L’ABTS, amb la manifestació veïnal STOP Massificació Turística a Sagrada Família

Ens adherim al manifest i ens sumem a la convocatòria: el proper dissabte 28 d’octubre serem al barri de la Sagrada Família, un dels més maltractats per la sobre-explotació turística, fent costat a un veïnat que no en pot més de tanta massificació, problemes d’habitatge i de mobilitat, pèrdua d’espai públic i de diversitat de comerç, etc. Vine tu també, i porta el teu carret de la compra, símbol de la resistència veïnal!
MANIFESTACIÓ - amb carret compra (1)Aquí teniu el manifest impulsat des de l’organització, al qual l’ABTS ja s’hi ha adherit.
Envia la teva adhesió a avvsagrada@gmail.com

EL TEMPLE ENS OFEGA

STOP A LA MASSIFICACIÓ TURÍSTICA

La ciutat de Barcelona pateix el fenòmen de la massificació turística, que continua creixen, sense cap aturador, impulsat pels lobbyes turístics i els especuladors financers. Hem arribat a un punt en el que el decreixement turístic crida a la porta de la raó, si el que volem és construir una ciutat amb pesonalitat pròpia, front als que volen convertir la ciutat en un parc temàtic.

El cas de Sagrada Família, n’es un bon exemple del que està succeint :
La visita del Papa Benet XVI, a la tardor de l’any 2010, va establir la línia vermella de la capacitat turística dels entorns de la Sagrada Família, i va obligar a prendre un seguit de mesures per compatibilitzar la vida quotidiana veïnal amb aquest volum d’activitat turística, que han estat pagades per l’erari públic de la ciutat.

De poc ha servit aquest esforç del veïnat i l’Ajuntament, perquè entre els anys 2015 i 2016 la JUNTA DEL TEMPLE ha incrementat en un 40% l’oferta d’entrades a la Basílica, passant de 3’2 milions de l’any 2014, als 4’6 milions a l’any 2016. Això implica un volum total de persones, a l’espai públic de l’entorn del Temple, de més de 16 milions de persones l’any. Hi ha dies, en temporada alta, que la xifra de visitants supera als 51.000 habitans de tot el barri.

Aquesta és una situació que desborda totalment al barri, i es manifesta de forma directa en una mobilitat insostenible, amb línias de Metro totalment saturades en temporada alta, a prop de 55.000 autocars que traslladen gairebé 3 milions de persones que colapsen les voreres dels carrers colindants i un nombre similar, transportats pels Busos Turístics.

L’impacte brutal, es trasllada també al dret a l’habitatge: Amb la proliferació d’habitatges d’ús turístic, molts d’ells il•legals i l’especulació dels fons d’inversió que compren edificis sencers, expulsen als veïns al carrer i tallant de socarrel l’emancipació dels joves, pel preu desorbitat dels lloguers. Per si fos poc, la Junta del Temple preten expulsar amb diners públics als veïns dels edificis que “fan nosa” entre els carrers Mallorca i Aragó, en virtut d’un Pla General Metropolità obsolet i amb el propòsit evident de portar més turistes.

Una situació similar la vivim en el comerç del barri, amb el tancament de 700 establiments, on les botigues de proximitat s’estan substituint per bars i terrasses, botigues de souvenirs per rentar diners negres i grans cadenes d’alimentació que també oloren el negoci turístic.

La contaminació ambiental, atmosfera i soroll, invaeixen amb intensitat la vida quotidiana, com a factors d’empobriment de la salut i la convivència dels habitants de Barri.

De tot això, la Junta del Temple no vol saber res i continua la seva cursa per vendre’ns la fal·làcia de l’any 2026, com a coartada per fer un 60% més de volum d’obra, sense que l’Ajuntament i el Districte els hagi aturat, tot i no tenir les llicències preceptives.

En un país laic, és inversemblant que una fundació eclesiàstica, amb l’arquebisbe al cap, que no paga impostos faci un gran negoci, envoltat per la gran burgesia catalana, a costa del barri i la ciutat, incomplint greument la legalitat.

