Debat amb ajuntament i sector privat: entitats anuncien més conflicte social amb el port

El passat dilluns 12 de febrer va tenir lloc a l’Institut Nàutic de Barcelona el debat “Ciutat-Port: cap a quin model anem?, organitzat per Barceloneta Proa a la Mar en el context dels recents acords Ajuntament-Port i amb la presència dels cossos tècnic i polític de l’Ajuntament, el Clúster Nàutic de Barcelona, la Plataforma per la Qualitat de l’Aire i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. A continuació, una breu síntesi de la trobada

DWfKZ4HWsAAH_dJVa intervenir en primer lloc l’Ajuntament: per la banda política, la Regidora de Ciutat Vella Gala Pin i per la política el Marc García, Director de l’Oficina del Pla Estratègic del Delta del Llobregat i tècnic encarregat de la redacció dels esmentats acords. En línies generals van expressar el satisfacció per haver arribat a un acord amb el Port que limita les terminals internacionals de creuers de les 8 actuals a un màxim de 7, establint un horitzó que fins ara no existia. Van reconèixer però que la terminal de creuers de Maremagnum només existeix sobre el paper, a la pràctica no ha operat mai.

  • No van negar que amb l’acord hi haurà un canvi d’usos que obre la porta a l’Hermitatge, afirmant que el govern municipal s’ha oposat i proposat ubicacions alternatives, cap d’elles acceptada. En aquest sentit, admetien que els acords suposen un tirar la pelota hacia delante, deixant la decisió per al futur mandat, sota la forma d’un conveni ciutat-port específic sobre el tema.
  • Van reconèixer que l’acord no ha tingut participació social però que treballen per obrir un pacte social sobre el litoral per definir estratègies a mig/llarg termini.

Per la seva part el Toni Tió va fer una presentació del Clúster Nàutic de Barcelona que presideix, la història des de la seva fundació i el seu pla estratègic i de negoci a futur. Cap al final va deixar força clara la seva opinió sobre el seu model de relació port-ciutat, basat en la rendibilitat del port amb l’aposta actual del mercat nàutic per les embarcacions de lloguer de gran eslora.

Per l’ABTS hi va haver dues intervencions. La primera va ser en clau històrica, seguint els diferents moments de lluita veïnal al voltant del port amb la creació de la Plataforma Salvem el Port Vell el 1989 (amb llums i ombres en el seu balanç d’èxits i fracassos) i amb el seu ressorgiment amb motiu de la transformació del Port Vell en marina de luxe per a mega-iots fa uns pocs anys. Igualment es van recordar els successius nyaps urbanístics de la zona portuària (Maremàgnum, Hotel Vela, marina de luxe), una línia que es pot estendre massa fàcilment a la Nova Bocana (Marina Vela) amb aquests acords; com en els casos precedents, aquesta vegada també se senten cants de sirena sobre llocs de feina, els mateixos que han sonat cada vegada i mai no s’han concretat, cosa que sí han fet les operacions especulatives i gentrificadores associades.

La segona va assenyalar la manca de participació social en la definició de l’acord i va analitzar el seu contingut, negant-ne els grans titulars: no es limita el turisme de creuers sinó que s’eliminen terminals obsoletes i en canvi les tres futures  noves terminals de gran capacitat (E, F i G, al Moll Adossat) permetrà incrementar el nombre de creuers de gran eslora i amb ells, incrementar el nombre de creueristes i les emissions del Port . Les set terminals del Moll Adossat l’any 2026 podrien arribar a rebre 4,4 milions de creueristes per any, un creixement del 67% respecte a l’any 2017. En l’escenari més conservador i prenent de referència el nombre creueristes de la terminal amb menys activitat (terminal C), l’any 2026 arribarien al Port de Barcelona 3,6M, un creixement del 37% respecte el 2017.Per altra banda, amb aquests acords l’Ajuntament acaba legitimant dues mesures a les que fins ara s’havia oposat públicament:

  • la construcció de la nova terminal de creuers de la companyia MSC, a la qual s’havia oposat juntament amb l’Ajuntament d’El Prat del Llobregat en el Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona
  • la possibilitat, fins ara inexistent formalment, que un nova mega-icona turística com el museu Hermitage s’instal·li en ple front marítim barceloní; aquesta modificació urbanística dels usos de l’espai central de la marina era, casualment, l’única petició expressa que els promotors de l’Hermitage havien fet a l’Ajuntament.

