Retorn de la xerrada sobre APEUs / BIDs del passat 4/11: idees, àudio, etc.

La xerrada del passat dissabte va anar molt bé. Malgrat l’amenaça de pluja, finalment només van caure 4 gotes a les 11h, i després vam tenir força sol… massa, si mireu els paraigües / para-sols a les imatges.

En tot cas, la xerrada va aixecar força expectació, atraient una bona seixentena de veïnes i veïns amoïnades amb el projecte municipal – privat d’instaurar aquestes Àrees de Promoció Econòmica Urbanes en què l’Ajuntament cediria certes funcions públiques al sector privat. Començant pel Born i per Sant Andreu del Palomar.

L’explicació en profunditat la va fer l’antropòleg José Mansilla, donant lloc a continuació a un ric debat veïnal. En ell hi havia força rebuig al projecte, i es va acabar decidint properes passes a fer, començant per exigir a l’Ajuntament la transparència que està mancant i continuant per mobilitzar-se més, si cal, per tal d’aturar aquestes intencions.

Entre d’altres coses s’hi va explicar que, tot i no haver-hi encara una llei estatal que reguli els APEUs, sí n’hi ha una de la Generalitat. Així, ja es poden desenvolupar aquestes iniciatives, com a mínim a nivell de promoció econòmica.

Aquí podeu escoltar l’enregistrament de la xerrada (agraïments a l’Arturo).

La veu discordant la va donar (una vegada acabat el debat, perquè dins el mateix no va obrir la boca malgrat estar-se tot el temps allà dret i rígid; si mireu les fotos se’l distingeix de seguida) un senyor que es va presentar com a comerciant  i explicava a qui vulgués sentir-lo (poca gent) que estàvem dient mentides i que no entenem res.

Després de la teoria venia la pràctica (d’usos veïnal de l’espai públic), i vam acabar el matí amb un bonic #femPlaça al Passeig del Born. Vermut, pica-pica i moltíssima interacció social. La majoria molt amigable, però no va faltar un parell de topades amb fins 3 bici-taxis que pretenien passar per la vorera central del Passeig (com fan sempre, és obvi) i que vam haver d’obligar a fer marxa enrere.

Anuncis

Xerrada al Born sobre ÀREES de PROMOCIÓ ECONÒMICA URBANA

Des del col·lectiu Ciutat Vella No Està En Venda, membre de l’ABTS, portem temps mirant-nos amb preocupació les reiterades notícies aparegudes a la premsa sobre el programa pilot de les APEUs (Àrees Urbanes de Promoció Econòmica Urbana). Segons aquestes informacions, hi hauria ja un pla pilot per desenvolupar aquesta figura al Born i a Sant Andreu.xerradaapeubid.jpg

Aquestes APEUs es basen en el model anglo saxó BID (Business Improvement District) que després s’ha estés a d’altres països americans i també europeus. Consisteix essencialment en un conveni entre govern local i comerciants pel qual tota una zona considerada comercial queda sota gestió del sector privat a canvi d’una contribució més gran en impostos. Tota la zona, INCLOENT L’ESPAI PÚBLIC.

És obvi que els termes de tal conveni s’han de definir en cada cas, però en algunes ciutats la situació ha arribat a l’extrem de comportar que les funcions normals de la policia local siguin portades per seguretat privada. Es fàcil pensar en els casos d’exclusió selectiva de certs col·lectius segons criteris d’higiene social. I, més enllà del termes que s’acordèssin inicialment, per molt “suaus” que siguin, s’hauria obert ja la porta a la gestió privada d’espai públic; a partir d’aquell punt, tot el camí és més fàcil de recòrrer.

De manera general rebutgem la cessió de funcions necessàriament públiques al sector privat. Altres problemes derivats són la desaparició del petit comerç (incapaç d’assumir la pujada de contribucions), l’homogeneització del teixit comercial, la descoordinació de la zona amb la resta de la ciutat en termes de neteja, mobilitat i altres.

Per tots aquests motius, el dissabte 4 de novembre hem organitzat una xerrada informativa a la vora del Centre Cultural El Born, en què l’antropòleg José Mansilla (membre de l’OACU: Observatori Antropològic del Conflicte Urbà) explicarà el funcionament d’aquest perillós model i a continuació discutirem entre veïnes i veïns què fer davant d’aquesta situació.

