Entrevista a Carolina Martínez, del col·lectiu ‘Ciutat per a qui l’habita’, darrera de les cinc que el periodista Albert Forns ha realitzat a membre de col·lectius de la xarxa SET de ciutats i territoris del Sud d’Europa contra la Turistització, i cedit amablement a aquest bloc de l’ABTS.

foto-mallorca-1

Quan neix el vostre col·lectiu? Amb quina missió?

El setembre de 2016 a Palma s’organitzen unes jornades del col·lectiu Tot inclòs, que fan publicacions interessants, i que es van titular justament “Ciutat per a qui l’habita, no per qui la visita“. A les jornades s’hi van acostar molta gent interessada pels efectes de la turistificació de la ciutat, i a l’octubre de 2016 es constitueix aquesta assemblea ciutadana amb el mateix nom, i estem en contacte amb associacions de veïnats, que això també és important.

Illes Balears són un lloc turístic des de fa dècades: no és com Lisboa, on comencem a tenir problemes turístics des de fa poc.

L’Ivan Murray fa una explicació molt interessant d’aquesta evolució històrica, des dels inicis del turisme, en l’època del boom turístic, fins als nostres dies. El PIB de Mallorca depèn en gran mesura del turisme, però tot està massa enfocat cap al turisme, i patim el problema del monocultiu turístic, que és molt perillós. Abans hi havia activitat industrial, hi havia agricultura, però ara tot es deriva cap al turisme. Et poso un exemple molt clar, la llei agrària: com que ara el camp no es rendible, farem que al camp hi puguin haver usos turístics. Aquesta és la solució? O potser ens equivoquem, perquè creem més dependència sobre un sol sector? Perquè realment ho veu tothom, si parles amb gent de fora tothom ho veu, dur el monocultiu turístic fins aquest extrem és de bojos, ningú ho apostaria tot a una mateixa carta. Però les lògiques del turisme són expansives, és la lògica del capitalisme, i ens està portant a una deriva que és inassumible: inassumible pel medi ambient, però també a nivell social i econòmic.

Precisament vosaltres ja teniu la costa malmesa de fa dècades, i fa anys que teniu alemanys vivint tot l’any a l’illa. Quin és el problema actual? Perquè us mobilitzeu just ara?

Nosaltres apostem pel decreixement, principalment perquè a nivell ecològic això no s’aguanta. La nostra crítica no és contra el turisme, és contar el model turístic, que xoca amb el dret a l’habitatge. El lloguer turístic ha estat un els punts d’inflexió que ha disparat el tema, perquè ha provocat l’expulsió de molts veïns i ha mobilitzat a molta gent. Perquè en això no estem sols, hi ha protestes similars a Venècia, Los Ángeles, Barcelona… És un moviment global que té conseqüències locals, sobretot en les ciutats amb més interès turístic, que s’estan convertint en ciutats escenaris, i els residents som els figurants.

Dieu que el turisme s’ha apropiat dels béns comuns. A què us referiu?

El tema d’aigua és bàsic: aquí tenim dessaladores, que tenen un cost elèctric brutal, que han d’estar en contínuament en funcionament perquè sinó s’espatllen, i que per tant tenen un cost al·lucinant per a la població resident pel “disfrute” de la població flotant. I com que a l’estiu la població es duplica, tot ha d’estar duplicat, tot està fet amb aquesta previsió, l’electricitat –aquí cremem carbó, encara, en una illa tan bonica cremem carbó per crear electricitat– a les platges ara mateix s’ha de controlar l’aforament… Són coses que fa anys no passaven. I llavors hi ha l’ocupació de l’espai públic, perquè a banda d’expulsar els veïns, el turisme expulsa els comerços de tota la vida perquè hi hagi més gelateries, i més terrasses a carrers i places que dificulten el pas del veïnat… S’està enfocant el comerç de barri cap al turisme, creant un territori escenari enfocat a la mercantilització d’absolutament tot, on el resident hi té poca cosa a dir.

Com aneu d’infraestructures? Hi ha previsió d’ampliar l’aeroport?

Sí, i no tenim cap control d’entrada. Podríem tenir control com fan a Venècia, amb els «tornos» a l’entrada de la ciutat, però aquí no hi ha control a les portes d’entrades, que són els ports i aeroports sota control estatal. I cada any escoltem que s’han batut rècords, que aquest any vindran no sé quants milions de turistes. Però cada vegada es veu menys com una victòria, això, i es desperten veus crítiques. A més segur que hi ha turistes que, amb tanta gent, ja no els interessa aquesta destinació. Respecte als creuers, hi ha vegades que se n’ajunten fins a vuit o nou a la vegada, i quan desembarquen provoquen una sensació de saturació al centre de la ciutat. Però no només és la gent, és la contaminació, hi ha creuers que en 3 dies contaminen més que un poble mallorquí en tot l’any, i tots els estudis d’impacte mediambiental mostren que l’avió i el vaixell són fatals pel canvi climàtic.

