El pròxim divendres 15 de setembre serem a Lisboa, convidades a la trobada/debat “Impactes i resistències en ciutats del sud d’Europa: Barcelona, Lisboa, Palma”.
Fa temps que venim teixint xarxes i complicitats amb moviments d’altres ciutats que viuen processos d’expulsió i turistització similars al de Barcelona. Una d’elles és Lisboa, on tot un seguit d’entitats ha organitzat la Caravana pelo direito à habitação, que durant el mes de setembre recorre barris de Lisboa i altres ciutats posant al carrer el debat sobre el dret a l’habitatge.
Reproduïm aquí el text que han preparat per a la trobada que compartirem, també, amb el col·lectiu palmesà Ciutat per a qui l’habita.


Fa ja varis anys que col·lectius de ciutats de diferents ciutats del Sud d’Europa han denunciat les conseqüències d’un turisme urbà cada cop més insostenible. Ciutats com Venezia, Barcelona, Madrid o Palma estem creant una xarxa de resistència contra un model de creixement turístic que beneficia grans grups econòmics mentre precaritza la vida de la població i les treballadores. Aquest és un tema central a Lisboa, on el turisme s’ha auto-legitimat com a únic motor econòmic possible. En aquesta trobada hi participaran col·lectius de Barcelona, Palma i Lisboa com a objectiu de debatre com ens afecta el turisme, cercar alternatives i compartir experiències de resistència.

Un tema central serà el turisme i el dret a l’habitatge. En ciutats turístiques, el mercat de l’habitatge ha acabat servint a visitants i consumidor amb gran poder adquisitiu, mentre els habitants locals són expulsats cap a la perifèria. Quin és l’impacte d’Airbnb, dels hotels i de la rehabilitació urbana en la seva producció d’habitatge inaccessible per als habitants locals? Què està succeint a d’altres ciutat del sud d’Europa? Què podem fer?

Un altre tema important per debatre és turisme, ciutat i vida quotidiana. El turisme urbà arrasa serveis i espais d’ús local i produeix molèsties com ara soroll i massificació de l’espai públic. Això comporta la progressiva conversió de barris residencials en llocs inhòspits per a viure-hi, especialment per a infants i gent gran. Com podem resistir a la desaparició del comerç tradicional i a la privatització de l’espai públic? Què esta passant a d’altres ciutats amb l’augment del nombre de creuers?

Aquests temes, a més de la precarització laboral i els impactes en el medi ambient, estan sent debatuts en diferents ciutats del Sud d’Europa. Per aquest motiu, es fa necessari estendre el debat a la ciutat de Lisboa, en el sentit d’impulsar una xarxa internacional que pugui respondre a la propaganda oficial d’un turisme inevitable i inherement positiu.

Anuncis