Fòrum veïnal “Mercats municipals: un model en crisi”

El dissabte 1 de juliol a les 17h30 a La Fontana (Gran de Gràcia, 190 – 192) vine a participar en el Fòrum veïnal “Mercats municipals: un model en crisi”, un diàleg entre veïnat i comerciants de mercats municipals de diversos barris de la ciutat.

L’objectiu de la sessió és fer una crítica model de mercat municipal imposat per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB).

Basat en la sistemàtica privatització d’una part important de la superfície dels mercats, mitjançant la introducció de supermercats i la implantació de pàrquings, el conegut com a “Model Barcelona” porta vint-i-cinc anys imposant un discurs on no tenen cabuda la sobirania alimentària, la participació veïnal en la gestió d’aquests equipaments públics, l’economia social o els criteris mediambientals.

Per contra, molts dels mercats municipals més emblemàtics de Barcelona, com La Boqueria, Santa Caterina o La Barceloneta, han deixat de complir la seva funció principal i han esdevingut part de l’escenari de la ciutat-aparador. Mentrestant, la reforma anunciada de mercats com els de l’Abaceria, ha despertat una lluita a contrarellotge per evitar còrrer la mateixa sort.

Aquest fòrum és una oportunitat perquè veïnat i comerciants comparteixin les seves experiències al voltant dels mercats municipals, n’imaginin el futur i els reivindiquin com a eixos fonamentals en la vertebració de la vida dels barris.

El dissabte 1 de juliol vine i participa amb el teu testimoni, els teus dubtes i les teves idees al voltant de com i què vols que siguin els mercats municipals de Barcelona.

Plataforma Gràcia, cap a on vas?

Lluites per una Barcelona més justa

Divendres 30 de juny, l’ABTS participa en aquesta interessant trobada de reflexió, discussió i posada en comú que té per objectiu cercar camins compartits cap a una ciutat més justa.

En aquesta sessió de reflexió i diàleg, tres moviments que treballen per la justícia i la sostenibilitat urbanes exposaran diferents perspectives sobre qüestions rellevants per a Barcelona i la gran majoria de ciutats.

La justícia ambiental tracta sobre la distribució dels beneficis ecològics dins la ciutat, on freqüentment la ciutadania amb menys poder adquisitiu resideix a les zones més contaminades i amb menys zones verdes, i pateixen majors problemes de salut. La lluita per la justícia ambiental urbana uneix les persones mes exposades a la pujada del preus de l’habitatge resultat de la turistització o de la millora de les infraestructures als barris.

Alhora, l’Assembla de Barris per un Turisme Sostenible és una resposta clara del veïnat a la massificació turística a Barcelona. L’ABTS ha plantat cara als múltiples impactes adversos de la turistització de Barcelona: des de la gentrificació i l’expulsió del veïnat i la massificació dels carrers, elititzant els comerços, fins a la pèrdua de les relacions veïnals i els múltiples problemes ambientals que comporta el turisme.

El moviment pel decreixement, d’altra banda, fa una crítica radical a la faula del creixement infinit i la seva maquinària capitalista, i també fa una cerca d’una societat més justa i feliç, basada en uns nivells de rendiment ajustats als límits de la vida al planeta.

A aquesta sessió volem reflexionar sobre:
• Que és el que els tres moviments tenim en comú?
• Que és el que podem aprendre els uns dels altres?
• Alguna cosa se’ns escapa?
• Com podem unir més forces?

El turisme és ja la primera preocupació social a Barcelona

El passat 15 d’abril es feia públic l’informe d’activitat turística 2016, amb un titular molt clar: ja és més nombrosa la població favorable a limitar el turisme que la partidària de portar-ne més. Divendres passat, la publicació del Baròmetre municipal mostrava la posició del turisme com a principal conflicte social a la ciutat, per davant inclós de l’atur. Imagineu el següent baròmetre, després d’un nou estiu de rècord.

No hi caben doncs mitges tintes: ha mort, i ha de ser enterrat, el relat “feliç” del turisme com a motor desitjable de l’economia de la ciutat, suposada portadora de riquesa i ocupació a la seva població. Una mentida venuda com a veritat mitjançant la repetició propagandística des de diverses institucions públiques i els lobbies privats, que resulta ja insultant. Riquesa per a l’empresariat mateix; llocs de feina híper-precaritzats i de misèria per a la població.

En un context, a més, en què aquests lobbies capitanejats per Turisme de Barcelona i el Gremi d’Hotelers han fabricat el fenomen de la “turismefòbia”, en un intent patètic de criminalitzar la denúncia i les víctimes de la seva activitat, i d’auto-victimització per tal de defugir l’enorme responsabilitat en nombrosos conflictes actuals a la ciutat. Un context en què la Generalitat prepara un decret sobre activitat turística basant-se en l’axioma explícit de la suposada innocuïtat d’aquesta sobre la població i el territori, i que el Conseller Jordi Baiget desenvolupa reunint-se únicament amb el sector privat i ignorant la societat civil organitzada. Un context en què setmana rere setmana sentim notícies celebrant l’arribada de noves línies aèries al Prat o la construcció d’una nova terminal de creuers. Un context d’acceleració del procés de turistització i de devaluació creixent de la vida quotidiana local.