La Maria García, representant de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire va iniciar la seva intervenció [descarrega’t la seva presentació aquí] presentant les actuacions dels ports europeus que estan reduint de forma eficaç les emissions dels vaixells que en el cas de Barcelona, són responsables del 94% de les emissions contaminants del Port. La regulació per limitar el contingut del sofre dels combustibles d’ús marítim amb l’establiment d’una Àrea de Control d’Emissions, la fiscalitat sobre els NOx i la connexió a la xarxa elèctrica local quan els vaixells amarren són les principals. Tot seguit va fer una anàlisi crítica tant de l’actual Pla de millora de la Qualitat de l’Aire del port com de la part de l’acord en referència a les actuacions sobre les externalitats mediambientals del trànsit de creuers, establint una comparació acurada entre allò que les entitats estem exigint per garantit la protecció de la salut de la població dels barris propers al Port i allò que els acords posen sobre la taula. En el torn de respostes, la Regidora va al·legar desconeixement tècnic, i el tècnic es va limitar a recitar novament els informes i actuacions genèriques que segons l’acord realitzarà el Port, sense donar cap resposta als requeriments.

L’acte va conclure amb el torn d’intervencions de públic, donant lloc a l’expressió de punts de vista tan diversos com interessants deixant palès el debat que obre el nou acord en el marc dels conflictes existents en les actuals relacions ciutat-port.POSTER_XERRADA_PORT_DEFINITIU_DIGITAL

Anuncis

Port – Ciutat: cap a quin model anem?

Agraïm a Barceloneta Proa la Mar la invitació al debat organitzat aquest dilluns 19 de febrer a l’Institut de Nàutica de Barcelona (C/ de l’Escar 6-8, al costat del Passeig Borbó) al voltant de la relació port- ciutat després dels acords entre tots dos ens.
POSTER_XERRADA_PORT_DEFINITIU_DIGITALReproduïm aquí el text que il·lustra el seu esdeveniment a les xarxes socials.
En el marc de la Diagnosi Mar i ESS en la què està treballant Barceloneta Proa a la Mar i arran dels nous acords entre el Port i l’Ajuntament de Barcelona (entorn la nova terminal de creuers, la Nova Bocana, el Moll de la Fusta…), la no renovació de la concessió dels locals d’oci nocturn del Port Olímpic (Front marítim), el nou Pla Estratègic del Litoral i la reforma del Moll dels Pescadors, des de Proa a la Mar creiem cabdal fer aquesta sessió-debat on intervindran diferents actors de l’administració, el món de l’empresa, l’àmbit educatiu i la societat civil organitzada.
Barceloneta Proa a la Mar és el projecte de desenvolupament local del Pla Comunitari de la Barceloneta. Es basa en tres eixos de treball: ocupació, formació i economia local, sota valors de l’ESS.
L’ADN del projecte és el mar (d’aquí el nom del projecte) com element de desenvolupament socioeconòmic específic del territori. I en aquest sentit el grup motor del projecte porta a terme una estratègia a curt/mig/llarg termini amb mirada comunitària per promoure i difondre la cultura marítima.

 

Materials de difusió de la campanya #VivimLesPlaces: recollim signatures per una #OrdenançaTerrasses veïnal

Ahir pel matí vam activar la campanya de recollida de signatures per una ordenança de terrasses que respecti els usos públics de l’espai urbà, així com el dret al descans, a la mobilitat i a l’accessibilitat. Aquí teniu una gran galeria de fotografies i una nota amb vídeo de la notícia. Hem de recollir 15.000 signatures, que serviran per portar la normativa que proposem al plenari municipal de l’Ajuntament de Barcelona, on coincidiria per temps amb l’ordenança empresarial i privatizadora de l’espai públic, acordada pel Gremi de Restauració i l’Ajuntament de Barcelona ignorant totalment la veu del veïnat.

