Barcelona rep anualment uns 31 milions de visitants, gairebé 20 vegades el número de persones que hi vivim, que som 1,6 milions. La meitat dels visitants són turistes que pernocten una mitjana de 2,9 nits, i l’altra meitat són visitants de només un dia. Això representa més de 160.000 visites diàries i la converteix en una de les ciutats més turistitzades i saturades a escala global. Fet que explica el rebuig del veïnat al turisme massiu i l’existència de l’ABDT.
Exposem les conseqüències negatives del turisme a continuació:
- Augment del cost de la vida
- Preu de l’habitatge: la demanda turística de pisos turístics ha incrementat l’especulació sobre els habitatges i ha inflat el preu de lloguer i de compra, dificultant que les persones locals puguin viure a la ciutat. La joventut barcelonina hauria de dedicar de mitjana un 119,7% del seu sou per llogar un habitatge a preus de mercat.
- Preu dels serveis en els sectors de l’oci, la cultura i la restauració.
- Transformació i gentrificació dels barris
A molts barris s’han reemplaçat els establiments tradicionals per locals comercials orientats al turisme, i s’han substituït les vivendes per habitatges d’ús turístic i lloguer de temporada. Això ha portat a l’expulsió del veïnat. - Economia depenent
El model actual ha generat una dependència excessiva del turisme, creant una economia poc diversificada, on altres sectors com el petit comerç o els petits tallers, han quedat eclipsats o han desaparegut. Aquesta dependència:- Genera precarietat laboral: el salari mitjà del sector de l’hostaleria a Catalunya el 2022 és de 10,6€/hora, un 70% menys que el salari mitjà de Catalunya de 18€/hora. Els contractes són de caire temporal o estacional, amb poca seguretat laboral.
- Exposa la població a la mateixa vulnerabilitat i volatilitat intrínseca del turisme (pandèmies, terrorisme, guerres, modes, sequera…).
- Concentra els beneficis en un nombre reduït d’empreses de restauració i transnacionals hoteleres amb societats establertes en paradisos fiscals (Meliá, Barceló, Riu etc..).
- Força l’Administració a prendre decisions centrades en el benefici de la indústria turística i el Gremi de restauració en comptes de focalitzar-se en l’emergència habitacional que pateix bona part de la ciutadania.
- Impacte ambiental
La petjada climàtica d’un turista equival a la de vuit residents. Informes municipal atribueixen al turisme el 75% de les emissions de CO2 de Barcelona. - Pressió sobre els serveis públics
A causa de l’augment del nombre d’usuaris en transport públic, sanitat, neteja, seguretat, manteniment… - Impacte en el patrimoni històric
El turisme massiu s’apodera o mercantilitza el patrimoni històric de la ciutat, amb un ús excessiu (búnquers del Carmel, barri Gòtic, La Rambla i Ciutat Vella, Parc Güell, hospital de Sant Pau, La Boqueria…). - Pèrdua de la cultura local
La identitat, l’idioma i la cultura de Barcelona es dilueixen a mesura que la ciutat és transformada per les infraestructures i les activitats de la indústria turística. - Despossessió de la ciutat
Desposseeix la ciutadania de l’espai públic urbà i impedeix la seva lliure mobilitat i l’exercici d’activitats socials i de l’esbarjo.
I per tot això, exigim la implementació d’un seguit de mesures per fer decréixer el turisme massiu de manera immediata, conjuntament amb un pla de transició ecosocial que condueixi a la transformació del model productiu i econòmic.
Bloc 1: Posar fi a la promoció del turisme
- Fi del finançament públic de la promoció turística, començant pel desmantellament del consorci publicoprivat Turisme de Barcelona, que ha de ser substituït per una agència pública que gestioni la reducció de l’activitat turística i la seva reconversió.
- Fi de les subvencions i exempcions fiscals a qualsevol activitat relacionada amb la indústria
- Abandonar qualsevol projecte d’ampliació d’infraestructura portuària i aeroportuària.
- Destinar la taxa turística íntegrament a revertir els impactes negatius del turisme
- Fi dels esdeveniments culturals, esportius, les grans fires I esdeveniments econòmics destinats a la generació de més turisme (MWC, Copa Amèrica, Jocs d’hivern, Circuit de Montmeló, Primavera Sound).
Bloc 2: Reduir l’oferta actual
- Impedir la concessió de qualsevol nova llicència d’allotjament turístic.
- Limitar les llicències hoteleres (no més hotels ni aparthotels), i reduir les existents de forma progressiva. Revertir les concessions d’hotels en sòl municipal de forma immediata.
- Prohibir el lloguer turístic (HUTs) i de temporada, així com l’activitat de les plataformes tipus Airbnb. Eradicar els HUTs il·legals a través de processos d’inspecció i sanció (a gestors i plataformes).
- Reduir el nombre de llicències de residències estudiantils i garantir que les que existeixen no es puguin destinar a usos turístics.
Acompanyat de: - Reducció del trànsit de creuers; elaboració d’una agenda de reducció progressiva, fins a eliminar-lo a mitjà termini.
- Limitar les terrasses, que impedeixen el trànsit de vianants i l’ús de l’espai públic
Bloc 3: Fiscalitat i justícia social
- Incrementar la taxa turística fins al 12,5 % del preu de la pernoctació i d’11 € per a les persones que arribin en creuer (igual que Amsterdam).
- Crear nous impostos sobre el turisme destinats a compensar les despeses directes i indirectes que aquest sector genera, i a fomentar la diversificació econòmica dels entorns massificats.
- Millorar els convenis de les persones treballadores del sector turístic assegurant sous dignes i reducció de les hores de treball
Bloc 4: Reaprendre, construcció d’alternatives:
Creiem necessària una transició ecosocial impulsada per l’administració pública basada en créixer de manera planificada i diversificada en activitats productives i reproductives socialment útils que permetin la creació de llocs de treball no precaris. Aquests plans han d’incloure, entre d’altres, les mesures següents:
- Destinar fons públics a programes de formació i inserció laboral de les persones treballadores del turisme en altres àmbits laborals, tot assegurant una renda mínima garantida.
- Desconstruir instal·lacions turístiques per diversificar-ne els usos i transformar-les en espais per viure com a garantia del dret a l’habitatge. Addicionalment, han de servir com a centres civics i àrees de treball cooperatiu.
- Promoure el sector primari a través de la producció agroalimentària ecològica i de proximitat, particularment a través de cooperatives agràries.
- Enfortir el sector secundari a través de la reconversió de sectors insostenibles en activitats productives socialment útils
- Activar comunitats energètiques per a la producció i el consum públic, cooperatiu i comunitari d’energies renovables.
Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) 