No s’enten la impunitat amb la que actua la Junta, des de fa molts anys, sense la complicitat de les admimistracions publiques:
– Estan fent unes obres il·legals, sense llicència d’obres.
– Estan desenvolupant una activitat il•legal, sense llicècia d’activitats.
– Estan gaudint d’unes exempcions fiscals contraries a la legislació europea.

Hem arribat al límit de la tolerància al barri. La culpa no la tenen els turístes, la tenen els que fan el gran negoci destruint el barri, i això no ho podem permetre. Cal plantejar com a element fonamental un escenari de decreixement, com a pal de palier de les mesures que s’han d’implantar a curt, mig i llarg termini

La gran majoria del barri viu amb molta preocupació als extrems que s’està portant la massificació turística i hem decidit crear una plataforma veïnal per tal d’exigir solucions estructurals al Temple i a les administracions públques, basades en el programa següent:
• Compliment de la legalitat urbanística i fiscal per part de la Junta del Temple.
• Regulació del volum de turistes, en funció de l’espai compartit i de les infraestructures disponibles. Pla de mobilitat dels entorns.
• Millores en la gestió de fluxes dels grups i de l’espai compartit.
• Salaris i condicions de treball dignes a tot el sector, Temple inclòs.
• Defensa del dret a l’habitatge, en la modificació del PGM dels entorns del Temple.
• Sustitució de la LAU i creació d’un parc públic d’habitatges de lloguer assequibles.
• Fora pisos turístics de les comunitats veïnals.
• Tramvia per la Diagonal per millorar la mobilitat i la qualitat de l’aire.
• Pla d’usos dels entorns massificats i pla d’impuls del comerç de proximitat a tot el barri.
• Construcció dels equipaments que el barri necessita, com ara, la Residència de Gent Gran-Centre de dia, escoles bressol o espais per a Gent Jove.

El futur del barri està en joc i tots els veïns, veïnes i estitats hem aixecar la nostra veu, perquè VOLEM UN BARRI PER VIURE-HI i NO ESNS FARAN FORA.
Barcelona octubre de 2017

Anuncis

Crònica de la Trobada Comunitària sobre Turisme a Donostia

Els dies 29 i 30 de setembre, vam ser a Donostia arran de la invitació dEz Naiz Giria Donostian -un dels grups que venen denunciant els efectes de la indústria turística a la ciutat- a la trobada “Turismoaz pensatzeko topaketa herritarrak / Trobada comunitària sobre turisme”, organitzada amb la finalitat d’aplegar diferents forces socials locals a treballar al voltant d’una indústria que està capgirant la ciutat.photo_2017-10-07_09-45-54

A la trobada -que va atreure l’atenció de mitjans de comunicació com l’Argia i Naiz– hi van participar molts grups de la ciutat (associacions veïnals, la plataforma que s’oposa a un projecte demencial de metro, la que porta anys lluitant contra l’abocador, col·lectius anti-gentrificació, projectes d’habitatge cooperatiu, un col·lectiu que ha okupat un habitatge dins un edifici on s’hi projecta un hotel al casc antic…) i dos convidades: Larrun Ez Unki -grup ecologista de Larrun, muntanya sobre la frontera amb Frància, que lluita a més contra una mena de parc temàtic / ressort que s’hi vol construïr arran de la turistització de la zona- i l’ABTS.

El procés de turistització és força recent a Donostia, però està agafant una embranzida que fa imprescindible l’organització de la població ja. A la seva gènesi s’hi apleguen diferents factors; la proliferació generalitzada del turisme, la capitalitat ciutadana de la cultura atorgada a Donostia el 2016 i la fi del conflicte violent a Euskadi, el caràcter turístic tradicional de la ciutat des de començaments del segle XX com a balneari de la monarquia i la noblesa…

Així, el problema ha esdevingut debat a la taula de dinar de totes les llars i aquest estiu s’han donat les primeres friccions -acusacions de turismefòbia incloses. S’acaba d’aprovar una normativa municipal de pisos turístics tan pobre com coneguda: davant la saturació al Casc Antic, s’hi han prohibit nous apartaments, però es permeten a la resta de la ciutat. Mentrestant, aquesta petita ciutat (180.000 habitants) ja ben servida a nivell d’allotjament espera l’obertura de 20 nous projectes hotelers.

