Ara que Airbnb està fent el seu social washing mitjançant publicitat a la tele i patrocinant una coneguda entitat social de la ciutat, amb aquest post volem fer una petita explicació d’allò que l’acció del passat 20/09/16 ha suposat més enllà de les notícies, vídeos i fotos. Volem compartir amb vosaltres com a mínim bona part del procés i treball que ens ha suposat, aquella que ens permet intentar propagar la seva pràctica sense sobre-exposar-nos ni facilitar massa la tasca a qui pugui voler impedir-la.
Abans de res, però, volem agrair totes les mostres de suport, carinyo i alegria rebudes.
En primer lloc, aquest ha sigut un procés llarg. En aquest cas especialment llarg perquè es tractava de la primera acció d’aquest tipus a Barcelona (hem sentit a parlar de quelcom similar a Berlín, amb certes diferències). Han sigut mesos des que va sorgir la idea en sí, la més senzilla i, aparentment, eficaç al món contra Airbnb i plataformes similars: una vegada que l’Ajuntament semblava fer una política activa de persecució d’habitatge turístic il·legal, vèiem que la tasca inspectora no només era lenta i burocràtica sinó que a més rarament tenia lloc per culpa de les obstruccions que Airbnb i els amfitrions i amfitriones hi posen alliçonant turistes per tal que mai no obrin la porta, etc. Es tractava, per tant, d’assegurar la inspecció i d’afegir-hi, a més, totes les proves complementàries possibles.

“THIS IS AN ILLEGAL AIRBNB HOTEL. AIRBNB FORCES OUT LOCAL RESIDENTS. CIUTAT VELLA NO ESTÀ EN VENDA. #BcnNotForSale #UNFairbnb”
Vam començar a parlar-ne en petits grups de confiança, però fins i tot la part operativa ha estat lenta i treballosa. Sabíem que l’empresa era ambiciosa i l’objectiu poderós, calia molta precaució. Per aquest motiu, hem treballat en petit grup i hem mirat de protegir com més millor les nostres identitats física, digital, bancària, etc.
Però parlem de com escollir objectiu. En aquest cas, el treball ha començat per quelcom de tan quotidià i passiu com l’observació veïnal: coneixem els nostres barris, hi vivim i convivim, veiem i sabem què hi passa. El fet que en aquesta finca no hi vivia ningú des de feia molts anys era palès per a totes nosaltres, com ho és el fet que quotidianament hi veiem entrar i sortir persones desorientades, mirant mapes en paper o digitals i arrossegant maletes. Això suposava un sospitós, però no necessàriament un de demostrable com a pràctica il·legal. El web municipal de comprovació d’existència de llicències en adreces concretes ens va confirmar la sospita: es tractava de pisos turístics il·legals, sense llicència.
A continuació, vam trobar molt fàcilment la finca en qüestió al web d’Airbnb i vam reservar dues nits (perquè era el mínim ofert), alhora que engegàvem la maquinària investigadora. En aquest apartat són cabdals eines d’ús públic (en diferents nivells) com el Registre de la Propietat o el Cadastre. De seguida vam trobar una altra finca (al Poblenou) i un pis més (al Born) de la mateixa propietat i gestionades per la mateixa amfitriona. L’objectiu, doncs, s’adaptava perfectament a la nostra acció i responia a la necessitat de desmuntar el fals relat que Airbnb utilitza per defensar-se. La plataforma virtual no és utilitzada principalment per veïns/es que no arriben a final de mes sinó que majoritàriament és un cau d’especulació i negoci per grans propietaris.
Fonamental subratllar la importància del rigor en aquestes recerques: es tracta d’una acció de denúncia, i no pot quedar desactivada per una distracció o un detall. Pel mateix objectiu mediàtic, una vegada reservat el pis vam contactar amb una quantitat limitada de mitjans de comunicació que es comprometessin a unes certes condicions i poguessin registrar-ho íntegrament.
Han sigut dies de nervis i feina, preparant cada detall, preveient possibles escenaris adversos i com resoldre’ls. Però a la llum dels esdeveniments podem dir que ha sigut un èxit de crítica i de públic. Hem aconseguit la inspecció, no només d’aquest pis sinó de dos més que els inspectors van trobar ocupats de turistes, hem proporcionat informació suficient perquè l’ajuntament actuï contra els 9 restants del mateix propietari, hem aconseguit ressò mediàtic suficient com per generar contradiscurs al discurs oficial d’Airbnb i, per últim, hem recuperat íntegrament els diners de la reserva del pis. En aquest sentit, un missatge per a amfitriones: Airbnb no us protegeix. Al primer problema anul·la reserva, us fa tornar els diners i es renta les mans.
Alhora, no som tan ingènues com per pensar que ja està tot fet. Per una banda, això suposa en el millor dels casos el tancament de 12 pisos turístics dins un parc d’aproximadament 25000 pisos turístics (10000 de legals i 15000 d’il·legals) a tot Barcelona segons dades oficials i estimacions del portal Inside Airbnb, respectivament. Per una altra, encara no és tancat el procés: esperem expedients de cessament d’activitat i de tancament, vetllarem perquè se n’agilitzi la tramitació però no hi ha res segur encara.
A més, sabem que Airbnb és un monstre poderós, que mou grans capitals i que pot fàcilment destinar ingents recursos econòmics a la posada en marxa de filtres per mirar d’evitar aquestes accions. En aquest sentit, el poder privat és molt més potent que el públic i que el popular.
No hi fa res. No són sinó més motius per continuar. Perquè ens estan buidant els barris i no ens quedarem de braços creuats.