S’ha de rebutjar la regulació i prohibir una pràctica que precaritzaria encara més l’accés a l’habitatge i faria fora de casa seva famílies vulnerables. L’ABDT, la PAH, Resistim al Gòtic, la Barceloneta Diu Prou, la FAVB, Gràcia On Vas, el Sindicat de Llogateres, Ciutat Vella No Està En Venda, el Sindicat d’Habitatge del Casc Antic, l’Observatori DESC, l’Assemblea Social del Guinardó, l’AVV de Sagrada Família i cada cop més col·lectius i entitats instem a la ciutadania i a organitzacions socials a adherir-se al manifest per exigir al consistori de Barcelona que prohibeixi la regulació de lloguer turístic d’habitacions.
L’agost del 2020 la Generalitat de Catalunya va publicar, dins d’un decret sobre turisme, la primera regulació del lloguer turístic d’habitacions, deixant als ajuntaments un temps per adaptar-la a les seves realitats. En el cas de Barcelona, s’ha decidit contemplar aquest nou model d’especulació turística de l’habitatge en el marc del segon PEUAT, actualment en preparació, . Dins l’Ajuntament, i fins i tot dins el govern municipal, hi ha dos corrents: la prohibició d’aquesta pràctica i la seva regulació amb més o menys limitacions.
Advoquem per la seva prohibició pels següents motius:
1) Rebutgem el terme ‘llars compartides’ per parlar del lloguer d’habitacions per dies. L’ús d’aquest terme és ja una presa de posició assumint el llenguatge d’Airbnb i la mal anomenada economia col·laborativa, que consisteix a especular amb un dret bàsic com l’habitatge. En aquest cas, amb una de les seves versions més precàries.
2) Les veus que defensen el lloguer turístic ho fan en nom del dret al negoci, i utilitzen com a excusa la necessitat d’aquesta pràctica per arribar a final de mes, dificultats que –diuen– podrien superar amb el lloguer turístic de part de casa seva.
La gran precarietat en què massa gent viu a Catalunya i a Barcelona és un problema greu que cal tractar amb urgència, mitjançant polítiques públiques reals, i no amb una nova liberalització; no dient a la gent que llogui part de casa seva per arribar a final de mes.
3) Com ja ve passant amb els pisos sencers, els veritables beneficiats del lloguer turístic són professionals i agències, no pas arrendadors amateurs. El lloguer turístic d’habitacions (alegal fins ara) ja fa temps que s’utilitza com a tapadora pel lloguer de pisos sencers sense llicència (il·legal). El que abans es feia en un buit legal, ara passaria a fer-se amb garanties de legalitat, i amb un control públic pràcticament nul.
4) La capacitat d’inspecció respecte a l’eventual regulació per part de l’Ajuntament és molt reduïda, com ja s’ha demostrat amb els pisos sencers, de manera que, a la pràctica, una regulació equival a obrir la porta al lloguer turístic de forma massiva, sense gaire possibilitat de control, tal com han mostrat regulacions similars a altres ciutats europees.
5) El lloguer d’habitacions ja és possible en l’àmbit residencial: només cal que es faci per més de 31 dies, respectant la Llei d’arrendaments urbans (LAU). Les famílies i persones que ho necessiten ja fa temps que ho fan. Però qui especula no en té prou amb això, perquè persegueix el màxim benefici possible. Poc importa que això impliqui fer fora les persones que ara mateix estan vivint en habitacions llogades; i aquí arribem a l’altra amenaça de tot plegat, la més greu de totes.
6) Permetre el lloguer turístic d’habitacions significa avui sotmetre la gran quantitat de persones i famílies que viuen en habitacions llogades, a una pressió immobiliària encara més gran, i a una competició mai coneguda abans. Comportaria una pujada de preus inassumible i, a la pràctica, una precarització addicional de la situació habitacional i l’expulsió de moltíssimes persones que ja han quedat fora del dret a un habitatge digne, i que podrien ser expulsades d’allà on viuen.
En resum, la solució als problemes econòmics de la població no pot passar per una liberalització del lloguer d’habitacions. Això suposaria posar encara més en risc la situació habitacional de les persones i famílies que ja estan més precaritzades i, alhora, continuar enriquint qui es lucra amb l’especulació turística de l’habitatge: agències i professionals rendistes o plataformes com Airbnb.
Pel dret a l’habitatge de totes les persones, perquè no siguin expulsades dels seus llocs de vida, l’Ajuntament de Barcelona no pot legalitzar el lloguer turístic d’habitacions.
Adhereix-te al manifest omplint següent formulari.
Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) 