[Comunicat] Els creuers a gas no són turisme sostenible

Entitats socials i ecologistes consideren una operació de rentada verda l’arribada de AIDAnova al Port de Barcelona, el primer creuer propulsat amb Gas Natural Liquat (GNL)
cru.jpg
Ecologistes en Acció, la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible i la federació europea Transport and Environment (T&E) recorden que el gas natural liquat és un combustible fòssil i, per tant, no pot considerar-se una solució ambiental com venen anunciant les autoritats portuàries. El seu ús en el transport marítim pot generar emissions de gasos d’efecte d’hivernacle fins a un 9% superiors a l’ús del gasoil marí (MGO), segons un informe recentment elaborat per T&E.

D’altra banda, si bé l’ús del gas és clarament beneficiós de cara a la reducció d’emissions de contaminants atmosfèrics, hauria de generalitzar-se al conjunt de creuers que fan escala a la ciutat perquè tingui un impacte real, que repercuteixi en una millora substancial de la qualitat de l’aire. Pel contrari, segons assenyalen les organitzacions, els bucs actuals no poden transformar-se a gas. De les més de 830 escales previstes i dels 12 nous creuers que s’estrenen aquest any a la ciutat comtal, tan sols dos creuers arribaran propulsats per gas.

L’aposta del Port de Barcelona pel gas és una cortina de fum per a ocultar la seva inacció enfront dels alts nivells de contaminació i poder continuar ampliant terminals i batent rècords en l’arribada de creueristes. Barcelona és la primera destinació de creuers d’Europa i del Mediterrani, amb més de tres milions de creueristes en 2018, i planeja continuar creixent malgrat l’amenaça que suposa per a la salut humana i dels enormes impactes ambientals i socials que ocasiona aquest tipus de turisme massiu per a la ciutat.

Per això, Ecologistes en Acció, la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible i T & E demanen al Port de Barcelona i a l’Ajuntament de Barcelona que revoquin de forma immediata l’acord que preveu la construcció de dues noves terminals de mega-creuers en el Moll Adossat i que aprovin una regulació que obligui els bucs a utilitzar combustibles amb un màxim de 0,1% de contingut de sofre (en comparació al 1,5% que utilitzen actualment els vaixells de passatgers) i la instal·lació de sistemes de posttractament com la reducció catalítica selectiva (SCR) i filtres de partícules dièsel (DPF), que proporcionen resultats similars de reducció de contaminants que l’ús del GNL. Un canvi que les navilieres poden fer de forma immediata, sense necessitat de noves infraestructures en el port, i en totes les seves naus.

Finalment, les organitzacions recorden que l’emergència climàtica no permet invertir en la creació d’una nova infraestructura fòssil quan cal descarbonitzar la infraestructura existent de gas en edificis, calefaccions i centrals tèrmiques. Promocionar el gas com a nou combustible en el transport marítim va en contra del compromís que la Unió Europea ha fixat reduir les seves emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) en almenys un 80-95% per a 2050 en relació amb l’any 1990. Per aquest motiu, insisteixen en la seva demanda perquè s’elabori un pla de reducció de l’activitat creuerista insostenible amb l’objectiu de complir els estàndards de protecció de la salut, els compromisos enfront de l’emergència climàtica i revertir els forts impactes socials que ocasiona, com són la massificació de l’espai públic, la saturació de serveis, els problemes de mobilitat, la desaparició del comerç de proximitat i el procés de gentrificació.
26 de abril de 2019

Anuncis

Retorn de la 2ª sessió: Impactes de la turistització a la salut

El passat dissabte 30 de març, va tenir lloc al Casal de barri Pou de la Figuera la 2ª sessió del Grup de recerca sobre decreixement turístic i alternatives econòmiques, centrada en l’estudi de l’impacte de la turistització a la salut en tres àmbits: contaminació atmosfèrica, salut pública i treball turístic.

2a_decreixtur
Havent-hi menys assistens que a la primera sessió, vam prendre l’opció de no dividir el grup en espais paral·lels. La part positiva és que totes vam participar de tot, però el temps no va donar per a tot i vam decidir deixar per a més endavant (3ª sessió) la part de condicions laborals al sector turístic i salut, amb l’Ernest Cañada d’Alba Sud. Sí vam tractar:
  1. Contaminació i salut, amb la Liliana Solé, per la Plataforma per la Qualitat de l’Aire
  1. Turistització i salut pública, amb l’Andrés Peralta i Vanessa Puig Barrachina, per l’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona.