La idea és que cada entitat o col·lectiu vagi anunciant per xarxes socials (hashtags #VivimLesPlaces i #OrdenançaTerrasses) o altres mitjans on i quan es podrà signar, ja sigui en locals fixes o en punts efímers al carrer.

Aquí, els diferents materials per difondre la campanya.
Cartells

 

I vinyetes.

 

I, aquí, els mateixos materials en format pdf.
Cartell VivimLesPlaces
Cartell VivimLesRambles
Cartell VivimElsCarrers
Cartells sense dibuix
Vinyetes

 

 

Crònica i àudio de la taula rodona “Turisme responsable. Una qüestió de límits” el 30 de desembre a Plaça Catalunya

El passat dissabte 30 de desembre vam participar, juntament amb Alba Sud i el consorci Turisme de Barcelona a la taula rodona “Turisme responsable. Una qüestió de límits (Comunitat, medi i dignificació del treball)” organitzada per l’Alberg Cooperatiu Els Caus de Mura en el marc de la Fira de Consum Responsable de Plaça Catalunya.

P1090127

Àudio íntegre aquí.

L’escàs públic (unes 30 persones) ens va portar a trencar l’estructura taula-públic, formant una rodona en què tant les persones convidades com les assistents vam participar activament, potser trencant una mica la dinàmica prevista però donant lloc a dinàmiques més espontànies i participatives.

Donat el seu bagatge, l’Ernest Cañada d’Alba Sud va centrar el discurs en les condicions laborals. Principalment, en el fet que actualment el turisme de qualitat no es correspón amb qualitat d’aquestes, ans al contrari. Amb dades i estudis acurats, va arribar a mostrar com l’atractiu turístic de Barcelona arriba fins i tot a crear en sí mateix treball molt precari (per exemple, persones en formació que per tal d’afegir la marca Barcelona al seu currículum treballen gratis o per molt pocs diners). A més, va fer una proposta molt interessant introduïnt la visió de turisme responsable com a moviment social cap a la reducció dels danys socials i ambientals de la indústria turística. També va contraposar el concepte turistització denunciat des dels moviments socials amb l’intent de criminalització d’aquests per part de la indústria amb la invenció d’una suposada turismefòbia, manipulació que se’ls va girar en contra i posteriorment ha hagut de rebutjar.

L’Alberto de Gregorio representa l’Ajuntament dins aquest el consorci público-privat Turisme de Barcelona, que des de l’ABTS i altres espais denunciem com a opac i mogut per interessos privats. De fet, la capacitat executiva recau en el sector privat. Les seves intervencions van ser molt cautes, i fins i tot assumia molt de les fortes crítiques que des de l’ABTS i Alba Sud fèiem a la planificació turística i els efectes que produeix juntament amb la indústria. Això, alhora, impedia un xoc més frontal -i realista- entre la resta d’assistents i un ens que moltes considerem un dels principals responsables de l’actual situació de sobre-explotació turística de Barcelona.

Les diferents persones de l’ABTS presents, per la nostra part, vam fer un resum de la diagnosi del procés de turistització a Barcelona. Davant d’alguns punts de millora (“brots verds”, literalment) apuntats per de Greogrio, vam posar per davant que malgrat tot (i malgrat l’atemptat terrorista, la invenció de la turismofòbia i la caiguda de reserves teòricament deguda a la situació política) el turisme continua creixent a la ciutat, i amb ell el seguit de danys socials que produeix; s’ha aconseguit girar l’opinió pública al voltant del turisme, però no la seva dinàmica de creixement. També vam defensar la tasca de denúncia, crítica i proposta que fem des de l’Assemblea i altres espais, contraposant-la al relat oficial i feliç del turisme sostingut durant tant de temps per administració, sector privat i premsa. “Turisme responsable? El turisme i la indústria turística que coneixem és responsable de molts desastres a la ciutat: desplaçament de població, explotació laboral, turistització del comerç, problemes de mobilitat, espai públic i transport, danys ambientals…”

Per tot plegat continuem, i així ho vam recordar, advocant pel decreixement turístic i la diversificació de l’econòmica urbana com a única resposta possible a una indústria turística que ja ha sobrepassat moltes línies vermelles.

