El dissabte 9 de novembre va tenir lloc al Casal de Barri Pou de la Figuerala 5ª sessió del Grup de Recercasobre Decreixement Turístic i Alternatives Econòmiques, amb l’assistència de 35 persones, basada en un treball intern de recerca sobre els diferents pols de poder dins l’entramat turístic a Barcelona, i en qui en treu els principals beneficis.abts9novembre-01

Repartiment del diner

La despesa mitjana que assumeix cada turista que visita Barcelona és de 998 € (dades de 2017). Aquesta despesa es dedica a:

  • 41,53 % en concepte de transport que el trasllada des del seu origen (els mitjans de transport d’arribada dels turistes a la ciutat, són: avió, 77,5 %; tren, 10,4 %; vehicle propi, 5,8 %; i autobús: 2,9 %)
  • 25,52 % a allotjament (amb una mitjana de 2,12 dies d’estada per persona i 39.471.766 milions de pernoctacions de les quals el 45 % correspón a hotels, el 45 % a habitatges d’ús turístic (HUT), el 5 % a albergs, el 3 % a pensions i hostals i el 2 % a apartaments turístics
  • 32,95 % a productes i serveis.

Cal recordar que el 2018 Barcelona va rebre 33 milions de visitants, xifra de la que les persones turistes representen, aproximadament, el 50 %.

Dels percentatges anteriors es desprèn que el 67,05 % correspon a la suma de transport i l’allotjament, que ve a ser el hardware del sistema turístic, mentre que el que envolta les activitats de dia i de nit es pot considerar el software del sistema.

the money

abts9novembre-04

abts9novembre-05

Esquema – mapa d’agents

Els principals agents que intervenen a la indústria turística de la ciutat es poden agrupar en:

  • Fires, congressos i festivals
  • Allotjament turístic
  • Transport (operadors i infraestructures)
  • Ens públic-privats
  • Institucions públiques
  • Associacions empresarials
  • Acadèmia i recerca
  • Agents socials
  • Capital financer (fons d’inversió, principalment)
  • Operadors turístics
  • Laboral

Anàlisi del mapeig

Amb aquest mapeig s’ha pogut veure que el funcionament i les relacions de les entitats vinculades amb el “poder” de la indústria turística es caracteritza per l’opacitat i un retorn nul de la informació a la ciutat.abts9novembre-06abts9novembre-07abts9novembre-08

D’entre les entitats que conviden a parar especial atenció, destaquen:

