Por un post-coronavirus sin rescate público del sector turístico

[Traducción del artículo publicado por La Directa, 20/3/202]

Junto con otras novedades arrastradas por la crisis del COVID-19, ha llegado el decrecimiento turístico, en una versión muy contundente. Desde la ABDT insistimos en que hay que pensar ya qué hacer con un sector que impacta a nivel social, ambiental y climático, y alertamos que la industria y los poderes públicos ya están planeando su rescate.

Primer día de confinamiento por el coronavirus en la Rambla de Barcelona / FREDDY DAVIES

Primer día de confinamiento por el coronavirus en la Rambla / FREDDY DAVIES

Sin entrar ahora a analizar las cifras que es están publicando, la bajada del turismo es evidente en toda la ciudad, como en la inmensa mayoría de lugares turistizados: vaciado de calles, hoteles, establecimientos de restauración y monumentos, puerto cerrado a cruceros, aeropuerto con restricciones de Italia y pronto probablemente otras, espacio aéreo europeo cerrado, etc.

La tozuda realidad turística (turistizada) de Barcelona, como la de muchos otros sitios, ha demostrado ser capaz de superar golpes que, en el momento, parecían amenazar seriamente el lucrativo mercado turístico: los atentados del 17 de agosto de 2017, el temporal Gloria o la quiebra del gigante turoperador Thomas Cook, por citar tres ejemplos de entre los más recientes. Pero hace años que vivimos otros episodios amenazadores: el proceso independentista, la represión contra el proceso independentista, los vendedores ambulantes, la delincuencia, etcétera.

Todas estas amenazas han sido utilizadas por la industria turística para reclamar ayudas públicas o medidas de las autoridades que la favorezcan, en buena parte concedidas, y a continuación hemos visto cómo las dinámicas de consumo turístico se recuperaban con una facilidad sorprendente.

Ahora, con la extensión del COVID-19 o coronavirus, las cosas parecen bastante más difíciles. En pocos días, hemos visto una alteración radical en la incidencia del turismo en nuestros territorios, en paralelo a la de nuesta vida cotidiana hasta prácticamente el último de sus rincones. Ante ello, vemos las mismas reacciones: demanda de ayudas públicas por parte del sector turístico y promesas por parte de las administraciones.

Desde la ABDT y otras organizaciones, hace mucho tiempo que exigimos el decrecimiento turístico como medida imprescindible para la sostenibilidad de la vida colectiva nuestros barrios y ciudad, y siempre hemos subrayado que este proceso de desturistización de la economía y de los territorios debe ir acompañado por políticas de fomento de economías alternativas o, mejor aún, de un cambio de sistema socio-económico, para evitar o minimizar la crisis socio-económica entre las clases trabajadoras.

También hemos repetido a menudo que el decrecimiento turístico no era una elección, sino una realidad que tendría lugar antes o después. Por ejemplo, ahora. Porque la economía turística es un sistema extractivo basado en el expolio material y simbólico de los bienes comunes que nos pertenecen a todas y todos, la explotación laboral y los impactos ambientales y climáticos, sí; pero es también un sistema altamente vulnerable, como tan acertadamente apunta Joan Moranta en este artículo publicado por Alba Sud. Además de los factores potenciales de decrecimiento accidental ya mencionados, podríamos evocar otros como el desvío de flujos hacia otros destinos (turismo prestado), conflictos bélicos, cambios geoestratéticos, encarecimiento del precio del petróleo, etc.

Por estos motivos, desde la ABDT hemos defendido siempre la necesidad de un decrecimiento turístico programado, consensuado y acompañado por políticas públicas que hagan que la reducción de un sector del que nuestra economía depende ya tanto no recaigan, una vez más, sobre las personas más desvaforecidas: despidos, paro, más problemas aún para llegar a final de mes, etc. Es decir, políticas de reconversión industrial -término reivindicable con otras maneras que las que lo vinculan a escenarios históricos negativos por el aumento de desigualdades e injusticias que generaron- o, aún mejor, cambios sistémicos hacia una sociedad más justa, igualitaria y solidaria.

Las administraciones públicas no deben, no pueden, rescatar al sector turístico. Se trata de una industria que aumenta las injusticias sociales, ambientales y climáticas, concentra riqueza y distribuye precariedad, expulsión y problemas de salud pública. No ha habido nunca, en ningún lugar, valentía política para asumir estas evidencias, contrarrestar la vergonzante presión de los lobbies e implementar políticas reales de decrecimiento turístico acompañadas por la promoción de otros sectores y/o del marco socio-económico.