Per acabar, volem agrair totes les persones assistents, especialment el Ferran de l’alberg Els Caus de Mura per l’organització.

P1090128

Manifiesto en oposición al proyecto del museo Hermitage en la Nueva Bocana del Puerto de Barcelona

[Adhesions: pdefensabarceloneta@gmail.com ]
Después de las recientes noticias referentes a la ubicación en nuestro barrio del museo El Hermitage, nos sorprende que este proyecto cuente con el apoyo de entidades del barrio alienándose con intereses privados a expensas de las necesidades reales de los vecinos/as. Desde la AV de l’Òstia, la Plataforma en Defensa de la Barceloneta, la ABTS i la Federació de Veïnes i Veïns de Barcelona, queremos manifestar:

Nuestro rechazo a este proyecto que supone otra iniciativa de turistificación de nuestro barrio, como ha ocurrido con anteriores propuestas con financiación de capital extranjero, como han sido el Hotel W y la Marina Port Vell. Defendemos un modelo de decrecimiento turístico para nuestro barrio y la ciudad y el Hermitage agregaría aún más presión, siendo una nueva atracción turística. No necesitamos más proyectos que agudicen una problemática ya acuciante de masificación turística (La dirección del Hermitage prevé más de 700.000 visitas al año en la sede de Barcelona) sin tener en cuenta sus impactos sociales, económicos y ambientales en la Barceloneta.

IMG-20171211-WA0000

Hemos desmontado reiteradamente las falsas y eternas promesas de creación de empleo local en los anteriores proyectos ya citados. Lo mismo afirmaban los promotores del Hotel W y de Marina Port Vell. De hecho, la ocupación que han generado estas empresas en el barrio es mínima y del todo residual si lo comparamos con la promesa de creación de 900 empleos en Marina Port Vell y de 300 empleos en el Hotel W. Además el museo se perfila como otro foco de empleo precario y se añadiría a la ya problemática situación del sector cultural y museístico como hemos podido observar este año con huelgas y movilizaciones en los principales museos de la ciudad (MACBA, Fundació Miró, Museu de la Ciència, Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona y otros).

No queremos más elitización de la zona, ni un nuevo núcleo de lujo, que solo servirá para atraer, por su ubicación a pocos metros del puerto, más gentrificación y aumento del flujo turístico procedente de los cruceros. La promoción de este proyecto turístico, contribuye a mayores dificultades para la movilidad de los vecinos y vecinas, así como aumento del precio de los alquileres, desaparición de comercios de barrio que se transforman en negocios enfocados al turismo entre otros efectos de destrucción del tejido comunitario. Esto es lo que aportará al barrio, más expulsión de vecinos/as y que sea aún más difícil poder vivir en la Barceloneta.

No se trata del primer proyecto promovido desde el Port de Barcelona con total opacidad y sin tener en cuenta la oposición vecinal. Queremos subrayar que no hay un apoyo mayoritario desde el movimiento vecinal del barrio de la Barceloneta al museo.

Por último, quisiéramos mostrar que se están promoviendo alternativas desde el barrio. Desde el proyecto Comunitario de Barceloneta Proa a la mar, se está trabajando con el Clúster Náutico para conocer los perfiles profesionales que demandan las empresas del sector. De ahí, junto con el Instituto de Náutica y la fundación Èxit se han definido cursos de formación ocupacional para jóvenes también de la Barceloneta, con el objetivo de facilitar su inserción y arraigarlos/as al territorio. Se trabaja con el sector empresarial y a la vez se busca la mejora formativa para garantizar empleo local. Creemos que el barrio necesita impulsar una economía local y diversificada que no lo limite solamente a un espacio de servicios para el turismo.

