Trobada “Cidades, habitação, turisme” a Lisboa: crònica i fotos

L’ABTS i el col·lectiu Ciutat per a qui l’habita de Palma vam participar el passat 15/9 en aquesta trobada, seguida de manifestació, sopar festiu davant un bloc en lluita i visita a una okupació molt recent.

Ja fa temps que des de l’ABTS venim posant esforços en la creació de llaços amb col·lectius afins d’altres ciutats que treballen conflictes similars als que patim per aquí. Un exemple més, fruit d’altres previs, ha sigut la invitació a la trobada Cidades, habitação, turisme. Impactos e resistências nas cidades do sul de Europa: Barcelona, Lisboa, Palma, organitzada per Morar em Lisboa.
Pel que ja ens havien explicat i vam tenir ocasió de comprovar, la capital portuguesa té molts problemes en comú amb Barcelona (i tantes altres ciutats), si de cas més acusats.
A nivell de turistització la situació pot no ser tan extrema com a casa nostra, però es tracta d’un procés força similar, que té lloc des de fa uns pocs anys i amb una velocitat vertiginosa; massificació, proliferació de projectes hotelers i pisos turístics amb els conseqüents efectes en termes d’habitatge i d’expulsió de veïnat, creuers, desaparició de comerç de proximitat, etc.
En quant a la situació específica de l’habitatge, el panorama allà és encara més desolador: un parc d’habitatge molt envellit i deteriorat, una capacitat adquisitiva mitjana força reduïda històricament i agreujada per les polítiques d’austeritat, una pressió immobiliària brutal exercida per inversos depredadors, unes polítiques públiques gairebé inexistents al respecte… Res que no coneguem per aquí, però l’escenari urbà actual recorda més al nostre de fa alguns lustres que a l’actual: grues “treballant” arreu, cases buides (moltes de l’ajuntament, però moltes), etc.
Conseqüència de tot plegat és l’organització que s’està donant, cosa que té un mèrit especial tenint en compte la manca de tradició lisboeta en aquest aspecte, i de la qual veurem alguns exemples a continuació.
La trobada va tenir lloc el dissabte 15 de setembre al Largo Da Achada, nel barri de la Mouraria de Lisboa. En aquesta preciosa plaça del centre històric de la ciutat, les cadires no bastaven per acollir totes les persones assistents (per sobre del centenar), que finalment es repartien entre aquelles i els graons. Tot i haver fet un dia assolejat i molt agradable, per la tarda es va aixecar un fort vent, però les mantes i l’ànim van fer que pràcticament no hi haguès abandonament, romanent a la plaça la gran majoria de la gent durant les dues hores que l’acte va durar.
En primer lloc hi va haver una ronda de testimonis personals per part de víctimes de la maquinària turístico-immobiliària no resignades a l’expulsió, majoritàriament dones lluitadores. A continuació ens van passar la paraula a les persones convidades de Palma i Barcelona.
A Lisboa costa molt encara fer crítica explícita a la indústria turística. En part perquè, tot i que en pateixen les conseqüències, l’ombra de la turismefòbia és allargada. A més, en un país immers tradicionalment més maltractat que el nostre, no és tant que allà el sector turístic n’estigui desplaçant d’altres com que està ocupant un espai econòmic pràcticament buit fins ara. Així, són nombroses les persones, fins i tot afins políticament que estan trobant feina (precària, insuficient, explotadora… però feina) o mitjà de vida (Airbnb…) al sector, i això fa que sigui més difícil carregar obertament contra la turistització.
No és un assumpte senzill, i per descomptat no es tractava de donar lliçons a ningú, de manera que ens vam dedicar a explicar les nostres experiències: auto-organització, anàlisi, crítica, denúncia, visibilització, proposta. Es tractava sobre tot de facilitar recursos, i que la mateixa població local decideixi què fer a partir d’ara.
Per la seva banda, una companya de Morar em Lisboa va explicar la trajectòria d’aquest col·lectiu jove que aplega diferents entitats i grups, amb la intenció d’eixamplar base i anar avançant.
La reacció del públic va ser d’interès i alhora participativa: moltes intervencions i preguntes, tant en la fase de debat com a la fi de l’acte i durant les hores següents que vam compartir en ambient més informal.

Perquè la cosa no va acabar allà. Acabat el debat i recollit el material, vam sortir en manifestació pelo direito á habitação (“A Câmara tem casas, tem solução!”: L’Ajuntament té cases, té solucions!) pels properes fins el número 25 de la rua dos Lagares.

Allà, en un cas realment singular a la ciutat, ja fa un any totes les famílies que habiten l’edifici s’han organitzat per parar el desnonament que les amenaçava, i estan a punt d’aconseguir la renovació del lloguer per 5 anys més, però no els sembla prou i continuen la lluita.

Al carrer, davant de l’edifici mateix, aquestes lluitadores famílies van oferir un deliciós sopar popular a base de bifanas, vi, sopa verda, pà i d’altres, enmig d’un ambient d’alegria i complicitat.

