN 1966: HACE SÓLO 50 AÑOS. Visualicemos aquellos desorbitados ojos de Alfredo Landa, ya para siempre epítome del españolito-tipo, mientras exclamaba: «¡Que vienen las suecas!». Concedamos unos segundos para maravillarnos del destino simbólico de esta simplona línea del más que simplón guión de Amor a la española. Medio siglo después, aún destila el júbilo, la ansiedad lujuriosa y las esperanzas de prosperidad que nuestro país viene depositando en el turismo desde que el primer biquini aterrizó en nuestras playas. Hoy, los guardianes de la macroeconomía y los empresarios del sector aún siguen considerando a los turistas su maná caído del cielo. Pero para los vecinos de los barrios más visitados, el hechizo se ha roto.

Pintadas en el casco histórico de Palma de Mallorca rezan: Stop guiris; El turisme destrueix la ciutat; Refugees Welcome, Tourist Go Home. Este «Turistas volved a casa» es ya un clásico en Barcelona, donde un 13% de residentes valora negativa o muy negativamente que la ciudad sea un destino turístico de referencia internacional. Alrededor de 300 personas se manifestaron el pasado febrero «por la abolición de los pisos turísticos» bajo el lema Somos barrios: stop turismo masivo. En las pancartas se leía «Más vecinos, menos hoteles» o «La Barceloneta no se vende», eco de la preocupante pérdida de vecinos de los barrios más castigados por el alza de precios del suelo que conlleva el turis mo de masas. El Barrio Gótico, por ejemplo, ha perdido un 17,6% de población y sus alquileres han subido un 6%. Nadie quiere hablar de turismofobia, aunque el hastío es grande. Digamos, pues, que a vecinos y turistas se les rompió el amor, efectivamente, de tanto usarlo.

«Cansancio sí que hay, pero no desesperación», explica Luis Clar, presidente de la asociación de vecinos de la Seu, el barrio de la capital balear donde aparecieron las pintadas contra los turistas, y que recibe a miles de cruceristas (el 8 de mayo, con ocho cruceros en el puerto, coincidieron casi 22.000). «Entre los vecinos de nuestro barrio, que es el más afectado, no hay turismofobia. En algún otro, sí. Yo creo que el descerebrado, con perdón, que hizo las pintadas vive en un barrio periférico al nuestro. Hace tres años ya hizo una pintada en un hotel, pero la taparon rápidamente y pasó desapercibida. Estoy seguro de que es un fundamentalista de estos que opina que todo lo que viene de fuera es malo. Detrás de esas pintadas hay, posiblemente, un sentimiento político de tierra propia, de que los turistas son invasores. No tiene más significado: un descerebrado».

Daniel Pardo es vecino del barrio barcelonés de Ciutat Vella, uno de los más afectados por el turismo masivo (13.000 vecinos menos en ocho años), y miembro de la Asamblea de Barrios Afectados por el Turismo. Él sí que detecta turismofobia en
su ciudad, hasta el punto de que las estadísticas municipales reflejan que el turismo es la cuarta causa de desvelo ciudadano, por delante del tráfico, los problemas económicos, los transportes o la contaminación. «Claro que hay rechazo», insiste Pardo. «Es difícil no tomarla con los turistas, aunque sea internamente y en silencio, porque están por todas partes. Sólo pasando por este sufrimiento de las molestias que dan pie a la turismofobia llegas a tomar conciencia de la profundidad del problema. Entiendo esa reacción, aunque cuando la racionalizas y desplazas el foco, te das cuenta de que el enemigo no es el turista, sino cierta industria turística sin escrúpulos que sólo busca el beneficio a costa de lo que sea».

Pardo recuerda cómo, hace ocho o diez años, en Barcelona también se sostenía la tesis de que las quejas vecinales por los excesos turísticos eran «cosa de cuatro exaltados o xenófobos», mientras que hoy ya existe «un consenso social bastante avanzado de que se trata de un problema grave, aunque la industria del sector y los lobbies pretendan seguir sacándole tajada, justificándose en su contribución a la economía en forma de puestos de trabajo». Ya el verano pasado Mari Pau Alonso, presidenta de la Asociación Profesional de Guías Turísticos de Barcelona, confesaba a este diario cómo los guías perciben la turismofobia: «Te pisan, te miran mal, te empujan y hacen comentarios despectivos cuando pasas con un grupo de visitantes».

