Avui 26 de novembre, l’ABTS ha portat a terme accions coordinades als barris, aturant autobusos turístics com a símbol de la indústria turística. Gràcia, Plaça Espanya, Colom, Vila Olímpica, Sagrada Família i Laietana han sigut els punts escollits.
Encara que estiguem en “temporada baixa”, és important no deixar de denunciar les injustícies del model econòmic i turístic de Barcelona, ja que seguim sofrint-les.
El creixement desmesurat i el monocultiu del turisme afecten de manera greu les persones que vivim a la ciutat, a través de l’especulació immobiliària, la substitució dels comerços de proximitat per grans cadenes, la gentrificació, la precarietat laboral, la privatització dels espais comuns, la saturació del transport públic i la destrucció de la cultura popular. Aquests processos no succeeixen de manera gratuïta, sinó perquè existeix una activitat empresarial i unes polítiques institucionals enfocades a construir les infraestructures i la imatge necessàries per convertir la ciutat en una fàbrica de turistes, enriquint unes poques butxaques a costa de destruir el teixit veïnal.
Els autobusos turístics són només la cirereta del pastís d’aquesta indústria, però representen molts dels trets del tipus de ciutat a la qual l’actual model ens està conduint.
En primer lloc, els busos turístics de TMB són un clar exemple d’un servei públic d’ús exclusiu per a turistes; mentrestant, es tanquen línies com la 37 o la 91, incomunicant encara més la Zona Franca o La Bordeta. La inversió pública en turisme, ja sigui en autobusos, en publicitat o en noves dàrsenes per a creuers, persegueix una única finalitat en una ciutat que ja supera la seva capacitat de càrrega: el benefici de l’empresariat turístic.
En segon lloc, els busos turístics són un exponent de com Barcelona s’ha convertit en un museu, en un parc temàtic. La ciutat queda convertida en un mer aparador buit de contingut on es mostra una cultura banalitzada composada únicament per allò que pot vendre’s. La cultura dels barris és rica i sòlida, però està amenaçada per la pressió especulativa. A les zones més turístiques les veïnes som ja una espècie en perill d’extinció, i en les menys afectades els impactes són cada vegada més evidents.
Els costos socials del turisme a Barcelona ja no es concentren ni en una zona de la ciutat ni en una temporada de l’any, per això volem recordar que la ciutat és per viure-hi, no per viure’n.
Per tots aquests motius, l’acció de parar autobusos turístics simultàniament a tota la ciutat representa, per part de l’ABTS, la necessitat d’aturar el turisme massiu davant la incapacitat o la manca d’intenció de les administracions en aquest sentit.