Divendres per la tarda van tenir lloc, com a començament, les ponències dels dos col·lectius convidats amb què l’organització cercava l’escolta i discussió d’estratègies i discursos d’oposició a processos de turistització que portèssin a l’elaboració d’un camí col·lectiu propi a Donostia. A continuació, un ric debat va posar sobre la taula que el problema a Donostia està tenint un volum de conseqüències molt perillós.

L’endemà, jornada de feina. Durant el matí, els diferents col·lectius locals van explicar un per un la seva feina i de quina manera es veia afectada pels processos de turistització, evidenciant una afectació molt generalitzada. Per la tarda, després del dinar popular, un taller col·lectiu havia de vehicular els eixos de treball i accions concretes que a partir d’aquesta trobada hauran de mostrar la visió crítica ciutadana de la indústria turística a Donostia.

Una gran experiència. Quedem molt agraïdes i en contacte estret amb la bona gent de Donostia. Eskerrik asko i molt bona sort!photo_2017-10-07_09-47-02

 

Experiència a les Jornades per la Defensa dels Territoris Europeus, a Venezia

Els dies 22 i 23 va tenir lloc a Venezia una interessant trobada europea sobre lluites de defensa del territori. Aquí us deixem el relat i les fotos que ens hem portat d’allà.
“La jornada ha sido muy concurrida y ha habido una buena representación
de luchas medioambientales y territoriales de toda Europa e Italia.
photo_2017-10-03_08-49-43
Hubo interesantes intervenciones a cargo de la gente de Hamburgo, que
estudia el puerto de esta ciudad que tiene un modelo de gestión muy
similar al del nuestro, nada democrático, con una falta total de control

por parte de los poderes públicos.

photo_2017-10-03_08-49-23También intervino un representante de un movimiento ciudadano de Florencia, ciudad que ha sido vaciada de sus habitantes. Muchas vecinas de Venecia también intervinieron y dieron un testimonio sobre las dificultades que tienen para sobrevivir en un ambiente cada vez más hostil: Aumento desmesurado de los turistas, presión para abandonar los pisos de alquiler etc…
photo_2017-10-03_08-49-59Lo que hemos aprendido en estas jornadas: estamos en una guerra social y

medioambiental,  la batalla hay que combatirla en varios los frentes.
Nos están envenenando en todas partes con todo tipo de agentes químicos,
nos están expulsando de nuestros barrios, están construyendo autopistas
y grandes infraestructuras que solo sirven a algunos y devastan el
territorio…
photo_2017-10-03_08-50-15
Y, como puntilla a la jornada, vimos cómo pasaba por delante
uno de esos transatlánticos enormes que están destruyendo esa joya tan
frágil que es la ciudad de Venecia, pero que tiene a gente maravillosa
resistiendo.”
photo_2017-10-03_08-57-28

Comunicat Dia Internacional del Turisme: poc a celebrar, però celebrem algunes coses

Avui 27 de setembre és el Dia Internacional del Turisme. Com és sabut, a l’ABTS tenim una visió molt crítica amb la indústria turística a la ciutat. Sense entrar en més detalls ara mateix, les seves principals conseqüències negatives es podrien resumir així: factor agreujant i catalitzador en els processos d’expulsió del veïnat, tant per desplaçament directe d’habitatge cap a hotels i pisos turístics com pel fet que els fons voltor que sobrevolen i depreden les nostres llars s’aprofiten de l’atractiu turístic per augmentar el benefici; precarització del mercat laboral, substitució del comerç d’ús quotidià per negocis turístics inútils per a la vida quotidiana; massificació de carrers i places amb greus problemes de mobilitat, saturació de la xarxa de transports, contaminació de l’aire (creuers, avions, trànsit rodat), proliferació de residus molt lligada a l’hiperconsumisme turístic… i, globalment, el trencament dels necessaris vincles socials i comunitaris: el trencament de la ciutat com a lloc de vida.