Continua llegint

Sobre estar en el ESTAR (Encuentro Social Contra la Turistización – Alternativas y Resistencias, Sevilla abril 2019)

La semana pasada dos personas de la ABTS estuvimos en Sevilla del Encuentro Social Contra la Turistización – Alternativas y Resistencias. Aquí os explicamos e ilustramos un poco en qué consistió, con especial atención a la red SET (Sur de Europa contra la Turistización)

P1000779

Ante la celebración del encuentro del WTTC (Consejo Mundial de Viajes y Turismo, principal lobby mundial del sector) en Sevilla entre los días 2 y 4 de abril de este años, las compañeras de CACTUS (Colectivo Asamblea Contra la TUristización de Sevilla) aglutinó a buena parte del tejido asociativo de la ciudad para organizar una contra-cumbre en toda regla. Continua llegint

Per un nou Decret Llei valent i pel dret real a l’habitatge digne!

El passat 2 d’abril, les entitats socials impulsores del 30% d’habitatge protegit i de la ILP Habitatge – Llei 24/2015 ens vam reunir amb tots els grups del Parlament de Catalunya per traslladar-los la nostra valoració inicial del nou Decret-Llei 5/2019 d’habitatge i escoltar les seves opinions al respecte.

Com ja vam expressar dies abans en una roda de premsa just davant del Parlament, el Decret creuava vàries “línies vermelles” no acceptables i per tant vam plantejar la necessitat de tirar enrere aquest Decret, tornant a la casella de sortida a través de la redacció d’un de nou, comptant amb la participació de la ciutadania i tenint presents la realitat existent i les mancances del text que hi havia sobre de la taula.

photo_2019-04-11_10-41-50 Continua llegint

Dissabte 30/3: 2ª sessió oberta del grup de recerca, sobre impactes de la turistització a la salut. Materials previs

Us convidem a la segona sessió del grup de recerca sobre decreixement turístic i alternatives econòmiques, centrat en turistització i salut. Serà el proper dissabte 30 de març de 10:30 a 13:30 al Casal de Barri Pou de la Figuera, C/ Sant Pere Més Baix 70. No dubteu en convidar-hi d’altra gent.

ABTS_DECREIXEMENT TURISTIC_OP1
La sessió estarà estructura en tres grups de treball paral·lel centrats en els següents àmbits i amb aquestes persones convidades:
  1. Contaminació i salut, amb la Liliana Solé per la Plataforma per la Qualitat de l’Aire
  2. Condicions laborals al sector turístic i salut, amb l’Ernest Cañada per Alba Sud
  3. Turistització i salut pública, amb l’Andrés Peralta per l’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona.

Valoració inicial d’urgència del Decret Llei 5/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge

Els grups impusors de la mesura del 30% d’habitatge protegit i de la ILP Habitatge- Llei 24/2015 denuncien que aquest decret ha estat aprovat amb total secretisme alhora que desregula i permet pujades de preu d’HPO mentre deixa problemàtiques greus en temes d’habitatge sense resoldre

 

El Decret 5/2019 , aprovat el passat 5 de març al Consell Executiu del Govern de la Generalitat, suposa la modificació de més de mig centenar d’articles de les lleis d’habitatge i de la llei d’urbanisme.  La setmana vinent el Parlament vota si l’accepta o el rebutja. I en cas que l’accepti, posteriorment es votaria si es tramita com a projecte de llei o es queda tal com està. Des de les entitats socials considerem que cal tornar a la casella de sortida, fer-lo de nou i fer-lo bé, posant sobre la taula un nou decret participat per la ciutadania que garanteixi de forma efectiva el dret a l’habitatge a Catalunya. És per aquest motiu que en els propers dies, ens reunirem amb els diferents grups parlamentaris per tal de conèixer la seva valoració i compartir-los la nostra oposició, per les línies vermelles que trepitja.

photo_2019-03-26_15-36-26

Catalunya té un teixit social importantíssim d’organitzacions i moviments que lluiten pel dret a l’habitatge, que ha estat pioner en la denúncia de l’emergència (desnonaments i talls), la bombolla dels lloguers o els efectes nefastos de la turistització sobre l’habitatge. A més, la societat civil organitzada ha estat capaç de canviar lleis (ILP Habitatge), aprovar mesures com el 30% d’habitatge protegit o provocar debats sobre el  lloguer que han portat a aprovar 2 decrets estatals, amb la regulació de preus com a gran tema pendent. No tenir en compte les entitats i els moviments socials demostra una miopia i un menyspreu indignant. Continua llegint

Retorn de la 1a sessió del ‘Grup de recerca sobre decreixement turístic i alternatives econòmiques’

El pasat dissabte 2 de febrer va tenir lloc al Casal de Barri Pou de la Figuera la primera trobada oberta del grups de recerca que impulsem des de l’ABTS per tal de concretar passos cap al decreixement turístic i la generació d’alternatives que ocupin l’espai econòmic que aquest deixaria lliure. Aquí teniu el retorn de la jornada, i molt aviat la convocatòria de la segona sessió.

