Xarxa SET de ciutats del Sud d’Europa front la Turistització: presentació en roda de premsa el 26/4 a Sant Antoni

A diferents ciutats i regions del Sud d’Europa estem veient i vivint moviments de denúncia, mobilització i resistència davant els processos de turistització que s’hi estan produint. Entitats i col·lectius d’algunes d’elles (Venezia, València, Sevilla, Pamplona, Palma, Lisboa, Málaga, Malta, Madrid, Girona, Canarias, Donostia / San Sebastián, Camp de Tarragona, Barcelona) hem anat trobant-nos en diferents esdeveniments des de fa al menys un any i mig, amb la finalitat de compartir i intercanviar experiències i coneixements.

mapFruit d’aquestes trobades i comunicacions, hem entès la necessitat de teixir una xarxa de ciutats i regions afectades per la turistització, de territoris que s’alcen contra aquests processos. El primer pas ha sigut doncs la confecció d’aquest manifest fundacional, que al llarg d’aquesta setmana es presenta als diversos indrets esmentats.

És coneguda la postura de l’ABTS, radicalment oposada a l’actual model de ciutat, econòmic i turístic. De la mateixa manera que fa gairebé 3 anys l’assemblea va néixer per enfrontar no ja a nivell de barri sinó de ciutat una indústria global, ara tornem a enxarxar-nos a dins l’àmbit Sud d’Europa amb la mateixa fi.

Les diferents ciutats membres de la xarxa SET van fent presentacions locals a partir d’aquesta setmana. Les primeres tindran lloc a Venezia i Donostia avui mateix, dimarts 24/4, Palma ho farà demà dimecres 25, i a Barcelona presentarem la iniciativa en roda de premsa aquest dijous 26/4 a les 11:00 a l’Espai Veïnal Calàbria 66. Hi esteu totes convidades.

Hem escollit el barri de Sant Antoni per ser actualment un dels exemples més paradigmàtics de turistització i gentrificació. Per posar només un petit exemple, recordem que d’aquí menys d’un mes reobre el mercat de Sant Antoni, tancat durant molts anys. En canvi, allò que havia de ser una bona notícia per a les veïnes és percebut amb recel posat que, sota la creixent pressió turística que està patint el barri, aquesta millora es veu com una autèntica amenaça en forma de potencial icona turística i, en el pitjor dels casos, una Boqueria II.

Anuncis

Barcelona i Palma unides en protesta contra els mega-creuers

Barcelona i Palma s’uneixen en la primera protesta conjunta contra la indústria de creuers amb motiu de la arribada del “Symphony of the Seas”, el creuer més gran del món. Les organitzacions denuncien que aquest mega-creuer portarà més contaminació i 180.000 creueristes que se sumaran a la massificació turística que ja pateixen les dues ciutats.

L’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, la Plataforma per la Qualitat de l’Aire i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, juntament amb els col·lectius de l’Assemblea 23-s (que va organitzar la manifestació del setembre passat a Palma amb el lema «Fins aquí hem arribat, aturem la massificació turística»), han convocat mobilitzacions els dies 7 i 8 d’abril, dates en què el creuer farà la seva primera escala Barcelona i Palma respectivament.

Barcelona 7 d’abril a les 16:30 al Portal de la Pau

Palma 8 d’abril a les 12:00 a l’Estació Marítima. Davora parada BUS núm 1.

Les protestes de Barcelona i Palma no són un cas aïllat. Les mobilitzacions locals contra el turisme de creuers es donen a escala mundial, en nombrosos ports des del Carib fins al Mediterrani, passant per l’Àrtic.

Es tracta de l’expansió d’un mateix patró global que, operat per capitals internacionals, concentra beneficis astronòmics i externalitza enormes costos sobre les poblacions i el medi ambient. Aquests mega-creuers emeten grans concentracions de contaminants que afecten l’aire que respiren, especialment, els barris propers al port. Es tracta d’un dels segments responsables de la massificació turística amb les conseqüències conegudes en termes de saturació de l’espai públic, de la mobilitat rodada, a peu i en transport públic, de desaparició del comerç de proximitat, explotació laboral, tematització de la ciutat, expulsió del veïnat, etc.