Ahora que el decrecimiento turístico ha llegado de manera accidental, y en el extremo opuesto de la aparente tendencia al rescate público, las políticas públicas deben centrarse en las verdaderas víctimas de la crisis socio-económica de la caída del turismo (personas trabajadoras y familias) y, en paralelo, fomentar cambios en el tejido económico y en el sistema mismo para transitar hacia un sistema con menor desigualdad social.

Especialmente en un contexto de crisis global múltiple -climática, de contaminación, de materiales, económica y social-, la crisis del coronavirus no puede desembocar en más promoción del turismo sino, por el contrario, desincentivar un modelo turístico de masas que contribuye intensivamente a agravarlas.

Continua llegint

[Comunicat] Els ‘nous imaginaris’ del regidor de turisme Marcé: creixement, creixement i creixement

El passat 27 de gener, el regidor de turisme Xavier Marcè i el tinent d’alcaldia Jaume Collboni van presentar en roda de premsa la mesura de govern Creació de nous imaginaris i contingut per millorar la mobilitat i la sostenibilitat turística, Una reiteració de la mateixa estratègia de sempre, portada a escala metropolitana: creixement, creixement, i creixement. Aquest comunicat és una ampliació de la nostra resposta als mitjans després de la reunió en què el mateix regidor ens va avançar la mesura.

El text, tot i que ho nega, projecta el creixement turístic mitjançant noves estratègies a la ciutat i a l’Àrea Metropolitana, així com un intent de reducció de la conflictivitat entre turistització i vida quotidiana. No pas mitjançant el necessari decreixement turístic, ni tan sols reduint impactes, sinó desdibuixant i redefinint conceptes i fent malabarismes terminològics.marcoll

Les excuses per a aquest creixement són, com sempre, els diners i els llocs de feina que mou el turisme. Obviant la nul·la redistribució dels primers i la baixíssima qualitat dels segons, demostrada per informes estadístics recents del mateix ajuntament. Continua llegint

Retorn de la 5ª sessió: #FollowTheMoney, mapes de poder al sector turístic de Barcelona

El dissabte 9 de novembre va tenir lloc al Casal de Barri Pou de la Figuerala 5ª sessió del Grup de Recercasobre Decreixement Turístic i Alternatives Econòmiques, amb l’assistència de 35 persones, basada en un treball intern de recerca sobre els diferents pols de poder dins l’entramat turístic a Barcelona, i en qui en treu els principals beneficis.abts9novembre-01

Repartiment del diner

La despesa mitjana que assumeix cada turista que visita Barcelona és de 998 € (dades de 2017). Aquesta despesa es dedica a:

  • 41,53 % en concepte de transport que el trasllada des del seu origen (els mitjans de transport d’arribada dels turistes a la ciutat, són: avió, 77,5 %; tren, 10,4 %; vehicle propi, 5,8 %; i autobús: 2,9 %)
  • 25,52 % a allotjament (amb una mitjana de 2,12 dies d’estada per persona i 39.471.766 milions de pernoctacions de les quals el 45 % correspón a hotels, el 45 % a habitatges d’ús turístic (HUT), el 5 % a albergs, el 3 % a pensions i hostals i el 2 % a apartaments turístics
  • 32,95 % a productes i serveis.

Cal recordar que el 2018 Barcelona va rebre 33 milions de visitants, xifra de la que les persones turistes representen, aproximadament, el 50 %.

Dels percentatges anteriors es desprèn que el 67,05 % correspon a la suma de transport i l’allotjament, que ve a ser el hardware del sistema turístic, mentre que el que envolta les activitats de dia i de nit es pot considerar el software del sistema.

the money

abts9novembre-04

abts9novembre-05

Esquema – mapa d’agents

Els principals agents que intervenen a la indústria turística de la ciutat es poden agrupar en:

  • Fires, congressos i festivals
  • Allotjament turístic
  • Transport (operadors i infraestructures)
  • Ens públic-privats
  • Institucions públiques
  • Associacions empresarials
  • Acadèmia i recerca
  • Agents socials
  • Capital financer (fons d’inversió, principalment)
  • Operadors turístics
  • Laboral

Anàlisi del mapeig

Amb aquest mapeig s’ha pogut veure que el funcionament i les relacions de les entitats vinculades amb el “poder” de la indústria turística es caracteritza per l’opacitat i un retorn nul de la informació a la ciutat.abts9novembre-06abts9novembre-07abts9novembre-08

D’entre les entitats que conviden a parar especial atenció, destaquen:

  • La Cambra de Comerç de Barcelona, que participa de manera activa a moltes de les entitats que operen a la indústria turística local (vegeu també el Grup Cambra). El poder històric de la Cambra, que abasta tots els sectors industrials i de serveis de la província, ha passat a mans més vinculades al territori.abts9novembre-18
  • El Consorci Turisme de Barcelona, que gestiona la promoció pública del turisme (Cambra i Ajuntament al 50 %, més la Fundació Barcelona Promoció, presidida per Joan Gaspart, que desfà l’empat a favor dels ens privats), en una continuïtat de l’entesa històrica entre el PSC i el sector hoteler. El president de la Cambra, Joan Canadell, ha deixat la presidència del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona a mans d’Eduard Torres, fundador de la cadena hotelera Grup Duquesa i vicepresident del Gremi d’Hotels, qui representa una visió descentralitzadora del turisme.
  • Hi ha entitats que acaparen protagonisme respecte a una gestió integral del sistema turístic, com succeeix amb Barcelona Global, constituïda el 2018. Aquesta entitat es presenta com una actualització del model tradicional (Gremi d’Hotels i Cambra hi tenen presència) i incorpora empreses joves (222), però manté una gran presència de sectors tradicionals. Aposta per models suposadament innovadors: cultura, art, i ciència, entre d’altres. Tot plegat fa pensar que vulguin prendre espai al que representa Turisme de Barcelona.abts9novembre-19
  • Barcelona Convention Bureau: una mena de club privat que genera gran part de la dinàmica turística de la ciutat, depenent del consorci Turisme de Barcelona i relacionada amb la Cambra.abts9novembre-21
  • GSMA, promotors del Congrés Mundial de Mòbils, amenaça de manera recurrent que aquest esdeveniment marxarà de la ciutat, forçant un nou conveni amb la Fira. No hi és a la Fira però determina com s’ha d’estructurar l’urbanisme de la ciutat, en oposició al moviment ciutadà que promou no renovar el lloguer municipal dels espais de la Fira a l’entorn de plaça d’Espanya.abts9novembre-09abts9novembre-10
  • Dins l’apartat d’allotjament, Apartur és una entitat patronal molt ramificada al mapa de la ciutat, encara, però, que els apartaments també estan presents al Gremi d’Hotels. Tot i que hi ha una forta competència entre els diferents sectors dedicats a l’allotjament, tots col·laboren quan la imatge de la ciutat està en perill (disturbis per 1’O, atemptats a La Rambla, etc.).abts9novembre-14
  • Barcelona Oberta aglutina els eixos comercials. És l’entitat promotora de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEUs), un exemple de col·laboració público-privada al carrer. Els APEUs obren la porta a la privatització de l’espai públic, aplicant la lògica dels centres comercials al carrer (exemple de l’entorn del Mercat del Born, com a centre comercial a l’aire lliure), de manera que qui opera a l’espai públic es l’associació de comerciants i els comerços resten obligats a associar-se.abts9novembre-15abts9novembre-16
  • El Gremi de Restauració de Barcelona és l’entitat que representa el sector i és l’interlocutor amb les institucions. El seu àmbit territorial és Catalunya. Entre les seves funcions destaquen: vigilar i defensar els interessos dels restauradors, posar a l’abast dels agremiats serveis i avantatges, desenvolupar iniciatives i projectes per dinamitzar el sector. La junta directiva està formada per 26 restauradors i els 15 primers formen la junta de govern. Des del 2016, s’han incorporat a la junta directiva els gran grups de restauració (AN Grup, El Reloj, Rías de Galicia, Tragaluz, Farga, Soteras…).
    El Gremi de Restauració col·labora amb Barcelona Oberta (té un observador a la junta directiva) i té una escola de formació: Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona.
    Entre les seves accions més destacades ha estat exercir de lobby en el procediment de regulació de terrasses a Barcelona, fins aconseguir un pacte amb el govern municipal de BeC i l’oposició municipal (excepte la CUP) per aprovar la seva proposta de modificació de l’Ordenança de terrasses de 2013. La normativa, aprovada el desembre de 2018, deixa total flexibilitat quant a l’ocupació de l’espai públic, no respecta les distàncies de façana per facilitar l’accés de persones amb mobilitat reduïda, les normes de contaminació acústica i ambiental i el dret al descans del veïnat, incompleix el procediment administratiu de participació ciutadana i crea zones d’excel·lència, suprimeix la regulació de terrassa singular, etc.
    El seu president des de 2014 és Pere Chias, propietari de la Font de Prades al Poble Espanyol, encara que la veu més mediàtica és el seu director general, Roger Pallarols, que havia estat membre del PSC i que havia tingut diversos càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona fins arribar a ser regidor de Comerç i Petita i Mitjana Empresa el 2010. Defensa la promoció de la ciutat i el turisme de qualitat. Actor fonamental en la normativa de terrasses i en la retirada de manters del centre de Barcelona i de la Barceloneta, qüestiona la representativitat de la FAVB en el conflicte de terrasses… Actualment, sembla que està més vinculat a C’s.
    El Gremi de Restauració participa activament a Turisme de Barcelona i Fira de Barcelona. Participa en òrgans de govern de Centre de Convencions Internacional de Barcelona, Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona, Fundació Barcelona Zoo i Fundació BCN Formació Professional. Té presència en moltes altres entitats de la ciutat: Agència Catalana de Turisme, Barcelona Global, Foment del Treball, Barcelona Oberta, Cambra de Comerç, etc.
  • El Gremi d’Hotels de Barcelona és una associació empresarial formada per establiments hotelers: hotels, hotels-apartaments, hostals, pensions, apartaments turístics, habitatges d’ús turístic en edificis sencers, de la ciutat de Barcelona i el seu entorn, amb àmbit provincial.
    Funcions: representació del sector amb l’Administració, promou la recerca d’inversions en infraestructures, col·laborar en la captació d’esdeveniments per la ciutat, prestar suport a l’organització de nous atractius comercials que dinamitzin les temporades, participar activament en les entitats empresarials i turístiques més actives de la ciutat i mostrar-se proper i col·laborador amb les entitats veïnals, socials i ciutadanes de Barcelona i amb els mitjans de comunicació.
    La junta rectora està formada pel president, Jordi Mestre Masdeu; cinc vicepresidents, entre els quals, Jordi Clos Llombart, Eduard Torres Guals i Josep Maria Trénor Loenstein; un interventor, un secretari i el comissionat de relacions externes, Joan Gaspart Solves, i 33 vocals, entre els quals, Pau Guardans Cambó i Josep M. Nuñez i Navarro. El seu director general és Manel Casals.