Dissabte 2 de febrer de 2019
Casal de Barri Pou de la Figuera (Barcelona)
Assistents: 35 persones de diferents barris de Barcelona, totes a títol particular si bé la majoria col·laboren en col·lectius i moviments socials de la ciutat o bé treballen a la universitat. Hi assisteix una periodista de la Directa i dues persones vingudes des de Palma de Mallorca.
Presentació
El grup motor descriu els objectius d’aquest Grup de Recerca, sorgit de l’ABTS i amb vocació d’arribar més enllà. Davant de la manca de coneixements sobre quines són les estratègies i les polítiques per aconseguir la desturistització de la ciutat, al llarg de tres anys s’han dut a terme diverses trobades amb altres col·lectius, així com dos fòrums veïnals. Això ha permés definir les característiques i els efectes que el turisme massiu té sobre el veïnatge. Ara aquest Grup de Recerca es proposa treballar sobre el decreixement turístic configurant un espai de treball específic, de caràcter obert, que realitzi trobades periòdiques (cada un o dos mesos).
Inicialment, es pensa que es pot treballar prioritzant dues línies: propostes específiques de decreixement turístic i propostes d’alternatives econòmiques a la indústria turística. Dues visions que es poden aportar i debatre dins una mateixa trobada o alternar en sessions diferents
P1000439
Exposició de mapes sobre la turistització

Continua llegint

Fem arribar el 30% d’habitatge protegit a tota Catalunya!

Avui 30 de gener, el Grup promotor de la moció municipal per forçar l’ampliació del parc assequible d’habitatge a Barcelona presentem un manual, el kit del 30%, per estendre la mesura del 30% a tota Catalunya i anunciem un taller pràctic per a entitats socials.

El passat mes de desembre, després d’un any de lluita intensa, vam fer un pas de gegant a Barcelona en matèria d’habitatge, aconseguint que tota nova construcció i gran rehabilitació hagi de destinar a habitatge protegit el 30% de la seva superfície, una mesura revulsiva que no s’havia aplicat mai a Catalunya.

Durant la farragosa tramitació del 30% a Barcelona, diversos col·lectius i municipis de tot Catalunya s’han interessat per estendre-la als seus territoris. Des de l’inici, hem tingut clara la importància de compartir la nostra experiència per facilitar al màxim l’extensió d’aquesta mesura tan necessària i facilitar la feina als col·lectius d’habitatge d’altres municipis que volen aprovar-lo. Rubí, Sabadell, Mataró, Abrera, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar, Ripollet, Vilafranca del Penedès, Montcada i Reixach, Badalona, Cornellà del Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, han fet alguns dels primers passos per aprovar el 30%. Però és probable que siguin més.mapa30x100

Per aquests motius, avui fem públic que tenim enllestit un “kit o manual d’instruccions” per donar suport a totes les entitats i moviments socials de Catalunya que vulguin exigir als seus municipis l’aprovació de la mesura. A més, hem programat un taller pràctic que tindrà lloc el dissabte 9 de febrer per la tarda a la Lleialtat Santsenca, per tal de poder compartir directament amb totes elles tota aquesta experiència.

L’objectiu del Kit és ajudar a aquestes iniciatives i fomentar-ne d’altres explicant didàcticament el procés d’impuls, tramitació i aprovació del 30% per tal que no sigui l’excepció sinó la norma als municipis catalans, tal i com preveu la Llei del dret a l’Habitatge de Catalunya. El kit recull tot allò que considerem rellevant, tant des del punt de vista jurídic, com de les perspectives comunicativa, política, negociadora i de pressió al carrer. També inclou, com a annexos, els documents tècnics bàsics, així com materials i articles per defensar la mesura davant dels seus detractors, tot i saber que cada municipi té dinàmiques i particularitats pròpies, i que per tant cada procés serà diferent.

A més de defensar-nos quan es vulnera el dret a l’habitatge quotidianament als nostres barris i municipis, necessitem fer passos decidits per augmentar el parc d’habitatge assequible. Els països amb més habitatge assequible (30% a Holanda, 24% a Austria, 20% a Dinamarca etc.) protegeixen el dret a l’habitatge de la majoria de la població, alhora que abaixar els preus de mercat.

