Malestar a l’ABTS davant el document de síntesi d’un procés molt poc participatiu
Dimarts 23 de febrer de 2016
Avui l’Ajuntament ha avançat alguns dels criteris que ha d’incloure el PEUAT i, tot i que podem compartir alguns aspectes (creixement zero en certes zones, cap nova llicència d’apartament turístic), veiem amb preocupació com s’acabaran concretant en el pla. L’experiència d’altres plans d’usos a nivell de districtes ens demostra que la normativa ha de ser molt restrictiva i clara; un pla complex i ple d’excepcions permetrà als agents econòmics trobar escletxes, augmentar la saturació d’allotjaments turístics i estendre-la a més barris de la ciutat.
Alguns gestos que proposa l’Ajuntament ens semblen de maquillatge. Per exemple, condicionar els nous establiments a la no substitució d’habitatge existent. Evidentment la pèrdua d’habitatge és una de les conseqüències més negatives de la saturació turística, però la substitució d’altres usos també és perjudicial. Es potenciarà encara més el monocultiu d’usos turístics i la pèrdua de llocs de treball de qualitat. A més, no s’entén com es concretarà legalment aquest criteri, ja que no existeix un cens d’habitatges a la ciutat.
El terme «decreixement natural» és hipòcrita o directament buit: és molt improbable que el nombre de llicències decreixi sense polítiques actives que promoguin el tancament d’establiments a les zones més saturades de la ciutat. Per tant, el PEUAT de moment no aborda una de les problemàtiques més greus, com són els problemes de convivència, saturació i pressió pels residents, que genera l’alta concentració de places hoteleres.
I per últim avui hem constatat allò que ja ens imaginàvem: el govern pretén regular la zona central de la ciutat i traslladar la pressió d’allotjaments turístics cap a altres barris; utilitzant l’eufemisme d’«ordenar», el que aconseguirà és estendre el pastís de la ciutat turística a altres sectors que de moment no eren prou atractius pels inversors. Des del primer moment vam posar sobre la taula que el procés participatiu es feia amb presses, amb poc temps per debatre i amb poca representació del veïnat, però el pitjor és que un dels aspectes més importants del pla ja estava decidit prèviament.
Des de l’ABTS no ens creiem que pel fet d’establir alguns condicionants es reguli un creixement sostingut que preservi l’equilibri i el teixit social dels barris. Pensem, per exemple, en el barri de Vallcarca, marcat pels enderrocs i conseqüents solars buits, la majoria propietat de Núñez y Navarro, i la proximitat al Parc Güell, gran atractiu turístic. És evident que la possibilitat d’obrir nous allotjaments turístics farà augmentar encara més l’especulació i dificultarà la reconstrucció del barri des del teixit veïnal.
Amb aquestes mesures, el nombre de pernoctacions turístiques a Barcelona seguirà creixent globalment, i per tant ho farà la concentració de visitants a les zones de més atractiu turístic, mentre els problemes de pressió i especulació immobiliària s’estendran a aquests barris menys afectats fins ara.
No acceptem que només es pugui actuar en barris que ja han patit greus processos d’expulsió del veïnat. Coneixent les lògiques econòmiques imperants a la ciutat, s’ha de fer planejament i prevenció, no només cures pal·liatives.
És necessària una normativa de creixement zero a nivell de ciutat, conjuntament amb polítiques actives que redueixin la saturació turística, mantinguin la població resident i l’equilibri d’usos.
