Recentment el Gremi d’Hotelers ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) que va aprovar l’Ajuntament de Barcelona el passat mes de gener. Això evidencia, una vegada més, que la voluntat del lobby hoteler no és altra que continuar creixent, sense tenir en compte les veïnes i els veïns de la ciutat.

El PEUAT era imprescindible per a aturar la “barra lliure” dels governs municipals anteriors, que ens han portat a la situació de saturació i caos actual, totalment negativa per a la ciutat i el seu veïnat; fins i tot per al propi sector turístic.

Tot i així, cal deixar clar que es trata d’un PEUAT insufficient ja que, en lloc d’afrontar el problema real de la saturació turística, permet un creixement del nombre d’allotjaments turístics, la qual cosa continuarà agreujant la situació.

El problema de la saturació turística i del seu impacte negatiu en la vida de la gent que viu a Barcelona no es redueix només als pisos turístics o a alguns barris concrets, sinó que afecta a tots els tipus d’allotjaments turístics i al conjunt de la ciutat. Per aquesta raó creiem que els partits que han aprovat el PEUAT no han estat prou valents per adoptar la veritable solució, que és el decreixement i la dessaturació.

Donada l’actual situació, considerem oportú fer tres apunts:

1. El PEUAT no mira Barcelona com un conjunt, i la divisió en zones continua permetent un creixement turístic que la ciutat no es pot permetre. No se soluciona el problema; s’atura una mica l’empitjorament però la saturació continuarà.

2. Si el PEUAT només dura quatre anys, no haurà servit de res. En el PEUAT no es contempla ni es fa cap referència a les llicències ja donades que, d’acord amb la informació que tenim, és de 11.337 places a tots els barris més les 11.625 concedides pel PEUAT. El creixement “real” en els propers 4 anys i mig, doncs, serà de 22.962 places.

  1. Des de l’ABTS considerem necessari crear una Comissió de Seguiment, formada per veïns i veïnes que es reuneixi trimestralment amb l’Òrgan de Gestió del Cens i que exerceixi un control rigorós del compliment del PEUAT i dels mecanismes d’inspecció i sancions que s’estableixin.

Trobem també pertinent esmentar les principals necessitats que no queden legislades en el PEUAT però que en canvi l’han d’acompanyar:

– Cal reforçar el sistema d’inspeccions i sancions.

– Exigim reformes legislatives que preveguin la retirada de llicències quan es puguin demostrar un determinat número d’infraccions o que hagin comès un mínim de sancions.

– Rebutgem que s’introdueixi el Bed and Breakfast a Barcelona, a través del Decret de la Generalitat.

El PEUAT ha estat un pas endavant perquè que la situació actual és d’emergència i totalment insostenible, però encara està molt lluny del que necessita la ciutat i el seu veïnat.

Valoració del PEUAT

En primer lloc, des de l’ABTS tot i ser conscients que la saturació continuarà ja que no es soluciona el problema sinó que frena una mica l’empitjorament, creiem que és positiu que s’hagi aprovat el PEUAT, i si bé no es preveu que hi hagi decreixement turístic a la ciutat de Barcelona, si que fa pensar que hi haurà una forta limitació en el creixement sempre que es mantingui en el temps. Si el PEUAT només dura quatre anys, no haurà servit de res.

Ara bé, malgrat la limitació pel que fa al creixement, el cert es que tot i el PEUAT, el creixement hoteler en els propers anys serà molt superior a la dels darrers anys.

Creiem que és molt important destacar que en el PEUAT no es contempla ni es fa cap mena de referència a les llicències ja donades, que d’acord amb la informació que tenim és de 11.337 places a tots els barris més les 11.625 concedides pel PEUAT: El creixement “real” en els propers 4,5 anys serà de 22.962 places (el creixement de les places turístiques en els propers 4 anys serà superior en més de 6.000 places d’establiments d’allotjament turístic al creixement dels 4 anys anteriors a la moratòria). (si tenim en compte que els 4 anys anteriors al PEUAT el creixement de places turístiques va ser de 6.000, la previsió de creixement dels propers anys és desmesurada)1

En el darrer article del PEUAT es preveu la creació d’un Òrgan de Gestió del Cens, que cada vegada que es vulgui implementar o ampliar alguna activitat turística a la ciutat de Barcelona, haurà de realitzar un informe previ en el que es comprovarà el compliment de les condicions concretes per la implementació o ampliació de l’establiment de la Zona Especifica, Àrea de Tractament Específic o Eix Principal de que es tracti.