«Eres mi vida y mi muerte», escribieron Quintero, León y Quiroga. Y algo de eso sucede cada verano en estos destinos tan deseados por los turistas. Barcelona, la ciudad que más visitantes recibe del país, se acercará este año a los 10 millones, aunque las estimaciones llegan hasta los 30 millones si contabilizamos los que se alojan en apartamentos, casas de amigos o pasan sólo unas horas en en la ciudad. Hablamos del 15% del PIB y de más de 150.000 empleos: un impacto económico de más de 10.000 millones de euros al año.

magaz_elmundo_pag 38_39.jpgEl PIB balear crecerá en 2016 por encima del 4%, una cifra inédita desde 2000, gracias al turismo: las previsiones menos optimistas sitúan en más de 14 millones los visitantes que recibirá este año el archipiélago. En Valencia, Murcia y Madrid se prevé un 10% más de empleo gracias al aumento del turismo este mismo verano. Puede que nuestra economía no termine de arrancar, pero el turismo va como un tiro. En 2015, España recibió en total 68 millones de turistas que se dejaron aquí unos 68.000 millones, casi lo mismo que el Estado ingresa por IRPF.

Este año, otro más, se romperán todos los récords. La Confederación Española de Agencias de Viajes espera un incremento de las ventas de entre un 12 y un 15%, centrado en el litoral mediterráneo y los dos archipiélagos durante julio y agosto. Lleno completo, como los de antes. En el sector ya se habla del «verano de los 70 millones», una afluencia histórica debido a la inestabilidad política en la competencia (Túnez, Egipto y Turquía) y a los bajos precios del combustible. Hay expectación, hay alegría y hay, por lo bajini, preocupación. ¿Podremos con tantos? ¿A qué precio?

«Miedo, tengo miedo, miedo de perderte», decía la copla del maestro Solano. Sin embargo, este sentimiento, tan español, menudea en Poble Nou, Gracia o la Barceloneta. Parece que a sus habitantes ya no les compensan tanto los beneficios del turismo. O acaso ya no son lo que eran. Sus demandas, cada vez más audibles, van desde lo macro —tener voz y voto de calidad en las decisiones políticas al respecto de la comercialización turística de la ciudad, como defensores de lo que consideran «un bien de todos»— a lo mínimo: que una muchedumbre no te impida cruzar tu propia calle.

«Todo redunda en una destrucción del tejido social», explica Pardo. «La presión inmobiliaria desplaza a la población de estos barrios para sacarle partido turístico a las viviendas. Además, desaparecen los comercios de uso cotidiano y se sustituyen por un tejido comercial especializado en turistas: souvenirs, alquiler de patinetes eléctricos, restauración… Debido a la demanda, aumentan también los precios, de forma que los residentes también quedamos excluidos de este tipo de establecimientos. Y luego está la problemática de la movilidad: las personas mayores tienen miedo de salir a la calle y encontrarse con caravanas de bicicletas que no terminan o patinetes Segway a toda velocidad. Es francamente complicado llevar una vida decente en estas circunstancias.»

Por qué no se produce en Baleares una movilización vecinal parecida a la barcelonesa? ¿Acaso no soportan las islas similar presión turística? «En Barcelona, el aluvión turístico ha descargado en barrios populares, mientras que aquí se produce en barrios donde viven las clases altas y ya existen procesos de gentrificación, de ahí que no exista esa contestación social. A ver qué ocurre ahora que el turismo empieza a penetrar en otros barrios», plantea Ivan Murray Mas, geógrafo, profesor del Departamento de Ciencias de la Tierra de la Universitat de les Illes Balears y miembro del GIST (Grupo de Investigación en Sostenibilidad y Territorio). Murray Mas lleva años analizando la explotación turística del archipiélago. Él mismo se encuentra paradójicamente atrapado por el fenómeno que es su objeto de estudio. «Vivo en un piso de alquiler y en junio termina mi contrato. Estoy temblando porque no sé si me echarán. Es raro que a estas alturas aún no me hayan dicho nada y temo que quieran alquilarlo a los turistas. En cuestión de dos años, un 50% de los pisos de mi barrio han pasado a comercializarse a través de Airbnb».

En su opinión, en Palma no se puede hablar de turismofobia, pero sí de «tensión social» en algunos barrios. «La situación aquí es muy contradictoria, porque son las mismas personas para las que trabajas las que te sacan de tu casa. Conforme el monocultivo turístico vaya inundando el espacio, aumentará la intensidad y frecuencia de estas tensiones, de forma que la balanza se incline cada vez más hacia los costes que
hacia los beneficios que hacían que el turismo fuera aceptado socialmente».

