El passat dissabte 29 de juny de 2019 va tenir lloc al Casal de barri Pou de la Figuera la quarta sessió del Grup de recerca sobre decreixement turístic i alternatives econòmiques.4a_1

Presentació

Els membres del Grup de Recerca exposen l’interès de conèixer formes d’organitzar serveis turístics al marge dels grans sistemes monopolistes de la industria turística.

Amb aquest motiu han estat convidades a exposar la seva experiència tres entitats:

Els Caus de Mura

AGUICAT: Associació de Guies de Turisme de Catalunya per un Turisme Responsable de Qualitat.

FairBnB: projecte de lloguer vacacional cooperatiu, que s’autodefineix com a comunitat de ciutadans, recercaires i professionals compromesos amb l’objectiu de posar la paraula “compartir” de nou al centre de l’economia col·laborativa.

Ferran, pels Caus de Mura4ª_2

El projecte va néixer a la localitat de Mura (170 habitants), amb l’aprofitament d’una oportunitat al voltant d’una casa de colònies abandonada (casal, cinema, colònies), propietat del Bisbat de Barcelona, que es llogava. Per impulsar-ho, es va constituir com a cooperativa i es va rehabilitar la casa com a alberg (meitat de l’edifici), amb dues famílies instal·lades de les que dues persones treballen a jornada completa. Ara són tres persones sòcies, amb onze persones treballant.

No es mouen amb ànim de lucre i són un projecte de combustió lenta, però necessiten ingressos extra per retornar préstecs. Participen a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, a la Xarxa d’Economia Solidària (XES), i a la Xarxa de Restauració i Cultura Cooperativa (XaRec).

Fa dos anys varen obrir un restaurant (el motiu de ser 11 treballadors). Durant els caps de setmana hi ha una forta afluència de visitants d’un dia, i es cerquen fórmules per atraure visitants entre setmana i en èpoques de poca afluència, com ara l’estiu. Si un cap de setmana punxen tenen problemes.

Les decisions les prenen les persones sòcies, si bé totes les treballadores tenen veu a les reunions.

Tenen la seva pròpia web com a canal comercial, no utilitzen les plataformes digitals habituals,  i només fan servir els serveis de la banca ètica (Triodos Bank, a més de participar com a cooperativistes a Coop57).

S’aprovisionen sempre que és possible a través de productors locals. No obstant, entre les contradiccions amb les que es troben, destaquen que sovint compren productes no ecològics a Mercabarna, per preu i perquè la clientela opta per aquesta opció.

Valoren molt la qualitat de la cuina i la proximitat en el tracte amb les persones, establint amistats amb la clientela.

Utilitzen biomassa per a la caldera, forn de llenya, disposen de piscina salina, i aconsegueixen una escassa utilització de plàstics, per exemple adquirint gasoses d’envasos retornables a La Pericona, i també compren l’oli amb envasos retornables.

Vetllen pel silenci a la nit i el respecte a la vida dels habitants del poble. Es fan activitats puntuals que s’obren al poble, però al ser no remunerades es fan una mica difícils de sostenir.

Són conscients que Mura té un excés de visitants. És un monocultiu turístic, amb apartaments, casa rural, agroturisme i casa de colònies, de la qual cosa resulta una massificació de caps de setmana. Totes les activitats estan abocades al turisme, inclosos els pagesos, excepte els que fan planter. Això ha fet desaparèixer el conreu de la vinya i la gestió forestal.

No ha hagut mai una planificació turística. Fa un any que hi ha un procés de debat entre el veïnatge, però l’Administració no ha pres per ara cap iniciativa.

Àngel Lopez, per l’Associació de Guies Habilitats per la Generalitat de Catalunya per un Turisme Responsable i de Qualitat (AGUICAT)

 

L’associació compta amb 320 persones associades i va néixer amb l’objectiu de mantenir el carnet de guia de turisme i la qualitat dels seus serveis, sense funcions comercials. El guia no és una màquina que informa, per això és important l’habilitació professional.

La Directiva Bolkestein va estar a punt de fer desaparèixer el carnet de guia. La llicència no es va perdre però ja no es fan exàmens i ara qualsevol guia europeu pot convalidar la seva, mentre un local no la pot aconseguir. Ara s’està tractant que pugui aconseguir-se per mèrits i amb formació continuada.