abts9novembre-17abts9novembre-20
És manifesta la interrelació que existeix entre l’oligarquia local del sector turístic i ens de prestigi social i cultural, com ara el Barça, el Macba, el Liceu, etc. Aquests espais també serveixen per teixir lligams endogàmics que enforteixen una visió elitista i allunyada de les realitats socials de la majoria de la ciutadania.
En conjunt, les empreses representades a les entitats mapejades tenen una elevada capacitat d’incidència en la política urbanística i de serveis de la ciutat, sovint de manera subreptícia, quan no directament fraudulenta i mafiosa.

Tipologia d’agents

Com s’ha exposat, hi ha agents amb diferents pesos i funcions dins el sistema turístic de la ciutat, on cadascun respon a un model de desenvolupament econòmic propi, encara que interrelacionat i amb una certa dependència de la resta. A grans trets, el conjunt d’agents es poden agrupar en:

  • Les empreses vinculades a les grans multinacionals del turisme i el capital financer internacional.
  • Empreses de l’oligarquia local, provinent en gran part de la burgesia industrial catalana, reorientada al sector terciari i el sector immobiliari.
  • La constel·lació d’empreses de serveis (restauració, comerç, oci, sanitat, etc.), com a com elements necessaris per estructurar i donar consistència a l’atractiu turístic de la ciutat.

La col·laboració público-privada

En l’àmbit de la industria turística, la col·laboració público-privada es presenta com un model d’èxit, però la realitat és que les institucions que havien de respondre a l’interès general amb un criteri expansiu, on els beneficis del turisme serien redistribuïts per a tota la ciutadania (visió Maragall), s’acaben decantant per beneficiar l’interès dels ens privats.

Aquest és un fet molt evident en la creació i promoció de l’atractiu turístic. Un factor clau que defineix els sectors privats, que es sufraga en gran mesura amb diners públics i esdeveniments que posen de moda la ciutat, i que obliga l’Ajuntament a gestionar un model de turisme que li ve imposat. Val a dir que durant moltes dècades hi ha hagut una plena connivència entre ambdues parts.abts9novembre-11

El capital financer i el turisme

La sobreacumulació de capital de les entitats financeres les ha dut a impulsar polítiques proactives, pròpies del capitalisme financer, que es caracteritza especialment per cercar l’optimització dels guanys a través de l’especulació, sigui on sigui.