Però tampoc va acabar aquí la nit: en algun moment van començar a còrrer els comentaris sobre un edifici okupat recentment a un barri proper, i es va organitzar una visita al lloc, incloent invitació a les persones que veníem de Palma i Barcelona. Cal dir que a Portugal -segons ens van explicar- l’okupació és una pràctica força inhabitual, que les últimes experiències són ja de fa anys i que majoritàriament no han durat gaire temps. De manera que la sensació col·lectiva era d’èxit i d’excitació.
Vam arribar ja de nit a l’edifici en qüestió i vam comprovar que, tot i necessitar força treball i retocs, es tracta d’un bonic edifici amb moltes possibilitats. Ara mateix l’okupació acaba de començar i hauran de veure com portar-la endavant amb la intenció, clara i declarada, de fomentar-ne d’altres i estendre el fenòmen.


Gràcies companyes de Lisboa. Continuem fent xarxa i treballant amb altres.
Aviat, més notícies.

Aquí, algunes imatges d’expressions crítiques amb el turisme les parets urbanes de Lisboa.

 

 

Anuncis

Habitatge, ciutats i turisme: impactes i resistències en ciutats del sud d’Europa: Barcelona, Lisboa, Palma

El pròxim divendres 15 de setembre serem a Lisboa, convidades a la trobada/debat “Impactes i resistències en ciutats del sud d’Europa: Barcelona, Lisboa, Palma”.
Fa temps que venim teixint xarxes i complicitats amb moviments d’altres ciutats que viuen processos d’expulsió i turistització similars al de Barcelona. Una d’elles és Lisboa, on tot un seguit d’entitats ha organitzat la Caravana pelo direito à habitação, que durant el mes de setembre recorre barris de Lisboa i altres ciutats posant al carrer el debat sobre el dret a l’habitatge.
Reproduïm aquí el text que han preparat per a la trobada que compartirem, també, amb el col·lectiu palmesà Ciutat per a qui l’habita.


Fa ja varis anys que col·lectius de ciutats de diferents ciutats del Sud d’Europa han denunciat les conseqüències d’un turisme urbà cada cop més insostenible. Ciutats com Venezia, Barcelona, Madrid o Palma estem creant una xarxa de resistència contra un model de creixement turístic que beneficia grans grups econòmics mentre precaritza la vida de la població i les treballadores. Aquest és un tema central a Lisboa, on el turisme s’ha auto-legitimat com a únic motor econòmic possible. En aquesta trobada hi participaran col·lectius de Barcelona, Palma i Lisboa com a objectiu de debatre com ens afecta el turisme, cercar alternatives i compartir experiències de resistència.

Un tema central serà el turisme i el dret a l’habitatge. En ciutats turístiques, el mercat de l’habitatge ha acabat servint a visitants i consumidor amb gran poder adquisitiu, mentre els habitants locals són expulsats cap a la perifèria. Quin és l’impacte d’Airbnb, dels hotels i de la rehabilitació urbana en la seva producció d’habitatge inaccessible per als habitants locals? Què està succeint a d’altres ciutat del sud d’Europa? Què podem fer?

Un altre tema important per debatre és turisme, ciutat i vida quotidiana. El turisme urbà arrasa serveis i espais d’ús local i produeix molèsties com ara soroll i massificació de l’espai públic. Això comporta la progressiva conversió de barris residencials en llocs inhòspits per a viure-hi, especialment per a infants i gent gran. Com podem resistir a la desaparició del comerç tradicional i a la privatització de l’espai públic? Què esta passant a d’altres ciutats amb l’augment del nombre de creuers?

Aquests temes, a més de la precarització laboral i els impactes en el medi ambient, estan sent debatuts en diferents ciutats del Sud d’Europa. Per aquest motiu, es fa necessari estendre el debat a la ciutat de Lisboa, en el sentit d’impulsar una xarxa internacional que pugui respondre a la propaganda oficial d’un turisme inevitable i inherement positiu.

La denegació de la llicència al Praktik, una victòria de barri i de ciutat i un primer pas cap a la construcció d’habitatge i espai públic veïnal

Davant la notícia apareguda ahir a la nit, segons la qual l’Ajuntament de Barcelona finalment no concedirà la llicència al macrohotel de la cadena Praktik als solars de les Drassanes, des de la Plataforma Salvem les Drassanes, la FAVB, lʼAssociació de Veïns del Gòtic, SOS Monuments, lʼAssemblea del Raval i lʼABTS, volem posar de relleu la importància d’aquesta victòria veïnal tant per al barri del Raval i el Districte de Ciutat Vella, com per a tota la ciutat de Barcelona.

Ara fa un any que ens vam trobar amb un projecte, fruit d’una successió d’operacions especulatives i que desprès vam descobrir que estava ple d’irregularitats en la seva tramitació, però que se’ns volia vendre com un fet consumat que no es podria fer enrere. Malgrat això, vam començar un procés de lluita en el que amb pocs mitjans materials però amb molta imaginació i la convicció de que aquesta agressió urbanística no es podia permetre, hem anat descobrint no només les conseqüències catastròfiques d’un macrohotel de dos edificis de cinc i deu plantes, sinó les males pràctiques que havien permès que, en uns terrenys on el planejament preveia inicialment un 100% d’habitatge, s’acabés donant pas a 200 habitacions d’hotel.

En aquest camí hem trobat moltes incomprensions però també aliances importants, des de gent que des de l’anonimat ha posat el seu coneixement a la nostra disposició, fins a veïnat del barri i de fora del barri que han donat suport a les nostres iniciatives. Hem arribat a aquesta primera victòria important entre totes i gràcies a totes.