A Catalunya tenim 60 desnonaments al dia. i a Barcelona estem patint una versió particularment cruel com els desnonaments amb data oberta, contra els quals hi ha actualment una campanya unitària en què participem tots els grups d’habitatge de la ciutat; el parc públic és tan sols de l’1,5%, 115.634 esperen un habitatge protegit, i més de 2.500 persones a la llista d’espera de les meses d’emergència. A més, hem perdut habitatge protegit: si no s’hagués pogut vendre l’habitatge protegit, Barcelona en tindria per exemple un 40% i encara en seguim perdent. La Llei del dret a l’habitatge, aprovada atl 2007 i d’on surt el 30%, obliga a tenir un 15% d’habitatge social el 2030, per tant, ens falten 235.000 habitatges a tot Catalunya per arribar-hi.

No podem deixar la creació del parc protegit en mans dels pressupostos públics, perquè no arriben als nivells que necessitem: cal exigir al sector privat que s’impliqui en resoldre un problema que els incumbeix, ja que fan un negoci molt lucratiu amb l’habitatge, un dret fonamental.

Estendre el 30% a tot Catalunya tindrà un efecte molt positiu pel dret a l’habitatge, per això animem a les entitats i moviments socials a impulsar-lo i exigim a les administracions que el facin realitat!

A Barcelona: 400 habitatges l’any. Si s’hagués aplicat des del 2007, avui tindríem 4.800 habitatges més.
A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (36 municipis) aportaria 1.865 habitatges protegits l’any. Des del 2007 serien 22.380 habitatges més.
Als municipis de més de 20.000 habitants i les capitals de comarca suposaria 2.478 habitatges protegits l’any i 29.736 habitatges més si s’hagués aplicat des del 2007.

Per altra banda, i per aturar la pèrdua d’habitatge protegit, recordem l’exigència immediata a la Generalitat d’acabar amb la possibilitat de desqualificar-lo. Sabem que el Govern català hi està treballant però no coneixem com i sabem que “el diable està en els detalls”, de manera que estarem molt a sobre de la concreció de la proposta. A més, en un moment en què s’està elaborant el nou Pla Territorial d’Habitatge, és imprescindible incloure-hi la recomanació d’aplicar el 30% a tots els municipis.

Exigim dret a l’habitatge!!
#30x100aTotCatalunya

PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), Observatori DESC, FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i Sindicat de Llogaters i Llogateres.futurmapa30x100

Crida oberta a participar al nou grup de recerca sobre decreixement turístic i alternatives econòmiques

Des de l’ABTS volem fer una crida oberta a persones i organitzacions amb una visió crítica del model turístic i de ciutat a Barcelona per pensar col·lectivament sobre el decreixement turític, sobre com portar-lo a terme i sobre com generar polítiques econòmiques justes socialment i ambientalmentt que permetin una desturistització de la ciutat sense perjudicar-ne la població més vulnerable.

