El passat 15 d’abril es feia públic l’informe d’activitat turística 2016, amb un titular molt clar: ja és més nombrosa la població favorable a limitar el turisme que la partidària de portar-ne més. Divendres passat, la publicació del Baròmetre municipal mostrava la posició del turisme com a principal conflicte social a la ciutat, per davant inclós de l’atur. Imagineu el següent baròmetre, després d’un nou estiu de rècord.

No hi caben doncs mitges tintes: ha mort, i ha de ser enterrat, el relat “feliç” del turisme com a motor desitjable de l’economia de la ciutat, suposada portadora de riquesa i ocupació a la seva població. Una mentida venuda com a veritat mitjançant la repetició propagandística des de diverses institucions públiques i els lobbies privats, que resulta ja insultant. Riquesa per a l’empresariat mateix; llocs de feina híper-precaritzats i de misèria per a la població.

En un context, a més, en què aquests lobbies capitanejats per Turisme de Barcelona i el Gremi d’Hotelers han fabricat el fenomen de la “turismefòbia”, en un intent patètic de criminalitzar la denúncia i les víctimes de la seva activitat, i d’auto-victimització per tal de defugir l’enorme responsabilitat en nombrosos conflictes actuals a la ciutat. Un context en què la Generalitat prepara un decret sobre activitat turística basant-se en l’axioma explícit de la suposada innocuïtat d’aquesta sobre la població i el territori, i que el Conseller Jordi Baiget desenvolupa reunint-se únicament amb el sector privat i ignorant la societat civil organitzada. Un context en què setmana rere setmana sentim notícies celebrant l’arribada de noves línies aèries al Prat o la construcció d’una nova terminal de creuers. Un context d’acceleració del procés de turistització i de devaluació creixent de la vida quotidiana local.

A més de la manca de redistribució de riquesa, sempre hem defensat la prioritat dels drets socials a l’hora de definir un model de ciutat. I el sector turístic està destruint drets individuals i col·lectius per tal d’augmentar els seus guanys. Els últims mesos està quedant tràgicament demostrada l’expulsió de veïnat provocada per la proliferació d’allotjaments turístics (que no es frena: creix més que mai) i de l’especulació associada a l’atractiu afegit pel turisme, sobretot a barris híper-turistitzats, però ja a quasi tots els districtes; no és casual que l’habitatge estigui pujant entre les preocupacions socials als últims baròmetres publicats, ni es pot dubtar que seguirà fent-ho. Altres greuges que dificulten la vida quotidiana de les persones: la saturació de carrers i places, així com de la xarxa de transport públic, els problemes ambientals de proliferació de residus i contaminació (relacionat sobretot amb els cotxes, però agreujat per l’acció de cada dia més creuers, avions i autocars). Més globalment, l’explotació de l’espai urbà com a parc temàtic amenaça directament l’experiència comunitària i condemna la ciutat a un monocultiu en què qui no viu directament del turisme reorienta el seu negoci a aquest suposat manà enverinat.

Sabem que la feina seriosa i rigorosa feta des de l’ABTS i els col·lectius que la componen, però també d’altres, tenen a veure amb aquest gir de l’opinió pública. Però no ens enganyem: el factor que més decanta la balança és la mateixa híper-turistització de la ciutat, la realitat quotidiana contínuament devaluada, la pèrdua de drets, l’expulsió.

No hi ha solucions màgiques, però sí camins evidents. Fa temps que hem posat sobre la taula el projecte de decreixement turístic: des-turistització de l’economia, involució del monocultiu i desplaçament d’un sector tirà i cruel per d’altres molt més justos socialment i ambientalment.

Per començar, és urgent deixar d’invertir diners públics en la promoció del turisme a Barcelona. A més, exigim obertament el desmantellament de Turisme de Barcelona -un ens totalment opac i amb greus dèficits democràtics que fa i desfà a les polítiques turístiques (i altres) de la ciutat des de fa dècades- i la seva substitució per una Agència Municipal de Turisme, encarregada no ja de la promoció sinó del control ferri d’un sector insaciable.

Davant un sentir social palès i un creixement turístic cada vegada més accelerat, calen mesures contundents i dràstiques per revertir la situació.

#ForaLobbies #DecreixementTurístic JA! #NoEnsFaranFora!!!

Barcelona, dilluns 26 de juny de 2017
assembleabarris.wordpress.com         @AssBarrisTS          abatbcn@gmail.com
turismo-49128img_jsancho_20170623-101841_imagenes_lv_terceros_barometro_municipal_paro-kUrB--656x242@LaVanguardia-Web

Anuncis