El passat dissabte 30 de març, va tenir lloc al Casal de barri Pou de la Figuera la 2ª sessió del Grup de recerca sobre decreixement turístic i alternatives econòmiques, centrada en l’estudi de l’impacte de la turistització a la salut en tres àmbits: contaminació atmosfèrica, salut pública i treball turístic.

2a_decreixtur
Havent-hi menys assistens que a la primera sessió, vam prendre l’opció de no dividir el grup en espais paral·lels. La part positiva és que totes vam participar de tot, però el temps no va donar per a tot i vam decidir deixar per a més endavant (3ª sessió) la part de condicions laborals al sector turístic i salut, amb l’Ernest Cañada d’Alba Sud. Sí vam tractar:
  1. Contaminació i salut, amb la Liliana Solé, per la Plataforma per la Qualitat de l’Aire
  1. Turistització i salut pública, amb l’Andrés Peralta i Vanessa Puig Barrachina, per l’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona.

1. Turistització i salut pública
 
Les idees més destacades que planteja són:
La salut és un concepte dinàmic i un dret fonamental pel desenvolupament de les persones. Des d’una aproximació a la salut poblacional (en oposició a la indivdual clàssica) cal conèixer les causes de les causes per entendre els seus determinants.
Els factors que influeixen en la salut són: el medi ambient, la biologia i la genètica, els serveis sanitaris i les condicions de vida.
Els determinants socials són les circumstàncies en les quals les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, que afecten a la salut individual, col·lectiva i pública. No són iguals per tothom, generen desigualtats i depenen de la distribució de recursos i de poder.
Les desigualtats en salut es poden modificar tot transformant els entorns socials.
photo_2019-04-17_12-48-42.jpg
La segona part de la intervenció d’Andrés Peralta es centra en la turistització i els seus efectes en la salut individual i col·lectiva, a partir del treball fet al barri Gòtic amb la metodologia fotoveu.
El treball es fa amb la participació veïnal amb l’objectiu d’identificar els efectes de la turistització a la vida de les persones i al seu entorn:
  • Identificació de set categories: deteriorament de la xarxa social, pèrdua d’identitat, canvis en l’entorn, contaminació, canvis en els comerços, expeculació/expulsió, lluita veinal.
  • Conclusions: relació entre turistització i salut veinal, els col·lectius més vulnerables són la infància i la genta gran, generació d’espai participatiu i relat crític al barri, recomanacions per aplicar des de districte de Ciutat Vella…
Al debat posterior a l’exposició, es va subratllar:
Algunes de les idees exposades són:
L’estudi prova que hi ha una plausabilitat biològica respecte a les afectacions del soroll a la salut de les persones. L’exposició al soroll afecta de manera directa a la pèrdua d’oida i, és un element de pertorbació del son, amb les conseqüencias que això comporta.
Aquest estudi permet avaluar les afectacions derivades de l’oci nocturn, amb dades de percepció subjectiva i objectiva (sonometria) del soroll (veure quadre sonometries del pòster). La medició del soroll mostra que a Ciutat Vella, durant les nits del cap de setmana, els nivells de soroll sobrepassen els llindars associats a la malaltia i pèrdua de qualitat de vida, i al Raval i Gòtc aquest nivells es mantenen alts durant tota la nit.Poster-ruido-ciutat-vella
Com a exemple de percepció subjectiva, el 78,1 % de les persones a Ciutat Vella es consideren afectades pel soroll i confirmen la literatura científica sobre el tema. Es dona una diferent afectació en funció del grup social (adultes joves, infància, gent gran…).
En la descripció de les principals fonts de soroll destaquen: el turisme, l’acumulació de persones a l’espai públic i el seu comportamente, l’ús de monopatins, les brigades de neteja nocturna i la distribució urbana de mercaderies (DUM). 
En les conclusions de l’estudi es fan una sèrie de recomanacions per aplicar des del districte de Ciutat Vella, com ara la modificació dels horaris de neteja nocturna, la prohibició de l’ús de monopatins a les nits i les subvencions al canvi de finestres al Gòtic i Raval sud.