Hem insistit durant mesos i insistim ara, que aquest cas no afecta no només a aquesta zona i aquest barri, sinó que és una cas clau respecte a unes pràctiques urbanístiques que no es donen només al Raval i Ciutat Vella, sinó que ens consta que es produeixin arreu de la ciutat, com es pot comprovar en el cas del Rec Comtal i l’hotel del Palau en el Casc Antic o amb un altre cas semblant a Hostafrancs. Durant anys s’ha dut a terme un model de planejament i gestió urbanística on drets fonamentals com el de l’habitatge i necessitats de primer ordre com l’espai públic pel veïnat o els equipaments de barri, han anat quedant arraconats prioritzant les necessitats de l’industria turística per sobre de qualsevol altra consideració. L’històric d’aquests solars és un exemple i el que s’ha fet durant dècades govern rere govern ha de canviar radicalment.

Per això, a l’actual govern municipal li exigim que aquest només sigui un primer pas, ja que probablement el cas del Praktik és molt simbòlic, però ni en Drassanes ni més enllà això es pot quedar en una cosa simbòlica. Sobretot tenint en compte que la sentència per la qual finalment es denega la llicència, qüestiona un Pla d’Usos que ha emparat la substitució d’habitatge per usos hotelers, engrassant de camí l’especulació immobiliària.

Per una banda, cal avançar per construir l’habitatge social, l’espai públic veïnal i els mecanismes de protecció patrimonial necessaris en aquests terrenys, i per fer un planejament tant de les Drassanes com del Raval Sud que d’una vegada per totes estigui pensat pel veïnat i per al veïnat acabant amb un greuge històric. Per una altra banda, cal acabar amb un model urbanístic del que aquest cas és un exemple però que encara és identificable en nombrosos casos arreu de la ciutat.                                      DEfIclDXgAEbbMr

Davant el creixement turístic, engeguem la campanya #CapMésEstiuComAquest

Davant l’expectativa d’un estiu més dur i perjudicial socialment parlant quant al turisme i les seves conseqüències, llancem a les xarxes socials una campanya per recollir i compartir la percepció veïnal del fenomen. No tolerarem #CapMésEstiuComAquest.

A la Barcelona hiperturistitzada estem vivint una gran contradicció. Per una banda, l’opinió pública és cada dia més conscient de les greus conseqüències socials de la indústria turística (des d’habitatge fins condicions laborals passant per saturació del transport públic, contaminació, monocultiu econòmic…). Per l’altra, patim els estralls d’un nou estiu rècord en termes d’afluència turística, amb una acceleració d’allò més preocupant.
Ja fa setmanes i mesos que la percepció veïnal (saturació al carrer, ubiqüitat de trolleys pujant i baixant les escales de les nostres finques, cues al bus a l’aeroport, rècord d’oferta Airbnb…) i les projeccions de negoci (ocupació hotelera, aparició constant de noves línies aèries, increment en l’arribada de creuers al Port, etc.) ens adverteixen que un any més veurem, viurem i patirem una saturació turística més gran i perjudicial que cap any anterior. Però és que, a més, la tendència sembla agafar cada vegada més acceleració.
La recent enquesta de percepció del turisme va determinar que ja som més les persones residents a Barcelona que optem per una limitació d’aquesta indústria que aquelles que prefereixen continuar atraient més turistes. L’últim baròmetre municipal mostra el turisme com el primer problema de la ciutat. Probablement l’ABTS i altres col·lectius hem contribuït a aquesta presa de consciència col·lectiva per part del veïnat, però no hi ha dubte que el principal argument en aquest sentit és la duríssima realitat social derivada d’un monocultiu turístic cobdiciós i despietat.
Aquest gir en l’opinió pública, impensable fa pocs anys, viu en flagrant contradicció amb la tendència actual: no estem veient decreixement turístic a la ciutat, ni tan sols un fre; aquesta indústria salvatge continua creixent i cada vegada ho fa més ràpidament. Mentrestant, òbviament, la indústria i els lobbies es dediquen a tapar-se les vergonyes amb una falsa turismefòbia que en realitat apunta a la seva fòbia al veïnat organitzat i exigent.
Davant d’aquest dur panorama, ho tenim clar: no volem #CapMésEstiuComAquest. Volem i necessitem #DecreixementTurístic JA, desplaçament de part del pes del turisme a la nostra economia cap a alternatives més justes, respectuoses i distributives, condicions laborals dignes, domesticació dels lobbies i, en definitiva, una ciutat per viure-hi i no per explotar el seu territori i la seva població en benefici d’uns pocs.
Us convidem doncs a compartir des de ja les vostres fotos, crítiques i desitjos a les xarxes socials sota el hashtag #CapMésEstiuComAquest, convenientment acompanyat per altres clàssics nostres o vostres: #DecreixementTurístic, #ProuHotels, #EnsQuedem, #PisosTurístics, #AbúsTurístic, #EnsPlantem, #StopCreuers, #NoEnsFaranFora, #ForaLobbies…

Debat “Moviments socials davant el turisme”, 30/06 a Palma

Col·lectius de Lisboa, Venezia, València, Madrid, Palma i Barcelona vam participar divendres passat en un interessant i molt enriquidor debat sobre com lluitar contra la proliferació turística i les seves conseqüències anti-socials des dels moviments, sobre posar alternatives (i quines) hem de posar sobre la taula.

