Comunicat Dia Internacional del Turisme: poc a celebrar, però celebrem algunes coses

Avui 27 de setembre és el Dia Internacional del Turisme. Com és sabut, a l’ABTS tenim una visió molt crítica amb la indústria turística a la ciutat. Sense entrar en més detalls ara mateix, les seves principals conseqüències negatives es podrien resumir així: factor agreujant i catalitzador en els processos d’expulsió del veïnat, tant per desplaçament directe d’habitatge cap a hotels i pisos turístics com pel fet que els fons voltor que sobrevolen i depreden les nostres llars s’aprofiten de l’atractiu turístic per augmentar el benefici; precarització del mercat laboral, substitució del comerç d’ús quotidià per negocis turístics inútils per a la vida quotidiana; massificació de carrers i places amb greus problemes de mobilitat, saturació de la xarxa de transports, contaminació de l’aire (creuers, avions, trànsit rodat), proliferació de residus molt lligada a l’hiperconsumisme turístic… i, globalment, el trencament dels necessaris vincles socials i comunitaris: el trencament de la ciutat com a lloc de vida.

Hem avançat molt en termes de percepció social d’aquest problema (ara mateix, el primer per a la població de la ciutat) i quant al relat del turisme a Barcelona, que ha passat del conte de fades explicat pels lobbies al relat de terror que expliquem les persones que patim la pressió fins l’expulsió.

Però, lluny de prendre ja el camí del decreixement turístic, veiem com any rere any continuem batent rècords d’afluència de turistes. Aquest any, malgrat el duríssim atemptat terrorista a la ciutat, les xifres de l’agost continuen superant les de l’any passat, les de qualsevol any passat. I encara hem de veure com lobbies i administracions aprofiten un fet tan lamentable per destinar més fons públics a la promoció del turisme a la ciutat.

Així i tot, sí que tenim algunes coses a celebrar en aquest Dia Internacional del Turisme. Celebrem que dissabte passat les companyes de les Illes Balears han organitzat la multitudinària manifestació #FinsAquiHemArribat exigint un canvi de model econòmic. Celebrem que aquest cap de setmana el Comitato No Grandi Navi de Venezia ha celebrat unes molt exitoses Jornades per la Defensa dels Territoris Europeus amb la presència de molts col·lectius d’arreu del continent, incloent l’ABTS. Celebrem que fa una setmana érem presents a una trobada sobre habitatge i turisme a Lisboa, que aquest divendres hi serem a Donostia acompanyant el naixement del moviment contra la sobreexplotació turística allà, que fa dos anys que les trobades i visites recíproques són contínues i enriquidores.

Celebrem, en fi, que estem construint una xarxa de ciutats europees des de la qual poder fer a escala internacional un discurs crític amb la indústria turística i basat en un veritable interès públic: decreixement turístic allà on s’hagin superat els límits, fre i/o control allà on el procés de turistització estigui menys avançat: Palma, Venezia, València, Lisboa, Madrid, Roma, Donostia… i qui sap quantes més.

Hi estem treballant, i molt aviat donarem notícies.

Anuncis

ABTS, convidada a la Trobada Comunitària sobre Turisme a Donostia, 29-30/9

Fa temps que venim seguint amb molt interès i no poca preocupació el procès de turistització de Donostia. En molt poc temps les estadístiques d’Airbnb, les xifres d’assistència i el cabreig veïnal al respecte s’han disparat.

No és casualitat que fa poques setmanes tinguès lloc un debat públic entre moviment veïnal i ajuntaments de Donostia i Barcelona, ni que fa uns quants dies s’anunciès l’okupació d’un gran edifici del casc antic donostiarra al qual s’acabava d’atorgar una llicència hotelera negada durant molt de temps… i finalment concedida just després d’una normativa que impedeix nous pisos turístics al casc antic però els permet fora.Reconeixem en aquest context molts dels fets que venim patint a Barcelona des de fa anys. Per aquest motiu, però també perquè la creació de llaços i xarxes exteriors de suport mutu i de col·laboració és una de les línies de treball més importants a l’ABTS, de seguida vam acceptar la invitació per assistir i donar un cop demà a les jornades convocades a Donostia aquest pròxim cap de setmana, que tenen per objectiu obrir el debat ciutadà i crear una plataforma àmplia i diversa que treballi la tan necessària crítica al turisme.

L’ABTS, a Venezia per a les Jornades Europees de Moviments per la Defensa dels Territoris, la Justícia Ambiental i la Democràcia

Diferents organitzacions socials de tot Europa han sigut convidades a Venezia aquest cap de setmana per participar en una trobada unitària al voltant de la defensa dels territoris, la justícia ambiental i la democràcia. Aquí, el seu manifest en castellà, al qual ens hi adherim.