Donde la tensión sí es insoportable es en Ibiza. Murray lo considera «un caso muy bestia a nivel mundial». Allí encontramos el ejemplo más extremo: la demanda turística de camas es tal que los pisos que antes se alquilaban a residentes o trabajadores temporales, se destinan hoy al alquiler turístico a precios inalcanzables. «Una vivienda que antes se alquilaba a una familia por 500 euros, ahora se coloca por 1.000 en el mercado turístico, y sin pagar impuestos», relata Murray. «Los trabajadores del sector ya no pueden vivir en casas: en el mes de mayo tienen que meterse en garajes, pisos patera, camas calientes o hacer las noches en el coche, porque los turistas reclaman sus viviendas».

Es en este sentido que los investigadores hablan ya de «burbuja turística»: «El mismo parque inmobiliario que se hinchó con la burbuja se ha recolocado dentro de otra burbuja, la turística», dice Murray. «De hecho, en ciudades como Nueva York, la mayor parte de la oferta de Airbnb está controlada por grupos turísticos e inmobiliarios, no por particulares».

En mayo, el Govern balear admitía que los recursos hídricos se sitúan un 15% por debajo del año pasado y no puede asegurar un verano sin cortes de suministro. Los controladores de Son Sant Joan advierten de una avalancha de vuelos: las instalaciones están preparadas para unas 66 operaciones por hora y las previsiones apuntan a que deberán operarse un centenar. El gerente del Área de Salud de Ibiza y Formentera, Josep Balanzat, confesó a un diario local que está «preocupado» por las cifras que se prevén esta temporada: «El problema que tenemos en Ibiza es que se colapsa todo: Urgencias, carreteras, playas, todo…».

Llorenç Carrio, concejal del distrito centro de Palma, reconoce que están llegando al límite de su capacidad. «Estamos forzando la máquina y a ver hasta qué punto se puede… No mucho más lejos. Aunque entiendo que tenemos las infraestructuras necesarias para esta temporada y, si aún la temporada que viene es un poquito mejor, para esa también». David Carreras, director del Observatorio Socioambiental de Menorca (Obsam), cree que «seguramente se ha llegado a un límite de lo que se puede soportar en esta isla con las infraestructuras que tenemos. Pero en municipios como Marcadal o San Luis, donde la población se quintuplica en verano, imagínate lo que supone para una carretera o una depuradora asumir de golpe esta diferencia de usuarios. Además, tenemos el único vertedero insular al límite de sus capacidades».

Quedan, al fondo de este tipiquísimo cuadro español, algunas cuestiones incómodas que abren más vías de agua en el tradicional discurso sobre las bondades del turismo. Pregunta Ivan Murray Mas: «¿Cómo es posible que estemos celebrando de nuevo una cifra récord de turistas en Baleares —todo apunta hacia 15 millones—, y tengamos un paro anual de un 15%? Esto lo explicas en otros países y se pegan golpes en la cabe
za. Son datos que no concuerdan. Aquí pasa algo».

Pardo razona exactamente en la misma dirección. «Cualquier persona se da cuenta de que el turismo masivo no es un buen negocio para el habitante de a pie. Está claro que mueve una cantidad enorme de dinero y alguien se la está embolsando, pero no somos los vecinos». David Carreras se acuerda del que menos cuenta en todo esto, el propio turista: «Si la gente conociera la densidad de personas que puede llegar a haber en una
playa, les disuadira de venir en verano. No es lo mismo disponer de 10 m2 por persona, que dos: si sacas el brazo de la toalla, tocas al de al lado».

Jorge Riera aduce que es imposible disuadir al visitante de que venga «porque en Europa existe libre circulación de personas y mercancías». Pardo señala la doblez de tal argumento: «El lobby turístico da por supuesto una cosa inaceptable: que los turistas vienen por sí mismos. Pero no es así: los traen. Existe una maquinaria publicitaria gigantesca trabajando sin descanso que es responsable de esta demanda masiva de ciertos destinos. La máquina tiene que parar». @genericidio

