El pasat dissabte 2 de febrer va tenir lloc al Casal de Barri Pou de la Figuera la primera trobada oberta del grups de recerca que impulsem des de l’ABTS per tal de concretar passos cap al decreixement turístic i la generació d’alternatives que ocupin l’espai econòmic que aquest deixaria lliure. Aquí teniu el retorn de la jornada, i molt aviat la convocatòria de la segona sessió.

Dissabte 2 de febrer de 2019
Casal de Barri Pou de la Figuera (Barcelona)
Assistents: 35 persones de diferents barris de Barcelona, totes a títol particular si bé la majoria col·laboren en col·lectius i moviments socials de la ciutat o bé treballen a la universitat. Hi assisteix una periodista de la Directa i dues persones vingudes des de Palma de Mallorca.
Presentació
El grup motor descriu els objectius d’aquest Grup de Recerca, sorgit de l’ABTS i amb vocació d’arribar més enllà. Davant de la manca de coneixements sobre quines són les estratègies i les polítiques per aconseguir la desturistització de la ciutat, al llarg de tres anys s’han dut a terme diverses trobades amb altres col·lectius, així com dos fòrums veïnals. Això ha permés definir les característiques i els efectes que el turisme massiu té sobre el veïnatge. Ara aquest Grup de Recerca es proposa treballar sobre el decreixement turístic configurant un espai de treball específic, de caràcter obert, que realitzi trobades periòdiques (cada un o dos mesos).
Inicialment, es pensa que es pot treballar prioritzant dues línies: propostes específiques de decreixement turístic i propostes d’alternatives econòmiques a la indústria turística. Dues visions que es poden aportar i debatre dins una mateixa trobada o alternar en sessions diferents
P1000439
Exposició de mapes sobre la turistització

S’han elaborat quatre mapes conceptuals que permeten percebre de manera global com afrontar el decreixement turístic a Barcelona.
1- Es destaquen els agents que intervenen a l’espai urbà:
  •     Ciutadania i moviments socials
  •     Industria turística
  •     Administració pública.
    1MAPA1bus,xcf
    

2- Es defineixen els efectes que la turistització té sobre els habitants de la ciutat, que es manifesta especialment amb l’expulsió del veïnat i l’afectació a la  seva salut, com a efectes més nocius, i en definitiva conseqüències últimes de la resta d’efectes.

 

2mapaide2

3. S’exposa una visió dels elements físics que utilitza la indústria turística per realitzar el procés d’extracció de rendes econòmiques i els elements processals. S’esmenten els vehicles metabòlics, que serien elements tant d’infraestructura material (ampliació de ports o aeroports, construcció de carreteres, etc.) com de desregulació legislativa (normativa Bolkestein, llei Òmnibus, etc.) que en tot cas suposen una acceleració o salt cap endavant diferencial.
3MAPA3

4- S’identifica un conjunt d’eines per al decreixement turístic, on destaquen, entre d’altres, el planejament urbanístic, la legislació laboral, la fiscalitat, la legislació ambiental, la gestió d’infraestructures i la participació democràtica de la ciutadania. La interacció d’aquests elements hauria de permetre fer decrèixer la rendibilitat de les inversions en la indústria turística i desincentivar-les.
4mapa4
Reflexions de les persones participants
  • Caldria situar el decreixement turistic en el marc del decreixement general de les activitats econòmiques. Semblaria que parlar de decreixement turistic en època de crisi esta mal vist, i per això cal posar especial èmfasi en explicar de manera pedagògica aquest concepte. Un canvi de model no representa necessàriament quedar-se sense turistes.
  • Mallorca és un exemple paradigmàtic de com el creixement del turisme ha estat inversament proporcional al creixement del PIB a l’illa. Aquest fenòmen és un indicador del  caràcter extractiu de la indústria turística, que no genera beneficis econòmics al territori. Davant aquest fet, caldria repensar si és imprescindible oferir alternatives econòmiques, encara que hi ha opinions en el sentit de que a Mallorca no es pot desmantellar el turisme si no es pensa en una alternativa econòmica.
  • Si el decreixement turístic genera decreixement econòmic, és lògic vincular-ho amb la pèrdua de llocs de feina i la necessitat de disposar d’alternatives laborals. No obstant això, pensar en alternatives, a més de les estrictament productives, convida a pensar en el finançament del decreixement, com s’ha fet amb altres sectors industrials o amb les crisis financeres al llarg de la història.
  • El metabolisme de la indústria turística destrueix l’economia de les ciutats. Els indicadors que empreen les anàlisis econòmiques oficials amaguen una realitat de precarització i increment de les desigualtats socials i econòmiques. Cal trobar maneres d’explicar-ho i introduir l’ús d’altres indicadors vinculats a la qualitat de vida.
  • Pensar en el decreixement per “guanyar benestar” és un concepte crucial, contraposat al fet que a través del creixement turístic és perd qualitat de vida i es guanya en empobriment generalitzat. Cal posar en evidencia la necessitat de construir un lobby de decreixement de caràcter transversal a la ciutat. Com acabem amb Turisme de Barcelona? Com es guanya en participació ciutadana? Cal crear algun tipus de xarxa d’intel·ligència ciutadana que generi informes periòdics per no dependre dels que emeten els blocs dominants. 
  • Estem davant d’una ofensiva de la indústria turística que a Barcelona es manifesta, entre d’altres aspectes, en ampliació del port i de l’aeroport.  Aquests són fets importants que s’han d’analitzar i debatre amb una visió estratègica. Per aquest motiu, cal incorporar al debat sectors socials que, encara que no coincideixin amb una visió decrecentista, poden ajudar a qüestionar el model actual. En aquest sentit, per exemple, cal incloure els agents del treball dins els mapes mentals i d’organització del lobby ciutadà, de manera conjunta amb els moviments socials.
  • En la turistització massiva intervenen elements culturals significatius. La indústria turística comporta la implantació d’una determinada cultura, un model cultural amb valors que faciliten la seva penetració en els territoris i en les formes de relacionament social i econòmic. La indústria cultural ha jugat un paper important en aquesta implantació
  • Respecte les normatives existents, molt sovint no s’apliquen les ordenances municipals sobre l’activitat turística i, sobretot, no es controla la seva aplicació. 
  • En la cerca d’informacions i estudis al voltant del turisme massiu, s’evidencia que no existeixen referents propers que puguin aportar coneixement estructurat al voltant del decreixement turístic.
P1000442