Tancarà el programa un vermut veïnal organitzat pel col·lectiu #femPlaça, a partir de les 13:00 al molt proper Passeig del Born.Stampa

 

 

45 entitats i 300 persones donem suport al comunicat #NovaTerminalNO en 48 hores

Relació de col·lectius i entitats adherides en només primeres 48 hores:

Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible

Plataforma per la Qualitat de l’Aire

Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Barcelona

Ecologistes en Acció

Coopcarmel

Alba Sud

Negres Tempestes

Fem Front al Turisme a Sants

Fem Sant Antoni

SOS Barcelona

Associació Cultural el Raval – el Lokal

ASSOCIÓ DE FAMILIES ESCOLA VEDRUNA ANGELS

PutasIndignadas

Grup Habitatge Sants

Assemblea de la Bici Sant Cugat

Grup d’Ecologia del Club Muntanyenc Sant Cugat

Anticapitalistes

CGT Barcelona

GETE-Ecologistes en Acció

Assemblea 15M Sarrià-St. Gervasi

La Barceloneta diu Prou

plataforma en defensa de la barceloneta

ASiA-Associació Salut i Agroecologia

Iaioflautas

Equo Catalunya

Assemblea de Joves de Ciutat Vella

Expectativa Producciones y Comuniación

Tot Història Associació Cultural

FEM CIUTAT VELLA

Ciutat Vella No Està En Venda

Heura Negra Assemblea Llibertària de Vallcarca

Barcelona en Comú

Turismegrafies. Xarxa d’investigadors/es sobre turisme i processos urbans.

eco-union

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

AVV Clot-Camp de l’Arpa

Observatori d’Habitatge i Turisme del Clot-Camp de l’Arpa

S.O.S. Delta del Llobregat

AAVV Sagrada Família

CUP Capgirem Barcelona

Ateneu Art i Cultura de l’Escala

AAVVGòtic

assemblea social guinardo-can baro

associació de veïns i veïnes Joan Maragall del Guinardo

comunicat_cabecera

NO A LA NOVA TERMINAL DE CREUERS!

Adhesions aquí!

 

convocatoria-DEF

  • Oposició social a la nova terminal de creuers per la massificació turística i per la contaminació que l’activitat genera a la ciutat, especialment als barris més propers al Port.
  • Reclamem que s’aturi la nova licitació, que la Generalitat recuperi les competències en la gestió del Port de Barcelona i que sigui la ciutat la qui defineixi la política de creuers per ser un sector amb fort impacte sobre ella.

El Port de Barcelona ja disposa de set terminals de creuers i una més en construcció, de la companyia Carnival Corporation. La decisió del Port de licitar una nova terminal a la naviliera MSC topa amb l’ampli consens social i polític sobre la necessitat urgent de limitar i regular el turisme massiu, del qual el turisme de creuers n’és la versió més intensiva. En cas de no aturar-se, la nova terminal, suposaria assolir aproximadament la xifra de 5 milions de creueristes l’any 2021 segons les tendències actuals de creixement del port, un increment del 90% en relació a l’any 2016, quan es va assolir la xifra de 2.684.000 creueristes.

Barcelona pateix actualment les conseqüències cada cop més greus del monocultiu turístic: expulsió de veïnat i manca d’habitatge assequible, problemes de mobilitat i saturació de l’espai públic, desaparició del comerç de proximitat, sobrecàrrega de la xarxa de transport públic, dependència d’un sector gens distributiu i promotor de l’ocupació més precària i mal pagada a la ciutat. La indústria dels creuers està controlada pels grans capitals i les empreses d’inversió internacional sota la lògica de l’increment de beneficis a curt termini i l’externalització dels costos, i intensifica el desembarcament de grans masses de turistes que literalment col·lapsen diferents zones de la ciutat.

Un dels principals impactes dels creuers són les elevades emissions de contaminants a l’atmosfera (SO2, NOx, partícules en suspensió PM10, PM2,5 i ultrafines, altament cancerígenes, així com altres hidrocarburs perillosos) que afecten especialment als barris més propers a les terminals. Una contaminació que és producte de l’ús d’un fueloil pesant 100 vegades més tòxic que el dièsel que utilitzen automòbils i camions. Aquest combustible està prohibit en els ports europeus del Mar del Nord i del Bàltic per la regulació d’una Àrea de Control d’Emissions de Sofre (Sulphur Emission Control Area – SECA, en anglès) que limita a un màxim de 0,10% de contingut de sofre en massa en comparació amb el 3,5% permés al Port de Barcelona. Amb la construcció de la nova Terminal F s’arribaria a un total de 9 terminals en funcionament incrementant tant el nombre de creueristes com de creuers que fan estada al Port de Barcelona, fet que suposaria duplicar les emissions de contaminants amb l’impacte derivat sobre la qualitat ambiental de la ciutat i la salut de les seves ciutadanes.