Hem avançat molt en termes de percepció social d’aquest problema (ara mateix, el primer per a la població de la ciutat) i quant al relat del turisme a Barcelona, que ha passat del conte de fades explicat pels lobbies al relat de terror que expliquem les persones que patim la pressió fins l’expulsió.

Però, lluny de prendre ja el camí del decreixement turístic, veiem com any rere any continuem batent rècords d’afluència de turistes. Aquest any, malgrat el duríssim atemptat terrorista a la ciutat, les xifres de l’agost continuen superant les de l’any passat, les de qualsevol any passat. I encara hem de veure com lobbies i administracions aprofiten un fet tan lamentable per destinar més fons públics a la promoció del turisme a la ciutat.

Així i tot, sí que tenim algunes coses a celebrar en aquest Dia Internacional del Turisme. Celebrem que dissabte passat les companyes de les Illes Balears han organitzat la multitudinària manifestació #FinsAquiHemArribat exigint un canvi de model econòmic. Celebrem que aquest cap de setmana el Comitato No Grandi Navi de Venezia ha celebrat unes molt exitoses Jornades per la Defensa dels Territoris Europeus amb la presència de molts col·lectius d’arreu del continent, incloent l’ABTS. Celebrem que fa una setmana érem presents a una trobada sobre habitatge i turisme a Lisboa, que aquest divendres hi serem a Donostia acompanyant el naixement del moviment contra la sobreexplotació turística allà, que fa dos anys que les trobades i visites recíproques són contínues i enriquidores.

Celebrem, en fi, que estem construint una xarxa de ciutats europees des de la qual poder fer a escala internacional un discurs crític amb la indústria turística i basat en un veritable interès públic: decreixement turístic allà on s’hagin superat els límits, fre i/o control allà on el procés de turistització estigui menys avançat: Palma, Venezia, València, Lisboa, Madrid, Roma, Donostia… i qui sap quantes més.

Hi estem treballant, i molt aviat donarem notícies.col

ABTS, convidada a la Trobada Comunitària sobre Turisme a Donostia, 29-30/9

Fa temps que venim seguint amb molt interès i no poca preocupació el procès de turistització de Donostia. En molt poc temps les estadístiques d’Airbnb, les xifres d’assistència i el cabreig veïnal al respecte s’han disparat.

No és casualitat que fa poques setmanes tinguès lloc un debat públic entre moviment veïnal i ajuntaments de Donostia i Barcelona, ni que fa uns quants dies s’anunciès l’okupació d’un gran edifici del casc antic donostiarra al qual s’acabava d’atorgar una llicència hotelera negada durant molt de temps… i finalment concedida just després d’una normativa que impedeix nous pisos turístics al casc antic però els permet fora.DKarPVGXcAA9AUcReconeixem en aquest context molts dels fets que venim patint a Barcelona des de fa anys. Per aquest motiu, però també perquè la creació de llaços i xarxes exteriors de suport mutu i de col·laboració és una de les línies de treball més importants a l’ABTS, de seguida vam acceptar la invitació per assistir i donar un cop demà a les jornades convocades a Donostia aquest pròxim cap de setmana, que tenen per objectiu obrir el debat ciutadà i crear una plataforma àmplia i diversa que treballi la tan necessària crítica al turisme.

L’ABTS, a Venezia per a les Jornades Europees de Moviments per la Defensa dels Territoris, la Justícia Ambiental i la Democràcia

Diferents organitzacions socials de tot Europa han sigut convidades a Venezia aquest cap de setmana per participar en una trobada unitària al voltant de la defensa dels territoris, la justícia ambiental i la democràcia. Aquí, el seu manifest en castellà, al qual ens hi adherim.

