El passat dilluns 12 de febrer va tenir lloc a l’Institut Nàutic de Barcelona el debat “Ciutat-Port: cap a quin model anem?, organitzat per Barceloneta Proa a la Mar en el context dels recents acords Ajuntament-Port i amb la presència dels cossos tècnic i polític de l’Ajuntament, el Clúster Nàutic de Barcelona, la Plataforma per la Qualitat de l’Aire i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. A continuació, una breu síntesi de la trobada
Va intervenir en primer lloc l’Ajuntament: per la banda política, la Regidora de Ciutat Vella Gala Pin i per la política el Marc García, Director de l’Oficina del Pla Estratègic del Delta del Llobregat i tècnic encarregat de la redacció dels esmentats acords. En línies generals van expressar el satisfacció per haver arribat a un acord amb el Port que limita les terminals internacionals de creuers de les 8 actuals a un màxim de 7, establint un horitzó que fins ara no existia. Van reconèixer però que la terminal de creuers de Maremagnum només existeix sobre el paper, a la pràctica no ha operat mai.
- No van negar que amb l’acord hi haurà un canvi d’usos que obre la porta a l’Hermitatge, afirmant que el govern municipal s’ha oposat i proposat ubicacions alternatives, cap d’elles acceptada. En aquest sentit, admetien que els acords suposen un tirar la pelota hacia delante, deixant la decisió per al futur mandat, sota la forma d’un conveni ciutat-port específic sobre el tema.
- Van reconèixer que l’acord no ha tingut participació social però que treballen per obrir un pacte social sobre el litoral per definir estratègies a mig/llarg termini.
Per la seva part el Toni Tió va fer una presentació del Clúster Nàutic de Barcelona que presideix, la història des de la seva fundació i el seu pla estratègic i de negoci a futur. Cap al final va deixar força clara la seva opinió sobre el seu model de relació port-ciutat, basat en la rendibilitat del port amb l’aposta actual del mercat nàutic per les embarcacions de lloguer de gran eslora.
Per l’ABTS hi va haver dues intervencions. La primera va ser en clau històrica, seguint els diferents moments de lluita veïnal al voltant del port amb la creació de la Plataforma Salvem el Port Vell el 1989 (amb llums i ombres en el seu balanç d’èxits i fracassos) i amb el seu ressorgiment amb motiu de la transformació del Port Vell en marina de luxe per a mega-iots fa uns pocs anys. Igualment es van recordar els successius nyaps urbanístics de la zona portuària (Maremàgnum, Hotel Vela, marina de luxe), una línia que es pot estendre massa fàcilment a la Nova Bocana (Marina Vela) amb aquests acords; com en els casos precedents, aquesta vegada també se senten cants de sirena sobre llocs de feina, els mateixos que han sonat cada vegada i mai no s’han concretat, cosa que sí han fet les operacions especulatives i gentrificadores associades.
La segona va assenyalar la manca de participació social en la definició de l’acord i va analitzar el seu contingut, negant-ne els grans titulars: no es limita el turisme de creuers sinó que s’eliminen terminals obsoletes i en canvi les tres futures noves terminals de gran capacitat (E, F i G, al Moll Adossat) permetrà incrementar el nombre de creuers de gran eslora i amb ells, incrementar el nombre de creueristes i les emissions del Port . Les set terminals del Moll Adossat l’any 2026 podrien arribar a rebre 4,4 milions de creueristes per any, un creixement del 67% respecte a l’any 2017. En l’escenari més conservador i prenent de referència el nombre creueristes de la terminal amb menys activitat (terminal C), l’any 2026 arribarien al Port de Barcelona 3,6M, un creixement del 37% respecte el 2017.Per altra banda, amb aquests acords l’Ajuntament acaba legitimant dues mesures a les que fins ara s’havia oposat públicament:
- la construcció de la nova terminal de creuers de la companyia MSC, a la qual s’havia oposat juntament amb l’Ajuntament d’El Prat del Llobregat en el Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona
- la possibilitat, fins ara inexistent formalment, que un nova mega-icona turística com el museu Hermitage s’instal·li en ple front marítim barceloní; aquesta modificació urbanística dels usos de l’espai central de la marina era, casualment, l’única petició expressa que els promotors de l’Hermitage havien fet a l’Ajuntament.
La Maria García, representant de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire va iniciar la seva intervenció [descarrega’t la seva presentació aquí] presentant les actuacions dels ports europeus que estan reduint de forma eficaç les emissions dels vaixells que en el cas de Barcelona, són responsables del 94% de les emissions contaminants del Port. La regulació per limitar el contingut del sofre dels combustibles d’ús marítim amb l’establiment d’una Àrea de Control d’Emissions, la fiscalitat sobre els NOx i la connexió a la xarxa elèctrica local quan els vaixells amarren són les principals. Tot seguit va fer una anàlisi crítica tant de l’actual Pla de millora de la Qualitat de l’Aire del port com de la part de l’acord en referència a les actuacions sobre les externalitats mediambientals del trànsit de creuers, establint una comparació acurada entre allò que les entitats estem exigint per garantit la protecció de la salut de la població dels barris propers al Port i allò que els acords posen sobre la taula. En el torn de respostes, la Regidora va al·legar desconeixement tècnic, i el tècnic es va limitar a recitar novament els informes i actuacions genèriques que segons l’acord realitzarà el Port, sense donar cap resposta als requeriments.
L’acte va conclure amb el torn d’intervencions de públic, donant lloc a l’expressió de punts de vista tan diversos com interessants deixant palès el debat que obre el nou acord en el marc dels conflictes existents en les actuals relacions ciutat-port.