Per tots aquests motius, les entitats signants reclamem:

  • l’aturada immediata de la licitació de la nova terminal de creuers;
  • la recuperació de les competències en la gestió del Port de Barcelona per la Generalitat de Catalunya;
  • que sigui la ciutat de Barcelona la qui defineixi aquestes polítiques turístiques de gran impacte, en lloc d’una Autoritat Portuària de Barcelona depenent del Ministeri de Foment i visiblement aliena als interessos del territori i la població.4_5969782259702562823  pqa--04b logo-favb_1.png  catalunya_ecologistesenaccio

 

comunicat_pie

L’ABTS, amb la manifestació veïnal STOP Massificació Turística a Sagrada Família

Ens adherim al manifest i ens sumem a la convocatòria: el proper dissabte 28 d’octubre serem al barri de la Sagrada Família, un dels més maltractats per la sobre-explotació turística, fent costat a un veïnat que no en pot més de tanta massificació, problemes d’habitatge i de mobilitat, pèrdua d’espai públic i de diversitat de comerç, etc. Vine tu també, i porta el teu carret de la compra, símbol de la resistència veïnal!
MANIFESTACIÓ - amb carret compra (1)Aquí teniu el manifest impulsat des de l’organització, al qual l’ABTS ja s’hi ha adherit.
Envia la teva adhesió a avvsagrada@gmail.com

EL TEMPLE ENS OFEGA

STOP A LA MASSIFICACIÓ TURÍSTICA

La ciutat de Barcelona pateix el fenòmen de la massificació turística, que continua creixen, sense cap aturador, impulsat pels lobbyes turístics i els especuladors financers. Hem arribat a un punt en el que el decreixement turístic crida a la porta de la raó, si el que volem és construir una ciutat amb pesonalitat pròpia, front als que volen convertir la ciutat en un parc temàtic.

El cas de Sagrada Família, n’es un bon exemple del que està succeint :
La visita del Papa Benet XVI, a la tardor de l’any 2010, va establir la línia vermella de la capacitat turística dels entorns de la Sagrada Família, i va obligar a prendre un seguit de mesures per compatibilitzar la vida quotidiana veïnal amb aquest volum d’activitat turística, que han estat pagades per l’erari públic de la ciutat.

De poc ha servit aquest esforç del veïnat i l’Ajuntament, perquè entre els anys 2015 i 2016 la JUNTA DEL TEMPLE ha incrementat en un 40% l’oferta d’entrades a la Basílica, passant de 3’2 milions de l’any 2014, als 4’6 milions a l’any 2016. Això implica un volum total de persones, a l’espai públic de l’entorn del Temple, de més de 16 milions de persones l’any. Hi ha dies, en temporada alta, que la xifra de visitants supera als 51.000 habitans de tot el barri.

Aquesta és una situació que desborda totalment al barri, i es manifesta de forma directa en una mobilitat insostenible, amb línias de Metro totalment saturades en temporada alta, a prop de 55.000 autocars que traslladen gairebé 3 milions de persones que colapsen les voreres dels carrers colindants i un nombre similar, transportats pels Busos Turístics.

L’impacte brutal, es trasllada també al dret a l’habitatge: Amb la proliferació d’habitatges d’ús turístic, molts d’ells il•legals i l’especulació dels fons d’inversió que compren edificis sencers, expulsen als veïns al carrer i tallant de socarrel l’emancipació dels joves, pel preu desorbitat dels lloguers. Per si fos poc, la Junta del Temple preten expulsar amb diners públics als veïns dels edificis que “fan nosa” entre els carrers Mallorca i Aragó, en virtut d’un Pla General Metropolità obsolet i amb el propòsit evident de portar més turistes.

Una situació similar la vivim en el comerç del barri, amb el tancament de 700 establiments, on les botigues de proximitat s’estan substituint per bars i terrasses, botigues de souvenirs per rentar diners negres i grans cadenes d’alimentació que també oloren el negoci turístic.