A l’ABTS estem posant molts esforços en el desenvolupament d’una xarxa de ciutats del sud d’Europa que treballi específicament l’eix de la sobre-explotació turística, tema íntimament lligat al proposat en aquesta trobada. Per tant, amb molt de gust responem afirmativament a la generosa invitació de Venezia.

En quant al programa, dissabte hi haurà un taller / assemblea amb tots els moviments assistents i una trobada més informal (cena, concerts); diumenge, serà jornada d’acció amb bloqueig de creuers.

#femXarxa #DecreixementTurístic JA!

Trobada “Cidades, habitação, turisme” a Lisboa: crònica i fotos

L’ABTS i el col·lectiu Ciutat per a qui l’habita de Palma vam participar el passat 15/9 en aquesta trobada, seguida de manifestació, sopar festiu davant un bloc en lluita i visita a una okupació molt recent.

Ja fa temps que des de l’ABTS venim posant esforços en la creació de llaços amb col·lectius afins d’altres ciutats que treballen conflictes similars als que patim per aquí. Un exemple més, fruit d’altres previs, ha sigut la invitació a la trobada Cidades, habitação, turisme. Impactos e resistências nas cidades do sul de Europa: Barcelona, Lisboa, Palma, organitzada per Morar em Lisboa.
Pel que ja ens havien explicat i vam tenir ocasió de comprovar, la capital portuguesa té molts problemes en comú amb Barcelona (i tantes altres ciutats), si de cas més acusats.
A nivell de turistització la situació pot no ser tan extrema com a casa nostra, però es tracta d’un procés força similar, que té lloc des de fa uns pocs anys i amb una velocitat vertiginosa; massificació, proliferació de projectes hotelers i pisos turístics amb els conseqüents efectes en termes d’habitatge i d’expulsió de veïnat, creuers, desaparició de comerç de proximitat, etc.
En quant a la situació específica de l’habitatge, el panorama allà és encara més desolador: un parc d’habitatge molt envellit i deteriorat, una capacitat adquisitiva mitjana força reduïda històricament i agreujada per les polítiques d’austeritat, una pressió immobiliària brutal exercida per inversos depredadors, unes polítiques públiques gairebé inexistents al respecte… Res que no coneguem per aquí, però l’escenari urbà actual recorda més al nostre de fa alguns lustres que a l’actual: grues “treballant” arreu, cases buides (moltes de l’ajuntament, però moltes), etc.
Conseqüència de tot plegat és l’organització que s’està donant, cosa que té un mèrit especial tenint en compte la manca de tradició lisboeta en aquest aspecte, i de la qual veurem alguns exemples a continuació.
La trobada va tenir lloc el dissabte 15 de setembre al Largo Da Achada, nel barri de la Mouraria de Lisboa. En aquesta preciosa plaça del centre històric de la ciutat, les cadires no bastaven per acollir totes les persones assistents (per sobre del centenar), que finalment es repartien entre aquelles i els graons. Tot i haver fet un dia assolejat i molt agradable, per la tarda es va aixecar un fort vent, però les mantes i l’ànim van fer que pràcticament no hi haguès abandonament, romanent a la plaça la gran majoria de la gent durant les dues hores que l’acte va durar.
En primer lloc hi va haver una ronda de testimonis personals per part de víctimes de la maquinària turístico-immobiliària no resignades a l’expulsió, majoritàriament dones lluitadores. A continuació ens van passar la paraula a les persones convidades de Palma i Barcelona.
A Lisboa costa molt encara fer crítica explícita a la indústria turística. En part perquè, tot i que en pateixen les conseqüències, l’ombra de la turismefòbia és allargada. A més, en un país immers tradicionalment més maltractat que el nostre, no és tant que allà el sector turístic n’estigui desplaçant d’altres com que està ocupant un espai econòmic pràcticament buit fins ara. Així, són nombroses les persones, fins i tot afins políticament que estan trobant feina (precària, insuficient, explotadora… però feina) o mitjà de vida (Airbnb…) al sector, i això fa que sigui més difícil carregar obertament contra la turistització.
No és un assumpte senzill, i per descomptat no es tractava de donar lliçons a ningú, de manera que ens vam dedicar a explicar les nostres experiències: auto-organització, anàlisi, crítica, denúncia, visibilització, proposta. Es tractava sobre tot de facilitar recursos, i que la mateixa població local decideixi què fer a partir d’ara.
Per la seva banda, una companya de Morar em Lisboa va explicar la trajectòria d’aquest col·lectiu jove que aplega diferents entitats i grups, amb la intenció d’eixamplar base i anar avançant.
La reacció del públic va ser d’interès i alhora participativa: moltes intervencions i preguntes, tant en la fase de debat com a la fi de l’acte i durant les hores següents que vam compartir en ambient més informal.