Les reivindicacions socials contra la turistització de les ciutats, Palma i Barcelona, durant els últims anys han aconseguit obrir el debat sobre la insostenibilitat del turisme massiu que pateixen i que actualment hi hagi debat obert, social i polític, sobre la urgència de canviar aquest model. Però aquest consens no s’ha traduït en polítiques, com mostren les xifres de creixement en ambdues capitals. En el cas de Barcelona amb 2,7 milions de creueristes en el 2017 , encapçalant el primer lloc del sector a Europa i la Mediterrània. En el cas de Palma, el 2017 varen ser 1,67 milions de creueristes, i preveu arribar as 1,75 aquest 2018 d’acord amb les previsions de Puertos del Estado. Les organitzacions denuncien que no només no s’ha produït cap gir sinó que les dues ciutats estan potenciant de forma exponencial aquest turisme .

Les entitats van realitzar una primera acció ahir devant del creuer al Port de Barcelona per anunciar la mobilitzacions del cap de setmana, amb la protesta «STOP CRUISES BCN» en presència d’alguns mitjans de comunicació.

 

 

 

 

Symphony of the Seas NOT WELCOME: 7/4 16:30 Portal de la Pau, manifestació #StopCreuers

L’endemà, mobilització en el mateix sentit a Palma. A Barcelona, la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, la FAVB i l’ABTS convoquem a una manifestació amb motiu de la primera sortida regular (després passarà per la ciutat un cop al mes) del Symphony of the Seas, el creuer més gran al món, i contra la indústria de creuers en general per raons de contaminació ambiental i de massificació turística de la ciutat, amb les conseqüències conegudes en termes de saturació de la mobilitat rodada, a peu i en transport públic, desaparició del comerç de proximitat, explotació laboral, tematització de la ciutat, expulsió del veïnat, etc.

Un element a destacar és la coordinació amb diferents organitzacions de Palma i de Mallorca, territoris que pateixen processos de sobre-explotació turística molt similars als de Barcelona. Concretament, Palma és la segona escala de la ruta mediterrània del Symphony of the Seas, i la ciutat es mobilitzarà també diumenge 8 d’abril a les 12h a l’Estació Marítima.

SYMPHONY.png

Ara fa 2 anys, va tenir lloc al Portal de la Pau la primera manifestació contra la indústria de creuers a Barcelona. Un mes després, l’arribada del Symphony of the Seas, l’aleshores creuer més gran del món, va provocar a les xarxes socials i a la ciutat una onada d’indignació que va desembocar en una manifestació de malvinguda que acapararia pàgines web i de premsa.

Continua llegint

Concentració de rebuig al Barcelona Global Summit

Ahir, dimecres 21 de març, una cinquantena de membres i persones afins a l’ABTS van assistir a la convocatòria de concentració a la porta de l’infam fòrum organitzat per Barcelona Global sota la coartada d’establir un diàleg turisme-ciutat (sense convidar entitats socials, acadèmics crítics o veïnes d’a peu de la ciutat) i de trobar -suposadament- solucions a les conseqüències negatives del turisme.

Concentrades al voltant de l’accés principal del caixafòrum, les persones van fer molts soroll amb xiulets i megafonia, van lliurar informació fiable dels efectes de la indústria turística a la ciutat a les persones assistents a l’esdeveniment i van llegir el manifest que podeu trobar a l’anterior entrada d’aquest bloc.

No van faltar persones notables de la ciutat com l’ex-excel·lentíssim Xavier Trias o Mas-Colell, ni assistents a la fira que es prenien la concentració com un producte més de consum per al seu instagram. Tampoc va faltar la Guàrdia Urbana, qui va identificar 3 companyes perquè estàvem en territori jurisdiccional de La Caixa.

Barcelona Global Summit: “tot per la ciutat però sense la ciutat”. Dimecres 21/3 17:30, concentració de rebuig

Barcelona Global, potent lobby dedicat a la promoció i atracció de capitals a la ciutat, celebra el dimecres 21 de març el fòrum “Innovació en turisme urbà”, amb el qual simula cercar propostes de solució a les conseqüències negatives del turisme per, en realitat, continuar intensificant-lo.