DD-SbrVWsAA_q1YLa trobada tenia lloc amb motiu de l’última sessió del curs Economia i ecologia política del turisme, organitzat per Alba Sud i el GOB. Aquí teniu el vídeo íntegre de la trobada.

TAULA RODONA AMB:
– Maria Fiano del Comitato No Grandi Navi i grup OPA (Oficina Pensament Acció-Col·lectiva) de Venècia
– Pablo García de l’Oficina d’Urbansime Social, procés Lavapiés ¿dónde vas? i el Sindicat de Llogateres de Madrid
– Pere Perelló de l’Assemblea Ciutat per qui l’Habita
– Leonor Duarte del col·lectiu Morar em Lisboa de Lisboa
– Iñaki Pérez del col·lectiu Entre Barris de València
– Daniel Pardo de l’Assemblea de Barris per un turisme sostenible (ABTS de Barcelona)

Fòrum veïnal “Mercats municipals: un model en crisi”

El dissabte 1 de juliol a les 17h30 a La Fontana (Gran de Gràcia, 190 – 192) vine a participar en el Fòrum veïnal “Mercats municipals: un model en crisi”, un diàleg entre veïnat i comerciants de mercats municipals de diversos barris de la ciutat.abaceria

L’objectiu de la sessió és fer una crítica model de mercat municipal imposat per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB).

Basat en la sistemàtica privatització d’una part important de la superfície dels mercats, mitjançant la introducció de supermercats i la implantació de pàrquings, el conegut com a “Model Barcelona” porta vint-i-cinc anys imposant un discurs on no tenen cabuda la sobirania alimentària, la participació veïnal en la gestió d’aquests equipaments públics, l’economia social o els criteris mediambientals.

Per contra, molts dels mercats municipals més emblemàtics de Barcelona, com La Boqueria, Santa Caterina o La Barceloneta, han deixat de complir la seva funció principal i han esdevingut part de l’escenari de la ciutat-aparador. Mentrestant, la reforma anunciada de mercats com els de l’Abaceria, ha despertat una lluita a contrarellotge per evitar còrrer la mateixa sort.

Aquest fòrum és una oportunitat perquè veïnat i comerciants comparteixin les seves experiències al voltant dels mercats municipals, n’imaginin el futur i els reivindiquin com a eixos fonamentals en la vertebració de la vida dels barris.

El dissabte 1 de juliol vine i participa amb el teu testimoni, els teus dubtes i les teves idees al voltant de com i què vols que siguin els mercats municipals de Barcelona.

Lluites per una Barcelona més justa

Divendres 30 de juny, l’ABTS participa en aquesta interessant trobada de reflexió, discussió i posada en comú que té per objectiu cercar camins compartits cap a una ciutat més justa.

En aquesta sessió de reflexió i diàleg, tres moviments que treballen per la justícia i la sostenibilitat urbanes exposaran diferents perspectives sobre qüestions rellevants per a Barcelona i la gran majoria de ciutats.

La justícia ambiental tracta sobre la distribució dels beneficis ecològics dins la ciutat, on freqüentment la ciutadania amb menys poder adquisitiu resideix a les zones més contaminades i amb menys zones verdes, i pateixen majors problemes de salut. La lluita per la justícia ambiental urbana uneix les persones mes exposades a la pujada del preus de l’habitatge resultat de la turistització o de la millora de les infraestructures als barris.

Alhora, l’Assembla de Barris per un Turisme Sostenible és una resposta clara del veïnat a la massificació turística a Barcelona. L’ABTS ha plantat cara als múltiples impactes adversos de la turistització de Barcelona: des de la gentrificació i l’expulsió del veïnat i la massificació dels carrers, elititzant els comerços, fins a la pèrdua de les relacions veïnals i els múltiples problemes ambientals que comporta el turisme.

El moviment pel decreixement, d’altra banda, fa una crítica radical a la faula del creixement infinit i la seva maquinària capitalista, i també fa una cerca d’una societat més justa i feliç, basada en uns nivells de rendiment ajustats als límits de la vida al planeta.

A aquesta sessió volem reflexionar sobre:
• Que és el que els tres moviments tenim en comú?
• Que és el que podem aprendre els uns dels altres?
• Alguna cosa se’ns escapa?
• Com podem unir més forces?

Llutes-per-una-barcelona-mes-justa

El turisme és ja la primera preocupació social a Barcelona

El passat 15 d’abril es feia públic l’informe d’activitat turística 2016, amb un titular molt clar: ja és més nombrosa la població favorable a limitar el turisme que la partidària de portar-ne més. Divendres passat, la publicació del Baròmetre municipal mostrava la posició del turisme com a principal conflicte social a la ciutat, per davant inclós de l’atur. Imagineu el següent baròmetre, després d’un nou estiu de rècord.

No hi caben doncs mitges tintes: ha mort, i ha de ser enterrat, el relat “feliç” del turisme com a motor desitjable de l’economia de la ciutat, suposada portadora de riquesa i ocupació a la seva població. Una mentida venuda com a veritat mitjançant la repetició propagandística des de diverses institucions públiques i els lobbies privats, que resulta ja insultant. Riquesa per a l’empresariat mateix; llocs de feina híper-precaritzats i de misèria per a la població.