  • La Cambra de Comerç de Barcelona, que participa de manera activa a moltes de les entitats que operen a la indústria turística local (vegeu també el Grup Cambra). El poder històric de la Cambra, que abasta tots els sectors industrials i de serveis de la província, ha passat a mans més vinculades al territori.abts9novembre-18
  • El Consorci Turisme de Barcelona, que gestiona la promoció pública del turisme (Cambra i Ajuntament al 50 %, més la Fundació Barcelona Promoció, presidida per Joan Gaspart, que desfà l’empat a favor dels ens privats), en una continuïtat de l’entesa històrica entre el PSC i el sector hoteler. El president de la Cambra, Joan Canadell, ha deixat la presidència del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona a mans d’Eduard Torres, fundador de la cadena hotelera Grup Duquesa i vicepresident del Gremi d’Hotels, qui representa una visió descentralitzadora del turisme.
  • Hi ha entitats que acaparen protagonisme respecte a una gestió integral del sistema turístic, com succeeix amb Barcelona Global, constituïda el 2018. Aquesta entitat es presenta com una actualització del model tradicional (Gremi d’Hotels i Cambra hi tenen presència) i incorpora empreses joves (222), però manté una gran presència de sectors tradicionals. Aposta per models suposadament innovadors: cultura, art, i ciència, entre d’altres. Tot plegat fa pensar que vulguin prendre espai al que representa Turisme de Barcelona.abts9novembre-19
  • Barcelona Convention Bureau: una mena de club privat que genera gran part de la dinàmica turística de la ciutat, depenent del consorci Turisme de Barcelona i relacionada amb la Cambra.abts9novembre-21
  • GSMA, promotors del Congrés Mundial de Mòbils, amenaça de manera recurrent que aquest esdeveniment marxarà de la ciutat, forçant un nou conveni amb la Fira. No hi és a la Fira però determina com s’ha d’estructurar l’urbanisme de la ciutat, en oposició al moviment ciutadà que promou no renovar el lloguer municipal dels espais de la Fira a l’entorn de plaça d’Espanya.abts9novembre-09abts9novembre-10
  • Dins l’apartat d’allotjament, Apartur és una entitat patronal molt ramificada al mapa de la ciutat, encara, però, que els apartaments també estan presents al Gremi d’Hotels. Tot i que hi ha una forta competència entre els diferents sectors dedicats a l’allotjament, tots col·laboren quan la imatge de la ciutat està en perill (disturbis per 1’O, atemptats a La Rambla, etc.).abts9novembre-14
  • Barcelona Oberta aglutina els eixos comercials. És l’entitat promotora de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEUs), un exemple de col·laboració público-privada al carrer. Els APEUs obren la porta a la privatització de l’espai públic, aplicant la lògica dels centres comercials al carrer (exemple de l’entorn del Mercat del Born, com a centre comercial a l’aire lliure), de manera que qui opera a l’espai públic es l’associació de comerciants i els comerços resten obligats a associar-se.abts9novembre-15abts9novembre-16
  • El Gremi de Restauració de Barcelona és l’entitat que representa el sector i és l’interlocutor amb les institucions. El seu àmbit territorial és Catalunya. Entre les seves funcions destaquen: vigilar i defensar els interessos dels restauradors, posar a l’abast dels agremiats serveis i avantatges, desenvolupar iniciatives i projectes per dinamitzar el sector. La junta directiva està formada per 26 restauradors i els 15 primers formen la junta de govern. Des del 2016, s’han incorporat a la junta directiva els gran grups de restauració (AN Grup, El Reloj, Rías de Galicia, Tragaluz, Farga, Soteras…).
    El Gremi de Restauració col·labora amb Barcelona Oberta (té un observador a la junta directiva) i té una escola de formació: Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona.
    Entre les seves accions més destacades ha estat exercir de lobby en el procediment de regulació de terrasses a Barcelona, fins aconseguir un pacte amb el govern municipal de BeC i l’oposició municipal (excepte la CUP) per aprovar la seva proposta de modificació de l’Ordenança de terrasses de 2013. La normativa, aprovada el desembre de 2018, deixa total flexibilitat quant a l’ocupació de l’espai públic, no respecta les distàncies de façana per facilitar l’accés de persones amb mobilitat reduïda, les normes de contaminació acústica i ambiental i el dret al descans del veïnat, incompleix el procediment administratiu de participació ciutadana i crea zones d’excel·lència, suprimeix la regulació de terrassa singular, etc.
    El seu president des de 2014 és Pere Chias, propietari de la Font de Prades al Poble Espanyol, encara que la veu més mediàtica és el seu director general, Roger Pallarols, que havia estat membre del PSC i que havia tingut diversos càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona fins arribar a ser regidor de Comerç i Petita i Mitjana Empresa el 2010. Defensa la promoció de la ciutat i el turisme de qualitat. Actor fonamental en la normativa de terrasses i en la retirada de manters del centre de Barcelona i de la Barceloneta, qüestiona la representativitat de la FAVB en el conflicte de terrasses… Actualment, sembla que està més vinculat a C’s.
    El Gremi de Restauració participa activament a Turisme de Barcelona i Fira de Barcelona. Participa en òrgans de govern de Centre de Convencions Internacional de Barcelona, Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona, Fundació Barcelona Zoo i Fundació BCN Formació Professional. Té presència en moltes altres entitats de la ciutat: Agència Catalana de Turisme, Barcelona Global, Foment del Treball, Barcelona Oberta, Cambra de Comerç, etc.
  • El Gremi d’Hotels de Barcelona és una associació empresarial formada per establiments hotelers: hotels, hotels-apartaments, hostals, pensions, apartaments turístics, habitatges d’ús turístic en edificis sencers, de la ciutat de Barcelona i el seu entorn, amb àmbit provincial.
    Funcions: representació del sector amb l’Administració, promou la recerca d’inversions en infraestructures, col·laborar en la captació d’esdeveniments per la ciutat, prestar suport a l’organització de nous atractius comercials que dinamitzin les temporades, participar activament en les entitats empresarials i turístiques més actives de la ciutat i mostrar-se proper i col·laborador amb les entitats veïnals, socials i ciutadanes de Barcelona i amb els mitjans de comunicació.
    La junta rectora està formada pel president, Jordi Mestre Masdeu; cinc vicepresidents, entre els quals, Jordi Clos Llombart, Eduard Torres Guals i Josep Maria Trénor Loenstein; un interventor, un secretari i el comissionat de relacions externes, Joan Gaspart Solves, i 33 vocals, entre els quals, Pau Guardans Cambó i Josep M. Nuñez i Navarro. El seu director general és Manel Casals.