A l’ABTS estem posant molts esforços en el desenvolupament d’una xarxa de ciutats del sud d’Europa que treballi específicament l’eix de la sobre-explotació turística, tema íntimament lligat al proposat en aquesta trobada. Per tant, amb molt de gust responem afirmativament a la generosa invitació de Venezia.

En quant al programa, dissabte hi haurà un taller / assemblea amb tots els moviments assistents i una trobada més informal (cena, concerts); diumenge, serà jornada d’acció amb bloqueig de creuers.

#femXarxa #DecreixementTurístic JA!Banner_post

Trobada “Cidades, habitação, turisme” a Lisboa: crònica i fotos

L’ABTS i el col·lectiu Ciutat per a qui l’habita de Palma vam participar el passat 15/9 en aquesta trobada, seguida de manifestació, sopar festiu davant un bloc en lluita i visita a una okupació molt recent.

Ja fa temps que des de l’ABTS venim posant esforços en la creació de llaços amb col·lectius afins d’altres ciutats que treballen conflictes similars als que patim per aquí. Un exemple més, fruit d’altres previs, ha sigut la invitació a la trobada Cidades, habitação, turisme. Impactos e resistências nas cidades do sul de Europa: Barcelona, Lisboa, Palma, organitzada per Morar em Lisboa.
Pel que ja ens havien explicat i vam tenir ocasió de comprovar, la capital portuguesa té molts problemes en comú amb Barcelona (i tantes altres ciutats), si de cas més acusats.
A nivell de turistització la situació pot no ser tan extrema com a casa nostra, però es tracta d’un procés força similar, que té lloc des de fa uns pocs anys i amb una velocitat vertiginosa; massificació, proliferació de projectes hotelers i pisos turístics amb els conseqüents efectes en termes d’habitatge i d’expulsió de veïnat, creuers, desaparició de comerç de proximitat, etc.
En quant a la situació específica de l’habitatge, el panorama allà és encara més desolador: un parc d’habitatge molt envellit i deteriorat, una capacitat adquisitiva mitjana força reduïda històricament i agreujada per les polítiques d’austeritat, una pressió immobiliària brutal exercida per inversos depredadors, unes polítiques públiques gairebé inexistents al respecte… Res que no coneguem per aquí, però l’escenari urbà actual recorda més al nostre de fa alguns lustres que a l’actual: grues “treballant” arreu, cases buides (moltes de l’ajuntament, però moltes), etc.
Conseqüència de tot plegat és l’organització que s’està donant, cosa que té un mèrit especial tenint en compte la manca de tradició lisboeta en aquest aspecte, i de la qual veurem alguns exemples a continuació.
La trobada va tenir lloc el dissabte 15 de setembre al Largo Da Achada, nel barri de la Mouraria de Lisboa. En aquesta preciosa plaça del centre històric de la ciutat, les cadires no bastaven per acollir totes les persones assistents (per sobre del centenar), que finalment es repartien entre aquelles i els graons. Tot i haver fet un dia assolejat i molt agradable, per la tarda es va aixecar un fort vent, però les mantes i l’ànim van fer que pràcticament no hi haguès abandonament, romanent a la plaça la gran majoria de la gent durant les dues hores que l’acte va durar.
En primer lloc hi va haver una ronda de testimonis personals per part de víctimes de la maquinària turístico-immobiliària no resignades a l’expulsió, majoritàriament dones lluitadores. A continuació ens van passar la paraula a les persones convidades de Palma i Barcelona.
A Lisboa costa molt encara fer crítica explícita a la indústria turística. En part perquè, tot i que en pateixen les conseqüències, l’ombra de la turismefòbia és allargada. A més, en un país immers tradicionalment més maltractat que el nostre, no és tant que allà el sector turístic n’estigui desplaçant d’altres com que està ocupant un espai econòmic pràcticament buit fins ara. Així, són nombroses les persones, fins i tot afins políticament que estan trobant feina (precària, insuficient, explotadora… però feina) o mitjà de vida (Airbnb…) al sector, i això fa que sigui més difícil carregar obertament contra la turistització.
No és un assumpte senzill, i per descomptat no es tractava de donar lliçons a ningú, de manera que ens vam dedicar a explicar les nostres experiències: auto-organització, anàlisi, crítica, denúncia, visibilització, proposta. Es tractava sobre tot de facilitar recursos, i que la mateixa població local decideixi què fer a partir d’ara.
Per la seva banda, una companya de Morar em Lisboa va explicar la trajectòria d’aquest col·lectiu jove que aplega diferents entitats i grups, amb la intenció d’eixamplar base i anar avançant.
La reacció del públic va ser d’interès i alhora participativa: moltes intervencions i preguntes, tant en la fase de debat com a la fi de l’acte i durant les hores següents que vam compartir en ambient més informal.