Els comptes del Fòrum Veïnal sobre Turisme

Des de l’ABTS considerem important tenir una comptabilitat clara dels ingressos i despeses del 1r Fòrum Veïnal del sobre Turisme cap de setmana passat. Aquí teniu un quadre que reflecteix els moviments corresponents. Algunes explicacions:
– les aportacions són la suma dels diners que cada grup de l’ABTS va aportar voluntàriament per a l’organització del Fòrum
– les donacions són els diners que la gent assistents va deixar voluntàriament a les guardioles disposades a diferents indrets del Fòrum (MOLTES GRÀCIES!!!)
– els viatges reflecteixen les despeses de desplaçament per portar persones convidades
– els cafès reflecteixen els diners gastats en el servei de cafès durant el matí i la tarda de dissabte
dinars assumits per l’organització: per tal de no deixar fora ningú, vam encarregar més dinars que els assegurats… i ens vam passar una mica, però no es va malbaratar ni un gra d’arró
gots fòrum: són gots que es van perdre i hem de pagar a l’equipament
materials Fòrum: paper, post-its, retoladors, etc. per als tallers
cartells: és l’únic concepte que falta per emplenar, corresponent als diners que cada barri ha invertit autònomament per a la difusió en paper, i que l’organització de l’ABTS assumeix
Comentaris:
– l’estimació inicial de 1.500€ de pressupost era improvisada però força aproximada
– un èxit més del Fòrum: recaptar gairebé 100€ in situ (GRÀCIES!!!)
– a millorar: gestió dels gots
– ara ens trobem amb un inesperat superàvit, que probablement convertirem en caixa d’inversions cara a properes mobilitzacions i/o esdeveniments.
Des de l’organització volem agrair,una vegada més, la confiança depositada per tantes persones. Seguim.comptes(totes les quantitats en euros)

Sobre el #FòrumVeïnalTurisme i mala praxis periodística

Des de l’ABTS estem sorpreses i preocupades per les informacions aparegudes aquest passat diumenge al matí al diari digital Crònica Global (“Polémica en el Foro Vecinal de Turismo de Barcelona por los vetos” del 3/72016) que, citant paraules de «asociaciones y personas pro crecimiento vacacional» parlen de suposats vetos a aquests col·lectius a la celebració del Fòrum Veïnal sobre Turisme .

Aquest article està trufat de falsedats. Lamentem que qui l’hagi redactat no s’hagi apropat al Fòrum (com ho demostra els errors en citar les representants de FAVB i CONFAVC presents, que van canviar a última hora per impossibilitat d’assistència de les previstes) ni s’hagi posat en contacte amb l’ABTS per tal de contrastar la veracitat d’aquestes declaracions.

carta_a_Xavier_Salvador_President_CrònicaGlobal
Enumerem:

– no hi ha hagut cap veto, ni cap invitació a no participar; aquestes persones semblen referir-se al correu electrònic que vam enviar els passats dies 28 i 30 de juny, en reacció a l’enorme quantitat (més de 200) i diversitat (des d’elements notables de la indústria turística fins parlamentaris, altres càrrecs públics i persones que es presentaven com d’un partit polític o un altre) d’inscripcions rebudes; en aquest missatge, recordàvem el caràcter veïnal de la trobada, i la necessitat conseqüent d’atenir-se a la recerca de l’interès públic participant com a veïnat i deixant de banda interessos privats

– cita: «Al menos representantes de otras dos entidades favorables a la expansión de la industria han enviado peticiones de participación a título individual, sin éxito.» ; aclariment: totes les inscripcions han sigut tingudes en compte i no s’ha impedit l’accés a ningú, ni tan sols hi ha hagut missatges per part nostra ulteriors al referit

– el diari digital recull també una informació segons la qual la Regidora d’Urbanisme Janet Sanz hauria estat al Fòrum; en primer lloc, hi tenia tot el dret com una veïna més, però és que a més ni s’hi va inscriure ni hi va participar

– la fal·làcia més greu, en tot cas, és la suposada subvenció del Fòrum Veïnal sobre Turisme per part de l’Ajuntament; desmentim categòricament aquesta afirmació: el Fòrum va ser absolutament auto-organitzat i auto-finançat a partir d’aportacions dels col·lectius i entitats de l’ABTS en un sobre-esforç econòmic únicament explicable per l’entusiasme davant aquest repte.

En definitiva, constatem una mala fe clara per part de les citades associacions pro turisme i d’Apartur. Podem enviar el contingut del citat correu electrònic a qui interessi, no tenim res a amagar.

Constatem igualment, i en el millor dels casos, una clara mala praxis de qui hagi redactat l’article i del mitjà que el publica, ja que no han contrastat aquestes greus acusacions, precisament en un cap de setmana en què se sabia on trobar-nos física i telemàticament, i que hem passat atenent altres mitjans molt més interessats pel Fòrum que per mentides interessades. Es tracta per tant de clara negligència periodística o d’interessos privats que han pretès deslegitimar el Fòrum.

Exigim per tant -en virtut de l’article 1 de la Llei Orgànica 2/1984 del 26 de març- la rectificació de les informacions difoses per part del Crònica Global. I passem a altres coses més interessants i importants, que abunden.