abts9novembre-17abts9novembre-20
És manifesta la interrelació que existeix entre l’oligarquia local del sector turístic i ens de prestigi social i cultural, com ara el Barça, el Macba, el Liceu, etc. Aquests espais també serveixen per teixir lligams endogàmics que enforteixen una visió elitista i allunyada de les realitats socials de la majoria de la ciutadania.
En conjunt, les empreses representades a les entitats mapejades tenen una elevada capacitat d’incidència en la política urbanística i de serveis de la ciutat, sovint de manera subreptícia, quan no directament fraudulenta i mafiosa.

Tipologia d’agents

Com s’ha exposat, hi ha agents amb diferents pesos i funcions dins el sistema turístic de la ciutat, on cadascun respon a un model de desenvolupament econòmic propi, encara que interrelacionat i amb una certa dependència de la resta. A grans trets, el conjunt d’agents es poden agrupar en:

  • Les empreses vinculades a les grans multinacionals del turisme i el capital financer internacional.
  • Empreses de l’oligarquia local, provinent en gran part de la burgesia industrial catalana, reorientada al sector terciari i el sector immobiliari.
  • La constel·lació d’empreses de serveis (restauració, comerç, oci, sanitat, etc.), com a com elements necessaris per estructurar i donar consistència a l’atractiu turístic de la ciutat.

La col·laboració público-privada

En l’àmbit de la industria turística, la col·laboració público-privada es presenta com un model d’èxit, però la realitat és que les institucions que havien de respondre a l’interès general amb un criteri expansiu, on els beneficis del turisme serien redistribuïts per a tota la ciutadania (visió Maragall), s’acaben decantant per beneficiar l’interès dels ens privats.

Aquest és un fet molt evident en la creació i promoció de l’atractiu turístic. Un factor clau que defineix els sectors privats, que es sufraga en gran mesura amb diners públics i esdeveniments que posen de moda la ciutat, i que obliga l’Ajuntament a gestionar un model de turisme que li ve imposat. Val a dir que durant moltes dècades hi ha hagut una plena connivència entre ambdues parts.abts9novembre-11

El capital financer i el turisme

La sobreacumulació de capital de les entitats financeres les ha dut a impulsar polítiques proactives, pròpies del capitalisme financer, que es caracteritza especialment per cercar l’optimització dels guanys a través de l’especulació, sigui on sigui.

Aquesta expansió internacional del capital financer està vinculada a processos de financiarització, on els productes financers es desvinculen cada vegada més de l’economia real i on qualsevol bé, producte o servei pot ser mercantilitzat. Davant la baixa rendibilitat dels mercats, una manera d’assegurar els diners és fixar-los al terra, comprant sòl.

S’han creat empreses gestores especialitzades en intervenir en mercats on es possible extraure substanciosos beneficis: els fons d’inversió i les socimi, que obtenen del turisme rendibilitats anuals superiors a la mitjana d’altres sectors econòmics, com ara la indústria:

  • Fons d’inversió: instrument d’inversió col·lectiva. El principal fons d’inversió en el sector és Blackstone, que compta amb deu socimi.
  • Socimi: una forma especialitzada del capital financer, dedicada a l’adquisició, promoció i rehabilitació d’immobles per al seu arrendament. Estant exemptes d’abonar l’impost de societats.

A Espanya, els fons d’inversió i les socimi representen el 68 % de la inversió total en el sector hoteler, mentre que les empreses hoteleres tradicionals ocupen el 24 % de les inversions.

Un altre centre d’atracció per a les inversions immobiliàries s’ha centrat en els habitatges d’us turístic (HUT), on també participen importants grups hotelers.

