El passat 27 de gener, el regidor de turisme Xavier Marcè i el tinent d’alcaldia Jaume Collboni van presentar en roda de premsa la mesura de govern Creació de nous imaginaris i contingut per millorar la mobilitat i la sostenibilitat turística, Una reiteració de la mateixa estratègia de sempre, portada a escala metropolitana: creixement, creixement, i creixement. Aquest comunicat és una ampliació de la nostra resposta als mitjans després de la reunió en què el mateix regidor ens va avançar la mesura.

El text, tot i que ho nega, projecta el creixement turístic mitjançant noves estratègies a la ciutat i a l’Àrea Metropolitana, així com un intent de reducció de la conflictivitat entre turistització i vida quotidiana. No pas mitjançant el necessari decreixement turístic, ni tan sols reduint impactes, sinó desdibuixant i redefinint conceptes i fent malabarismes terminològics.marcoll

Les excuses per a aquest creixement són, com sempre, els diners i els llocs de feina que mou el turisme. Obviant la nul·la redistribució dels primers i la baixíssima qualitat dels segons, demostrada per informes estadístics recents del mateix ajuntament.

Sota la batuta del regidor Marcé, continua manant la col·laboració públic-privada, liderada en l’àmbit turístic per Turisme de Barcelona. Tot i assumir que “el Consorci ha esdevingut un gestor comercial de serveis turístics“, no es qüestiona realment el seu paper i es limita a plantejar-ne una reforma: ampliació a escala metropolitana, incorporació de nous operadors turístics i de sectors socials… aquests últims en un rol purament consultiu, és clar. També es reclama més pressupost públic per al Barcelona Convention Bureau, un ens privat encarregat de l’atracció de fires i congressos, particularment opac i que a la pràctica funciona com un club privat.

El recent nomenament d’una persona directament procedent de la indústria turística (Marián Muro, Grup Julià) al capdavant de Turisme de Barcelona confirma la forta involució que viu el consorci, aixafant de cop la tímida reforma que hi va emprendre el primer govern Colau. Es confirma el que ja van anunciar: els “problemes comptables” de l’anterior director general William Carnes es van aprofitar per fer-lo fora i posar un funcionari a un lloc ocupat sempre pel sector privat, però aquesta opció s’ha quedat molt curta. Calia desmantellar o, com a mínim, refundar Turisme de Barcelona com a agència pública. Han faltat valentia i/o voluntat polítiques.

Els objectius declarats de la mesura serien una millor gestió dels fluxos i de l’activitat turística, promoció de noves activitats turistitzables (esdeveniments culturals, esportius, etc.) i l’ampliació de la marca Barcelona a tota l’Àrea Metropolitana. Traduït, creixement turístic al territori i al catàleg d’oferta, i reducció de la conflictivitat davant la turistització mitjançant un cert rentat de cara. I és que els eterns mites de la diversificació territorial i temàtica no són sinó eufemismes per continuar amb l’absurd del creixement continu: creixement i extensió dels processos d’expulsió, massificació, tematització, contaminació, aportació al canvi climàtic, etc.

Però el document conté a més algunes perles que costa molt empassar-se.

  • Per exemple, evita parlar del turista (terme cremat pel brutal procés de turistització) i recupera el terme visitant, arribant a afirmar que és un ciutadà més (sic); un ciutadà més que, però, no paga impostos ni pateix les conseqüències del turisme massiu perquè no treballa ni ha de sobreviure a la ciutat.
  • Faria riure, si no fos tan greu, el programa Districte Internacional (“destacar projectes de ciutat en cada districte amb potencial interès per a veïns i visitants”); segons aquest, els seus objectius estarien adreçats a la població local i serien alhora atractius per als turistes; resulta lamentable que ignorin activament que els projectes de barri, districte i ciutat han de cercar cobrir necessitats dels veïns, cosa que normalment queda molt i molt lluny del consum turístic, quan no directament a l’extrem oposat.
  • Recordar que ja es va posar en marxa un intent de descentralitzar creant marques pels barris, estenent el mateix model i com sempre sense valorar les seves conseqüències de les que ja vam avisar. En tenim un exemple clar al conflicte actual a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira.
  • Es proposa incorporar la senyalització d’atractius turístics al transport públic, cosa que òbviament agreujaria encara més els problemes de saturació que aquest pateix pel seu excessiu ús turístic, que per cert paguem la població resident.
  • La cosa arriba a l’absurd quan s’hi parla de sostenibilitat; sense mencionar en cap moment l’emergència climàtica decretada pel propi Ajuntament ni la bestial aportació de la indústria turística al canvi climàtic. Es limita a evocar la necessitat que Port i Aeroport facin servir energies netes; no ens cansarem de recordar que a Barcelona no hi haurà una reducció efectiva d’emissions de CO2 sense decreixement turístic.

Per acabar, la mesura afirma que s’estima el cost dels programes que se’n derivaran en 4,2 milions d’euros, que sortirien “dels ingressos provinents de l’aplicació del recàrrec municipal de la taxa turística o dels que poguessin sorgir d’altres propostes de caràcter fiscal”. És a dir que, tenint en compte que el recàrrec de moment no és més que una petició a la Generalitat, en aquest moment no existeix cap dotació pressupostària real.

En síntesi, la mesura de govern del regidor Marcé és nefasta. Més creixement turístic, extensió a noves àrees dins i fora de Barcelona, ampliació del catàleg turístic per poder encabir aquest creixement i, sobre tot, molt fum: una mica de maquillatge, terminologia renovadora que persegueix un rentat de cara i reduir la conflictivitat. Aquestes són els famosos nous imaginaris del regidor: els mateixos vells principis de creixement continu de sempre.

Amb més força que mai, continuarem lluitant pel decreixement turístic.