A més de la manca de redistribució de riquesa, sempre hem defensat la prioritat dels drets socials a l’hora de definir un model de ciutat. I el sector turístic està destruint drets individuals i col·lectius per tal d’augmentar els seus guanys. Els últims mesos està quedant tràgicament demostrada l’expulsió de veïnat provocada per la proliferació d’allotjaments turístics (que no es frena: creix més que mai) i de l’especulació associada a l’atractiu afegit pel turisme, sobretot a barris híper-turistitzats, però ja a quasi tots els districtes; no és casual que l’habitatge estigui pujant entre les preocupacions socials als últims baròmetres publicats, ni es pot dubtar que seguirà fent-ho. Altres greuges que dificulten la vida quotidiana de les persones: la saturació de carrers i places, així com de la xarxa de transport públic, els problemes ambientals de proliferació de residus i contaminació (relacionat sobretot amb els cotxes, però agreujat per l’acció de cada dia més creuers, avions i autocars). Més globalment, l’explotació de l’espai urbà com a parc temàtic amenaça directament l’experiència comunitària i condemna la ciutat a un monocultiu en què qui no viu directament del turisme reorienta el seu negoci a aquest suposat manà enverinat.

Sabem que la feina seriosa i rigorosa feta des de l’ABTS i els col·lectius que la componen, però també d’altres, tenen a veure amb aquest gir de l’opinió pública. Però no ens enganyem: el factor que més decanta la balança és la mateixa híper-turistització de la ciutat, la realitat quotidiana contínuament devaluada, la pèrdua de drets, l’expulsió.

No hi ha solucions màgiques, però sí camins evidents. Fa temps que hem posat sobre la taula el projecte de decreixement turístic: des-turistització de l’economia, involució del monocultiu i desplaçament d’un sector tirà i cruel per d’altres molt més justos socialment i ambientalment.

Per començar, és urgent deixar d’invertir diners públics en la promoció del turisme a Barcelona. A més, exigim obertament el desmantellament de Turisme de Barcelona -un ens totalment opac i amb greus dèficits democràtics que fa i desfà a les polítiques turístiques (i altres) de la ciutat des de fa dècades- i la seva substitució per una Agència Municipal de Turisme, encarregada no ja de la promoció sinó del control ferri d’un sector insaciable.

Davant un sentir social palès i un creixement turístic cada vegada més accelerat, calen mesures contundents i dràstiques per revertir la situació.

#ForaLobbies #DecreixementTurístic JA! #NoEnsFaranFora!!!

Barcelona, dilluns 26 de juny de 2017
assembleabarris.wordpress.com         @AssBarrisTS          abatbcn@gmail.com

Torna la campanya #AlertaCreuers 2017

Mostrem un cop més el nostre neguit i rebuig pel creixement de la indústria de creuers a Barcelona. Davant d’una població cada cop més clarament enfrontada a aquest desgavell, tornem a posar en marxa la campanya #AlertaCreuers, informant quotidianament del nombre de creuers i creueristes que cada dia arriben a la ciutat, a les xarxes socials de l’ABTS. Us convidem a seguir, donar suport i difondre aquesta campanya, ideada ja fa anys per desmentir la idea que els creueristes (i turistes en general) arriben “així, com la pluja o les tempestes”, i no com a conseqüència d’una planificació perversa i molt perillosa.

Aquest any tornem a batre rècords, en general i en concret. Si per una banda caldrà esperar més de 6 mesos per demostrar amb xifres la percepció veïnal (ja palpable des de fa un mes) de nous i enèsims creixement i rècord en el nombre de turistes a Barcelona el present any, hi ha una de les fonts d’aquesta afluència de la qual ja podem garantir-ne creixement i rècord. Ens referim a la indústria de creuers.

L’amic Molina, escandalitzat per la pluja de creueristes de diumenge passat.

Aquest sector és altament contaminant en termes ambientals (volums brutals d’emissió de gasos, generació de residus, gestió molt fosca -si no directament criminal- d’aigües grises i negres,) i socials (condicions laborals molt abusives, fiscalitat fosca i molt insuficient, despesa traslladada a les institucions locals en termes de manteniment, neteja, seguretat, etc., massificació turística de la ciutat amb totes les derivades que venim denunciant).

Fets que han portat a una contestació creixent els últims dos anys, culminant en les dos primeres mobilitzacions el passat estiu: la manifestació #StopCreuers el dia 8/5/2016 i l’acció de rebuig al Harmony of the Seas (re-batejat a tot el Mediterrani com a Horror of The Seas), el creuer més gran mai construït fins ara, que va establir la seva base a Barcelona.

L’any 2015 la ciutat va rebre 2.541.373 creueristes, creixent en un 5’6% l’any passat fins els 2.683.594 creueristes. El present any, la previsió de creixement torna a ser d’un 5%, arribant així als 2.817.150 creueristes aproximadament. El Port de Barcelona, un dels grans culpables d’aquest autèntic abús econòmic, afirma sense embuts que l’objectiu a curt termini és assolir els 3 milions de creueristes. És ja el primer port de Creuers a Europa, i el sisè al món per darrer només dels diferents ports de Florida, bressol d’aquesta indústria, un a Bahames i un a Mèxic.

Per si no fos suficient, dos notícies recents compliquen encara més el panorama. Per una banda, la companyia Royal Caribbean ha anunciat la seva aposta per Barcelona, establint-hi la base d’operacions de la nova mega-fàbrica flotant que serà el Symphony of the Seas (més gran encara que el seu predecessor, el Harmony). Per l’altra, la companyia MSC Cruceros ha anunciat la construcció d’una nova terminal de creuers pròpia.

L’expansió del Port de Barcelona en l’àmbit de creuers és una bogeria pròpia de descervellats i/o voltors sense escrúpols. Per tots aquests motius, hem reprès la campanya #AlertaCreuers d’altres anys, donant-li una nova imatge gràfica gràcies a la mestria del Taller d’Infografia Popular.

Més enllà de la campanya, estem preparant mobilitzacions per a les properes setmanes. Us mantindrem informades.
#StopCreuers!

#DecreixementTurístic JA!