La contaminació ambiental, atmosfera i soroll, invaeixen amb intensitat la vida quotidiana, com a factors d’empobriment de la salut i la convivència dels habitants de Barri.

De tot això, la Junta del Temple no vol saber res i continua la seva cursa per vendre’ns la fal·làcia de l’any 2026, com a coartada per fer un 60% més de volum d’obra, sense que l’Ajuntament i el Districte els hagi aturat, tot i no tenir les llicències preceptives.

En un país laic, és inversemblant que una fundació eclesiàstica, amb l’arquebisbe al cap, que no paga impostos faci un gran negoci, envoltat per la gran burgesia catalana, a costa del barri i la ciutat, incomplint greument la legalitat.

No s’enten la impunitat amb la que actua la Junta, des de fa molts anys, sense la complicitat de les admimistracions publiques:
– Estan fent unes obres il·legals, sense llicència d’obres.
– Estan desenvolupant una activitat il•legal, sense llicècia d’activitats.
– Estan gaudint d’unes exempcions fiscals contraries a la legislació europea.

Hem arribat al límit de la tolerància al barri. La culpa no la tenen els turístes, la tenen els que fan el gran negoci destruint el barri, i això no ho podem permetre. Cal plantejar com a element fonamental un escenari de decreixement, com a pal de palier de les mesures que s’han d’implantar a curt, mig i llarg termini

La gran majoria del barri viu amb molta preocupació als extrems que s’està portant la massificació turística i hem decidit crear una plataforma veïnal per tal d’exigir solucions estructurals al Temple i a les administracions públques, basades en el programa següent:
• Compliment de la legalitat urbanística i fiscal per part de la Junta del Temple.
• Regulació del volum de turistes, en funció de l’espai compartit i de les infraestructures disponibles. Pla de mobilitat dels entorns.
• Millores en la gestió de fluxes dels grups i de l’espai compartit.
• Salaris i condicions de treball dignes a tot el sector, Temple inclòs.
• Defensa del dret a l’habitatge, en la modificació del PGM dels entorns del Temple.
• Sustitució de la LAU i creació d’un parc públic d’habitatges de lloguer assequibles.
• Fora pisos turístics de les comunitats veïnals.
• Tramvia per la Diagonal per millorar la mobilitat i la qualitat de l’aire.
• Pla d’usos dels entorns massificats i pla d’impuls del comerç de proximitat a tot el barri.
• Construcció dels equipaments que el barri necessita, com ara, la Residència de Gent Gran-Centre de dia, escoles bressol o espais per a Gent Jove.

El futur del barri està en joc i tots els veïns, veïnes i estitats hem aixecar la nostra veu, perquè VOLEM UN BARRI PER VIURE-HI i NO ESNS FARAN FORA.
Barcelona octubre de 2017

Crònica de la Trobada Comunitària sobre Turisme a Donostia

Els dies 29 i 30 de setembre, vam ser a Donostia arran de la invitació dEz Naiz Giria Donostian -un dels grups que venen denunciant els efectes de la indústria turística a la ciutat- a la trobada “Turismoaz pensatzeko topaketa herritarrak / Trobada comunitària sobre turisme”, organitzada amb la finalitat d’aplegar diferents forces socials locals a treballar al voltant d’una indústria que està capgirant la ciutat.photo_2017-10-07_09-45-54

A la trobada -que va atreure l’atenció de mitjans de comunicació com l’Argia i Naiz– hi van participar molts grups de la ciutat (associacions veïnals, la plataforma que s’oposa a un projecte demencial de metro, la que porta anys lluitant contra l’abocador, col·lectius anti-gentrificació, projectes d’habitatge cooperatiu, un col·lectiu que ha okupat un habitatge dins un edifici on s’hi projecta un hotel al casc antic…) i dos convidades: Larrun Ez Unki -grup ecologista de Larrun, muntanya sobre la frontera amb Frància, que lluita a més contra una mena de parc temàtic / ressort que s’hi vol construïr arran de la turistització de la zona- i l’ABTS.

