Som moltes les entitats i els col·lectius que des dels barris de Barcelona portem temps fent un treball de denúncia, crítica i mobilització davant el discurs imperant sobre el turisme a la ciutat, tan basat en la marca Barcelona. Fem una feina important als barris, i amb el temps hem contribuït a posar en qüestió el model turístic de Barcelona, però alhora ens adonem que és necessari coordinar en l’àmbit de la ciutat aquest treball de barri tan fonamental, ja que el turisme és una qüestió de fons, de model de ciutat.
Per aquest motiu, fa alguns mesos que ens estem reunint i donant forma a aquesta Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), un espai de coordinació dels barris més afectats per la sobreexplotació turística de la ciutat, així com d’altres que veuen com els està arribant el fenomen i d’entitats de caire més temàtic.
Els principis d’aquesta assemblea són senzills. Creiem en la força dels barris, en la participació popular a la política municipal i nacional, en la crítica i la mobilització.
El grau d’explotació turística a què s’ha sotmès bona part de la ciutat ha tingut conseqüències molt negatives: expulsió de veïnat, augment de la precarització laboral, afebliment del teixit social i econòmic, una creixent privatització i sobreocupació de l’espai públic…
La sobreexplotació dels barris turístics i de les persones que treballen als sectors afectats enriqueix només uns pocs i empobreix globalment la ciutat, en una versió més de la ja clàssica privatització dels beneficis / socialització dels costos.
Per tal de recuperar una bona convivència als barris més afectats de Barcelona, cal regular el mercat turístic: cal posar límits i cal que l’Ajuntament faci efectiu el seu poder regulador.
És necessari rebaixar les xifres que genera el turisme, i no estem parlant de decidir qui ve i qui no, sinó de regular aquesta autèntica fàbrica mitjançant una gestió restrictiva de les llicències i amb impostos a l’activitat econòmica del sector. Impostos que no han de servir per a la promoció del mateix turisme (com l’actual taxa turística), sinó que han de cobrir les despeses públiques derivades de la proliferació i revertir directament en polítiques socials i en la qualitat de vida als barris. I, el més difícil, cal crear economies alternatives per tal de passar de l’actual monocultiu turístic a una economia més diversificada i basada en eixos més respectuosos.
I no només ho exigim, també ho proposem i ho debatem, i en participem.
Tenim ara un govern municipal més atent a les veus dels barris, però no oblidem que els lobbies turístics i els poders fàctics continuen pressionant per tal de mantenir un model de turisme que té uns impactes socials i ambientals molt negatius per a la població de la ciutat, i des de ABTS volem treballar totes juntes per tal d’aconseguir que les polítiques es facin amb la població i per a la població, evitant que interessos privats decideixin els nostres destins.
Un exemple clar de l’actual situació és la moratòria de noves llicències d’allotjaments turístics decretat per l’actual govern municipal el passat mes de juliol, una mesura fonamental ja recollida al primer manifest d’aquesta Assemblea en una versió més àmplia («allotjament, comerç o serveis turístics»). En aquest cas, hi ha hagut una forta pressió: primer, per part de mitjans de comunicació interessats i dels diferents lobbies turístics i, després, el 14 de setembre i el 30 d’octubre, per part de la gran majoria de partits de l’oposició municipal mitjançant dues mocions per aixecar parcialment la moratòria. Diferents operadors hotelers han arribat a interposar denúncies judicials contra l’Ajuntament pels perjudicis que la mesura pot suposar als seus interessos econòmics, un intent més d’augmentar la pressió perquè guanyi l’interès privat davant el públic.
A Barcelona, els efectes negatius del turisme han superat allò tolerable; com a conseqüència, resulta imprescindible realitzar els estudis pertinents (capacitat de càrrega dels barris, petjada ecològica de les activitats econòmiques…) per tal de, partint de la participació popular, prendre les decisions que donin forma a un nou model de ciutat respectuós amb la seva població i amb sí mateixa: parlem de sostenibilitat social i ambiental.
I, per poder fer aquests estudis i pensar col·lectivament, cal aturar la màquina del «quant més, millor»: és necessària aquesta moratòria. És només un primer pas, però un pas imprescindible que, a més, no implica una paralització econòmica de l’activitat existent, sinó senzillament una congelació del seu creixement. En canvi, diferents interessos de la ciutat s’oposen aferrissadament a qualsevol gestió del turisme alternativa a la pura sobre-explotació.
Igualment, emplacem l’Ajuntament a posar en coneixement del veïnat, com abans millor, els estudis sobre impactes econòmics, socials i ambientals dels diferents sectors turístics, tan necessaris per engegar un debat en l’àmbit de la ciutat.