Por eso, pedimos al Ayuntamiento de Barcelona que no dé apoyo al proyecto del museo El Hermitage, en la Nueva Bocana del Puerto!!!
photo_2017-11-05_12-07-43ABTS_Logologo-favb_1

Adhesiones:
Ciutat Vella No Està En Venda
Assemblea Social Guinardó-Can Baró
Plataforma Defensem El Parc Güell
AVV Clot-Camp de l’Arpa
Som Paral·lel
Salvem les Drassanes
Gràcia cap a on vas?
Resistim al Gòtic
Col·lectiu Intermitent de la Ribera
Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA)

Retorn de la xerrada sobre APEUs / BIDs del passat 4/11: idees, àudio, etc.

La xerrada del passat dissabte va anar molt bé. Malgrat l’amenaça de pluja, finalment només van caure 4 gotes a les 11h, i després vam tenir força sol… massa, si mireu els paraigües / para-sols a les imatges.

En tot cas, la xerrada va aixecar força expectació, atraient una bona seixentena de veïnes i veïns amoïnades amb el projecte municipal – privat d’instaurar aquestes Àrees de Promoció Econòmica Urbanes en què l’Ajuntament cediria certes funcions públiques al sector privat. Començant pel Born i per Sant Andreu del Palomar.

L’explicació en profunditat la va fer l’antropòleg José Mansilla, donant lloc a continuació a un ric debat veïnal. En ell hi havia força rebuig al projecte, i es va acabar decidint properes passes a fer, començant per exigir a l’Ajuntament la transparència que està mancant i continuant per mobilitzar-se més, si cal, per tal d’aturar aquestes intencions.

Entre d’altres coses s’hi va explicar que, tot i no haver-hi encara una llei estatal que reguli els APEUs, sí n’hi ha una de la Generalitat. Així, ja es poden desenvolupar aquestes iniciatives, com a mínim a nivell de promoció econòmica.

Aquí podeu escoltar l’enregistrament de la xerrada (agraïments a l’Arturo).

La veu discordant la va donar (una vegada acabat el debat, perquè dins el mateix no va obrir la boca malgrat estar-se tot el temps allà dret i rígid; si mireu les fotos se’l distingeix de seguida) un senyor que es va presentar com a comerciant  i explicava a qui vulgués sentir-lo (poca gent) que estàvem dient mentides i que no entenem res.

Després de la teoria venia la pràctica (d’usos veïnal de l’espai públic), i vam acabar el matí amb un bonic #femPlaça al Passeig del Born. Vermut, pica-pica i moltíssima interacció social. La majoria molt amigable, però no va faltar un parell de topades amb fins 3 bici-taxis que pretenien passar per la vorera central del Passeig (com fan sempre, és obvi) i que vam haver d’obligar a fer marxa enrere.

Xerrada al Born sobre ÀREES de PROMOCIÓ ECONÒMICA URBANA

Des del col·lectiu Ciutat Vella No Està En Venda, membre de l’ABTS, portem temps mirant-nos amb preocupació les reiterades notícies aparegudes a la premsa sobre el programa pilot de les APEUs (Àrees Urbanes de Promoció Econòmica Urbana). Segons aquestes informacions, hi hauria ja un pla pilot per desenvolupar aquesta figura al Born i a Sant Andreu.xerradaapeubid.jpg

Aquestes APEUs es basen en el model anglo saxó BID (Business Improvement District) que després s’ha estés a d’altres països americans i també europeus. Consisteix essencialment en un conveni entre govern local i comerciants pel qual tota una zona considerada comercial queda sota gestió del sector privat a canvi d’una contribució més gran en impostos. Tota la zona, INCLOENT L’ESPAI PÚBLIC.

És obvi que els termes de tal conveni s’han de definir en cada cas, però en algunes ciutats la situació ha arribat a l’extrem de comportar que les funcions normals de la policia local siguin portades per seguretat privada. Es fàcil pensar en els casos d’exclusió selectiva de certs col·lectius segons criteris d’higiene social. I, més enllà del termes que s’acordèssin inicialment, per molt “suaus” que siguin, s’hauria obert ja la porta a la gestió privada d’espai públic; a partir d’aquell punt, tot el camí és més fàcil de recòrrer.