En un context, a més, en què aquests lobbies capitanejats per Turisme de Barcelona i el Gremi d’Hotelers han fabricat el fenomen de la “turismefòbia”, en un intent patètic de criminalitzar la denúncia i les víctimes de la seva activitat, i d’auto-victimització per tal de defugir l’enorme responsabilitat en nombrosos conflictes actuals a la ciutat. Un context en què la Generalitat prepara un decret sobre activitat turística basant-se en l’axioma explícit de la suposada innocuïtat d’aquesta sobre la població i el territori, i que el Conseller Jordi Baiget desenvolupa reunint-se únicament amb el sector privat i ignorant la societat civil organitzada. Un context en què setmana rere setmana sentim notícies celebrant l’arribada de noves línies aèries al Prat o la construcció d’una nova terminal de creuers. Un context d’acceleració del procés de turistització i de devaluació creixent de la vida quotidiana local.

A més de la manca de redistribució de riquesa, sempre hem defensat la prioritat dels drets socials a l’hora de definir un model de ciutat. I el sector turístic està destruint drets individuals i col·lectius per tal d’augmentar els seus guanys. Els últims mesos està quedant tràgicament demostrada l’expulsió de veïnat provocada per la proliferació d’allotjaments turístics (que no es frena: creix més que mai) i de l’especulació associada a l’atractiu afegit pel turisme, sobretot a barris híper-turistitzats, però ja a quasi tots els districtes; no és casual que l’habitatge estigui pujant entre les preocupacions socials als últims baròmetres publicats, ni es pot dubtar que seguirà fent-ho. Altres greuges que dificulten la vida quotidiana de les persones: la saturació de carrers i places, així com de la xarxa de transport públic, els problemes ambientals de proliferació de residus i contaminació (relacionat sobretot amb els cotxes, però agreujat per l’acció de cada dia més creuers, avions i autocars). Més globalment, l’explotació de l’espai urbà com a parc temàtic amenaça directament l’experiència comunitària i condemna la ciutat a un monocultiu en què qui no viu directament del turisme reorienta el seu negoci a aquest suposat manà enverinat.

Sabem que la feina seriosa i rigorosa feta des de l’ABTS i els col·lectius que la componen, però també d’altres, tenen a veure amb aquest gir de l’opinió pública. Però no ens enganyem: el factor que més decanta la balança és la mateixa híper-turistització de la ciutat, la realitat quotidiana contínuament devaluada, la pèrdua de drets, l’expulsió.

No hi ha solucions màgiques, però sí camins evidents. Fa temps que hem posat sobre la taula el projecte de decreixement turístic: des-turistització de l’economia, involució del monocultiu i desplaçament d’un sector tirà i cruel per d’altres molt més justos socialment i ambientalment.

Per començar, és urgent deixar d’invertir diners públics en la promoció del turisme a Barcelona. A més, exigim obertament el desmantellament de Turisme de Barcelona -un ens totalment opac i amb greus dèficits democràtics que fa i desfà a les polítiques turístiques (i altres) de la ciutat des de fa dècades- i la seva substitució per una Agència Municipal de Turisme, encarregada no ja de la promoció sinó del control ferri d’un sector insaciable.

Davant un sentir social palès i un creixement turístic cada vegada més accelerat, calen mesures contundents i dràstiques per revertir la situació.

#ForaLobbies #DecreixementTurístic JA! #NoEnsFaranFora!!!

Barcelona, dilluns 26 de juny de 2017
assembleabarris.wordpress.com         @AssBarrisTS          abatbcn@gmail.com
turismo-49128img_jsancho_20170623-101841_imagenes_lv_terceros_barometro_municipal_paro-kUrB--656x242@LaVanguardia-Web

Torna la campanya #AlertaCreuers 2017

Mostrem un cop més el nostre neguit i rebuig pel creixement de la indústria de creuers a Barcelona. Davant d’una població cada cop més clarament enfrontada a aquest desgavell, tornem a posar en marxa la campanya #AlertaCreuers, informant quotidianament del nombre de creuers i creueristes que cada dia arriben a la ciutat, a les xarxes socials de l’ABTS. Us convidem a seguir, donar suport i difondre aquesta campanya, ideada ja fa anys per desmentir la idea que els creueristes (i turistes en general) arriben “així, com la pluja o les tempestes”, i no com a conseqüència d’una planificació perversa i molt perillosa.

Aquest any tornem a batre rècords, en general i en concret. Si per una banda caldrà esperar més de 6 mesos per demostrar amb xifres la percepció veïnal (ja palpable des de fa un mes) de nous i enèsims creixement i rècord en el nombre de turistes a Barcelona el present any, hi ha una de les fonts d’aquesta afluència de la qual ja podem garantir-ne creixement i rècord. Ens referim a la indústria de creuers.
L'amic Molina, de TV3, escandalitzat per la pluja de creueristes de diumenge passat.

L’amic Molina, escandalitzat per la pluja de creueristes de diumenge passat.