Segona part 
Exposició de continguts segmentats temàticament i metodologia.
El grup motor fa la seva proposta,
  • El Grup de recerca surt de l’ABTS però és obert. També el grup motor és obert a noves incorporacions.
  • Treballarà de manera transparent, pujant al web els acords i els material de treball. 
  • Vol treballar amb altres territoris com ara Mallorca, i fer-ho online pot ser una alternativa.
  • La proposta del grup motor és fer la propera sessió sobre l’impacte ambiental del turisme. Es proposa començar amb l’estudi de l’UAB sobre impacte ambiental. També es proposa contactar amb Stay Grounded (col·lectiu que lluita contra la proliferació i ampliació d’aeroports) i amb Ecologistes en Acció. Caldria incloure l’impacte dels residus i dels subministraments del turisme.

Presentació de la graella

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Reflexions de les persones participants.
La discusió es bastant rica i les aportacions són vol variades. 
Diferents propostes sobre el grup de recerca i com ha de funcionar:
  • El grup ha de ser de reflexió i acció. L’objectiu d’acció ha de ser comú. Exemple: en el camp dels creuers, caldria fer una diagnosi,  veure els impactes, analitzar i denunciar la política de subvencions i plantejar què proposem i què fem nosaltres.
  • Treballar en grups temàtics. Aplegar la gent interessada, crear juntes i pensar accions. Es proposa treballar amb l’experiència i involucrar més gent.
  • Treballar en grups variats materials d’estudi, proporcionats digitalment, amb l’objectiu de proposar una acció concreta.
  • Aquest grup està pensat per alimentar entre d’altres a l’ABTS. Ha de ser un grup de reflexió. No podem treballar amb les eleccions com a punt de destí, perquè estan a la vora i no hi arribem. Les jornades haurien de ser temàtiques. 
  • La reflexió teòrica no s’ha de separar de la pràctica.
  • L’ABTS ens ha convocat i ha de fer el paper de aplegar-nos. Enfortir el que ja està en marxa i ampliar aspectes que ara sabem poc (impacte soroll) 
  • Hi ha objeccions al treball per temes perquè es considera que es predrà transversalitat.
Intertvencions per millorar la graella:
    
  • Es troba a faltar en l’exposició la denúncia dels mitjans de comunicació, com ara TV3, que  són aliats del lobby turístic; cal mirar com canviar aquest comportament dels mitjans. En aquest sentit támbé hi ha una matisació: els mitjans de comunicació no són un bloc, hi ha diferents professionals i alguns són permeables i ens poden ajudar en el contrarrelat. 
  • La salut mental no hi és a la graella. 
Intervencions per ampliar el grup d’acció:
  • Quina estratègia a seguir per sumar més gent? La gent ha començat a reaccionar quan s’ha vist afectada (augment preu del lloguer…). 
  • Buscar paraules adients per comunicar i ampliar a més gent. Fer un web apart com un observatori amb múltiples pestanyes. 
  • A Mallorca, faran una trobada dels diferents grups i es plantejaran fer lobby. Hi ha  grups que treballen en altres àmbits que podem treballar conjuntament i fer lobby.
  • L’informe sobre salut a Ciutat Vella és molt potent, fa una diagnosi que s’hauria d’aprofitar per denunciar l’ajuntament per incompliment però això s’ha de fer des d’un grup més fort, Raval No Resignat és un grup petit.
Conclusions:
    La funció del grup de recerca és donar arguments per als diferents grups d’acció
    Propostes d’eixos transversals: salut, desigualtat. 
    S’ha de tractar els temes amb voluntat d’incidència política. 
    Hem de generar material per preparar cada sessió.
    El grup motor decideix quin tema tractarà primer. 
    Es defineix allò que s’ha de considerar punt zero, crear relat, paraules clau, mapa conceptual i estratègia comunicativa. 

   El primer eix transversal a tractar seria el de salut.

 

0decretur
Anuncis