Perquè la cosa no va acabar allà. Acabat el debat i recollit el material, vam sortir en manifestació pelo direito á habitação (“A Câmara tem casas, tem solução!”: L’Ajuntament té cases, té solucions!) pels properes fins el número 25 de la rua dos Lagares.

Allà, en un cas realment singular a la ciutat, ja fa un any totes les famílies que habiten l’edifici s’han organitzat per parar el desnonament que les amenaçava, i estan a punt d’aconseguir la renovació del lloguer per 5 anys més, però no els sembla prou i continuen la lluita.

Al carrer, davant de l’edifici mateix, aquestes lluitadores famílies van oferir un deliciós sopar popular a base de bifanas, vi, sopa verda, pà i d’altres, enmig d’un ambient d’alegria i complicitat.

Però tampoc va acabar aquí la nit: en algun moment van començar a còrrer els comentaris sobre un edifici okupat recentment a un barri proper, i es va organitzar una visita al lloc, incloent invitació a les persones que veníem de Palma i Barcelona. Cal dir que a Portugal -segons ens van explicar- l’okupació és una pràctica força inhabitual, que les últimes experiències són ja de fa anys i que majoritàriament no han durat gaire temps. De manera que la sensació col·lectiva era d’èxit i d’excitació.
Vam arribar ja de nit a l’edifici en qüestió i vam comprovar que, tot i necessitar força treball i retocs, es tracta d’un bonic edifici amb moltes possibilitats. Ara mateix l’okupació acaba de començar i hauran de veure com portar-la endavant amb la intenció, clara i declarada, de fomentar-ne d’altres i estendre el fenòmen.

Gràcies companyes de Lisboa. Continuem fent xarxa i treballant amb altres.
Aviat, més notícies.

Aquí, algunes imatges d’expressions crítiques amb el turisme les parets urbanes de Lisboa.

 

 

Habitatge, ciutats i turisme: impactes i resistències en ciutats del sud d’Europa: Barcelona, Lisboa, Palma

El pròxim divendres 15 de setembre serem a Lisboa, convidades a la trobada/debat “Impactes i resistències en ciutats del sud d’Europa: Barcelona, Lisboa, Palma”.
Fa temps que venim teixint xarxes i complicitats amb moviments d’altres ciutats que viuen processos d’expulsió i turistització similars al de Barcelona. Una d’elles és Lisboa, on tot un seguit d’entitats ha organitzat la Caravana pelo direito à habitação, que durant el mes de setembre recorre barris de Lisboa i altres ciutats posant al carrer el debat sobre el dret a l’habitatge.
Reproduïm aquí el text que han preparat per a la trobada que compartirem, també, amb el col·lectiu palmesà Ciutat per a qui l’habita.

Fa ja varis anys que col·lectius de ciutats de diferents ciutats del Sud d’Europa han denunciat les conseqüències d’un turisme urbà cada cop més insostenible. Ciutats com Venezia, Barcelona, Madrid o Palma estem creant una xarxa de resistència contra un model de creixement turístic que beneficia grans grups econòmics mentre precaritza la vida de la població i les treballadores. Aquest és un tema central a Lisboa, on el turisme s’ha auto-legitimat com a únic motor econòmic possible. En aquesta trobada hi participaran col·lectius de Barcelona, Palma i Lisboa com a objectiu de debatre com ens afecta el turisme, cercar alternatives i compartir experiències de resistència.

Un tema central serà el turisme i el dret a l’habitatge. En ciutats turístiques, el mercat de l’habitatge ha acabat servint a visitants i consumidor amb gran poder adquisitiu, mentre els habitants locals són expulsats cap a la perifèria. Quin és l’impacte d’Airbnb, dels hotels i de la rehabilitació urbana en la seva producció d’habitatge inaccessible per als habitants locals? Què està succeint a d’altres ciutat del sud d’Europa? Què podem fer?

Un altre tema important per debatre és turisme, ciutat i vida quotidiana. El turisme urbà arrasa serveis i espais d’ús local i produeix molèsties com ara soroll i massificació de l’espai públic. Això comporta la progressiva conversió de barris residencials en llocs inhòspits per a viure-hi, especialment per a infants i gent gran. Com podem resistir a la desaparició del comerç tradicional i a la privatització de l’espai públic? Què esta passant a d’altres ciutats amb l’augment del nombre de creuers?

Aquests temes, a més de la precarització laboral i els impactes en el medi ambient, estan sent debatuts en diferents ciutats del Sud d’Europa. Per aquest motiu, es fa necessari estendre el debat a la ciutat de Lisboa, en el sentit d’impulsar una xarxa internacional que pugui respondre a la propaganda oficial d’un turisme inevitable i inherement positiu.