Perquè la cosa no va acabar allà. Acabat el debat i recollit el material, vam sortir en manifestació pelo direito á habitação (“A Câmara tem casas, tem solução!”: L’Ajuntament té cases, té solucions!) pels properes fins el número 25 de la rua dos Lagares.

Allà, en un cas realment singular a la ciutat, ja fa un any totes les famílies que habiten l’edifici s’han organitzat per parar el desnonament que les amenaçava, i estan a punt d’aconseguir la renovació del lloguer per 5 anys més, però no els sembla prou i continuen la lluita.

Al carrer, davant de l’edifici mateix, aquestes lluitadores famílies van oferir un deliciós sopar popular a base de bifanas, vi, sopa verda, pà i d’altres, enmig d’un ambient d’alegria i complicitat.

Però tampoc va acabar aquí la nit: en algun moment van començar a còrrer els comentaris sobre un edifici okupat recentment a un barri proper, i es va organitzar una visita al lloc, incloent invitació a les persones que veníem de Palma i Barcelona. Cal dir que a Portugal -segons ens van explicar- l’okupació és una pràctica força inhabitual, que les últimes experiències són ja de fa anys i que majoritàriament no han durat gaire temps. De manera que la sensació col·lectiva era d’èxit i d’excitació.
Vam arribar ja de nit a l’edifici en qüestió i vam comprovar que, tot i necessitar força treball i retocs, es tracta d’un bonic edifici amb moltes possibilitats. Ara mateix l’okupació acaba de començar i hauran de veure com portar-la endavant amb la intenció, clara i declarada, de fomentar-ne d’altres i estendre el fenòmen.


Gràcies companyes de Lisboa. Continuem fent xarxa i treballant amb altres.
Aviat, més notícies.

Aquí, algunes imatges d’expressions crítiques amb el turisme les parets urbanes de Lisboa.

 

 

Habitatge, ciutats i turisme: impactes i resistències en ciutats del sud d’Europa: Barcelona, Lisboa, Palma

El pròxim divendres 15 de setembre serem a Lisboa, convidades a la trobada/debat “Impactes i resistències en ciutats del sud d’Europa: Barcelona, Lisboa, Palma”.
Fa temps que venim teixint xarxes i complicitats amb moviments d’altres ciutats que viuen processos d’expulsió i turistització similars al de Barcelona. Una d’elles és Lisboa, on tot un seguit d’entitats ha organitzat la Caravana pelo direito à habitação, que durant el mes de setembre recorre barris de Lisboa i altres ciutats posant al carrer el debat sobre el dret a l’habitatge.
Reproduïm aquí el text que han preparat per a la trobada que compartirem, també, amb el col·lectiu palmesà Ciutat per a qui l’habita.


Fa ja varis anys que col·lectius de ciutats de diferents ciutats del Sud d’Europa han denunciat les conseqüències d’un turisme urbà cada cop més insostenible. Ciutats com Venezia, Barcelona, Madrid o Palma estem creant una xarxa de resistència contra un model de creixement turístic que beneficia grans grups econòmics mentre precaritza la vida de la població i les treballadores. Aquest és un tema central a Lisboa, on el turisme s’ha auto-legitimat com a únic motor econòmic possible. En aquesta trobada hi participaran col·lectius de Barcelona, Palma i Lisboa com a objectiu de debatre com ens afecta el turisme, cercar alternatives i compartir experiències de resistència.