Aquesta expansió internacional del capital financer està vinculada a processos de financiarització, on els productes financers es desvinculen cada vegada més de l’economia real i on qualsevol bé, producte o servei pot ser mercantilitzat. Davant la baixa rendibilitat dels mercats, una manera d’assegurar els diners és fixar-los al terra, comprant sòl.

S’han creat empreses gestores especialitzades en intervenir en mercats on es possible extraure substanciosos beneficis: els fons d’inversió i les socimi, que obtenen del turisme rendibilitats anuals superiors a la mitjana d’altres sectors econòmics, com ara la indústria:

  • Fons d’inversió: instrument d’inversió col·lectiva. El principal fons d’inversió en el sector és Blackstone, que compta amb deu socimi.
  • Socimi: una forma especialitzada del capital financer, dedicada a l’adquisició, promoció i rehabilitació d’immobles per al seu arrendament. Estant exemptes d’abonar l’impost de societats.

A Espanya, els fons d’inversió i les socimi representen el 68 % de la inversió total en el sector hoteler, mentre que les empreses hoteleres tradicionals ocupen el 24 % de les inversions.

Un altre centre d’atracció per a les inversions immobiliàries s’ha centrat en els habitatges d’us turístic (HUT), on també participen importants grups hotelers.

Què els ofereix la indústria turística?: unes elevades rendibilitats anuals (7-8 %), sustentades en la reconversió i valorització del sòl i les infraestructures hoteleres com a actiu financer.

En la pràctica aquest procés d’extracció de beneficis monetaris s’inicia amb l’adquisició d’un immoble a una empresa hotelera o a un altre fons d’inversió. A continuació, la nova propietat subscriu un contracte de lloguer i explotació del negoci amb l’empresa hotelera a qui s’ha comprat l’immoble, o bé amb una cadena o franquícia hotelera, encara que la propietat es reserva el dret d’intervenir directament sobre la seva política comercial i laboral.abts9novembre-24

Amb tot, el veritable “negoci” rau en el valor residual que l’immoble adquireix progressivament en el mercat immobiliari. Aquest valor es deriva, a més de la categoria, la dimensió i els resultats operatius, de les expectatives que una entitat compradora pot atribuir a l’immoble en funció dels atributs (l’atractiu turístic) que reuneix per la seva ubicació: patrimoni arquitectònic i històric, serveis de restauració, mobilitat, activitats i espais d’oci, o sol i platja, entre d’altres.

Per la naturalesa del que es ven i el que es compra ―es compravenen immobles, no negocis―, es pot dir que estem davant del suport físic o material (hardware), més valoritzat de la indústria turística.

La lògica del sistema rau en emplenar el màxim nombre d’habitacions. I s’ha de fer tot el possible per a que així sigui. És aquí quan cobra rellevància la constel·lació d’organismes públics i privats, de gremis corporatius, d’operadors turístics, de plataformes digitals, d’equipaments culturals i d’oci, i d’infraestructures logístiques (el software).

Es fan imprescindibles eines com els recursos financers, el màrqueting, la gestió de la cadena de subministrament i la logística. Tot adreçat a que la clientela consumeixi en local productes intangibles, als que s’afegeixen consumibles, productes de luxe i souvenirs. En el seu conjunt, el procés manifesta la mercantilització de les qualitats i les experiències vinculades a un espai i lloc determinats.

A diferència d’altres sectors industrials, el repte del sistema turístic és aconseguir la presència física de la persona client fins al final del procés. D’alguna manera, les persones passen a ser la veritable matèria prima del sistema. Desplaçar trenta-tres milions de persones requereix poderosos recursos promocionals, sistemes de transport i d’una oferta en el territori que estigui alineada amb les expectatives creades en la clientela. Això és el que aporten els agents del territori.

Cal no oblidar que l’increment de la precarització del treball assalariat i dels professionals independents, juntament amb la connivència de les administracions públiques a través de normatives liberalitzadores complaents amb els agents inversors, acaben de arrodonir el pastís que finalment termina sent servit a les taules del capitalisme financer.

Logística del turisme a Barcelona

Amb el 41,53% de la despesa per turista, els sistemes de transport són la part del procés turístic que absorbeix la proporció més elevada de la inversió. Per aquest motiu, les companyies aèries són un punt important d’ancoratge dels principals fons d’inversió i fortunes del món.

A l’àmbit local, aquesta rellevància es tradueix en infraestructures logístiques com el port de Barcelona i l’aeroport del Prat:

L’activitat del clúster del port de Barcelona genera un volum econòmic de 9.262 M€ (la SEAT 8.332 M€), el que suposa un 5,7 del PIB i un 5,4 % dels llocs de treball a Catalunya.

