Fem arribar el 30% d’habitatge protegit a tota Catalunya!

Avui 30 de gener, el Grup promotor de la moció municipal per forçar l’ampliació del parc assequible d’habitatge a Barcelona presentem un manual, el kit del 30%, per estendre la mesura del 30% a tota Catalunya i anunciem un taller pràctic per a entitats socials.

El passat mes de desembre, després d’un any de lluita intensa, vam fer un pas de gegant a Barcelona en matèria d’habitatge, aconseguint que tota nova construcció i gran rehabilitació hagi de destinar a habitatge protegit el 30% de la seva superfície, una mesura revulsiva que no s’havia aplicat mai a Catalunya.

Durant la farragosa tramitació del 30% a Barcelona, diversos col·lectius i municipis de tot Catalunya s’han interessat per estendre-la als seus territoris. Des de l’inici, hem tingut clara la importància de compartir la nostra experiència per facilitar al màxim l’extensió d’aquesta mesura tan necessària i facilitar la feina als col·lectius d’habitatge d’altres municipis que volen aprovar-lo. Rubí, Sabadell, Mataró, Abrera, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar, Ripollet, Vilafranca del Penedès, Montcada i Reixach, Badalona, Cornellà del Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, han fet alguns dels primers passos per aprovar el 30%. Però és probable que siguin més.

Per aquests motius, avui fem públic que tenim enllestit un “kit o manual d’instruccions” per donar suport a totes les entitats i moviments socials de Catalunya que vulguin exigir als seus municipis l’aprovació de la mesura. A més, hem programat un taller pràctic que tindrà lloc el dissabte 9 de febrer per la tarda a la Lleialtat Santsenca, per tal de poder compartir directament amb totes elles tota aquesta experiència.

L’objectiu del Kit és ajudar a aquestes iniciatives i fomentar-ne d’altres explicant didàcticament el procés d’impuls, tramitació i aprovació del 30% per tal que no sigui l’excepció sinó la norma als municipis catalans, tal i com preveu la Llei del dret a l’Habitatge de Catalunya. El kit recull tot allò que considerem rellevant, tant des del punt de vista jurídic, com de les perspectives comunicativa, política, negociadora i de pressió al carrer. També inclou, com a annexos, els documents tècnics bàsics, així com materials i articles per defensar la mesura davant dels seus detractors, tot i saber que cada municipi té dinàmiques i particularitats pròpies, i que per tant cada procés serà diferent.

A més de defensar-nos quan es vulnera el dret a l’habitatge quotidianament als nostres barris i municipis, necessitem fer passos decidits per augmentar el parc d’habitatge assequible. Els països amb més habitatge assequible (30% a Holanda, 24% a Austria, 20% a Dinamarca etc.) protegeixen el dret a l’habitatge de la majoria de la població, alhora que abaixar els preus de mercat.

A Catalunya tenim 60 desnonaments al dia. i a Barcelona estem patint una versió particularment cruel com els desnonaments amb data oberta, contra els quals hi ha actualment una campanya unitària en què participem tots els grups d’habitatge de la ciutat; el parc públic és tan sols de l’1,5%, 115.634 esperen un habitatge protegit, i més de 2.500 persones a la llista d’espera de les meses d’emergència. A més, hem perdut habitatge protegit: si no s’hagués pogut vendre l’habitatge protegit, Barcelona en tindria per exemple un 40% i encara en seguim perdent. La Llei del dret a l’habitatge, aprovada atl 2007 i d’on surt el 30%, obliga a tenir un 15% d’habitatge social el 2030, per tant, ens falten 235.000 habitatges a tot Catalunya per arribar-hi.

No podem deixar la creació del parc protegit en mans dels pressupostos públics, perquè no arriben als nivells que necessitem: cal exigir al sector privat que s’impliqui en resoldre un problema que els incumbeix, ja que fan un negoci molt lucratiu amb l’habitatge, un dret fonamental.