Aquest Òrgan de Gestió del Cens únicament vetlla pel compliment de les condicions d’implementació, però la realitat es que servirà pels nous establiments però no serà un òrgan inspector i sancionador que vetlli pel compliment del PEUAT. Cal pensar que el PEUAT regula més aspectes que les noves llicències, com per exemple les disconformitats, trasllats de llicències, els convenis entre centres docents i residències d’estudiants, etc…

És per tot això que des de l’ABTS creiem important i necessari crear una Comissió de Seguiment, formada per veïns i veïnes que es reuneixi trimestralment amb aquest Òrgan de Gestió del Cens i que exerceixi un control dels següents temes:

  • En primer lloc, cal estar molt pendents de qualsevol Pla Especial que s’aprovi. S’han d’exigir garanties de control perquè entenem que els plans especials són una manera encoberta a la creació de noves places turístiques en determinats emplaçaments, fins i tot incomplint amb alguna norma.

  • Manifestem el malestar amb la incorporació de l’apartat d) de l’article 9.1, que preveu la possibilitat d’implantar establiments de capacitat no superior a les 50 places en carrers de 6 a 8 metres. Malgrat sigui necessari, prèvia la seva implementació, la tramitació d’un Pla Especial, entenem que aquesta possibilitat no s’hagués hagut de contemplar, ja que no es preveuen garanties suficients.

  • En aquest mateix sentit, l’article 10.2 del PEUAT relatiu a les condicions per a edificis de més de 350 places, és molt poc concret i deixa la porta oberta a la interpretació, sense donar garanties reals de que es farà un Pla adequat que compleixi amb la normativa.
    11

  • En la mateixa línia trobem el article 11, relatiu a les condicions específiques de les residencies col·lectives docents, que també requereix un pla especial urbanístic.

  • En l’article 11.2 exigeix que les residencies col·lectives temporals tinguin un conveni amb la institució docent i que aquest estigui vigent. Des de l’ABTS aquest punt es considera positiu però a la vegada insuficient: caldria implicar a les Universitats perquè actuïn quan hi hagi molèsties i estendre la responsabilitat a les Universitats quan aquestes molèsties siguin ocasionades per les residencies quan aquestes actuïn com albergs.

  • L’article 12 estableix que els allotjaments docents puguin actuar com albergs si compleixen les condicions que estableix el PEUAT en l’article 9 i també pel que fa a les zones. Des de l’ABTS es considera que caldria mantenir diferenciades les activitats.

En tot allò relacionat amb residències col·lectives temporals, caldrà que la Comissió de Seguiment exerceixi un control més acurat ja que aquests establiments poden ser dels més perillosos pel que fa a la creació de noves places turístiques “encobertes”.

  • Pel que fa a l’article 14 de la normativa del PEUAT, relatiu a “Aplicació de les determinacions establertes per a les diferents zones (ZE), Àrees de Tractament Específic (ATE) i Eixos Principals, en primer lloc des de l’ABTS es vol manifestar l’absoluta disconformitat amb aquest punt, que es una novetat que no estava inclosa al text inicial i entenem que pot ser molt perjudicial. Així mateix, es plantegen certs dubtes: el dubte principal és si en tot allò relacionat amb els Eixos principals, es respecten les Zones Especifiques, que si bé se sobreentén, no consta enlloc.

  • Pel que fa als establiments turístics que es trobin en situació de disconformitat, caldrà 1estar molt atents a les obres que es realitzin, i sobretot vigilar que no s’augmentin les places turístiques. En cap cas es podran augmentar les places turístiques, però malauradament hi ha el temor que darrera unes simples obres d’adequament, etc… es pugui amagar un increment de places turístiques.

  • En relació a l’article 17 del PEUAT, des de l’ABTS es vol reiterar el malestar ja que la postura des de l’inici, sempre ha estat el decreixement turístic a tota la ciutat de Barcelona, per tant qualsevol zona que no sigui la 1, entenem que suposa un perjudici per la ciutat i en conseqüència pels veïns i veïnes.

En aquesta zona en la que el PEUAT preveu un creixement sostingut caldrà vigilar moltíssim la creació de noves places i sobretot les condicions de creixement, que d’acord amb el previst a l’article 17.2, les condicions que s’estableixen s’han de complir de forma conjunta.

  • L’article 18 regula la zona 4. En relació amb aquesta zona, l’ABTS tampoc no hi està d’acord ja que, de la mateixa manera que s’ha exposat al punt anterior, la posició és de decreixement a tota la ciutat de Barcelona.