De manera general rebutgem la cessió de funcions necessàriament públiques al sector privat. Altres problemes derivats són la desaparició del petit comerç (incapaç d’assumir la pujada de contribucions), l’homogeneització del teixit comercial, la descoordinació de la zona amb la resta de la ciutat en termes de neteja, mobilitat i altres.

Per tots aquests motius, el dissabte 4 de novembre hem organitzat una xerrada informativa a la vora del Centre Cultural El Born, en què l’antropòleg José Mansilla (membre de l’OACU: Observatori Antropològic del Conflicte Urbà) explicarà el funcionament d’aquest perillós model i a continuació discutirem entre veïnes i veïns què fer davant d’aquesta situació.

Tancarà el programa un vermut veïnal organitzat pel col·lectiu #femPlaça, a partir de les 13:00 al molt proper Passeig del Born.Stampa

 

 

45 entitats i 300 persones donem suport al comunicat #NovaTerminalNO en 48 hores

Relació de col·lectius i entitats adherides en només primeres 48 hores:

Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible

Plataforma per la Qualitat de l’Aire

Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Barcelona

Ecologistes en Acció

Coopcarmel

Alba Sud

Negres Tempestes

Fem Front al Turisme a Sants

Fem Sant Antoni

SOS Barcelona

Associació Cultural el Raval – el Lokal

ASSOCIÓ DE FAMILIES ESCOLA VEDRUNA ANGELS

PutasIndignadas

Grup Habitatge Sants

Assemblea de la Bici Sant Cugat

Grup d’Ecologia del Club Muntanyenc Sant Cugat

Anticapitalistes

CGT Barcelona

GETE-Ecologistes en Acció

Assemblea 15M Sarrià-St. Gervasi

La Barceloneta diu Prou

plataforma en defensa de la barceloneta

ASiA-Associació Salut i Agroecologia

Iaioflautas

Equo Catalunya

Assemblea de Joves de Ciutat Vella

Expectativa Producciones y Comuniación

Tot Història Associació Cultural

FEM CIUTAT VELLA

Ciutat Vella No Està En Venda

Heura Negra Assemblea Llibertària de Vallcarca

Barcelona en Comú

Turismegrafies. Xarxa d’investigadors/es sobre turisme i processos urbans.

eco-union

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

AVV Clot-Camp de l’Arpa

Observatori d’Habitatge i Turisme del Clot-Camp de l’Arpa

S.O.S. Delta del Llobregat

AAVV Sagrada Família

CUP Capgirem Barcelona

Ateneu Art i Cultura de l’Escala

AAVVGòtic

assemblea social guinardo-can baro

associació de veïns i veïnes Joan Maragall del Guinardo

comunicat_cabecera

NO A LA NOVA TERMINAL DE CREUERS!

Adhesions aquí!

 

convocatoria-DEF

  • Oposició social a la nova terminal de creuers per la massificació turística i per la contaminació que l’activitat genera a la ciutat, especialment als barris més propers al Port.
  • Reclamem que s’aturi la nova licitació, que la Generalitat recuperi les competències en la gestió del Port de Barcelona i que sigui la ciutat la qui defineixi la política de creuers per ser un sector amb fort impacte sobre ella.

El Port de Barcelona ja disposa de set terminals de creuers i una més en construcció, de la companyia Carnival Corporation. La decisió del Port de licitar una nova terminal a la naviliera MSC topa amb l’ampli consens social i polític sobre la necessitat urgent de limitar i regular el turisme massiu, del qual el turisme de creuers n’és la versió més intensiva. En cas de no aturar-se, la nova terminal, suposaria assolir aproximadament la xifra de 5 milions de creueristes l’any 2021 segons les tendències actuals de creixement del port, un increment del 90% en relació a l’any 2016, quan es va assolir la xifra de 2.684.000 creueristes.