Financen el fòrum empreses com ara Hotusa, Airbnb, La Sagrada Família, HI Partners (inversors en el sector hoteler), el Barcelona Guide Bureau o diversos grups d’hotels.

El sector turístic és conscient que el tradicional conte de fades (“el turisme és bo per a tothom”) ja no serveix. Després de l’intent fallit de criminalitzar la protesta contra la sobre-explotació turística amb la cortina de fum de la turismefòbia, ara s’apunta al carro de “la gestió del turisme i la reducció de les externalitats”.

BG ha convidat múltiples professionals del sector turístic, experts en màrqueting de ciutats i desenvolupament turístic, un economista estrella, una ex-càrrec públic de Miami Beach i una altra especialitzada en la promoció turística de Ciutat del Cap, un promotor d’esdeveniments, etc.

Cap acadèmic crític, cap entitat social local, cap veïna d’a peu. Parlen d’un diàleg entre turisme i ciutat el qual, sense les opinions de la ciutat, queda en un pobre monòleg de la indústria turística.

En realitat no es tracta de trobar solucions per a Barcelona, sinó d’un rentat de cara i de “Rellançar una ciutat després d’una crisi” (títol de la xerrada de clausura), de polir i rellançar una marca turística per exprimir-la encara més. La crisi, si ha existit, ha estat circumstancial i ja s’ha superat: tornem a batre els rècords de turisme i d’explotació de la ciutat i la població, com cada any.

Es tracta de continuar augmentant l’explotació turística de la ciutat. Les propostes són conegudes: descentralització (portar l’explotació turística a tota la ciutat, amb les seves conseqüències socials) i desestacionalització (augmentant la temporada alta i reduint la baixa). És a dir, una extensió de la turistizació en l’espai i el temps, cap a una Barcelona de parc temàtic continu en un estiu sense fi.

Es tracta senzillament de fer encara més diners a base d’agreujar la massificació i tematització de la ciutat , l’expulsió de veïnes, l’explotació i la precarietat de les treballadores, l’encariment del cost de la vida o els problemes de mobilitat, contaminació i residus, per citar els principals conflictes.

Per tots aquests motius, dimecres 21 de març ens concentrarem a la porta del CaixaFòrum a partir de les 17:30 per posar en evidència les fal·làcies i la voracitat d’una indústria que només cerca el propi interès sense cap escrúpol i pretén, a més, disfressar-ho d’interès públic.

Turisme i decreixement: Teorema impossible o camí al postcapitalisme?

 

Robert Fletcher | Asunción Blanco-Romero | Macià Blázquez-Salom | Ivan Murray. Traducció: Carolina Montoto.
La “turistificació” de les ciutats i el malestar creixent de les seves comunitats locals planteja amb urgència un debat sobre el decreixement turístic.

 

Crèdit Fotografia: Santa Ponça | Imatge de Macià Blàzquez-Salom.

La “turistificació” de les ciutats topa cada vegada més amb el descontentament de les comunitats locals que es veuen desplaçades i desposseïdes dels seus propis barris. La sobresaturació turística és un problema real i hem de fer front al repte de repensar, desmuntar i reconstruir una de les indústries més grans del món. Ha arribat el moment de començar a parlar seriosament sobre com vincular el debat sobre el decreixement amb el turisme.

Un fantasma recorre el turisme: l’espectre del decreixement

En els últims anys s’ha desencadenat un creixent descontent ciutadà pels impactes de la intensificació turística en algunes de les destinacions més populars del món. Aquestes reaccions assenyalen diversos impactes que són comuns de l’expansió i penetració turística.

D’una banda, el creixement del turisme de masses ha augmentat la pressió sobre els espais ja turistitzats, al mateix temps que ha anat colonitzant nous territoris. Mentre que, d’altra banda, els esforços per combatre la sobresaturació turística mitjançant la reorientació de la indústria cap a un turisme elitista, amb alts ingressos i més exclusiu, expulsa per complet als membres del veïnat dels seus espais quotidians.

Combinades, aquestes dinàmiques estan transformant les ciutats, que fins fa poc eren multifuncionals, en centres turístics “monculturals”, tematitzats entorn de l’apropiació de la “vida urbana quotidiana”. Les administracions públiques, generalment, no han ofert respostes normatives adequades ni proporcionals al problema. En les ocasions en què les autoritats locals han proposat mesures pal·liatives, poques vegades han estat suficientment valentes, com en el cas de Barcelona a través del marc regulador denominat PEUAT.