De totes maneres en aquesta zona s’haurà d’anar molt en compte i fer un seguiment constant de les places que es creïn, ja que:

  1. En la subzona 4A (àmbit Marina del Prat Vermell) s’estableix una densitat màxima de 1.480 places i estableix uns criteris radials que caldrà complir.

  2. En la subzona 4B (àmbit la Sagrera) no es fixa un nombre de places, únicament estableixen els m2 sobre els que es podrà construir, però el PEUAT no fixa un nombre màxim de places. En la primera roda de premsa de presentació inicial del PEUAT, van manifestar que segons els seus càlculs, es construirien unes 3.000 places turístiques. Caldrà fer un seguiment molt acurat de que no se superi.

  3. En la subzona 4C (àmbit 22@ nord) tampoc no s’estableix un màxim de places turístiques, i de la mateixa manera que en l’apartat anterior, s’estableixen uns m2 sobre els que es podrà construir. En la roda de premsa de presentació inicial del PEUAT, van manifestar que segons els seus càlculs, es construirien unes 3.200 places turístiques. En aquesta subzona, però, el nombre de places s’haurà de recalcular, ja que una part de la zona ha canviat i ha passat a ser zona 1, per tant les places previstes hauran de disminuir.

  • En relació a les Àrees de Tractament Específic (ATE) regulades a l’article 19 i 20 i que corresponen als nuclis antics de determinats barris, la crítica sense cap mena de dubte és que per les condicions i característiques d’aquestes zones, haurien de ser de decreixement. Certament es preveuen unes condiciones més estrictes pel que fa a la densitat, però haurien de ser zones de decreixement turístic.

  • Pel que fa als HUTs, de l’articulat del PEUAT s’entén que no hi haurà noves llicencies d’HUTs, sinó que únicament es preveu el trasllat de llicències amb el límit de 387. No sembla raonable que hi hagi trasllats de HUTs a la zona 3, però és l’únic que es permet.

Els HUTs que es traslladin, tenen unes condicions d’emplaçament bastant marcades, en aquest sentit volem destacar la prohibició de situar-se en espais que estiguessin destinats a habitatge a data 1 de juliol de 2015. També cal destacar l’establert a l’article 23.6, on el 100% de la comunitat de propietaris (o de tot l’edifici si no està constituït en comunitat de propietaris), haurà de sol·licitar i obtenir la corresponent autorització de modificació d’ús, per destinar la totalitat de les entitats a l’habitatge d’ús turístic i altres activitats compatibles, d’acord amb el que es disposa en el present Pla especial. Aquesta autorització exclou la utilització de qualsevol entitat com a habitatge principal o secundari.

Així doncs, d’acord amb l’article 23.6 i el 9.1.b) només es podran instal·lar HUTs nous (provinents de trasllats de llicències) en edificis on la totalitat de dependències estigui destinada a HUTs.

Ara bé, la critica principal pel que fa als HUTs, és que no es preveu la retirada de llicències, per aquells supòsits que hagin rebut un mínim de denúncies o que s’hagi pogut verificar un nombre mínim d’infraccions.

En la mateixa línia, tampoc es preveuen sancions per aquells propietaris d’HUTs que actuen sense llicència, i donat que molts d’aquests propietaris també tenen HUTs amb llicència, el PEUAT hauria de contemplar algun tipus de sanció vinculada a aquesta situació.

Finalment des de l’ABTS estarem atents al Decret de la Generalitat, ja que aquesta norma regularà els Bed and Breakfast, i pensem que a través d’aquesta figura es pretendran incrementar notablement les places turístiques a la ciutat.

1 De 2010 a 1 juliol 2015 passen de 67.226 a 81.761 places = Creixement de 14.570 places en els últims 4,5 anys.
2 Hostals a 1 juliol 2015 = 9.024 places
3 Llicències concedides abans moratòria = 11.337 places
4 Places que es poden concedir en els 4 anys del PEUAT = 11.625 places (és la xifra que dóna el Diario, no he sumat. Hauríem de mirar la xifra final que dóna el PEUAT) (Soler Altimira, Oriol (10-03-2016) “Colau permitirá 11.625 nuevas camas para turistas en la periferia de Barcelona”, eldiario.es.)
5) 11.337 + 11.625 = 22.962 places.
6) El creixement “real” en els propers 4,5 anys serà de 22.962 places (si restem algunes places d’albergs, el creixement aproximat de places hoteleres i hostals és d’unes 20.000). Molt superior al creixement dels anys anteriors.

Advertisements