Els polítics són part del problema o part de la solució?

El discurs crític amb el turisme ha despertat una atenció mediàtica brutal, i es fan ressò de les crítiques que diuen que no anem bé i que batre rècords no és una bona notícia. De fet algunes entitats advertien que en 20 anys hem passat de ser la primera comunitat autònoma en renda per càpita a ser la setena, mentre que els turistes s’han duplicat, per tant el monocultiu turístic no ens està fent cap bé a la població resident. I ara es comença a sentir un altre discurs. A Palma, si s’ha posat en marxa una moratòria d’hotels al centre i si s’ha limitat el lloguer turístic és perquè 15 entitats van portar al ple de l’Ajuntament una proposta ciutadana, la primera de la democràcia, per prohibir el lloguer vacacional. La llei anterior de 2012 ja prohibia el lloguer turístic en pisos plurifamiliars, i la llei de 2017 derivava la responsabilitat cap als ajuntaments, i la nostra mobilització, juntament amb la de les associacions de veïnats i els col·lectius ecologistes, els ha empès a prohibir-los.

Hi ha hagut moltes crítiques del sector turístic dient que aquestes prohibicions són il·legals, que van contra la llibertat d’empresa, però les lleis europees emparen les prohibicions si hi ha un interès públic legítim. D’aquesta manera es van prohibir les indústries contaminants dins les ciutats, per exemple. De la mateixa manera que tothom té clar que si posa un restaurant haurà de complir les lleis i haurà d’habilitar lavabos adaptats i una sortida de fums, doncs cal que es tinguin clares les lleis abans de posar un lloguer turístic. L’anomalia ha estat permetre una activitat comercial en habitatges. La mercantilització ho vol tot, si per ells fos instal·larien comerços i restaurants en pisos i tot, i pensem que hi ha drets fonamentals que cal protegir.

A l’actualitat, moratòria hotelera en certes zones, edificis sencers del centre convertits en hotels, s’havia disparat completament. Amb la nova llei es posa un límit de places, després d’un increment bestial de places… hi havien tot d’exempts de comprar places, es van incrementar les places de forma exponencial… S’han sobrepassat els límits.

Quin escenari de lloguer turístic teniu?

Si mires Inside Airbnb les dades són esgarrifoses, hi ha pisos a tot arreu. A Palma el 90% de l’oferta és il·legal, en pisos. La gent fa el que vol, construeix en sòl rústic, fa cases il·legals i amb piscina… Fan números i veuen que els surt rentable construir-les per acabar demolint-les al cap d’uns anys, quan la justícia ho decreti. Però els surt rentable llogar-les tots aquests anys. Hi ha un problema de control, i si no hi ha control no hi ha inspeccions i multes, que segons la llei podrien ser de fins a 40.000 euros. Cal controlar l’oferta: seria molt demanar que les plataformes publiquessin només les ofertes legals? És demanar molt a la CE que vetlli pels drets dels consumidors que només facin ofertes legítimes i legals? A més ens trobem, com a Barcelona, que Airbnb no col·labora.airbnb-mallorca

Quines dades d’expulsió teniu?

A Palma els desnonaments per lloguers han crescut més que els hipotecaris, i amb només les dades deles que tenim constància, dels desnonaments silenciosos no en sabem res. Tenim pujades de lloguer que et dupliquen el que pagues, o que directament no et renoven el contracte. I ens trobem que no podem competir amb el poder adquisitiu d’alemanys, suecs o noruecs, que estan comprant barris sencers. Per això aquesta problemàtica és compartida entre els pobles del Sud d’Europa, perquè els nostres salaris precaris no ens permeten competir amb ells. Si et posen 1000 euros de lloguer, pots acabar destinant més del 70% del salari a pagar-lo. I en canvi els inversors estrangers deriven tota la inversió cap al mercat immobiliari perquè l’interès bancari està baixíssim. L’habitatge s’ha tornat un producte financer, i els estrangers venen atrets per titulars com “Palma, la mejor ciudad del mundo” en un diari anglès, i quan tu busques un pis has de córrer, perquè saps que vindrà un “suec” i el comprarà al comptat, sense visitar-lo. No podem competir amb gent que té nivells de renda tres vegades el nostre. A Noruega no et pots comprar un pis si no vius allà o estàs casat amb algú d’allà, per exemple. HIC (International Coalition Habitat) va publicar un comunicat demanant que prevalguessin els drets fonamentals a l’habitatge davant dels territoris turistificats. Fins i tot la Relatora de Nacions Unides està criticant aquesta mercantilització.