Barcelona pateix actualment les conseqüències cada cop més greus del monocultiu turístic: expulsió de veïnat i manca d’habitatge assequible, problemes de mobilitat i saturació de l’espai públic, desaparició del comerç de proximitat, sobrecàrrega de la xarxa de transport públic, dependència d’un sector gens distributiu i promotor de l’ocupació més precària i mal pagada a la ciutat. La indústria dels creuers està controlada pels grans capitals i les empreses d’inversió internacional sota la lògica de l’increment de beneficis a curt termini i l’externalització dels costos, i intensifica el desembarcament de grans masses de turistes que literalment col·lapsen diferents zones de la ciutat.

Un dels principals impactes dels creuers són les elevades emissions de contaminants a l’atmosfera (SO2, NOx, partícules en suspensió PM10, PM2,5 i ultrafines, altament cancerígenes, així com altres hidrocarburs perillosos) que afecten especialment als barris més propers a les terminals. Una contaminació que és producte de l’ús d’un fueloil pesant 100 vegades més tòxic que el dièsel que utilitzen automòbils i camions. Aquest combustible està prohibit en els ports europeus del Mar del Nord i del Bàltic per la regulació d’una Àrea de Control d’Emissions de Sofre (Sulphur Emission Control Area – SECA, en anglès) que limita a un màxim de 0,10% de contingut de sofre en massa en comparació amb el 3,5% permés al Port de Barcelona. Amb la construcció de la nova Terminal F s’arribaria a un total de 9 terminals en funcionament incrementant tant el nombre de creueristes com de creuers que fan estada al Port de Barcelona, fet que suposaria duplicar les emissions de contaminants amb l’impacte derivat sobre la qualitat ambiental de la ciutat i la salut de les seves ciutadanes.

Per tots aquests motius, les entitats signants reclamem:

  • l’aturada immediata de la licitació de la nova terminal de creuers;
  • la recuperació de les competències en la gestió del Port de Barcelona per la Generalitat de Catalunya;
  • que sigui la ciutat de Barcelona la qui defineixi aquestes polítiques turístiques de gran impacte, en lloc d’una Autoritat Portuària de Barcelona depenent del Ministeri de Foment i visiblement aliena als interessos del territori i la població.4_5969782259702562823  pqa--04b logo-favb_1.png  catalunya_ecologistesenaccio

 

comunicat_pie

L’ABTS, amb la manifestació veïnal STOP Massificació Turística a Sagrada Família

Ens adherim al manifest i ens sumem a la convocatòria: el proper dissabte 28 d’octubre serem al barri de la Sagrada Família, un dels més maltractats per la sobre-explotació turística, fent costat a un veïnat que no en pot més de tanta massificació, problemes d’habitatge i de mobilitat, pèrdua d’espai públic i de diversitat de comerç, etc. Vine tu també, i porta el teu carret de la compra, símbol de la resistència veïnal!
MANIFESTACIÓ - amb carret compra (1)Aquí teniu el manifest impulsat des de l’organització, al qual l’ABTS ja s’hi ha adherit.
Envia la teva adhesió a avvsagrada@gmail.com

EL TEMPLE ENS OFEGA

STOP A LA MASSIFICACIÓ TURÍSTICA

La ciutat de Barcelona pateix el fenòmen de la massificació turística, que continua creixen, sense cap aturador, impulsat pels lobbyes turístics i els especuladors financers. Hem arribat a un punt en el que el decreixement turístic crida a la porta de la raó, si el que volem és construir una ciutat amb pesonalitat pròpia, front als que volen convertir la ciutat en un parc temàtic.

El cas de Sagrada Família, n’es un bon exemple del que està succeint :
La visita del Papa Benet XVI, a la tardor de l’any 2010, va establir la línia vermella de la capacitat turística dels entorns de la Sagrada Família, i va obligar a prendre un seguit de mesures per compatibilitzar la vida quotidiana veïnal amb aquest volum d’activitat turística, que han estat pagades per l’erari públic de la ciutat.

De poc ha servit aquest esforç del veïnat i l’Ajuntament, perquè entre els anys 2015 i 2016 la JUNTA DEL TEMPLE ha incrementat en un 40% l’oferta d’entrades a la Basílica, passant de 3’2 milions de l’any 2014, als 4’6 milions a l’any 2016. Això implica un volum total de persones, a l’espai públic de l’entorn del Temple, de més de 16 milions de persones l’any. Hi ha dies, en temporada alta, que la xifra de visitants supera als 51.000 habitans de tot el barri.