Un tema central serà el turisme i el dret a l’habitatge. En ciutats turístiques, el mercat de l’habitatge ha acabat servint a visitants i consumidor amb gran poder adquisitiu, mentre els habitants locals són expulsats cap a la perifèria. Quin és l’impacte d’Airbnb, dels hotels i de la rehabilitació urbana en la seva producció d’habitatge inaccessible per als habitants locals? Què està succeint a d’altres ciutat del sud d’Europa? Què podem fer?

Un altre tema important per debatre és turisme, ciutat i vida quotidiana. El turisme urbà arrasa serveis i espais d’ús local i produeix molèsties com ara soroll i massificació de l’espai públic. Això comporta la progressiva conversió de barris residencials en llocs inhòspits per a viure-hi, especialment per a infants i gent gran. Com podem resistir a la desaparició del comerç tradicional i a la privatització de l’espai públic? Què esta passant a d’altres ciutats amb l’augment del nombre de creuers?

Aquests temes, a més de la precarització laboral i els impactes en el medi ambient, estan sent debatuts en diferents ciutats del Sud d’Europa. Per aquest motiu, es fa necessari estendre el debat a la ciutat de Lisboa, en el sentit d’impulsar una xarxa internacional que pugui respondre a la propaganda oficial d’un turisme inevitable i inherement positiu.

La denegació de la llicència al Praktik, una victòria de barri i de ciutat i un primer pas cap a la construcció d’habitatge i espai públic veïnal

Davant la notícia apareguda ahir a la nit, segons la qual l’Ajuntament de Barcelona finalment no concedirà la llicència al macrohotel de la cadena Praktik als solars de les Drassanes, des de la Plataforma Salvem les Drassanes, la FAVB, lʼAssociació de Veïns del Gòtic, SOS Monuments, lʼAssemblea del Raval i lʼABTS, volem posar de relleu la importància d’aquesta victòria veïnal tant per al barri del Raval i el Districte de Ciutat Vella, com per a tota la ciutat de Barcelona.

Ara fa un any que ens vam trobar amb un projecte, fruit d’una successió d’operacions especulatives i que desprès vam descobrir que estava ple d’irregularitats en la seva tramitació, però que se’ns volia vendre com un fet consumat que no es podria fer enrere. Malgrat això, vam començar un procés de lluita en el que amb pocs mitjans materials però amb molta imaginació i la convicció de que aquesta agressió urbanística no es podia permetre, hem anat descobrint no només les conseqüències catastròfiques d’un macrohotel de dos edificis de cinc i deu plantes, sinó les males pràctiques que havien permès que, en uns terrenys on el planejament preveia inicialment un 100% d’habitatge, s’acabés donant pas a 200 habitacions d’hotel.

En aquest camí hem trobat moltes incomprensions però també aliances importants, des de gent que des de l’anonimat ha posat el seu coneixement a la nostra disposició, fins a veïnat del barri i de fora del barri que han donat suport a les nostres iniciatives. Hem arribat a aquesta primera victòria important entre totes i gràcies a totes.

Hem insistit durant mesos i insistim ara, que aquest cas no afecta no només a aquesta zona i aquest barri, sinó que és una cas clau respecte a unes pràctiques urbanístiques que no es donen només al Raval i Ciutat Vella, sinó que ens consta que es produeixin arreu de la ciutat, com es pot comprovar en el cas del Rec Comtal i l’hotel del Palau en el Casc Antic o amb un altre cas semblant a Hostafrancs. Durant anys s’ha dut a terme un model de planejament i gestió urbanística on drets fonamentals com el de l’habitatge i necessitats de primer ordre com l’espai públic pel veïnat o els equipaments de barri, han anat quedant arraconats prioritzant les necessitats de l’industria turística per sobre de qualsevol altra consideració. L’històric d’aquests solars és un exemple i el que s’ha fet durant dècades govern rere govern ha de canviar radicalment.

