Aquest divendres 23 de desembre l’Ajuntament de Barcelona aprova en plenari el segon Pla d’Allotjaments Turístics de la ciutat. Com ja va passar amb el primer l’any 2016, es tracta d’un planejament necessari per contenir el creixement de l’activitat turística a la ciutat, amb tots els greus impactes socials i ambientals que comporta, però insuficient per emprendre el camí del decreixement turístic que Barcelona necessita.

Com sempre hem dit, el pla d’allotjaments turístics adient és el que impedeix qualsevol nova llicència a tota la ciutat, per aturar l’extensió de l’expulsió per turistització a d’altres barris, i per no augmentar encara més la capacitat total d’allotjament, cosa que agreujaria la resta d’impactes del monocultiu als barris més turistitzats. Per aquest motiu, l’ideal seria un PEUAT metropolità.

La principal novetat del pla rau en la regulació de les mal anomenades llars compartides. La regulació general de la Generalitat, liberalitzadora i absolutament vergonyosa, força l’Ajuntament a moure fitxa cap a una restricció més gran. Des dels moviments socials de la ciutat hem lluitat per la prohibició del lloguer turístic d’habitacions perquè suposa un nou pas en el procés de precarització de l’accés a l’habitatge que castiga les capes ja més precàries, les persones i famílies que tenen per casa una habitació rellogada, que es trobarien competint amb el lloguer a turistes.

L’opció finalment adoptada, una regulació que permet aquesta pràctica exclusivament a l’improbable cas de titulars d’una llicència de pis turístic que renunciïn a ella per entrar a viure-hi tot llogant una habitació, serà positiva únicament si a la pràctica impedeix el lloguer turístic d’habitacions. Existeix el perill que els oportunistes habituals facin servir aquesta figura com a tapadora per a l’especulació turística de l’habitatge, al·legant aquesta figura i servint-se de les dificultats burocràtiques i administratives a les tasques de control inspecció i sanció.

La resta de modificacions no suposa grans canvis. És positiu que s’elimini de la bossa d’HUTs les 46 llicències que s’havien donat de baixa, de manera que no es puguin reactivar, i la consideració de la zona 2 com de decreixement natural de places quant a HUTs, però es tracta de mesures que no tenen un gran impacte. Insistim que aquest anomenant decreixement natural és un figura retòrica que a la pràctica no produeix cap decreixement efectiu.

Es restringeix -massa poc- la concessió de noves llicències de residències d’estudiants, sovint tapadores per a nous hotels, i no es permeten més places turístiques al 22@ Nord. Mesures necessàries i insuficients, un cop més.

Mentre s’aprova aquest pla, els sectors públic i privat de la ciutat continuen apostant el nostre futur i els nostres impostos a una activitat turística intensiva que precaritza la població i arrasa la ciutat. Els seus impactes, coneguts des de fa anys i encara més visibilitzats ara amb la pandèmia, no semblen fer-los canviar d’opinió. En canvi, i més enllà d’insuficients mesures de contenció com el PEUAT, Ajuntament i Generalitat haurien de posar els seus esforços en el decreixement turístic, la desconcentració de l’economia i la seva diversificació en sectors pensats per a la població, no per al negoci d’uns pocs. Situacions tan greus com l’emergència climàtica i la pandèmia del covid19 ho fan evident, però fins ara veiem poc més que rentats de cara socials i ambientals.

Advertisement