[Per la Plataforma per un por ciutadà, de la qual l’ABDT formem part, i publicat al Diari de la Barceloneta del desembre de 2019] El Museu Hermitage no és Cultura. El projecte d’instal·lació d’una extensió del conegut museu rus a la nova bocana del Port de Barcelona no està pensat per aportar un valor cultural a la Barceloneta i resta de la ciutat. Tampoc és un equipament que s’impulsi per contribuir a la resolució dels problemes del barri. Ben al contrari, l’Hermitage es planteja com una mera franquícia comercial que només pretén negoci. Negoci per al conjunt d’opaques societats que el suporten i, evidentment, per qui promou la concessió, l’Autoritat Portuària de Barcelona, que pretén així obtenir un rendiment monetari d’una part del seu sòl.

hermitagemeteorito2.png “[…] Considero que la creación del museo en el puerto de Barcelona puede reducir la presión turística en otras zonas […]”, deia a La Vanguardia Mijaíl Piotrovski1, director de la matriu de Sant Petersburg: És a dir, augmentarà aquesta pressió a la zona marítima de la ciutat, amb la Barceloneta com a façana d’aquest primer impacte. Una pressió turística que comportarà, per tant, més pressió circulatòria, un greuge ambiental i evidentment, un segur greuge social: més expulsió de veïns del barri, derivada d’un segur augment dels preus de lloguer.
Més turisme; més trànsit; més contaminació; més gentrificació. Aquests són els quatre eixos que van motivar a la Plataforma per un Port Ciutadà i a les entitats que la integren la presentació davant d’Autoritat Portuària, el passat més de Juliol, d’un conjunt de setze al·legacions contra la idoneïtat del projecte. Hem al·legat davant l’opacitat de l’entramat que l’impulsa, on dues societats limitades -Varia Hermitage Barcelona i Cultural Development Barcelona- demanen la concessió en favor d’una tercera -Museo Hermitage Barcelona SL-, que ni tan sols participa del procés administratiu. La matriu de Varia, amb seu a Luxemburg i actius en diversos països europeus, presenta la promoció immobiliària com a principal activitat: 800 habitatges en marxa a l’àrea de Barcelona, i 150 més a la Costa Brava2. Especulació pura, amb l’habitatge per bandera i el museu com a perfecte complement.
Un entramat per fer diners. Per això, hem denunciat l’incompliment de la Llei de Museus de Catalunya, que només permet la gestió museística per entitats sense ànim de lucre; o l’incompliment de la Llei de Ports, que no permet usos no portuaris en sòls de reblerts de domini públic. També hem impugnat l’incompliment dels paràmetres urbanístics de l’edifici proposat, i del seu elevat impacte ambiental; la manca d’estudis d’impacte social i de gènere; hem impugnat les condicions enormement avantatjoses de la concessió -recordem, en domini públic-, absolutament lesives per a l’interès general; i especialment, hem denunciat l’elevat impacte ambiental, de mobilitat i social per als barris portuaris.
Només hi veiem negoci, afany de lucre, mitjançant la intensificació turística i la segura precarietat laboral dels seus potencials treballadors. No és el model cultural que desitgem i esperem per a la Barceloneta. Des de la Plataforma per un Port Ciutadà i la cinquantena d’entitats del barri, Ciutat Vella i resta de la ciutat que van donar suport al manifest inicial volem cultura, i tant! Però no així: Volem equipaments culturals pensats amb i des del barri; volem enfortir el node formatiu marítim de l’Institut i la Facultat de Nàutica; i volem noves oportunitats laborals per als joves, que s’aprofitin de la privilegiada condició portuària, marítima del barri. Però l’Hermitage, com és sabut, no és això: és lucre i negoci per a unes elits amb el pitjor retorn per a la Barceloneta.
L’Ajuntament ho sap. I d’acord amb el Pla Especial vigent, té la darrera paraula: és requisit indispensable l’aprovació d’un conveni específic entre l’equip municipal i el Port, perquè aquest projecte pugui seguir endavant. El conveni encara no s’ha formalitzat. No hi ha cultura; només -el pitjor- negoci. Confiem que els nostres responsables polítics també ho vegin així.