decretur.png
L’ABTS està composada per entitats i col·lectius de tot Barcelona que compartim una visió molt crítica del model turístic i de ciutat. Portem ara uns tres anys i mig de treball col·lectiu en la crítica i denúncia de la situació provocada per la sobre-explotació turística de la ciutat, i de proposta de solucions i alternatives a aquest model. Entenem que a Barcelona el grau actual de turistització és incompatible amb una ciutat sostenible quant a la seva població i la seva qualitat de vida, i treballem en propostes de millora dins el marc del decreixement turístic.
Es tracta d’un marc força poc estudiat fins ara. Hem fet diversos intents d’avançar-hi tant pel nostre compte com col·laborant amb altres persones i col·lectius. Seria desitjable l’existència de grups de recerca que hi treballin des de l’acadèmia en col·laboració amb organitzacions socials, però no sembla ser el cas i considerem que ha arribat el moment de posar-nos-hi nosaltres mateixes tot confiant en trobar i generar companyes i aliances pel camí.
Neix així el grup de recerca sobre decreixement turístic i alternatives econòmiques, un espai informal i obert de treball i reflexió que es proposa fer un treball seriós sobre el tema. La idea és fer trobades espaiades (freqüència d’entre 1 i 2 mesos) centrades en aspectes concrets tant del decreixement turístic com de la generació d’economies alternatives.
Ens agradaria molt poder comptar amb vosaltres, sigui de manera puntual o continuada. La primera sessió és prevista per al dissabte 2 de febrer de 2019 pel matí.
No dubteu en enviair qualsevol comentari, dubte o aportació al nostre mail abatbcn@gmail.com.
Context
Una de les primeres tasques que va portar a terme l’ABTS va ser una diagnosi col·lectiva, barri per barri i basada en l’experiència veïnal, dels impactes de la turistització al nostre voltant, que al llarg del temps hem anat completant i es pot resumir de manera molt sintetitzada en:
  • expulsió directa, per desplaçament d’habitatge cap a allotjaments turístics, o per la pujada de preus de lloguer a la que hi contribueix activament la revalorització immobiliària generada per l’atractiu turístic
  • especialització del mercat de treball en el sector turístic, amb conseqüències de precarització i flexibilització laborals
  • desplaçament del comerç d’ús quotidià per botigues i serveis d’ús turístic, completament inútils per al veïnat; encariment dels preus dels establiments d’ús compartit entre turistes i residents
  • empitjorament de la qualitat de l’aire com a conseqüència de l’augment de vols, creuers i trànsit rodat, cosa que contribueix activament a agreujar el canvi climàtic
  • massificació de l’espai urbà: la saturació humana de l’espai, la seva explotació per les terrasses i el seu ús per part de tot tipus de vehicles de lloguer dificulten terriblement la mobilitat i dissuadeixen el veïnat d’estar-hi
  • saturació de nombrosess línies d’autobús i metro de la xarxa pública de transport
  • especialització i dependència creixent de l’economia turística, expansiva i tendent al monocultiu, a més de nul·lament redistributiva: els immensos beneficis queden concentrats en poques mans i deixen a la població problemes, misèria i abús laboral; la finaciarització del sector no fa sinó agreujar aquest aspecte
  • generació de problemes de salut seriosos lligats a l’estrès derivat de la convivència amb tots aquests conflictes i de les dificultats per dormir provocades per l’oci nocturn, en bona part lligat al turisme, i en general a les dificultats per fer una vida normal
  • tots aquests factors expulsen veïnes de manera directa o indirecta, cosa que contribueix a precaritzar la situació d’aquelles persones que es queden, pel fet de perdre entorn i arrelament.
La conclusió general d’aquesta diagnosi és que la turistització de la ciutat és un procés econòmic injust, basat en l’explotació de les persones i el territori per extreure’n rendes ràpidament i sense tenir-ne en compte les conseqüències socials i ambientals ni redistribuir-ne els beneficis.
Arribada a aquesta anàlisi, l’ABTS no va trigar gaire en fer una proposta: decreixement turístic. Basant-nos en el principi que tota economia que s’instal·la en un territori hauria de millorar la vida de la seva població, concloem que s’ha de reduir el pes del sector turístic a la ciutat, alhora que s’ha de desenvolupar i fomentar sectors econòmics més justos a nivell ambiental i social.

[Comunicat] Decret-Llei sobre lloguers: molt insuficient quant al residencial, anecdòtic quant al turístic

El pasaod 14 de diciembre, el gobierno del estado aprobó el decreto-ley 21/2018 de medidas urgentes en materia de vivienda, ampliamente criticado ya por organizaciones como el Sindicato de Inquilinos en Inquilnas, el Observatorio DESC o la PAH. Estas críticas, que compartimos plenamente, se centran en la insuficiencia de las modificaciones sobre alquiler, que hacen poco más que alargar la duración de los contratos de arrendamiento (de 3 a 5 o 7 años, en función de que la propiedad sea persona física o jurídica) y, sobre todo, en la renuncia a permitir a los ayuntamientos limitar los precios de alquiler, reivindicación ya generalizada entre muchas organizaciones y no pocos consostorios.

El mismo decreto-ley contiene también algunos apuntes sobre alquiler turístico. El principal es la modificación de la Ley 49/1960, del 21 de julio sobre propiedad horizontal, en el sentido de reducir de 3/5 la mayoría de la comunidad de propietarixs necesaria para condicionar o limitar el alquiler turístico, así como para incrementar hasta un 20% la participación en los gastos comunes de lxs propietarixs que realicen esta actividad. La mayoría necesria era de 4/5 en Cataluña y del 100% en la mayoría del estado.https://imatges.elpunt.net/imatges/52/49/alta/780_0008_5249696_8bb0de18ad54b495ed7df15cff8ef23a.jpg

Una medida que llega tarde y mal: se trata de dos cambios prácticamente inútiles . Por un lado, buena parte de nuestras comunidades ni siquiera cuentan con estatutos; incluso en caso de que los tengan, el trátmite de modificación es lento y costoso; además, esta opción deja completamente olvidadas a las inquilinas, que no tienen voz ni voto en la comunidad de propietarixs. Continua llegint