Estendre el 30% a tot Catalunya tindrà un efecte molt positiu pel dret a l’habitatge, per això animem a les entitats i moviments socials a impulsar-lo i exigim a les administracions que el facin realitat!

A Barcelona: 400 habitatges l’any. Si s’hagués aplicat des del 2007, avui tindríem 4.800 habitatges més.
A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (36 municipis) aportaria 1.865 habitatges protegits l’any. Des del 2007 serien 22.380 habitatges més.
Als municipis de més de 20.000 habitants i les capitals de comarca suposaria 2.478 habitatges protegits l’any i 29.736 habitatges més si s’hagués aplicat des del 2007.

Per altra banda, i per aturar la pèrdua d’habitatge protegit, recordem l’exigència immediata a la Generalitat d’acabar amb la possibilitat de desqualificar-lo. Sabem que el Govern català hi està treballant però no coneixem com i sabem que “el diable està en els detalls”, de manera que estarem molt a sobre de la concreció de la proposta. A més, en un moment en què s’està elaborant el nou Pla Territorial d’Habitatge, és imprescindible incloure-hi la recomanació d’aplicar el 30% a tots els municipis.

Exigim dret a l’habitatge!!
#30x100aTotCatalunya

PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), Observatori DESC, FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i Sindicat de Llogaters i Llogateres.

Crida oberta a participar al nou grup de recerca sobre decreixement turístic i alternatives econòmiques

Des de l’ABTS volem fer una crida oberta a persones i organitzacions amb una visió crítica del model turístic i de ciutat a Barcelona per pensar col·lectivament sobre el decreixement turític, sobre com portar-lo a terme i sobre com generar polítiques econòmiques justes socialment i ambientalmentt que permetin una desturistització de la ciutat sense perjudicar-ne la població més vulnerable.

L’ABTS està composada per entitats i col·lectius de tot Barcelona que compartim una visió molt crítica del model turístic i de ciutat. Portem ara uns tres anys i mig de treball col·lectiu en la crítica i denúncia de la situació provocada per la sobre-explotació turística de la ciutat, i de proposta de solucions i alternatives a aquest model. Entenem que a Barcelona el grau actual de turistització és incompatible amb una ciutat sostenible quant a la seva població i la seva qualitat de vida, i treballem en propostes de millora dins el marc del decreixement turístic.

Es tracta d’un marc força poc estudiat fins ara. Hem fet diversos intents d’avançar-hi tant pel nostre compte com col·laborant amb altres persones i col·lectius. Seria desitjable l’existència de grups de recerca que hi treballin des de l’acadèmia en col·laboració amb organitzacions socials, però no sembla ser el cas i considerem que ha arribat el moment de posar-nos-hi nosaltres mateixes tot confiant en trobar i generar companyes i aliances pel camí.

Neix així el grup de recerca sobre decreixement turístic i alternatives econòmiques, un espai informal i obert de treball i reflexió que es proposa fer un treball seriós sobre el tema. La idea és fer trobades espaiades (freqüència d’entre 1 i 2 mesos) centrades en aspectes concrets tant del decreixement turístic com de la generació d’economies alternatives.

Ens agradaria molt poder comptar amb vosaltres, sigui de manera puntual o continuada. La primera sessió és prevista per al dissabte 2 de febrer de 2019 pel matí.

No dubteu en enviair qualsevol comentari, dubte o aportació al nostre mail abatbcn@gmail.com.