Aquest sector és altament contaminant en termes ambientals (volums brutals d’emissió de gasos, generació de residus, gestió molt fosca -si no directament criminal- d’aigües grises i negres,) i socials (condicions laborals molt abusives, fiscalitat fosca i molt insuficient, despesa traslladada a les institucions locals en termes de manteniment, neteja, seguretat, etc., massificació turística de la ciutat amb totes les derivades que venim denunciant).

Fets que han portat a una contestació creixent els últims dos anys, culminant en les dos primeres mobilitzacions el passat estiu: la manifestació #StopCreuers el dia 8/5/2016 i l’acció de rebuig al Harmony of the Seas (re-batejat a tot el Mediterrani com a Horror of The Seas), el creuer més gran mai construït fins ara, que va establir la seva base a Barcelona.

L’any 2015 la ciutat va rebre 2.541.373 creueristes, creixent en un 5’6% l’any passat fins els 2.683.594 creueristes. El present any, la previsió de creixement torna a ser d’un 5%, arribant així als 2.817.150 creueristes aproximadament. El Port de Barcelona, un dels grans culpables d’aquest autèntic abús econòmic, afirma sense embuts que l’objectiu a curt termini és assolir els 3 milions de creueristes. És ja el primer port de Creuers a Europa, i el sisè al món per darrer només dels diferents ports de Florida, bressol d’aquesta indústria, un a Bahames i un a Mèxic.

Per si no fos suficient, dos notícies recents compliquen encara més el panorama. Per una banda, la companyia Royal Caribbean ha anunciat la seva aposta per Barcelona, establint-hi la base d’operacions de la nova mega-fàbrica flotant que serà el Symphony of the Seas (més gran encara que el seu predecessor, el Harmony). Per l’altra, la companyia MSC Cruceros ha anunciat la construcció d’una nova terminal de creuers pròpia.

L’expansió del Port de Barcelona en l’àmbit de creuers és una bogeria pròpia de descervellats i/o voltors sense escrúpols. Per tots aquests motius, hem reprès la campanya #AlertaCreuers d’altres anys, donant-li una nova imatge gràfica gràcies a la mestria del Taller d’Infografia Popular.

Més enllà de la campanya, estem preparant mobilitzacions per a les properes setmanes. Us mantindrem informades.
#StopCreuers!
#DecreixementTurístic JA!

Valoració del PEUAT

Recentment el Gremi d’Hotelers ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) que va aprovar l’Ajuntament de Barcelona el passat mes de gener. Això evidencia, una vegada més, que la voluntat del lobby hoteler no és altra que continuar creixent, sense tenir en compte les veïnes i els veïns de la ciutat.

El PEUAT era imprescindible per a aturar la “barra lliure” dels governs municipals anteriors, que ens han portat a la situació de saturació i caos actual, totalment negativa per a la ciutat i el seu veïnat; fins i tot per al propi sector turístic.

Tot i així, cal deixar clar que es trata d’un PEUAT insufficient ja que, en lloc d’afrontar el problema real de la saturació turística, permet un creixement del nombre d’allotjaments turístics, la qual cosa continuarà agreujant la situació.

El problema de la saturació turística i del seu impacte negatiu en la vida de la gent que viu a Barcelona no es redueix només als pisos turístics o a alguns barris concrets, sinó que afecta a tots els tipus d’allotjaments turístics i al conjunt de la ciutat. Per aquesta raó creiem que els partits que han aprovat el PEUAT no han estat prou valents per adoptar la veritable solució, que és el decreixement i la dessaturació.

Donada l’actual situació, considerem oportú fer tres apunts:

1. El PEUAT no mira Barcelona com un conjunt, i la divisió en zones continua permetent un creixement turístic que la ciutat no es pot permetre. No se soluciona el problema; s’atura una mica l’empitjorament però la saturació continuarà.

2. Si el PEUAT només dura quatre anys, no haurà servit de res. En el PEUAT no es contempla ni es fa cap referència a les llicències ja donades que, d’acord amb la informació que tenim, és de 11.337 places a tots els barris més les 11.625 concedides pel PEUAT. El creixement “real” en els propers 4 anys i mig, doncs, serà de 22.962 places.

  1. Des de l’ABTS considerem necessari crear una Comissió de Seguiment, formada per veïns i veïnes que es reuneixi trimestralment amb l’Òrgan de Gestió del Cens i que exerceixi un control rigorós del compliment del PEUAT i dels mecanismes d’inspecció i sancions que s’estableixin.

Trobem també pertinent esmentar les principals necessitats que no queden legislades en el PEUAT però que en canvi l’han d’acompanyar:

– Cal reforçar el sistema d’inspeccions i sancions.

– Exigim reformes legislatives que preveguin la retirada de llicències quan es puguin demostrar un determinat número d’infraccions o que hagin comès un mínim de sancions.

– Rebutgem que s’introdueixi el Bed and Breakfast a Barcelona, a través del Decret de la Generalitat.

El PEUAT ha estat un pas endavant perquè que la situació actual és d’emergència i totalment insostenible, però encara està molt lluny del que necessita la ciutat i el seu veïnat.