A més les expulsions tenen un cost social altíssim, no només pels veïns desnonats, sinó per tota la societat. Un exemple que passa a Eivissa: els metges ja no volen anar-hi a treballar, perquè no es poden permetre pagar un habitatge a Eivissa. I els professor igual, n’hi havien que demanaven poder acampar i viure en una tenda de campanya, perquè amb els seus salaris l’habitatge a l’illa és inaccessible. I a Formentera ja fan ofertes de feina on t’ofereixen dormir en habitacions compartides. Aviat no hi haurà gent per garantir els serveis públics a causa d’aquest problema habitacional tan gran. Però això no només passa a Mallorca: molts joves ja no poden anar a estudiar a Barcelona perquè no hi ha oferta d’habitatges assequibles.

I a la perifèria?

El problema és que una illa és un territori molt fràgil i no té perifèria. D’una punta a l’altra de l’illa hi ha una hora, i si mires Inside Airbnb veus que els pisos turístics s’han escampat per tot arreu, no discriminen enlloc, i per tant l’encariment de l’habitatge també es dóna a la Serra de Tramuntana, per exemple.foto-mallorca-2

No creus que una part del problema el té l’avarícia personal? Perquè posar-lo a llogar pels locals si amb Airbnb en puc treure tres vegades més.

És clar, si puc fer més diners, encara que emprenyi als veïns, ho faré. Falta conscienciació social. Hi ha societats on la comunitat de veïns té molta més força i no passa això aquí, ciutats amb més respecte i un sentiment de comunitat més fort. Per altra banda, aquí hi ha massa garanties pels infractors. Poden recórrer, i recórrer, i recórrer i ja està. Hi ha la sensació d’impunitat total, d’aquí que el 90% d’apartaments siguin il·legals.

A Mallorca la gent ja malparla del turisme? O encara el veuen com a beneficiós?

Tothom veu que és necessari un decreixement turístic. I no es tracta de posar-se radical, en plan “ara no en volem gens”. La nostra crítica és que ens equivoquem de model, fins i tot l’Organització Mundial de Turisme diu que hi ha d’haver un equilibri mediambiental, social i econòmic a les zones turístiques. I ara comencen a veure’s les queixes al carrer, en grafitis i pancartes. Fins ara pensàvem que això a Mallorca no passaria, que només passaria a Eivissa, que lloguen vaixells instal·lats a una parcel·la i diuen que són “solucions vacacionals”, o llogaven una furgoneta i deien que era un lloguer. Però tot això ja està arribant aquí, i acabarem fent les polítiques quan tot ja sigui terra cremada.

Malgrat tot, a l’hivern descanseu.

Home, si haguéssim de suportar els nivells de l’estiu tot l’any no sé com ho aguantaríem. S’agraeix aquesta estacionalitat. Desestacionalitzar no és posar el turisme a tot arreu tot l’any, la solució passa per pensar en altres activitats econòmiques. Però sense el problema de l’habitatge resolt, cap política diversificadora funciona. Diuen de fer I+D, però això és impossible si no tens lloc on allotjar aquests treballadors.

Quins tipus de turisme teniu? Turisme familiar? O turisme de borratxera?

Hi ha de tot, a Palma. Estem en contacte amb veïnat de l’Arenal, perquè també és Palma i allà tenen el turisme de gatera. Enfoquem les crítiques a aquest model com un problema cap als drets de la infància, perquè hi ha nins que viuen en aquesta barris i veuen coses que no haurien de veure, i hi ha comerços que treuen al carrer coses que no haurien de veure, etcètera. Nosaltres no volem parlar de turisme de qualitat o de no qualitat, volem parlar de turisme de baix impacte, de turisme responsable, que la gent sigui conscient de l’impacte de la seva visita. Si vens amb un iot i arrossegues tota la posidònia, que és la responsable que l’aigua de l’illa sigui transparent, no ets turisme de qualitat per molt milionaris que siguin, és un turisme que es carrega les illes amb fondejos il·legals.

Està canviant el paisatge als bars i restaurants? Hi ha llocs que els locals ja no trepitgeu?

El turista el que vol és veure gent local, si va a un bar i veu eu tot són turistes sovint ja no hi vol entrar. Encara no tenim dues tarifes, però ja hi ha restaurants on hi ha les paelles i els plats pels turistes i un “menú de barrio”, més econòmic, per atreure els d’aquí, perquè se n’adonen que els locals no se’n fien. El turista busca el bar autèntic, però els locals tenen la sensació de fer de figurants. I no volem acabar amb Eivissa o Venècia!

S’està fent alguna cosa, per protegir els comerços històrics?

Hi ha una llista de comerços emblemàtics als que rebaixaran l’IBI, però de fet ja n’han desaparegut una pila, i els que sobreviuen són els que tenien el local en propietat. Però vaja, molts propietaris poden treure més diners llogant els seus locals cèntrics a una franquícia que fent-hi una activitat econòmica.

Anuncis