L’aeroport del Prat acull 50 milions de passatgers (està prop de de la seva capacitat màxima) i es projecta una ampliació que donaria cabuda a 75 milions. La seva activitat representa el 50 % beneficis d’AENA, dels que la meitat deriven del lloguer d’espais comercials.

En el transport aeri, el passatges de baix cost s’expliquen per les subvencions directes o indirectes que reben les companyies aèries i perquè aquestes emplenen les bodegues dels avions de mercaderies que contribueixen a una gran part del cost del transport.

A més del transport de les persones, cal considerar la importància que tenen les mercaderies en el sosteniment del turisme massiu. Sense una indústria logística no seria possible l’emmagatzematge i el desplaçament de milions de tones de productes destinades a abastir-lo. Dins els costos generats pel turisme, cal incloure la logística inversa, és a dir, la recollida de residus derivats del turisme que es generen a molts sectors diferents.

Un exemple d’això es pot trobar en el consum d’aigua al port de Barcelona, que consumeix un 244 % més metres cúbics d’aigua que el port de València, mentre que aquest rep un 14 % més de bucs. Hi ha, però, una diferència substancial, el de Barcelona rep un 75 % més de passatgers.

Subministrament d’aigua a bucs
Bucs Barcelona = 7.715 (4 M passatgers) 188.476 m3 d’aigua
Bucs Valencia = 8.974 (1 M passatgers) 77.116 m3 d’aigua
Barcelona rep un 14 % menys de bucs però consumeix un 244 % més d’aigua.

abts9novembre-25

Reflexions

Totes les fonts utilitzades són públiques o han estat recollides de les webs de les entitats referenciades i d’articles de premsa.

S’ha fet un gran esforç per sistematitzar la informació i cal donar-li continuïtat.

On arriben els diners del turisme? A on se’n van? Com es reparteixen? Què queda a Barcelona? A la classe treballadora?

En el sector immobiliari es desnonen llogaters i no narcotraficants.

És important posar un nom i una cara a les accions que es facin des dels moviments socials.

Enllaç a la presentació de La Directa sobre Aquí qui mana? Possible col·laboració.

Cal considerar d’alguna manera la importància dels congressos de medicina, poc nombrosos però amb un volum econòmic significatiu.

Barcelona era ciutat de fires i congressos, i els majors hotels hi estaven abocats. Això ho gestiona Barcelona Convention Bureau. S’està intentant reproduir en altres ciutats, com Bilbao, per exemple. És també el turisme que més diners aporta. Quan irromp el turisme d’oci, l’empresariat es queixa de la baixada de turisme de congressos, i això no és cert.

Els actors es solapen: Gaspart relacionat amb les socimi. L’oligarquia local espantada perquè els gran capitals accedeixen al territori.

Respecte les màfies, quin rol tenen en aquest entramat? Quin paper juguen les drogues en el circuit? (Apunt de Murray sobre el tractament al personal laboral, mes correcte en hotels de màfies que als altres). Respecte les forces de seguretat, la Guardia Urbana no juga cap paper, mentre que la Guardia Civil no arriba a partir de determinats nivells de l’escala del negoci de la droga.

L’especulació immobiliària també està lligada als narcopisos, per exemple, al Raval i la Barceloneta.

Competència entre sectors: iniciativa soterrània d’hotelers contra B&B.

Vinculació entre les capes, les clavegueres: drogues, prostitució, etc. Entrada de les màfies russes a Espanya i a Barcelona (llibre). Vinculació amb operadors del port i l’oci nocturn.

El sector turístic està en reestructuració, però com podem incidir els moviments socials i tenir el compte el discurs de la gent que, precàriament, hi treballa? Cal pensar en alternatives econòmiques per anar més enllà de la denúncia. Mentre no les aconseguim, podem incidir en la precarietat laboral del sector: feina sindical per exigir que part del pastís arribi als treballadors, amb una regulació laboral justa. Això implica també aliances amb col·lectius que fan petites coses: personal de l’hotel Majestic, muntadors d’escenaris de la Fira, o les kellys (possible cooperativa que es vengui com a personal de neteja d’hotels i empreses tecnològiques), per exemple.

En habitatge, l’exemple de Berlin ens queda molt lluny. Com participar del relat que hi ha models que no són impossibles? Com invertir el relat dominant? A la industria hotelera CCOO i UGT són els sindicats majoritaris.

Algunes propostes

Per part del Grup de Recerca es demana l’aportació de dades que permetin ampliar aquest anàlisi.