Per això, a l’actual govern municipal li exigim que aquest només sigui un primer pas, ja que probablement el cas del Praktik és molt simbòlic, però ni en Drassanes ni més enllà això es pot quedar en una cosa simbòlica. Sobretot tenint en compte que la sentència per la qual finalment es denega la llicència, qüestiona un Pla d’Usos que ha emparat la substitució d’habitatge per usos hotelers, engrassant de camí l’especulació immobiliària.

Per una banda, cal avançar per construir l’habitatge social, l’espai públic veïnal i els mecanismes de protecció patrimonial necessaris en aquests terrenys, i per fer un planejament tant de les Drassanes com del Raval Sud que d’una vegada per totes estigui pensat pel veïnat i per al veïnat acabant amb un greuge històric. Per una altra banda, cal acabar amb un model urbanístic del que aquest cas és un exemple però que encara és identificable en nombrosos casos arreu de la ciutat.                                      DEfIclDXgAEbbMr

Davant el creixement turístic, engeguem la campanya #CapMésEstiuComAquest

Davant l’expectativa d’un estiu més dur i perjudicial socialment parlant quant al turisme i les seves conseqüències, llancem a les xarxes socials una campanya per recollir i compartir la percepció veïnal del fenomen. No tolerarem #CapMésEstiuComAquest.

A la Barcelona hiperturistitzada estem vivint una gran contradicció. Per una banda, l’opinió pública és cada dia més conscient de les greus conseqüències socials de la indústria turística (des d’habitatge fins condicions laborals passant per saturació del transport públic, contaminació, monocultiu econòmic…). Per l’altra, patim els estralls d’un nou estiu rècord en termes d’afluència turística, amb una acceleració d’allò més preocupant.
Ja fa setmanes i mesos que la percepció veïnal (saturació al carrer, ubiqüitat de trolleys pujant i baixant les escales de les nostres finques, cues al bus a l’aeroport, rècord d’oferta Airbnb…) i les projeccions de negoci (ocupació hotelera, aparició constant de noves línies aèries, increment en l’arribada de creuers al Port, etc.) ens adverteixen que un any més veurem, viurem i patirem una saturació turística més gran i perjudicial que cap any anterior. Però és que, a més, la tendència sembla agafar cada vegada més acceleració.
La recent enquesta de percepció del turisme va determinar que ja som més les persones residents a Barcelona que optem per una limitació d’aquesta indústria que aquelles que prefereixen continuar atraient més turistes. L’últim baròmetre municipal mostra el turisme com el primer problema de la ciutat. Probablement l’ABTS i altres col·lectius hem contribuït a aquesta presa de consciència col·lectiva per part del veïnat, però no hi ha dubte que el principal argument en aquest sentit és la duríssima realitat social derivada d’un monocultiu turístic cobdiciós i despietat.
Aquest gir en l’opinió pública, impensable fa pocs anys, viu en flagrant contradicció amb la tendència actual: no estem veient decreixement turístic a la ciutat, ni tan sols un fre; aquesta indústria salvatge continua creixent i cada vegada ho fa més ràpidament. Mentrestant, òbviament, la indústria i els lobbies es dediquen a tapar-se les vergonyes amb una falsa turismefòbia que en realitat apunta a la seva fòbia al veïnat organitzat i exigent.
Davant d’aquest dur panorama, ho tenim clar: no volem #CapMésEstiuComAquest. Volem i necessitem #DecreixementTurístic JA, desplaçament de part del pes del turisme a la nostra economia cap a alternatives més justes, respectuoses i distributives, condicions laborals dignes, domesticació dels lobbies i, en definitiva, una ciutat per viure-hi i no per explotar el seu territori i la seva població en benefici d’uns pocs.
Us convidem doncs a compartir des de ja les vostres fotos, crítiques i desitjos a les xarxes socials sota el hashtag #CapMésEstiuComAquest, convenientment acompanyat per altres clàssics nostres o vostres: #DecreixementTurístic, #ProuHotels, #EnsQuedem, #PisosTurístics, #AbúsTurístic, #EnsPlantem, #StopCreuers, #NoEnsFaranFora, #ForaLobbies…