Aquesta complaença i tebiesa de les actuacions públiques ha provocat respostes cada cop més enèrgiques per part dels moviments socials, incloent-hi denúncies com “el turisme mata la ciutat”, l’exigència d’espais desturistitzats o la demanda de “zones lliures de turistes”.

A Barcelona, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) ha agrupat a nombroses entitats en l’organització d’accions per desafiar el desenvolupament del turisme massiu. A Mallorca, que rep més d’11 milions de visitants a l’any, Ciutat per qui l’Habita combat la turistificació i l’”airbnbificació” de cada racó de Palma, on els seus habitants pateixen desnonaments i altres formes de violència relacionades amb el turisme.

Iniciatives similars han encès moltes altres ciutats, incloses Amsterdam, Madrid i Venècia.

De la turismofòbia a la sobresaturació turística i més enllà…

La magnitud del malestar és tal que ha captat l’atenció d’alguns actors poderosos de la indústria, inclosos l’Organització Mundial del Turisme de les Nacions Unides (OMT) i el Consell Mundial de Viatges i Turisme (WTTC). La seva atenció mostra una marcada ambivalència.

D’una banda, els lobbies pro-turístics culpen a les expressions d’insatisfacció i malestar amb el desenvolupament turístic de ser “turismòfobes”. Però al mateix temps aquests mateixos lobbies han començat a reconèixer la possibilitat que algunes destinacions experimentin el que denominen “un excés de turisme”, assenyalant el seu temor que anomenen “morir d’èxit”.

 

Manifestació “Carril guiri” a Palma. Imagte de Marc Morell.

En el context d’aquesta discussió, cap defensor de la indústria esmenta específicament el “decreixement”. De fet, l’OMT s’esforça per afirmar que “el creixement no és l’enemic; la qüestió radica en com ho gestionem”. Però els moviments socials que impugnen aspectes del desenvolupament del turisme han començat a utilitzar explícitament aquest concepte. A Barcelona, per exemple, l’ABTS reivindica obertament el “decreixement turístic”.Aquest fet planteja qüestions interessants sobre la relació entre aquestes discussions i un moviment més general pel decreixement que ha guanyat una creixent atenció en els últims anys. Encara que Barcelona és també un dels nodes principals d’aquest moviment més ampli, fins al dia d’avui hi ha hagut pocs esforços sistemàtics per connectar la discussió sobre el decreixement amb el turisme.

Això no és del tot sorprenent pels qui estudiem el turisme des de perspectives crítiques. Moltes persones, fins i tot aquelles vinculades als moviments i a l’acadèmia radical, han tendit a considerar el turisme com una activitat frívola que no mereix un estudi rigorós. No obstant això, el turisme és possiblement una de les vies d’acumulació de capital més potents del món. Per tant, l’objectiu polític del decreixement a escala global hauria de plantejar també una profunda transformació del turisme.

Decreixement: un teorema impossible?

La importància del turisme per al decreixement té una dimensió addicional essencial. L’eco-marxista John Bellamy Foster sosté que el decreixement és un “teorema impossible” en el si d’una economia capitalista; atès que el capitalisme requereix un creixement continu per gestionar les seves contradiccions internes que, d’una altra manera, amenaçarien la seva supervivència. Des d’aquesta perspectiva, un decreixement real requeriria desafiar els principis fonamentals de l’economia capitalista. Tractant-se d’una de les indústries més grans del món, el turisme també pot ser entès com una de les principals vies que mantenen l’expansió i la reproducció ampliada del sistema capitalista. De fet, la importància del turisme en aquest sentit és difícil d’ocultar.

La “indústria” turística, al cap i a la fi, és en realitat una amalgama de moltes altres activitats i processos relacionats amb el moviment de persones amb finalitats d’oci; des del menjar, el transport, l’allotjament, la publicitat, el sector immobiliari o les finances especulatives. A més, el turisme es vincula amb moltes altres indústries auxiliars i mercats sobre els quals repercuteix amb un anomenat “efecte multiplicador”, que també pot considerar-se “efecte destructor” en desplaçar altres activitats de la vida social de l’espai.