Cal buscar alternatives econòmiques al turisme i per pensar-les cal introduir l’emergència climàtica com a factor que reverteixi les polítiques públiques sobre el turisme massiu. No es pot admetre l’ampliació de l’aeroport del Prat perquè va en contra de la necessitat de reduir el consum de combustibles fòssils.

Economia de les cures com a alternativa, on no hi ha inversió pública.

Repensar el model d’hotel des d’una perspectiva d’autogestió (exemple de Canàries). Ull amb FairBnB.

Es manifesta una opinió en contra d’utilitzar el PIB perquè es un referent enganyós.

Claus per construir alternatives al model de producció turística. Quines són?

Dijous passat es va presentar ZerØport, plataforma pel decreixement del port i l’aeroport

El passat 13 de febrer es va presentar en roda de premsa (vídeo aquí) la plataforma ZerØport, a la qual l’ABDT hi participem, contra l’ampliació de l’infraestructura portuària i aeroportuària, i pel decreixement del trànsit en tots dos àmbits. Aquí, a continuació, el Manifest ZerØport.photo_2020-02-16_10-40-01

El transport marítim i l’aviació són dos dels sectors a escala mundial amb més emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), que augmenten any rere any producte de les polítiques públiques actuals i de la voràgine expansiva del capitalisme global.(1) Continua llegint

Teníem raó: els informes presentats demostren la inviabilitat de l’Hermitage a la Barceloneta

Els informes fets públics pel govern municipal avalen la nostra oposició al projecte Hermitage a la Barceloneta. Exigim als grups municipals que actuïn en conseqüència rebutjant-lo i obrint un procès participatiu per definir els usos de la Nova Bocana en base a les necessitats de la població. Les ubicacions alternatives són igualment inacceptables.

Fa mesos que l’Ajuntament fia la seva posició sobre el projecte Hermitage a quatre informes tècnics. Durant aquest temps ha renunciat a la potestat, excepcional en terrenys portuaris, de prendre una decisió política, no estrictament tècnica. Mesos durant els quals la decisió municipal ha quedat al llimb mentre lobbies, mitjans afins i promotors han mantingut la seva ofensiva.

Acabem de conèixer el contingut dels informes encarregats, i veiem sense sorpresa que ens donen la raó i treuen els colors a un projecte que formalment i en molts aspectes és un autèntic nyap. Però també deixen de banda una llarga sèrie d’altres defectes i impactes que cal recordar.

Continua llegint

Museu Hermitage: només negoci

[Per la Plataforma per un por ciutadà, de la qual l’ABDT formem part, i publicat al Diari de la Barceloneta del desembre de 2019] El Museu Hermitage no és Cultura. El projecte d’instal·lació d’una extensió del conegut museu rus a la nova bocana del Port de Barcelona no està pensat per aportar un valor cultural a la Barceloneta i resta de la ciutat. Tampoc és un equipament que s’impulsi per contribuir a la resolució dels problemes del barri. Ben al contrari, l’Hermitage es planteja com una mera franquícia comercial que només pretén negoci. Negoci per al conjunt d’opaques societats que el suporten i, evidentment, per qui promou la concessió, l’Autoritat Portuària de Barcelona, que pretén així obtenir un rendiment monetari d’una part del seu sòl.

hermitagemeteorito2.png Continua llegint

[Comunicat] Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic: de l’ABTS a l’ABDT

 

A Barcelona, la sostenibilitat social i urbana passa pel decreixement turístic

El 9 de novembre de 2015, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible es presentava públicament en una altra roda de premsa al Casal de Barri Pou de la Figuera. En els més de 4 anys transcorreguts, la intuïció inicial de la impossibilitat d’un turisme sostenible a Barcelona ha esdevingut certa: sota els actuals model i pressió turístiques als nostres barris, no només el turisme és insostenible sinó que el seu caràcter massiu, extractiu i voraç el fa incompatible amb la sostenibilitat de la ciutat mateixa, amb una vida col·lectiva justa. Des de l’Assemblea de Barris hem encetat un període de reflexió que ens porta a materialitzar un canvi de nom que respongui a aquesta incompatibilitat, així com a compartir una anàlisi de l’evolució de la turistització, les polítiques al seu voltant i del mateix col·lectiu. Que es diu ja, i des d’avui, Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic.photo_2019-12-04_06-57-24.jpg