Context

Una de les primeres tasques que va portar a terme l’ABTS va ser una diagnosi col·lectiva, barri per barri i basada en l’experiència veïnal, dels impactes de la turistització al nostre voltant, que al llarg del temps hem anat completant i es pot resumir de manera molt sintetitzada en:

• expulsió directa, per desplaçament d’habitatge cap a allotjaments turístics, o per la pujada de preus de lloguer a la que hi contribueix activament la revalorització immobiliària generada per l’atractiu turístic
• especialització del mercat de treball en el sector turístic, amb conseqüències de precarització i flexibilització laborals
• desplaçament del comerç d’ús quotidià per botigues i serveis d’ús turístic, completament inútils per al veïnat; encariment dels preus dels establiments d’ús compartit entre turistes i residents
• empitjorament de la qualitat de l’aire com a conseqüència de l’augment de vols, creuers i trànsit rodat, cosa que contribueix activament a agreujar el canvi climàtic
• massificació de l’espai urbà: la saturació humana de l’espai, la seva explotació per les terrasses i el seu ús per part de tot tipus de vehicles de lloguer dificulten terriblement la mobilitat i dissuadeixen el veïnat d’estar-hi
• saturació de nombrosess línies d’autobús i metro de la xarxa pública de transport
• especialització i dependència creixent de l’economia turística, expansiva i tendent al monocultiu, a més de nul·lament redistributiva: els immensos beneficis queden concentrats en poques mans i deixen a la població problemes, misèria i abús laboral; la finaciarització del sector no fa sinó agreujar aquest aspecte
• generació de problemes de salut seriosos lligats a l’estrès derivat de la convivència amb tots aquests conflictes i de les dificultats per dormir provocades per l’oci nocturn, en bona part lligat al turisme, i en general a les dificultats per fer una vida normal
• tots aquests factors expulsen veïnes de manera directa o indirecta, cosa que contribueix a precaritzar la situació d’aquelles persones que es queden, pel fet de perdre entorn i arrelament.

La conclusió general d’aquesta diagnosi és que la turistització de la ciutat és un procés econòmic injust, basat en l’explotació de les persones i el territori per extreure’n rendes ràpidament i sense tenir-ne en compte les conseqüències socials i ambientals ni redistribuir-ne els beneficis.

Arribada a aquesta anàlisi, l’ABTS no va trigar gaire en fer una proposta: decreixement turístic. Basant-nos en el principi que tota economia que s’instal·la en un territori hauria de millorar la vida de la seva població, concloem que s’ha de reduir el pes del sector turístic a la ciutat, alhora que s’ha de desenvolupar i fomentar sectors econòmics més justos a nivell ambiental i social.

[Comunicat] Decret-Llei sobre lloguers: molt insuficient quant al residencial, anecdòtic quant al turístic

El pasaod 14 de diciembre, el gobierno del estado aprobó el decreto-ley 21/2018 de medidas urgentes en materia de vivienda, ampliamente criticado ya por organizaciones como el Sindicato de Inquilinos en Inquilnas, el Observatorio DESC o la PAH. Estas críticas, que compartimos plenamente, se centran en la insuficiencia de las modificaciones sobre alquiler, que hacen poco más que alargar la duración de los contratos de arrendamiento (de 3 a 5 o 7 años, en función de que la propiedad sea persona física o jurídica) y, sobre todo, en la renuncia a permitir a los ayuntamientos limitar los precios de alquiler, reivindicación ya generalizada entre muchas organizaciones y no pocos consostorios.

El mismo decreto-ley contiene también algunos apuntes sobre alquiler turístico. El principal es la modificación de la Ley 49/1960, del 21 de julio sobre propiedad horizontal, en el sentido de reducir de 3/5 la mayoría de la comunidad de propietarixs necesaria para condicionar o limitar el alquiler turístico, así como para incrementar hasta un 20% la participación en los gastos comunes de lxs propietarixs que realicen esta actividad. La mayoría necesria era de 4/5 en Cataluña y del 100% en la mayoría del estado.

Una medida que llega tarde y mal: se trata de dos cambios prácticamente inútiles . Por un lado, buena parte de nuestras comunidades ni siquiera cuentan con estatutos; incluso en caso de que los tengan, el trátmite de modificación es lento y costoso; además, esta opción deja completamente olvidadas a las inquilinas, que no tienen voz ni voto en la comunidad de propietarixs.