Tant és així que la contribució del turisme a l’expansió i al sosteniment del capitalisme excedeix les seves pròpies dimensions, conformant una xarxa els fils de la qual s’estenen per tot el món en infinitat de formes. En conseqüència, una forma diferent de turisme que s’aparti de l’imperatiu del creixement podria servir com una important pràctica “postcapitalista”, amb potencial per transformar dràsticament aquesta mateixa xarxa global.

Cal assenyalar que la defensa del decreixement turístic no és antiturisme. El que pretén és que el turisme s’organitzi i es practiqui d’una forma i a una escala diferents, per evitar els impactes negatius d’aquesta indústria: econòmics, socials i ambientals; i en el seu lloc, maximitzar els beneficis per a les comunitats locals i els ecosistemes.

Conclusió: perseguint la desturistització?

Llavors, quines característiques tindria el decreixement turístic, o el que podríem anomenar simplement “desturistització”? Hi ha una gran varietat d’iniciatives a debat i en desenvolupament que poden veure’s com a contribucions de gran potencial. Des de crides a un estat estacionari, al turisme lent (slow tourism), a la promoció de “vacasacions” (vacances a casa), fins a esforços per mantenir una infraestructura turística “ecològica”, que implicaria el transport aeri i la producció d’electricitat. Però la qüestió de com es podria combinar i desenvolupar una proposta coherent de desturistització postcapitalista tot just acaba d’introduir-se al debat públic.

Com a part d’un col·lectiu d’investigadors i investigadores més ampli, esperem contribuir a aquest debat durant els anys vinents. Primer amb un número especial del Journal of Sustainable Tourism, en el qual ja estem treballant. En segon lloc, mitjançant un programa col·laboratiu per investigar l’activitat dels moviments socials orientats a redirigir el desenvolupament turístic en destinacions turístiques “madures” del sud d’Europa, entre altres llocs. Aquesta agenda de recerca-acció participativa serà precedida per un seminari sobre Turisme i Decreixement en la Conferència POLLEN 2018 que se celebrarà a Oslo, Noruega, del 20 al 22 de juny.

Mentrestant, llancem aquesta reflexió inicial a manera d’invitació per a totes aquelles persones que desitgin sumar-se a aquesta conversa:
Desturistitzadores del món, uniu-vos! No podeu perdre res més que el creixement!

Notes:

Aquest article es va publicar prèviament en anglès en el Bloc Entitle el 8 de març de 2018.

Robert Fletcher és professor del Grupo de Sociología del Desarrollo y del Cambio de la Universitat de Wageningen University als Països Baixos; Asunción Blanco-Romero és professora de Geografia en la Universitat Autònoma de Barcelona; Macià Blázquez-Salom és professor de Geografia en la Universitat de les Illes Balears; Ivan Murray és professor de Geografia en la Universitat de les Illes Balears.

 

Trobada de grups d’habitatge impulsada per Barcelona no està en venda, dissabte 10/3

L’espai Barcelona no està en venda ve treballant els darrers mesos en l’impuls d’una jornada d’intercanvi, debat i treball conjunt dedicat a millorar la coordinació entre els espais i grups de lluita per l’habitatge a Barcelona i rodalies. No es tracta, per tant, d’ampliar l’espai de la plataforma Barcelona no està en venda, sinó de trobar-nos , conèixer-nos, compartir i veure què passa a partir d’allà. Amb clara vocació d’inclusivitat, volem enfortir el moviment per l’habitatge per agafar un impuls de cara a fer front i revertir la situació d’injustícia social en la que vivim avui en dia la gran majoria de la població.coordinemnosPlantegem un matí amb tallers temàtics i simultanis, orientats a ampliar forces i millorar les coordinacions, al llarg del matí de dissabte 10 de març, a l’Espai Veïnal Calàbria 66:
–          Coordinació en lluita contra els desnonaments
–          Coordinació en acompanyament humà i legal
–          Coordinació en modificació de legislació
–          Coordinació en okupació

La jornada tindrà lloc de 10:00 a 13:30 el dia 10 de març de 2018 i es tancarà amb un vermut popular per continuar compartint idees de manera informal.
Com que els tallers seran simultanis, si esteu interessades en participar en més d’un, penseu en ser prou persones per cobrir-los.