L’ABTS va néixer arran de la proliferació de mobilitzacions i denúncies contra el model turístic de la ciutat a diversos barris. Altres factors van ser: la feina feta prèviament, sobre tot a Ciutat Vella però també a Gràcia o l’Eixample, l’interès d’altres barris per prevenir l’extensió del problema, la fortíssima mobilització continuada del moviment La Barceloneta Diu Prou l’estiu del 2014, l’Audiència Pública monogràfica sobre turisme que el govern municipal convergent de Trias es va veure forçat a celebrar; la presència de diferents propostes de canvi de model als programes electorals de les municipals del 2015; i, sobre tot, els duríssims impactes del mateix procés de turistització contra la vida quotidiana i col·lectiva. Continua llegint

Roda de premsa. De l’ABTS a l’ABDT: a Barcelona, la sostenibilitat social i urbana passa pel decreixement turístic

El novembre de 2015, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible es presentava públicament en roda de premsa. En aquest temps, hem confirmat que el turisme a Barcelona no només és insostenible sinó que el seu caràcter massiu, extractiu i voraç el fa incompatible amb la sostenibilitat de la ciutat mateixa, amb una vida col·lectiva justa.

Des de l’Assemblea de Barris hem encetat un període de reflexió que ens porta a materialitzar un canvi de nom que respongui a aquesta incompatibilitat, així com a compartir una anàlisi de l’evolució de la turistització, les polítiques al seu voltant i del mateix col·lectiu.
Que es diu ja Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic.

ABDT_Logo_Negatiu.jpeg

Quan dimarts 3 de desembre a les 12h

On Lleialtat Santsenca, C/ Olzinelles 31

Qui L’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic i tot el seguit de col·lectius i entitats que en fan part.

@AssBarrisDT
abatbcn@gmail.com
assembleabarris.wordpress.com

Materials previs per a la sessió #FollowTheMoney, mapes de poder del sector turístic de Barcelona

Dissabte 9 de novembre tindrà lloc, a partir de les 10:30 al Casal de Barri Pou de la Figuera, la 5ª sessió del grup de recerca sobre decreixement turístic i alternatives econòmiques, amb el títol #FollowTheMoney, mapes de poder del sector turístic de Barcelona. Aquí us deixem els materials previs de lectura per a la sessió.

Per començar, un pastís i tres imatges de mapeig dels poders gran mitjans i petits, administració pública, lobbies i altres. En parlarem molt més al llarg de la sessió.
A continuació, recollim tres text de la Gala Pin, ex-regidoradel districte de Ciutat Vella i ex-activista a diversos moviments que serà present a la sessió per tal d’il·lustrar-la amb experiències i coneixements que ha anat acumulant al llarg dels anys:
Això és tot de moment, ens veiem dissabte a les 10:30 al Casal de Barri Pou de la Figuera (C/ Sant Pere Més Baix 70, metro Urquinaona i Arc de Triom)
abts9novembre-05abts9novembre-06abts9novembre-07

Continua llegint

FOLLOW THE MONEY: mapes de poder al sector turístic de Barcelona, 5ª sessió del grup de recerca, 9 de novembre 10:30

El proper dissabte 9 de novembre, a partir de les 10:30 tindrà lloc al Casal de Barri Pou de la Figuera la 5ª sessió del grup de recerca sobre decreixement turístic i alternatives econòmiques. A partir d’una feina prèvia de recerca sobre els ens públics, privats i públic-privats amb rellevància en la governaça del turisme a Barcelona, i de l’experiència de la Gala Pin (ex-regidora del districte de Ciutat Vella i amb un ampli recorregut previ en l’activisme de barri o en àmbits com l’habitatge o la turistització) mirarem de compartir aquest coneixement i d’enriquir-lo amb els de les persones assistents i el debat entre totes.abts9novembreWeb.jpg

Durant aquesta setmana anirem compartint lectures prèvies útils per tal d’entendre més fàcilment la complexa trama de poders i relacions entre administracions públiques, consorcis públic-privats com Turisme de Barcelona, associacions empresarials (aka lobbies) com el Gremi d’Hotelers, Barcelona Global o la Cambra de Comerç, altres ens encara més foscos i menys coneguts com ara el Comité de Desarrollo de Líneas Aéreas, la Fundació Barcelona Promoció o el Barcelona Convention Bureau.

Us esperem doncs per a una sessió intensa i interessant en què intentar aclarir col·lectivament quins i com són aquests circuits dels poders, que tant aviat fan els seus negocis -a costa de la salut i les condicions materials de vida de la població- les elits de la ciutat que, sumant forces públiques i privades venen governant el turisme -i per tant, en bona mesura, l’economia- a Barcelona.

Com sempre, la sessió comptarà amb esmorzar a mig matí. Què millor, en plena jornada de reflexió, que que dedicar-nos a reflexionar col·lectivament sobre eines per al ?