L’ABTS i el col·lectiu Ciutat per a qui l’habita de Palma vam participar el passat 15/9 en aquesta trobada, seguida de manifestació, sopar festiu davant un bloc en lluita i visita a una okupació molt recent.

Ja fa temps que des de l’ABTS venim posant esforços en la creació de llaços amb col·lectius afins d’altres ciutats que treballen conflictes similars als que patim per aquí. Un exemple més, fruit d’altres previs, ha sigut la invitació a la trobada Cidades, habitação, turisme. Impactos e resistências nas cidades do sul de Europa: Barcelona, Lisboa, Palma, organitzada per Morar em Lisboa.
Pel que ja ens havien explicat i vam tenir ocasió de comprovar, la capital portuguesa té molts problemes en comú amb Barcelona (i tantes altres ciutats), si de cas més acusats.
A nivell de turistització la situació pot no ser tan extrema com a casa nostra, però es tracta d’un procés força similar, que té lloc des de fa uns pocs anys i amb una velocitat vertiginosa; massificació, proliferació de projectes hotelers i pisos turístics amb els conseqüents efectes en termes d’habitatge i d’expulsió de veïnat, creuers, desaparició de comerç de proximitat, etc.
En quant a la situació específica de l’habitatge, el panorama allà és encara més desolador: un parc d’habitatge molt envellit i deteriorat, una capacitat adquisitiva mitjana força reduïda històricament i agreujada per les polítiques d’austeritat, una pressió immobiliària brutal exercida per inversos depredadors, unes polítiques públiques gairebé inexistents al respecte… Res que no coneguem per aquí, però l’escenari urbà actual recorda més al nostre de fa alguns lustres que a l’actual: grues “treballant” arreu, cases buides (moltes de l’ajuntament, però moltes), etc.
Conseqüència de tot plegat és l’organització que s’està donant, cosa que té un mèrit especial tenint en compte la manca de tradició lisboeta en aquest aspecte, i de la qual veurem alguns exemples a continuació.
La trobada va tenir lloc el dissabte 15 de setembre al Largo Da Achada, nel barri de la Mouraria de Lisboa. En aquesta preciosa plaça del centre històric de la ciutat, les cadires no bastaven per acollir totes les persones assistents (per sobre del centenar), que finalment es repartien entre aquelles i els graons. Tot i haver fet un dia assolejat i molt agradable, per la tarda es va aixecar un fort vent, però les mantes i l’ànim van fer que pràcticament no hi haguès abandonament, romanent a la plaça la gran majoria de la gent durant les dues hores que l’acte va durar.
En primer lloc hi va haver una ronda de testimonis personals per part de víctimes de la maquinària turístico-immobiliària no resignades a l’expulsió, majoritàriament dones lluitadores. A continuació ens van passar la paraula a les persones convidades de Palma i Barcelona.
A Lisboa costa molt encara fer crítica explícita a la indústria turística. En part perquè, tot i que en pateixen les conseqüències, l’ombra de la turismefòbia és allargada. A més, en un país immers tradicionalment més maltractat que el nostre, no és tant que allà el sector turístic n’estigui desplaçant d’altres com que està ocupant un espai econòmic pràcticament buit fins ara. Així, són nombroses les persones, fins i tot afins políticament que estan trobant feina (precària, insuficient, explotadora… però feina) o mitjà de vida (Airbnb…) al sector, i això fa que sigui més difícil carregar obertament contra la turistització.
No és un assumpte senzill, i per descomptat no es tractava de donar lliçons a ningú, de manera que ens vam dedicar a explicar les nostres experiències: auto-organització, anàlisi, crítica, denúncia, visibilització, proposta. Es tractava sobre tot de facilitar recursos, i que la mateixa població local decideixi què fer a partir d’ara.
Per la seva banda, una companya de Morar em Lisboa va explicar la trajectòria d’aquest col·lectiu jove que aplega diferents entitats i grups, amb la intenció d’eixamplar base i anar avançant.
La reacció del públic va ser d’interès i alhora participativa: moltes intervencions i preguntes, tant en la fase de debat com a la fi de l’acte i durant les hores següents que vam compartir en ambient més informal.

Perquè la cosa no va acabar allà. Acabat el debat i recollit el material, vam sortir en manifestació pelo direito á habitação (“A Câmara tem casas, tem solução!”: L’Ajuntament té cases, té solucions!) pels properes fins el número 25 de la rua dos Lagares.

Allà, en un cas realment singular a la ciutat, ja fa un any totes les famílies que habiten l’edifici s’han organitzat per parar el desnonament que les amenaçava, i estan a punt d’aconseguir la renovació del lloguer per 5 anys més, però no els sembla prou i continuen la lluita.

Al carrer, davant de l’edifici mateix, aquestes lluitadores famílies van oferir un deliciós sopar popular a base de bifanas, vi, sopa verda, pà i d’altres, enmig d’un ambient d’alegria i complicitat.

Però tampoc va acabar aquí la nit: en algun moment van començar a còrrer els comentaris sobre un edifici okupat recentment a un barri proper, i es va organitzar una visita al lloc, incloent invitació a les persones que veníem de Palma i Barcelona. Cal dir que a Portugal -segons ens van explicar- l’okupació és una pràctica força inhabitual, que les últimes experiències són ja de fa anys i que majoritàriament no han durat gaire temps. De manera que la sensació col·lectiva era d’èxit i d’excitació.
Vam arribar ja de nit a l’edifici en qüestió i vam comprovar que, tot i necessitar força treball i retocs, es tracta d’un bonic edifici amb moltes possibilitats. Ara mateix l’okupació acaba de començar i hauran de veure com portar-la endavant amb la intenció, clara i declarada, de fomentar-ne d’altres i estendre el fenòmen.


Gràcies companyes de Lisboa. Continuem fent xarxa i treballant amb altres.
Aviat, més notícies.

Aquí, algunes imatges d’expressions crítiques amb el turisme les parets urbanes de Lisboa.

 

 

Anuncis