La indústria dels creuers és una seriosa xacra per a la ciutat a diferents nivells: reprodueix molts problemes provocats per la indústria turística, amplificant-los per ser una activitat especialment intensiva, produint, per tant, efectes encara més devastadors.

CARTELL CREUERSlleug

Suposa una amenaça seriosa per a la salut pública: la de les emissions contaminants dels mateixos vaixells. Un sol creuer consumeix el mateix volum que 12.000 cotxes, però de combustibles més i tòxics i rics en sofre(1 ),  i les seves emissions no cessen quan el vaixell arriba al Port: els creuers mantenen els motors en marxa per obtenir l’enorme quantitat d’electricitat necessària per mantenir en marxa aquestes autèntiques ciutats de vacances (2).

Tot i les demandes d’obligar els creuers a endollar-se a la xarxa elèctrica local, el Port manté una normativa laxa per tal de ser competitiu, prioritzant els seus interessos privats a la salut pública: s’estan lucrant a costa de la nostra pèrdua de salut(3) i les administracions callen.

A més, es dóna una immensa generació de residus que cal gestionar: els creuers llencen aigües grises i negres al mar, quatre milles endins (4), i es fan cremar la resta a incineradores locals (5), que emeten dioxines amb efectes cancerígens que es queden aquí.

Respecte a la salut dels nostres barris, als més propers al Port (Ciutat Vella, Poble Sec i Barceloneta) i a altres zones d’interès turístic o comercial (Sagrada Família, Parc Güell, Passeig de Gràcia, etc.) patim una autèntica invasió turística extra els dies en què el Port descarrega desenes de milers de creueristes. L’espai públic esdevé un autèntic «campi qui pugui»; el comerç, desnaturalitzat i especialitzat per la pressió turística al llarg dels anys, queda arrasat, i la majoria ens hem d’amagar a casa.

Aquest sobre-població sobtada repercuteix molt negativament en la mobilitat: tota la massa creuerista es trasllada en bus o taxis col·lapsant la ciutat i empitjorant la ja malmesa qualitat de l’aire amb les seves emissions (6).

Però guanya de moment el discurs dels diners. Es diu que el negoci dels creuers porta riquesa i ocupació a la ciutat i al país,  cosa que no s’ha demostrat i cal refutar: els creuers són centres d’explotació laboral amb difícil jurisdicció laboral segons la nacionalitat de l’empresa o el vaixell en qüestió (7). Tampoc oblidem que els creuers usen banderes de conveniència i domiciliació a paradisos fiscals per tal d’estalviar-se impostos. En canvi, carreguen a la ciutat les despeses de neteja, manteniment i seguretat que generen.

Malgrat tot, ens diuen, la indústria de creuers enriqueix la ciutat mitjançant l’augment de treball als sectors comercial i de la restauració. Sectors en què abunden el treball precari i l’explotació, mentre la població dels creuers està molt polaritzada: uns pocs molt rics consumeixen en establiments elitistes de nul·la utilitat per al gruix de la població, mentre molts viatgers modestos viatgen en format ‘tot inclòs’ i sovint ni tan sols canvien diners en moneda local perquè les seves poques consumicions van incloses al paquet turístic contractat. En resum, es tracta d’una indústria molt profitosa per als grans interessos: si l’any 2.000 Barcelona rebia 0’6 milions, aquest any n’espera 2’6 milions (8).

El Port de Barcelona és en realitat un conglomerat de ports (9), un territori portuari entre els rius Besòs i Llobregat que els últims anys ha construït una superfície més gran que el centre històric de Barcelona dins una lògica de creixement ad infinitum, sota una gestió opaca i interessada. Exigim una reflexió metropolitana i una transformació de les activitats portuàries, de la relació de la ciutat amb el mar, mitjançant la recuperació del Port Vell com a veritable port urbà i ciutadà sota control democràtic, revertint la vergonyosa dinàmica de privatització de les polítiques públiques: municipalització del Port Vell ja!

Igualment, i en total consonància amb la nostra demanda general de decreixement turístic, exigim al Port de Barcelona que dialogui amb la ciutadania i limiti el trànsit de creuers a la ciutat, que posi també la infraestructura necessària per a l’alimentació d’energia mitjançant la xarxa elèctrica local i obligui a apagar els motors al port, que imposi normatives dures sobre tractament de residus i que només treballi amb empreses amb uns estàndards laborals iguals als locals.

(1) el fueloil pesat conté 3.500 vegades més sofre que el dièsel.
(2) estem parlant de concentracions inadmissibles en terra ferma, de 150 i 200 vegades més alts que en un carrer transitat, o de 25 vegades més alts que a la tan contaminada Avinguda Meridiana de Barcelona.
(3) ens referim a micro-partícules PM10 i PM2,5, particularment nocives pel seu minúscul diàmetre, que fa que puguin arribar a tots els òrgans a través de la sang provocant greus malalties que afecten especialment a qui treballa al port o hi viu a prop.
(4) uns 8 milions de litres d’aigües procedents de neteja dels vaixells i higiene de passatgers l’any.
(5) es produeix fins a 80.000 m3 (equivalent a un edifici de 6 pisos d’alçada) de residus l’any.
(6) de NO2 i ozó, causants de 3.500 morts suplementaries a l’Àrea Metropolitana de Barcelona a causa del trànsit.
(7) parlem de jornades d’entre 12 i 18 hores, 7 dies la setmana i durant temporades de fins a 9 mesos, per sous molt pobres (hem trobat casos de treballadores de neteja pagades amb 300€ el mes) que fan que finalment hagin de viure de les propines dels viatgers.
(8) Barcelona és el primer port de creuers d’Europa en volum de viatgers i el sisè  de tot el món, només per darrere de tres a Florida (bressol de la indústria creuerista), un a Bahames i un altre a Mèxic.
(9) port energètic, terminal de cotxes, de contenidors, de creuers i el Port Vell, en contacte directe amb la ciutat.

Advertisements