Valoració del PEUAT

En primer lloc, des de l’ABTS tot i ser conscients que la saturació continuarà ja que no es soluciona el problema sinó que frena una mica l’empitjorament, creiem que és positiu que s’hagi aprovat el PEUAT, i si bé no es preveu que hi hagi decreixement turístic a la ciutat de Barcelona, si que fa pensar que hi haurà una forta limitació en el creixement sempre que es mantingui en el temps. Si el PEUAT només dura quatre anys, no haurà servit de res.

Ara bé, malgrat la limitació pel que fa al creixement, el cert es que tot i el PEUAT, el creixement hoteler en els propers anys serà molt superior a la dels darrers anys.

Creiem que és molt important destacar que en el PEUAT no es contempla ni es fa cap mena de referència a les llicències ja donades, que d’acord amb la informació que tenim és de 11.337 places a tots els barris més les 11.625 concedides pel PEUAT: El creixement “real” en els propers 4,5 anys serà de 22.962 places (el creixement de les places turístiques en els propers 4 anys serà superior en més de 6.000 places d’establiments d’allotjament turístic al creixement dels 4 anys anteriors a la moratòria). (si tenim en compte que els 4 anys anteriors al PEUAT el creixement de places turístiques va ser de 6.000, la previsió de creixement dels propers anys és desmesurada)1

En el darrer article del PEUAT es preveu la creació d’un Òrgan de Gestió del Cens, que cada vegada que es vulgui implementar o ampliar alguna activitat turística a la ciutat de Barcelona, haurà de realitzar un informe previ en el que es comprovarà el compliment de les condicions concretes per la implementació o ampliació de l’establiment de la Zona Especifica, Àrea de Tractament Específic o Eix Principal de que es tracti.

Aquest Òrgan de Gestió del Cens únicament vetlla pel compliment de les condicions d’implementació, però la realitat es que servirà pels nous establiments però no serà un òrgan inspector i sancionador que vetlli pel compliment del PEUAT. Cal pensar que el PEUAT regula més aspectes que les noves llicències, com per exemple les disconformitats, trasllats de llicències, els convenis entre centres docents i residències d’estudiants, etc…

És per tot això que des de l’ABTS creiem important i necessari crear una Comissió de Seguiment, formada per veïns i veïnes que es reuneixi trimestralment amb aquest Òrgan de Gestió del Cens i que exerceixi un control dels següents temes:

  • En primer lloc, cal estar molt pendents de qualsevol Pla Especial que s’aprovi. S’han d’exigir garanties de control perquè entenem que els plans especials són una manera encoberta a la creació de noves places turístiques en determinats emplaçaments, fins i tot incomplint amb alguna norma.

  • Manifestem el malestar amb la incorporació de l’apartat d) de l’article 9.1, que preveu la possibilitat d’implantar establiments de capacitat no superior a les 50 places en carrers de 6 a 8 metres. Malgrat sigui necessari, prèvia la seva implementació, la tramitació d’un Pla Especial, entenem que aquesta possibilitat no s’hagués hagut de contemplar, ja que no es preveuen garanties suficients.

  • En aquest mateix sentit, l’article 10.2 del PEUAT relatiu a les condicions per a edificis de més de 350 places, és molt poc concret i deixa la porta oberta a la interpretació, sense donar garanties reals de que es farà un Pla adequat que compleixi amb la normativa.
    11

  • En la mateixa línia trobem el article 11, relatiu a les condicions específiques de les residencies col·lectives docents, que també requereix un pla especial urbanístic.

  • En l’article 11.2 exigeix que les residencies col·lectives temporals tinguin un conveni amb la institució docent i que aquest estigui vigent. Des de l’ABTS aquest punt es considera positiu però a la vegada insuficient: caldria implicar a les Universitats perquè actuïn quan hi hagi molèsties i estendre la responsabilitat a les Universitats quan aquestes molèsties siguin ocasionades per les residencies quan aquestes actuïn com albergs.

  • L’article 12 estableix que els allotjaments docents puguin actuar com albergs si compleixen les condicions que estableix el PEUAT en l’article 9 i també pel que fa a les zones. Des de l’ABTS es considera que caldria mantenir diferenciades les activitats.

En tot allò relacionat amb residències col·lectives temporals, caldrà que la Comissió de Seguiment exerceixi un control més acurat ja que aquests establiments poden ser dels més perillosos pel que fa a la creació de noves places turístiques “encobertes”.

  • Pel que fa a l’article 14 de la normativa del PEUAT, relatiu a “Aplicació de les determinacions establertes per a les diferents zones (ZE), Àrees de Tractament Específic (ATE) i Eixos Principals, en primer lloc des de l’ABTS es vol manifestar l’absoluta disconformitat amb aquest punt, que es una novetat que no estava inclosa al text inicial i entenem que pot ser molt perjudicial. Així mateix, es plantegen certs dubtes: el dubte principal és si en tot allò relacionat amb els Eixos principals, es respecten les Zones Especifiques, que si bé se sobreentén, no consta enlloc.

  • Pel que fa als establiments turístics que es trobin en situació de disconformitat, caldrà 1estar molt atents a les obres que es realitzin, i sobretot vigilar que no s’augmentin les places turístiques. En cap cas es podran augmentar les places turístiques, però malauradament hi ha el temor que darrera unes simples obres d’adequament, etc… es pugui amagar un increment de places turístiques.

