Els informes fets públics pel govern municipal avalen la nostra oposició al projecte Hermitage a la Barceloneta. Exigim als grups municipals que actuïn en conseqüència rebutjant-lo i obrint un procès participatiu per definir els usos de la Nova Bocana en base a les necessitats de la població. Les ubicacions alternatives són igualment inacceptables.

Fa mesos que l’Ajuntament fia la seva posició sobre el projecte Hermitage a quatre informes tècnics. Durant aquest temps ha renunciat a la potestat, excepcional en terrenys portuaris, de prendre una decisió política, no estrictament tècnica. Mesos durant els quals la decisió municipal ha quedat al llimb mentre lobbies, mitjans afins i promotors han mantingut la seva ofensiva.

Acabem de conèixer el contingut dels informes encarregats, i veiem sense sorpresa que ens donen la raó i treuen els colors a un projecte que formalment i en molts aspectes és un autèntic nyap. Però també deixen de banda una llarga sèrie d’altres defectes i impactes que cal recordar.

L’informe sobre mobilitat ve a donar la raó a la Plataforma per un Port Ciutadà, assenyalant els greus impactes a la mobilitat que implicaria la instal·lació de l’Hermitage a la Nova Bocana. Ja vam denunciar al nostre manifest i a les al·legacions presentades al projecte que no contempla la greu situació de saturació en els accessos a la zona. Per arribar a la Barceloneta, a la platja i al Port hi ha dos únics accessos; el principal, el Passeig Joan de Borbó, fa anys que se satura de manera sistemàtica; el mateix succeeix amb les línies de bus i metro que hi arriben i amb el desplaçament a peu, entrebancat a més per caravanes de bicicletes, rickshaws i demés andròmines. Cal recordar que un estudi de TMB demostra que no es pot reforçar més el servei de busos en aquesta àrea.

L’informe sobre model cultural corrobora el que sempre hem dit: no hi ha cap projecte cultural ni museïstic al document inicialment aprovat pel Port. La signatura d’un arquitecte estrella i la marca registrada Hermitage no defineixen un model cultural, però cerquen legitimar un potent negoci de restauració: cafeteria, restaurant i una coberta visitable que fa ferum de terrassa. L’informe recull també la nostra denúncia sobre probables irregularitats entre els ens que presenten el projecte i el potencial beneficiari de la concessió, que pot incomplir la llei catalana de museus.

L’informe sobre viabilitat econòmica estableix que el projecte no seria sostenible per sí sol a mig termini, fet que coincideix amb els precedents de filials de l’Hermitage a d’altres ciutats: només perduren en el temps aquells que reben finançament públic per quadrar els seus comptes. Recordem que durant la passada campanya electoral diversos grups municipals (ERC, BeC, PSC Junts per Cat) es van comprometre a vetar aquesta iniciativa en cas que no fos garantida la seva autonomia econòmica. A Barcelona, on diversos equipaments culturals pateixen greus restriccions pressupostàries, no es pot destinar diners públics a iniciatives privades especulatives allunyades de l’interès general, per molt revestides que vagin d’una pàtina de suposada alta cultura.

L’informe urbanístic apunta febleses del projecte per la seva ubicació, lligades al fet que es tracta d’un cul de sac, sense relació amb el voltant i riscos de seguretat davant d’emergències com per exemple la tempesta de la setmana passada. Però trobem a faltar a l’estudi irregularitats que vam assenyalar a les nostres al·legacions, com per exemple la referida a l’ús no portuari d’àrees guanyades al mar per abocament de terra, com és el cas. Sis mesos després continuem esperant la resposta de l’Autoritat Portuària a aquestes i altres al·legacions, que no són estrictament tècniques sinó una esmena a la totalitat.

Des de la Plataforma hem posat sobre la taula altres arguments per rebutjar la instal·lació de l’Hermitage. Per exemple, el fet que el 80% del finançament vingui d’un fons d’inversió immobiliària establert a Luxemburg, amb 800 habitatges a l’Àrea de Barcelona i 150 a la Costa Brava. O el seu rebuig a les ubicacions alternatives presentades. La insistència en aquest solar evidencia el caràcter turistitzador del projecte, precisament en un barri assetjat per la saturació turística, amb greus impactes en termes de manca d’habitatge i expulsió de veïnes, desaparició del comerç de proximitat, sobreocupació de carrers i places, contaminació i acumulació de residus, etc. Un barri que lluita per viure i per no ser convertit en un parc temàtic. Tota Ciutat Vella patiria els mateixos impactes. El barri, el districte i la ciutat no necessitem més explotació turística. No ens la ens podem permetre perquè impossibilita la vida quotidiana i col·lectiva. Pel contrari, necessitem urgentment un pla de decreixement turístic que redueixi els diversos impactes del procés de turistització a la ciutat en termes socials, ambientals i climàtics. En aquest sentit, les propostes apuntades a l’informe urbanístic de trobar altres ubicacions per a l’Hermitage (Paral·lel, Poblenou…) són nefastes: per molt que així s’atenués el problema de mobilitat, es mantendrien la manca de viabilitat econòmica i els impactes en turistització i derivats. L’emergència climàtica és incompatible amb aquest tipus de desenvolupament turístic i urbà.

Per acabar, reiterem la nostra exigència de l’aturada del Pla de la Nova Bocana, tramitat en silenci i sense cap mena de participació veïnal, així com una quarta reforma del pla urbanístic i l’obertura d’un procés de participació per tal de definir els usos d’aquests terrenys portuaris en base a l’interès públic i general.

Plataforma per un Port Ciutadà