Aquesta és una situació que desborda totalment al barri, i es manifesta de forma directa en una mobilitat insostenible, amb línias de Metro totalment saturades en temporada alta, a prop de 55.000 autocars que traslladen gairebé 3 milions de persones que colapsen les voreres dels carrers colindants i un nombre similar, transportats pels Busos Turístics.

L’impacte brutal, es trasllada també al dret a l’habitatge: Amb la proliferació d’habitatges d’ús turístic, molts d’ells il•legals i l’especulació dels fons d’inversió que compren edificis sencers, expulsen als veïns al carrer i tallant de socarrel l’emancipació dels joves, pel preu desorbitat dels lloguers. Per si fos poc, la Junta del Temple preten expulsar amb diners públics als veïns dels edificis que “fan nosa” entre els carrers Mallorca i Aragó, en virtut d’un Pla General Metropolità obsolet i amb el propòsit evident de portar més turistes.

Una situació similar la vivim en el comerç del barri, amb el tancament de 700 establiments, on les botigues de proximitat s’estan substituint per bars i terrasses, botigues de souvenirs per rentar diners negres i grans cadenes d’alimentació que també oloren el negoci turístic.

La contaminació ambiental, atmosfera i soroll, invaeixen amb intensitat la vida quotidiana, com a factors d’empobriment de la salut i la convivència dels habitants de Barri.

De tot això, la Junta del Temple no vol saber res i continua la seva cursa per vendre’ns la fal·làcia de l’any 2026, com a coartada per fer un 60% més de volum d’obra, sense que l’Ajuntament i el Districte els hagi aturat, tot i no tenir les llicències preceptives.

En un país laic, és inversemblant que una fundació eclesiàstica, amb l’arquebisbe al cap, que no paga impostos faci un gran negoci, envoltat per la gran burgesia catalana, a costa del barri i la ciutat, incomplint greument la legalitat.

No s’enten la impunitat amb la que actua la Junta, des de fa molts anys, sense la complicitat de les admimistracions publiques:
– Estan fent unes obres il·legals, sense llicència d’obres.
– Estan desenvolupant una activitat il•legal, sense llicècia d’activitats.
– Estan gaudint d’unes exempcions fiscals contraries a la legislació europea.

Hem arribat al límit de la tolerància al barri. La culpa no la tenen els turístes, la tenen els que fan el gran negoci destruint el barri, i això no ho podem permetre. Cal plantejar com a element fonamental un escenari de decreixement, com a pal de palier de les mesures que s’han d’implantar a curt, mig i llarg termini

La gran majoria del barri viu amb molta preocupació als extrems que s’està portant la massificació turística i hem decidit crear una plataforma veïnal per tal d’exigir solucions estructurals al Temple i a les administracions públques, basades en el programa següent:
• Compliment de la legalitat urbanística i fiscal per part de la Junta del Temple.
• Regulació del volum de turistes, en funció de l’espai compartit i de les infraestructures disponibles. Pla de mobilitat dels entorns.
• Millores en la gestió de fluxes dels grups i de l’espai compartit.
• Salaris i condicions de treball dignes a tot el sector, Temple inclòs.
• Defensa del dret a l’habitatge, en la modificació del PGM dels entorns del Temple.
• Sustitució de la LAU i creació d’un parc públic d’habitatges de lloguer assequibles.
• Fora pisos turístics de les comunitats veïnals.
• Tramvia per la Diagonal per millorar la mobilitat i la qualitat de l’aire.
• Pla d’usos dels entorns massificats i pla d’impuls del comerç de proximitat a tot el barri.
• Construcció dels equipaments que el barri necessita, com ara, la Residència de Gent Gran-Centre de dia, escoles bressol o espais per a Gent Jove.

El futur del barri està en joc i tots els veïns, veïnes i estitats hem aixecar la nostra veu, perquè VOLEM UN BARRI PER VIURE-HI i NO ESNS FARAN FORA.
Barcelona octubre de 2017