Comparteixen el fet que la ciutadania barcelonina gaudeix d’ensenyar la ciutat. És una feina que permet compartir valors, i és un luxe perquè Barcelona il·lustra la història de la mediterrània i del patrimoni acumulat per diferents classes socials, amb ideals de bellesa i de justícia.

La seva activitat ha tingut un creixement desmesurat i les institucions han de participar en la seva ordenació. El guia orienta el visitant en el seu ús de la ciutat i millora de l’experiència turística.

Consideren que és necessari regular l’espai públic i protegir-lo. Per això defensen que un decret de turisme (està redactat però no aprovat) reguli una llicència de pagament per ús de l’espai públic saturat, el que legalment no és fàcil. Cada guia es donaria d’alta i pagaria una llicència per espais específics a l’Ajuntament.

Voldrien que s’especifiquin zones d’especial protecció (barri gòtic, per exemple), amb guies especialitzades, evitant l’oportunisme i les ofertes de plataforma, i emprant tecnologies de comunicació, com ara el pinganillo.

Es reivindiquen com a guies de Catalunya, encara que treballen especialment a Barcelona.

Tenen una declaració de bones pràctiques, amb normes bàsiques de l’associació mundial de guies de turisme, i amb indicacions adreçades als visitants: evitar les muralles humanes, fer recorreguts en fila índia, no tocar elements del patrimoni, no contribuir a la venda il·legal? No obstant, el nombre de grups no està delimitat.

A Aguicat la majoria són autònoms amb relació molt directa amb el client. Legalment, no és possible tenir tarifes. Reben encàrrecs d’agències però la prestació és individual, de la persona que fa de guia. En contraposició a la seva forma de prestació, s’exposa el cas dels freetour, on s’espera una propina pel servei de guia, o només una part de les propines a través de la fotografia final del grup de turistes.

Maite Guzmán i Marisela Vásquez, per FairBnB (presentació aquí)

 

Es tracta d’una plataforma de lloguer per vacances que neix amb la idea de reduir l’impacte negatiu del turisme i incrementar el positiu (Barcelona, Mataró, València, Amsterdam, Venècia i Bolonya), aportar més transparència, evitar l’extractivisme i la reinversió de una part dels resultats econòmics. Funciona com qualsevol plataforma: la persona selecciona un apartament i fa la reserva.

El projecte adopta la forma de cooperativa global que s’assenta en organitzacions locals. La inscripció pot ser de persones o de dcooperatives. Es controla que les associades paguin impostos i s’exigeix que tinguin llicència, però no poden controlar la qualitat de les instal·lacions, que és responsabilitat de l’Ajuntament.

Aquesta plataforma pretén afegir una gama de servei ètic a la industria turística. Així, anuncia la donació del 50 % de la comissió de servei a projectes socials locals escollits per les persones propietàries i les llogateres (7,5 % per a projectes socials i 7,5 % per a Fairbnb). Els projectes socials s’exposaran a la plataforma i el turista decidirà on reinvertir el 50 % de la comissió (retorn social), és similar a la de la resta de plataformes.

Cada ciutat decideix com ho fa. A Barcelona es proposa fer donacions a la Fundació Arrels per donar suport a la seva política social d’habitatge. El diner anirà directe a finançar els projectes, sense passar per la plataforma.

Les decisions són democràtiques i assembleàries. Ciutadans treballant per a ciutadans. Tots són cooperativistes, no hi ha persones contractades. El seu objectiu és obtenir un 30 % del mercat pisos turístics a la ciutat on s’implantin.
Cerquen participació de noves persones i entitats. Ofereixen un nou model de turisme urbà, amb algunes formulacions d’economia social i solidària. Oferiran des de la plataforma serveis d’altres entitats, de manera col·laborativa.

Cerquen constituir una cooperativa a cada localitat, promovent normatives locals. Quan hi siguin tractaran d’adequar les seves a cada ciutat.
Es tracta d’una plataforma open data, oberta a administracions públiques i ciutadania. Utilitzaran un sistema decode per evitar la duplicitat de llicències dels oferents. No permet la participació de persones multipropietàries (una casa = un lloguer) ni s’accepten empreses propietàries.