En aquest debat, apostem per tractar tres eixos bàsics: decreixement turístic, redistribució dels beneficis econòmics del sector i foment d’economies alternatives més respectuoses amb la vida als barris, que resumim a continuació:
Decreixement turístic: plantegem abaixar les xifres de turisme a Barcelona, ja que aquesta activitat econòmica tan intensa i invasiva provoca a la ciutat una pressió –quantitat de visitants, pressió immobiliària, mobilitat, soroll… – incompatible amb el dia a dia dels veïns i veïnes.
Redistribució de beneficis econòmics:
–Òbviament, suggerim introduir una o diverses taxes turístiques reals, destinades a compensar els efectes de la indústria turística al territori i no a fer més promoció del turisme, com fins ara ha passat;
– fer repercutir als operadors turístics les despeses extra que generen (neteja, ordenament, serveis…);
– garantir unes condicions laborals justes per als treballadors dels sectors afectats.
Cal diversificar l’economia i generar alternatives a la fàbrica turística: atès el decreixement que necessitem en un sector econòmic tan gran de la ciutat, s’haurà de desplaçar l’activitat turística vers altres àrees molt més sostenibles socialment i ambientalment.
Caldrà avaluar quines pràctiques del sector són inacceptables independentment de les taxes i compensacions, tant per incompatibilitat amb la vida sòcio-comunitària local com per suposar un atemptat ambiental contra la ciutat.
Aprofitem també aquesta roda de premsa per convocar el veïnat de Barcelona a una mobilització en contra de la proliferació d’hotels a la ciutat. Quedeu convidades a participar a la concentra-acció #NoHotelRecComtal #ProuHotels #ForaLobbies que tindrà lloc el proper dimecres 11 de novembre a les 18:30 davant el solar del Rec Comtal per tal de dir NO a aquest hotel i NO a més hotels. El del Rec Comtal va ser aprovat fa anys i no s’ha vist afectat per la moratòria; de fet, si aquest projecte existeix és perquè aleshores no hi havia moratòria: és sense moratòria, i mitjançant nombroses irregularitats urbanístiques, com sorgeixen projectes delirants com aquest, fortament rebutjat pel veïnat. Volem per tant dir no a aquest i a tants altres hotels que, per tal de satisfer l’avarícia d’uns pocs, segueixen malmetent la vida quotidiana als nostres barris.
Acabarem amb el llistat de les mesures urgents exigides per l’ABTS amb motiu de la seva primera acció (manifestació / escratxe a Turisme de Barcelona, 2 de juliol):
1. Moratòria de totes les llicències d’establiments turístics: allotjament, comerç o servei (lloguer de vehicles, etc.), i de forma coherent amb la moratòria, revisió crítica i participativa dels plans d’usos existents.
2. Revisió dels projectes i les llicències sota sospita d’irregularitats o aprovades a darrera hora.
3. Aposta clara per l’espai públic com a espai de convivència i cohesió social i no per a la seva privatització (terrasses, museïtzació, mercats municipals, espais verds, monuments, etc.); revisió de l’ordenança de terrasses, regulació de vehicles d’ús turístic, pla eficaç d’oci nocturn per tal de garantir el dret al descans del veïnat.
4. Creació del Consell Ciutadà de Turisme.
5. Auditoria i posterior transparència dels òrgans públics i públic-privats relacionats amb el turisme.
6. Increment del control i de l’estudi dels establiments turístics (legals i no), del flux de creuers i dels seus nivells de contaminació i de les afectacions negatives sobre l’espai públic i, en general de l’impacte social i ambiental de les indústries turístiques a la ciutat; exposició pública i immediata dels resultats obtinguts.
Compromisos assumits per l’ABTS:
–Actuar als nostres barris en defensa del veïnat.
–Solidaritzar-nos amb les zones que pateixen més els efectes negatius del turisme; estar alerta i actuar amb rapidesa i força recolzant les accions que des dels barris es vagin plantejant.
–Seguir treballant des de l’Assemblea el model de turisme de la ciutat, tant en una tasca autònoma de diagnosi i propostes de solucions i alternatives com mitjançant la presència activa als espais realment participatius i amb capacitat de decisió.
Signen:
Assemblea de Joves de Ciutat Vella, Assemblea Gòtic, Associació de Veïnes i Veïns de l’Òstia, Associació de Veïns i Veïnes del Barri Gòtic, Ciutat Vella No Està En Venda, Fem Plaça, CUP Casc Antic / Barceloneta, CUP Horta-Guinardó, El Raval no esta en venta, Veïns de La Rambla, Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família, SOS carrer Enric Granados, PisosTurísticsNO, Recuperem el Niza, Plataforma Gràcia On Vas, Assemblea Social Guinardó-Can Baró, Defensem els Tres Turons, Plataforma Defensem el Park Güell, Plataforma de Guies de Turisme, Salvem pensions – Gràcia, Ecologistes en Acció Catalunya, Poble Nou X un Turisme Sostenible, Fem Sant Antoni, Parlament Ciutadà, Som Paral·lel, Plataforma No Hotel al Rec Comtal, FAVB.
Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) 