Turisme, contaminació i salut, amb la Liliana Solé, per la Plataforma per la Qualitat de l’Aire. De la seva exposició destaquem alguns aspectes:
A l’estudi de la contaminació atmosfèrica, cal diferenciar els conceptes “emissió“ (en relació al focus d’emissió) i “immissió“ (concentració de contaminants).
Els elements crítics en la contaminació atmosfèrica són: 
    – Òxids de nitrògen 
    – Partícules en suspensió.
    – Diòxid de sofre.
    – Ozó (La font potser Barcelona però viatja fins al Pirineu i Osona). 
A l’anàlisi exposada es poden veure les fonts d’emissió relacionades amb l’activitat turística i com aquestes afecten a la qualitat de l’aire, segons els diferents barris de la ciutat.
Cal subrratllar que quan es parla de la qualitat de l’aire a Barcelona, es fa segons la normativa europea, i no sobre la de l’ONU que és més estricta. 
Cal també assenyalar que els efectes de la contaminació sobre la salut incideixen en la mortalitat de les persones, és a dir, en la reducció de l’esperança de vida, i també en la morbiditat, això és en la ocurrència de malalties o als anys de vida amb malaltia atribuïble a la contaminació atmosfèrica.
L’efecte de la petjada de 33 milions de visitants a Barcelona es manifesta com la causa del 8 % de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. D’aquestes emissions, el 96,03 prové del transport, especialment de l’aeri.
Els creuers són el mitjà que utilitzen gairebé tres milions de visitants, amb una infraestructura de vuit terminals portuàries. Aquests vaixells utilitzen un combustible altament contaminant, per les seves emissions de diòxid de sofre. Quan entren al port, estan obligats a canviar de combustible i utilitzar un d’emissió 0,1 %, mentre que quan són al mar fan servir un que emet 3,5 % de diòxid de sofre. Lamentablement, el port de Barcelona no pren mesures contra els vaixells que no acompleixen les mesures de canvi de combustible de baix diòxid de sofre.
Alguns països impulsen un acord a la UE per utilitzar un combustible d’emissió 0,5%. 
A més de l’elevat consum d’energia, que genera illes de calor i augment directe de la temperatura, el turisme de creuers també genera un alt consum d’aigua, incrementant per tres el volum de litres per persona en relació al consum domèstic.
Per la seva part, l’increment dels residus és un dels efectes de l’activitat turística, amb taxes que poden doblar la mitjana de residus municipals (UE), amb un reciclatge inferior (gairebé -50 %), i amb tot els costos ambientals, socials i econòmics que comporten la seva gestió.
Quant al consum de recursos, un altre dels efectes de la turistització és l’exclusió d’espais públics i la reducció d’espais verds.
En el debat posterior a l’exposició, es va subratllar:
  • L’impacte que provoca l’emissió d’ozó fora de Barcelona, per exemple a la comarca d’Osona o el Pireneu. 
  • El Port de Barcelona incompleix  les normatives.
  • No hi ha estudis globals europeus sobre els creuers i el consum d’energia i emissions. Els lobbys fan la seva feina.

Materials:
Contaminació atmosfèrica
Contaminacio atmosferica i salut 2017
ParticulesP10

La sessió finalitza amb l’anàlisi del quadre Determinats socials de les desigualtats en salut (de com la salut es veu afectada per les polítiques, la situació económica, les lleis, etc.). El quadre pretén que no ens oblidem que les estructures de poder tenen molt que veure amb la salut. D’aquest anàlisi es desprén la conveniència d’elaborar un mapa-visió (possiblement complex) de com el turisme afecta a la salut. Aquí sota, una primera aproximació de l’Andrés.
També es debat sobre la influència i relació de la cultura quant a l’impacte de la turistització i la imposició d’un model de desenvolupament socioeconòmic determinat. 
turisme
La presentació de condicions laborals al sector turístic i salut, així com la bateria de propostes sobre aquesta sessió queden per a la 3ª (inclourà per tant propostes sobre Contaminació ambiental, condicions laborals, salut pública i petjada de carboni).