El procés de turistització és força recent a Donostia, però està agafant una embranzida que fa imprescindible l’organització de la població ja. A la seva gènesi s’hi apleguen diferents factors; la proliferació generalitzada del turisme, la capitalitat ciutadana de la cultura atorgada a Donostia el 2016 i la fi del conflicte violent a Euskadi, el caràcter turístic tradicional de la ciutat des de començaments del segle XX com a balneari de la monarquia i la noblesa…

Així, el problema ha esdevingut debat a la taula de dinar de totes les llars i aquest estiu s’han donat les primeres friccions -acusacions de turismefòbia incloses. S’acaba d’aprovar una normativa municipal de pisos turístics tan pobre com coneguda: davant la saturació al Casc Antic, s’hi han prohibit nous apartaments, però es permeten a la resta de la ciutat. Mentrestant, aquesta petita ciutat (180.000 habitants) ja ben servida a nivell d’allotjament espera l’obertura de 20 nous projectes hotelers.

Divendres per la tarda van tenir lloc, com a començament, les ponències dels dos col·lectius convidats amb què l’organització cercava l’escolta i discussió d’estratègies i discursos d’oposició a processos de turistització que portèssin a l’elaboració d’un camí col·lectiu propi a Donostia. A continuació, un ric debat va posar sobre la taula que el problema a Donostia està tenint un volum de conseqüències molt perillós.

L’endemà, jornada de feina. Durant el matí, els diferents col·lectius locals van explicar un per un la seva feina i de quina manera es veia afectada pels processos de turistització, evidenciant una afectació molt generalitzada. Per la tarda, després del dinar popular, un taller col·lectiu havia de vehicular els eixos de treball i accions concretes que a partir d’aquesta trobada hauran de mostrar la visió crítica ciutadana de la indústria turística a Donostia.

Una gran experiència. Quedem molt agraïdes i en contacte estret amb la bona gent de Donostia. Eskerrik asko i molt bona sort!photo_2017-10-07_09-47-02

 

Experiència a les Jornades per la Defensa dels Territoris Europeus, a Venezia

Els dies 22 i 23 va tenir lloc a Venezia una interessant trobada europea sobre lluites de defensa del territori. Aquí us deixem el relat i les fotos que ens hem portat d’allà.
“La jornada ha sido muy concurrida y ha habido una buena representación
de luchas medioambientales y territoriales de toda Europa e Italia.
photo_2017-10-03_08-49-43
Hubo interesantes intervenciones a cargo de la gente de Hamburgo, que
estudia el puerto de esta ciudad que tiene un modelo de gestión muy
similar al del nuestro, nada democrático, con una falta total de control

por parte de los poderes públicos.

photo_2017-10-03_08-49-23También intervino un representante de un movimiento ciudadano de Florencia, ciudad que ha sido vaciada de sus habitantes. Muchas vecinas de Venecia también intervinieron y dieron un testimonio sobre las dificultades que tienen para sobrevivir en un ambiente cada vez más hostil: Aumento desmesurado de los turistas, presión para abandonar los pisos de alquiler etc…
photo_2017-10-03_08-49-59Lo que hemos aprendido en estas jornadas: estamos en una guerra social y

medioambiental,  la batalla hay que combatirla en varios los frentes.
Nos están envenenando en todas partes con todo tipo de agentes químicos,
nos están expulsando de nuestros barrios, están construyendo autopistas
y grandes infraestructuras que solo sirven a algunos y devastan el
territorio…
photo_2017-10-03_08-50-15
Y, como puntilla a la jornada, vimos cómo pasaba por delante
uno de esos transatlánticos enormes que están destruyendo esa joya tan
frágil que es la ciudad de Venecia, pero que tiene a gente maravillosa
resistiendo.”
photo_2017-10-03_08-57-28

Comunicat Dia Internacional del Turisme: poc a celebrar, però celebrem algunes coses

Avui 27 de setembre és el Dia Internacional del Turisme. Com és sabut, a l’ABTS tenim una visió molt crítica amb la indústria turística a la ciutat. Sense entrar en més detalls ara mateix, les seves principals conseqüències negatives es podrien resumir així: factor agreujant i catalitzador en els processos d’expulsió del veïnat, tant per desplaçament directe d’habitatge cap a hotels i pisos turístics com pel fet que els fons voltor que sobrevolen i depreden les nostres llars s’aprofiten de l’atractiu turístic per augmentar el benefici; precarització del mercat laboral, substitució del comerç d’ús quotidià per negocis turístics inútils per a la vida quotidiana; massificació de carrers i places amb greus problemes de mobilitat, saturació de la xarxa de transports, contaminació de l’aire (creuers, avions, trànsit rodat), proliferació de residus molt lligada a l’hiperconsumisme turístic… i, globalment, el trencament dels necessaris vincles socials i comunitaris: el trencament de la ciutat com a lloc de vida.