Inicialment són quatre inversionistes, 14 cooperativistes, amb aportacions de micromecenatge i petites subvencions europees.
La selecció de projectes hauria de servir per mesurar l’impacte dels retorns socials.
Esperen estar totalment definides al final de 2019.

Reflexions / debat

  • En quina mesura els projectes ètics i les bones pràctiques en el serveis afavoreixen o són compatibles amb el decreixement?
  • Aquest tipus d’iniciatives no incidiran substantivament en la transformació del model turístic (parc d’habitatge social, per exemple, manca d’habitatge social, desnonaments, etc.). Són part de la solució o part del problema? És lícit prendre una part del pastís sense fer front al problema turístic? Des de Fairbnb es pregunten si es pot promoure el decreixement amb un projecte.
  • S’intueix que en contextos saturats es fa difícil entendre la funció social de les iniciatives de serveis turístics que es proposen, o que aportin quelcom a favor del decreixement. És bo que Aguicat contribueixi a la reglamentació de l’activitat de guia turístic i que Fairbnb pretengui un servei ètic, per exemple. Bones pràctiques i manifestos són positius, però a l’hora d’aterrar-los es fa complicat.
  • Com aplicar criteris ètics en contextos específics: habitatge, treball, regulació? El turisme és una forma de relació que imposa un significat que afecta al turista i al veïnat, amb impactes a la vida quotidiana, internalitzacions laborals, etc.. Com curtcircuitar les relacions perverses?
  • Es qüestiona el pensament que envolta l’experiència turística: “Jo aporto diners perquè tu puguis viure, però m’emporto una experiència”.
  • Incidir sobre el consumidor: l’experiència turística és deficient i no cal venir a Barcelona. El negoci turístic és deficitari en conjunt, perquè no es paguen les externalitats. El sectors beneficiaris no incorporen cap actuació respecte la petjada de carboni que generen o sobre assumir les externalitats del turisme amb la necessitat de l’augment de serveis públics (manteniment, neteja, seguretat…), més població flotant als serveis de salut, més consum d’aigua, electricitat, etc.) Si les assumissin, els negocis no serien rendibles, i menys si es tinguessin llocs de treball no precaris.
  • Respecte el projecte de Fairbnb, la manca de regulació que es dona a moltes ciutats (València, Bolonya, Venècia, per exemple) afegirà de ben segur parc d’habitatge turístic, incrementant el problema de la saturació turística. Quins indicadors existiran a Fairbnb?. Les seves dades seran realment públiques? No s’ha fet una política de consulta prèvia als territoris afectats.
    No obstant, insisteixen en la voluntat de fer consultes al veïnat abans de prendre decisions i la investigació sobre nous projectes de suport social.
  • Es valora la possibilitat que un servei com el de Fairbnb quedi restringit al lloguer d’habitacions, evitant que inclogui el lloguer d’apartaments. És un sistema que sols tracta de millorar el retorn social, però no qüestiona el model de prestació de serveis. El node local ha d’incloure el veïnat perquè es puguin captar les opinions de veïnes i entitats.
  • Es convida Fairbnba participar a les assemblees de Fem Sant Antoni per saber si volen ser ajudats pel 7,5 % que es recapti del turisme. També s’interpel·la sobre com es controlarà la seva proposta de “una persona, una propietat”,  o si les ofertes d’allotjament turístic provenen de contractes de lloguer o de la propietat.4a_5

Algunes propostes 

  • El percentatge que vol aplicar Fairbnb com a retorn social no és significatiu, però pot fer replantejar la destinació de la taxa turística, aplicant-la a habitatge social o a incentius per a deixar de dedicar habitatges al lloguer turístic. Es recorden actuacions de l’Administració com la destrucció d’habitatges a Mallorca.
  • Amb la modulació d’aquests tipus de serveis es podria incidir en una formulació diferent del model turístic i amb el seu decreixement. Incidir en la cultura i els hàbits: “No em ve de gust agafar un avió. Fa anys que no viatjo”.
  • A Mura el monocultiu turístic fa molt i molt difícil trobar habitatge. Fa pensar en promoure altres tipus d’activitat.
  • Les activitats ètiques poden ser una plataforma des d’on interpel·lar a l’Administració quant al decreixement turístic.