  • En relació a l’article 17 del PEUAT, des de l’ABTS es vol reiterar el malestar ja que la postura des de l’inici, sempre ha estat el decreixement turístic a tota la ciutat de Barcelona, per tant qualsevol zona que no sigui la 1, entenem que suposa un perjudici per la ciutat i en conseqüència pels veïns i veïnes.

En aquesta zona en la que el PEUAT preveu un creixement sostingut caldrà vigilar moltíssim la creació de noves places i sobretot les condicions de creixement, que d’acord amb el previst a l’article 17.2, les condicions que s’estableixen s’han de complir de forma conjunta.

  • L’article 18 regula la zona 4. En relació amb aquesta zona, l’ABTS tampoc no hi està d’acord ja que, de la mateixa manera que s’ha exposat al punt anterior, la posició és de decreixement a tota la ciutat de Barcelona.

De totes maneres en aquesta zona s’haurà d’anar molt en compte i fer un seguiment constant de les places que es creïn, ja que:

  1. En la subzona 4A (àmbit Marina del Prat Vermell) s’estableix una densitat màxima de 1.480 places i estableix uns criteris radials que caldrà complir.

  2. En la subzona 4B (àmbit la Sagrera) no es fixa un nombre de places, únicament estableixen els m2 sobre els que es podrà construir, però el PEUAT no fixa un nombre màxim de places. En la primera roda de premsa de presentació inicial del PEUAT, van manifestar que segons els seus càlculs, es construirien unes 3.000 places turístiques. Caldrà fer un seguiment molt acurat de que no se superi.

  3. En la subzona 4C (àmbit 22@ nord) tampoc no s’estableix un màxim de places turístiques, i de la mateixa manera que en l’apartat anterior, s’estableixen uns m2 sobre els que es podrà construir. En la roda de premsa de presentació inicial del PEUAT, van manifestar que segons els seus càlculs, es construirien unes 3.200 places turístiques. En aquesta subzona, però, el nombre de places s’haurà de recalcular, ja que una part de la zona ha canviat i ha passat a ser zona 1, per tant les places previstes hauran de disminuir.

  • En relació a les Àrees de Tractament Específic (ATE) regulades a l’article 19 i 20 i que corresponen als nuclis antics de determinats barris, la crítica sense cap mena de dubte és que per les condicions i característiques d’aquestes zones, haurien de ser de decreixement. Certament es preveuen unes condiciones més estrictes pel que fa a la densitat, però haurien de ser zones de decreixement turístic.

  • Pel que fa als HUTs, de l’articulat del PEUAT s’entén que no hi haurà noves llicencies d’HUTs, sinó que únicament es preveu el trasllat de llicències amb el límit de 387. No sembla raonable que hi hagi trasllats de HUTs a la zona 3, però és l’únic que es permet.

Els HUTs que es traslladin, tenen unes condicions d’emplaçament bastant marcades, en aquest sentit volem destacar la prohibició de situar-se en espais que estiguessin destinats a habitatge a data 1 de juliol de 2015. També cal destacar l’establert a l’article 23.6, on el 100% de la comunitat de propietaris (o de tot l’edifici si no està constituït en comunitat de propietaris), haurà de sol·licitar i obtenir la corresponent autorització de modificació d’ús, per destinar la totalitat de les entitats a l’habitatge d’ús turístic i altres activitats compatibles, d’acord amb el que es disposa en el present Pla especial. Aquesta autorització exclou la utilització de qualsevol entitat com a habitatge principal o secundari.

Així doncs, d’acord amb l’article 23.6 i el 9.1.b) només es podran instal·lar HUTs nous (provinents de trasllats de llicències) en edificis on la totalitat de dependències estigui destinada a HUTs.

Ara bé, la critica principal pel que fa als HUTs, és que no es preveu la retirada de llicències, per aquells supòsits que hagin rebut un mínim de denúncies o que s’hagi pogut verificar un nombre mínim d’infraccions.

En la mateixa línia, tampoc es preveuen sancions per aquells propietaris d’HUTs que actuen sense llicència, i donat que molts d’aquests propietaris també tenen HUTs amb llicència, el PEUAT hauria de contemplar algun tipus de sanció vinculada a aquesta situació.

Finalment des de l’ABTS estarem atents al Decret de la Generalitat, ja que aquesta norma regularà els Bed and Breakfast, i pensem que a través d’aquesta figura es pretendran incrementar notablement les places turístiques a la ciutat.

1 De 2010 a 1 juliol 2015 passen de 67.226 a 81.761 places = Creixement de 14.570 places en els últims 4,5 anys.
2 Hostals a 1 juliol 2015 = 9.024 places
3 Llicències concedides abans moratòria = 11.337 places
4 Places que es poden concedir en els 4 anys del PEUAT = 11.625 places (és la xifra que dóna el Diario, no he sumat. Hauríem de mirar la xifra final que dóna el PEUAT) (Soler Altimira, Oriol (10-03-2016) “Colau permitirá 11.625 nuevas camas para turistas en la periferia de Barcelona”, eldiario.es.)
5) 11.337 + 11.625 = 22.962 places.
6) El creixement “real” en els propers 4,5 anys serà de 22.962 places (si restem algunes places d’albergs, el creixement aproximat de places hoteleres i hostals és d’unes 20.000). Molt superior al creixement dels anys anteriors.