Què els ofereix la indústria turística?: unes elevades rendibilitats anuals (7-8 %), sustentades en la reconversió i valorització del sòl i les infraestructures hoteleres com a actiu financer.

En la pràctica aquest procés d’extracció de beneficis monetaris s’inicia amb l’adquisició d’un immoble a una empresa hotelera o a un altre fons d’inversió. A continuació, la nova propietat subscriu un contracte de lloguer i explotació del negoci amb l’empresa hotelera a qui s’ha comprat l’immoble, o bé amb una cadena o franquícia hotelera, encara que la propietat es reserva el dret d’intervenir directament sobre la seva política comercial i laboral.abts9novembre-24

Amb tot, el veritable “negoci” rau en el valor residual que l’immoble adquireix progressivament en el mercat immobiliari. Aquest valor es deriva, a més de la categoria, la dimensió i els resultats operatius, de les expectatives que una entitat compradora pot atribuir a l’immoble en funció dels atributs (l’atractiu turístic) que reuneix per la seva ubicació: patrimoni arquitectònic i històric, serveis de restauració, mobilitat, activitats i espais d’oci, o sol i platja, entre d’altres.

Per la naturalesa del que es ven i el que es compra ―es compravenen immobles, no negocis―, es pot dir que estem davant del suport físic o material (hardware), més valoritzat de la indústria turística.

La lògica del sistema rau en emplenar el màxim nombre d’habitacions. I s’ha de fer tot el possible per a que així sigui. És aquí quan cobra rellevància la constel·lació d’organismes públics i privats, de gremis corporatius, d’operadors turístics, de plataformes digitals, d’equipaments culturals i d’oci, i d’infraestructures logístiques (el software).

Es fan imprescindibles eines com els recursos financers, el màrqueting, la gestió de la cadena de subministrament i la logística. Tot adreçat a que la clientela consumeixi en local productes intangibles, als que s’afegeixen consumibles, productes de luxe i souvenirs. En el seu conjunt, el procés manifesta la mercantilització de les qualitats i les experiències vinculades a un espai i lloc determinats.

A diferència d’altres sectors industrials, el repte del sistema turístic és aconseguir la presència física de la persona client fins al final del procés. D’alguna manera, les persones passen a ser la veritable matèria prima del sistema. Desplaçar trenta-tres milions de persones requereix poderosos recursos promocionals, sistemes de transport i d’una oferta en el territori que estigui alineada amb les expectatives creades en la clientela. Això és el que aporten els agents del territori.

Cal no oblidar que l’increment de la precarització del treball assalariat i dels professionals independents, juntament amb la connivència de les administracions públiques a través de normatives liberalitzadores complaents amb els agents inversors, acaben de arrodonir el pastís que finalment termina sent servit a les taules del capitalisme financer.

Logística del turisme a Barcelona

Amb el 41,53% de la despesa per turista, els sistemes de transport són la part del procés turístic que absorbeix la proporció més elevada de la inversió. Per aquest motiu, les companyies aèries són un punt important d’ancoratge dels principals fons d’inversió i fortunes del món.

A l’àmbit local, aquesta rellevància es tradueix en infraestructures logístiques com el port de Barcelona i l’aeroport del Prat:

L’activitat del clúster del port de Barcelona genera un volum econòmic de 9.262 M€ (la SEAT 8.332 M€), el que suposa un 5,7 del PIB i un 5,4 % dels llocs de treball a Catalunya.

L’aeroport del Prat acull 50 milions de passatgers (està prop de de la seva capacitat màxima) i es projecta una ampliació que donaria cabuda a 75 milions. La seva activitat representa el 50 % beneficis d’AENA, dels que la meitat deriven del lloguer d’espais comercials.

En el transport aeri, el passatges de baix cost s’expliquen per les subvencions directes o indirectes que reben les companyies aèries i perquè aquestes emplenen les bodegues dels avions de mercaderies que contribueixen a una gran part del cost del transport.

A més del transport de les persones, cal considerar la importància que tenen les mercaderies en el sosteniment del turisme massiu. Sense una indústria logística no seria possible l’emmagatzematge i el desplaçament de milions de tones de productes destinades a abastir-lo. Dins els costos generats pel turisme, cal incloure la logística inversa, és a dir, la recollida de residus derivats del turisme que es generen a molts sectors diferents.