Hem avançat molt en termes de percepció social d’aquest problema (ara mateix, el primer per a la població de la ciutat) i quant al relat del turisme a Barcelona, que ha passat del conte de fades explicat pels lobbies al relat de terror que expliquem les persones que patim la pressió fins l’expulsió.

Però, lluny de prendre ja el camí del decreixement turístic, veiem com any rere any continuem batent rècords d’afluència de turistes. Aquest any, malgrat el duríssim atemptat terrorista a la ciutat, les xifres de l’agost continuen superant les de l’any passat, les de qualsevol any passat. I encara hem de veure com lobbies i administracions aprofiten un fet tan lamentable per destinar més fons públics a la promoció del turisme a la ciutat.

Així i tot, sí que tenim algunes coses a celebrar en aquest Dia Internacional del Turisme. Celebrem que dissabte passat les companyes de les Illes Balears han organitzat la multitudinària manifestació #FinsAquiHemArribat exigint un canvi de model econòmic. Celebrem que aquest cap de setmana el Comitato No Grandi Navi de Venezia ha celebrat unes molt exitoses Jornades per la Defensa dels Territoris Europeus amb la presència de molts col·lectius d’arreu del continent, incloent l’ABTS. Celebrem que fa una setmana érem presents a una trobada sobre habitatge i turisme a Lisboa, que aquest divendres hi serem a Donostia acompanyant el naixement del moviment contra la sobreexplotació turística allà, que fa dos anys que les trobades i visites recíproques són contínues i enriquidores.

Celebrem, en fi, que estem construint una xarxa de ciutats europees des de la qual poder fer a escala internacional un discurs crític amb la indústria turística i basat en un veritable interès públic: decreixement turístic allà on s’hagin superat els límits, fre i/o control allà on el procés de turistització estigui menys avançat: Palma, Venezia, València, Lisboa, Madrid, Roma, Donostia… i qui sap quantes més.

Hi estem treballant, i molt aviat donarem notícies.col

ABTS, convidada a la Trobada Comunitària sobre Turisme a Donostia, 29-30/9

Fa temps que venim seguint amb molt interès i no poca preocupació el procès de turistització de Donostia. En molt poc temps les estadístiques d’Airbnb, les xifres d’assistència i el cabreig veïnal al respecte s’han disparat.

No és casualitat que fa poques setmanes tinguès lloc un debat públic entre moviment veïnal i ajuntaments de Donostia i Barcelona, ni que fa uns quants dies s’anunciès l’okupació d’un gran edifici del casc antic donostiarra al qual s’acabava d’atorgar una llicència hotelera negada durant molt de temps… i finalment concedida just després d’una normativa que impedeix nous pisos turístics al casc antic però els permet fora.DKarPVGXcAA9AUcReconeixem en aquest context molts dels fets que venim patint a Barcelona des de fa anys. Per aquest motiu, però també perquè la creació de llaços i xarxes exteriors de suport mutu i de col·laboració és una de les línies de treball més importants a l’ABTS, de seguida vam acceptar la invitació per assistir i donar un cop demà a les jornades convocades a Donostia aquest pròxim cap de setmana, que tenen per objectiu obrir el debat ciutadà i crear una plataforma àmplia i diversa que treballi la tan necessària crítica al turisme.

L’ABTS, a Venezia per a les Jornades Europees de Moviments per la Defensa dels Territoris, la Justícia Ambiental i la Democràcia

Diferents organitzacions socials de tot Europa han sigut convidades a Venezia aquest cap de setmana per participar en una trobada unitària al voltant de la defensa dels territoris, la justícia ambiental i la democràcia. Aquí, el seu manifest en castellà, al qual ens hi adherim.

A l’ABTS estem posant molts esforços en el desenvolupament d’una xarxa de ciutats del sud d’Europa que treballi específicament l’eix de la sobre-explotació turística, tema íntimament lligat al proposat en aquesta trobada. Per tant, amb molt de gust responem afirmativament a la generosa invitació de Venezia.

En quant al programa, dissabte hi haurà un taller / assemblea amb tots els moviments assistents i una trobada més informal (cena, concerts); diumenge, serà jornada d’acció amb bloqueig de creuers.

#femXarxa #DecreixementTurístic JA!Banner_post