L’estructura de la trobada és la següent:

10:00 Benvinguda
10:15 Debat d’eixos
11:45 Descans-cafè
12:15 Posada en comú
13:30 Vermut

Per tal de poder oferir una organització òptima, necessitaríem que omplíssiu aquest qüestionari en línia. No dubteu en fer arribar aquest missatge a d’altres grups, blocs en lluita, col·lectius informals, etc.: http://bit.ly/2BFcW8T

Us hi esperem!

L’ajuntament aprova la moció de la PAH, el DESC, la FAVB, el Sindicat i l’ABTS per a l’ampliació del parc públic d’habitatge

El dimarts 13 de febrer, els col·lectius vam presentar la moció a la ciutat, als mitjans de comunicació i a representants dels diferents grups municipals presents a l’ajuntament que l’havien d’aprovar. Hi van assistir tots, menys el Partit Popular.

Durant els dies següents, vam contactar els mateixos grups municipals, ens vam reunir amb tots ells i vam recollir els seus comentaris. Per a la nostra sorpresa, la la moció podia ser aprovada sense grans problemes.

Passat el cap de setmana, la moció va quedar registrada el dilluns sota la forma de declaració institucional. Aquesta requerix un suport més ampli (no ja el 50% dels representants, sinó dos tercerers parts) i evita debats partidistes. A partir d’aleshores vam anar recollint les respostes definitives. Continua llegint

Fem Sant Antoni acull l’assemblea oberta de l’ABTS el dilluns 5 de març

A l’ABTS portem més de dos anys i mig treballant en la coordinació de col·lectius i entitats de tot Barcelona a partir d’una crítica integral a l’actual model turístic i econòmic a la ciutat. Ara fem una crida oberta a l’assemblea del dia 5/3 a Sant Antoni, per a qualsevol persona interessada o preocupada pels conflictes provocats per la indústria turística (tant gent del barri com d’altres): habitatge, explotació laboral, massificació de places i carrers, generació de residus, soroll i problemes per dormir, sobrecàrrega de la xarxa de transport públic, dependència creixent d’una sector anti-social, etc.

La cosa serà força senzilla. Entre les 18:15 i les 19:00 farem una estona de trobada amb les persones que vinguin, intercanviant idees i escoltant les situacions que ens expliquin, mirant de donar-hi sortida. A continuació, a partir de les 19:00 donarem pas a l’assemblea com a tal. Aviat publicarem un ordre del dia aproximatiu.

Animeu-vos a participar-hi!

Debat amb ajuntament i sector privat: entitats anuncien més conflicte social amb el port

El passat dilluns 12 de febrer va tenir lloc a l’Institut Nàutic de Barcelona el debat “Ciutat-Port: cap a quin model anem?, organitzat per Barceloneta Proa a la Mar en el context dels recents acords Ajuntament-Port i amb la presència dels cossos tècnic i polític de l’Ajuntament, el Clúster Nàutic de Barcelona, la Plataforma per la Qualitat de l’Aire i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. A continuació, una breu síntesi de la trobada

DWfKZ4HWsAAH_dJVa intervenir en primer lloc l’Ajuntament: per la banda política, la Regidora de Ciutat Vella Gala Pin i per la política el Marc García, Director de l’Oficina del Pla Estratègic del Delta del Llobregat i tècnic encarregat de la redacció dels esmentats acords. En línies generals van expressar el satisfacció per haver arribat a un acord amb el Port que limita les terminals internacionals de creuers de les 8 actuals a un màxim de 7, establint un horitzó que fins ara no existia. Van reconèixer però que la terminal de creuers de Maremagnum només existeix sobre el paper, a la pràctica no ha operat mai.

  • No van negar que amb l’acord hi haurà un canvi d’usos que obre la porta a l’Hermitatge, afirmant que el govern municipal s’ha oposat i proposat ubicacions alternatives, cap d’elles acceptada. En aquest sentit, admetien que els acords suposen un tirar la pelota hacia delante, deixant la decisió per al futur mandat, sota la forma d’un conveni ciutat-port específic sobre el tema.
  • Van reconèixer que l’acord no ha tingut participació social però que treballen per obrir un pacte social sobre el litoral per definir estratègies a mig/llarg termini.