Un exemple d’això es pot trobar en el consum d’aigua al port de Barcelona, que consumeix un 244 % més metres cúbics d’aigua que el port de València, mentre que aquest rep un 14 % més de bucs. Hi ha, però, una diferència substancial, el de Barcelona rep un 75 % més de passatgers.

Subministrament d’aigua a bucs
Bucs Barcelona = 7.715 (4 M passatgers) 188.476 m3 d’aigua
Bucs Valencia = 8.974 (1 M passatgers) 77.116 m3 d’aigua
Barcelona rep un 14 % menys de bucs però consumeix un 244 % més d’aigua.

abts9novembre-25

Reflexions

Totes les fonts utilitzades són públiques o han estat recollides de les webs de les entitats referenciades i d’articles de premsa.

S’ha fet un gran esforç per sistematitzar la informació i cal donar-li continuïtat.

On arriben els diners del turisme? A on se’n van? Com es reparteixen? Què queda a Barcelona? A la classe treballadora?

En el sector immobiliari es desnonen llogaters i no narcotraficants.

És important posar un nom i una cara a les accions que es facin des dels moviments socials.

Enllaç a la presentació de La Directa sobre Aquí qui mana? Possible col·laboració.

Cal considerar d’alguna manera la importància dels congressos de medicina, poc nombrosos però amb un volum econòmic significatiu.

Barcelona era ciutat de fires i congressos, i els majors hotels hi estaven abocats. Això ho gestiona Barcelona Convention Bureau. S’està intentant reproduir en altres ciutats, com Bilbao, per exemple. És també el turisme que més diners aporta. Quan irromp el turisme d’oci, l’empresariat es queixa de la baixada de turisme de congressos, i això no és cert.

Els actors es solapen: Gaspart relacionat amb les socimi. L’oligarquia local espantada perquè els gran capitals accedeixen al territori.

Respecte les màfies, quin rol tenen en aquest entramat? Quin paper juguen les drogues en el circuit? (Apunt de Murray sobre el tractament al personal laboral, mes correcte en hotels de màfies que als altres). Respecte les forces de seguretat, la Guardia Urbana no juga cap paper, mentre que la Guardia Civil no arriba a partir de determinats nivells de l’escala del negoci de la droga.

L’especulació immobiliària també està lligada als narcopisos, per exemple, al Raval i la Barceloneta.

Competència entre sectors: iniciativa soterrània d’hotelers contra B&B.

Vinculació entre les capes, les clavegueres: drogues, prostitució, etc. Entrada de les màfies russes a Espanya i a Barcelona (llibre). Vinculació amb operadors del port i l’oci nocturn.

El sector turístic està en reestructuració, però com podem incidir els moviments socials i tenir el compte el discurs de la gent que, precàriament, hi treballa? Cal pensar en alternatives econòmiques per anar més enllà de la denúncia. Mentre no les aconseguim, podem incidir en la precarietat laboral del sector: feina sindical per exigir que part del pastís arribi als treballadors, amb una regulació laboral justa. Això implica també aliances amb col·lectius que fan petites coses: personal de l’hotel Majestic, muntadors d’escenaris de la Fira, o les kellys (possible cooperativa que es vengui com a personal de neteja d’hotels i empreses tecnològiques), per exemple.

En habitatge, l’exemple de Berlin ens queda molt lluny. Com participar del relat que hi ha models que no són impossibles? Com invertir el relat dominant? A la industria hotelera CCOO i UGT són els sindicats majoritaris.

Algunes propostes

Per part del Grup de Recerca es demana l’aportació de dades que permetin ampliar aquest anàlisi.

Cal buscar alternatives econòmiques al turisme i per pensar-les cal introduir l’emergència climàtica com a factor que reverteixi les polítiques públiques sobre el turisme massiu. No es pot admetre l’ampliació de l’aeroport del Prat perquè va en contra de la necessitat de reduir el consum de combustibles fòssils.

Economia de les cures com a alternativa, on no hi ha inversió pública.

Repensar el model d’hotel des d’una perspectiva d’autogestió (exemple de Canàries). Ull amb FairBnB.

Es manifesta una opinió en contra d’utilitzar el PIB perquè es un referent enganyós.

Claus per construir alternatives al model de producció turística. Quines són?