Per la seva part el Toni Tió va fer una presentació del Clúster Nàutic de Barcelona que presideix, la història des de la seva fundació i el seu pla estratègic i de negoci a futur. Cap al final va deixar força clara la seva opinió sobre el seu model de relació port-ciutat, basat en la rendibilitat del port amb l’aposta actual del mercat nàutic per les embarcacions de lloguer de gran eslora.

Per l’ABTS hi va haver dues intervencions. La primera va ser en clau històrica, seguint els diferents moments de lluita veïnal al voltant del port amb la creació de la Plataforma Salvem el Port Vell el 1989 (amb llums i ombres en el seu balanç d’èxits i fracassos) i amb el seu ressorgiment amb motiu de la transformació del Port Vell en marina de luxe per a mega-iots fa uns pocs anys. Igualment es van recordar els successius nyaps urbanístics de la zona portuària (Maremàgnum, Hotel Vela, marina de luxe), una línia que es pot estendre massa fàcilment a la Nova Bocana (Marina Vela) amb aquests acords; com en els casos precedents, aquesta vegada també se senten cants de sirena sobre llocs de feina, els mateixos que han sonat cada vegada i mai no s’han concretat, cosa que sí han fet les operacions especulatives i gentrificadores associades.

La segona va assenyalar la manca de participació social en la definició de l’acord i va analitzar el seu contingut, negant-ne els grans titulars: no es limita el turisme de creuers sinó que s’eliminen terminals obsoletes i en canvi les tres futures  noves terminals de gran capacitat (E, F i G, al Moll Adossat) permetrà incrementar el nombre de creuers de gran eslora i amb ells, incrementar el nombre de creueristes i les emissions del Port . Les set terminals del Moll Adossat l’any 2026 podrien arribar a rebre 4,4 milions de creueristes per any, un creixement del 67% respecte a l’any 2017. En l’escenari més conservador i prenent de referència el nombre creueristes de la terminal amb menys activitat (terminal C), l’any 2026 arribarien al Port de Barcelona 3,6M, un creixement del 37% respecte el 2017.Per altra banda, amb aquests acords l’Ajuntament acaba legitimant dues mesures a les que fins ara s’havia oposat públicament:

  • la construcció de la nova terminal de creuers de la companyia MSC, a la qual s’havia oposat juntament amb l’Ajuntament d’El Prat del Llobregat en el Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona
  • la possibilitat, fins ara inexistent formalment, que un nova mega-icona turística com el museu Hermitage s’instal·li en ple front marítim barceloní; aquesta modificació urbanística dels usos de l’espai central de la marina era, casualment, l’única petició expressa que els promotors de l’Hermitage havien fet a l’Ajuntament.

La Maria García, representant de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire va iniciar la seva intervenció [descarrega’t la seva presentació aquí] presentant les actuacions dels ports europeus que estan reduint de forma eficaç les emissions dels vaixells que en el cas de Barcelona, són responsables del 94% de les emissions contaminants del Port. La regulació per limitar el contingut del sofre dels combustibles d’ús marítim amb l’establiment d’una Àrea de Control d’Emissions, la fiscalitat sobre els NOx i la connexió a la xarxa elèctrica local quan els vaixells amarren són les principals. Tot seguit va fer una anàlisi crítica tant de l’actual Pla de millora de la Qualitat de l’Aire del port com de la part de l’acord en referència a les actuacions sobre les externalitats mediambientals del trànsit de creuers, establint una comparació acurada entre allò que les entitats estem exigint per garantit la protecció de la salut de la població dels barris propers al Port i allò que els acords posen sobre la taula. En el torn de respostes, la Regidora va al·legar desconeixement tècnic, i el tècnic es va limitar a recitar novament els informes i actuacions genèriques que segons l’acord realitzarà el Port, sense donar cap resposta als requeriments.

L’acte va conclure amb el torn d’intervencions de públic, donant lloc a l’expressió de punts de vista tan diversos com interessants deixant palès el debat que obre el nou acord en el marc dels conflictes existents en les actuals relacions ciutat-port.POSTER_XERRADA_PORT_DEFINITIU_DIGITAL