• 1er Fòrum Veïnal sobre Turisme: la ciutat és per viure-hi, no per viure’n
  • About
  • CONCLUSIONS DEL 1r FÒRUM VEÏNAL SOBRE TURISME
  • Davant la crisi global, posem la vida al centre! Crida a moviments socials per a una agenda ecosocial
  • Grup de recerca sobre decreixement turístic i alternatives econòmiques
  • Resumen del 2n Fòrum Veïnal sobre Turisme
  • Retorn i relatories de la contracimera veïnal Menys Turisme Més Vida (octubre 2021)
  • Taller sobre MODEL ECONÒMIC DE TURISME
  • Taller sobre PORT I CREUERS
  • Taller sobre SUBSTITUCIÓ D’USOS: HABITATGE I ESPAI PÚBLIC

Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT)

Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT)

Monthly Archives: Agost 2016

Comunicat d’entitats i col·lectius de Ciutat Vella davant la polèmica sobre les terrasses als porxos de la Boqueria

18 dijous ag. 2016

Posted by assembleabarrisdt in Uncategorized

≈ 4 comentaris

El Mercat de la Boqueria va iniciar fa anys un procés de degradació, fomentant la progressiva expulsió de la clientela de tota la vida i la substitució d’usos veïnals pels d’un parc temàtic orientat al turisme. Aquesta deriva també havia arribat als porxos, on les terrasses feien quasi impossible el trànsit, encara més amb un carro de plaça.

La majoria de terrasses, i fins i tot algun local, no tenien cap mena de llicència, i les que en tenien posaven més taules de les que aquella els permetia. Els restauradors argumenten que havien arribat a una mena d’acord verbal amb l’anterior govern municipal sobre la concessió de llicències per a terrasses als porxos, acord que mai no s’havia concretat i exercien per tant sense llicència, sense mes criteri que el del profit particular i de manera clarament abusiva.
image
Una mica com a tot Barcelona, però de manera especialment acusada donada l’enorme pressió turística, les veïnes i veïns del centre estem habituades -però no resignades!- a veure com interessos privats sotmeten l’espai públic a una autèntica depredació. Passa també a les terrasses i expositors dels quioscos de la Rambla, que només respecten l’espai assignat durant unes setmanes quan, normalment per la pressió veïnal, el districte fa alguna revisió de l’espai ocupat.

En general, tota Ciutat Vella és un territori sense llei on molts negocis (amb honroses excepcions) només compleixen les normes quan la pressió veïnal els força. Estem fartes d’haver de defensar l’espai públic com si fos una veritable guerra en què l’Ajuntament amb prou feines fa el paper d’àrbitre, i sovint ha pres partit per l’interès privat.

En ocasions en què hem denunciat incompliments de llicència o i obertures sense llicència, la resposta de l’Ajuntament ha estat plegar-se a l’estratègia dels fets consumats i atorgar-la a posteriori, premiant l’incompliment. Per tant celebrem que, per fi, l’Ajuntament hagi adoptat una nova política d’exigir el compliment de la normativa. Però encara la trobem excessivament tova. Si realment es vol que la normativa es compleixi, el seu incompliment ha de comportar sancions clarament dissuasives.

En el cas dels porxos de la Boqueria, volem recordar que el mateix dia que, a mig matí, «l’Ajuntament obliga a retirar les terrasses que no tenien llicència», «a mig dia ja hi tornaven a ser». És clar que els infractors no tenen cap por d’incomplir la norma establerta.

Exigim que es revisin els imports de totes les sancions per fer-les realment dissuasives i que, a més a més de sancions econòmiques, l’incompliment reiterat comporti la retirada de la llicència. Una llicència no és un dret: és un permís que, en nom de totes i tots, l’Ajuntament atorga a un particular perquè pugui fer una activitat econòmica privada a la via pública o, en aquest cas, un espai d’ús públic. És a dir, en un espai que pertany a tota la ciutadania o, com a mínim, tenim dret a usar-lo. Algú que ja ha demostrat reiteradament que no pensa respectar aquest dret general, demostra no merèixer cap confiança i, per tant, se li hauria de retirar la llicència, com a mínim, per dos anys.

Sol·licitem també un debat municipal i ciutadà sobre les taxes que els privats paguen per aquest ús de l’espai públic, certament ridícul en comparació amb els beneficis que els suposa. Amb això, per descomptat, no estem assumint que unes taxes mes justes legitimin la privatització de l’espai públic.

Convidem altres persones, col·lectius i entitats de Ciutat Vella i de tot Barcelona a sumar-se a aquestes exigències pel dret a la ciutat. Basta dirigir-se al mail de l’ABTS: abatbcn@gmail.com

Signen: SOS Rambla Veïns (associació veïnal hereva de la consulta de la Rambla, prèviament anomenada Veïns de la Rambla), Associació de Veïns i Veïns del Barri Gòtic, Assemblea del Barri Gòtic, Ciutat Vella No Està en Venda, Assemblea de Joves de Ciutat Vella, Assemblea del Raval, El Raval No Està En Venda, Fem Plaça, Defensem el Park Güell, Associació de Veïns de l’Òstia, (Barceloneta), Associació Cultural El Lokal., La Barceloneta Diu Prou, CUP Casc Antic-Barceloneta.

Amb el suport de: Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.

Habitatge a Fuerteventura: situació límit

08 dilluns ag. 2016

Posted by assembleabarrisdt in Uncategorized

≈ Deixa un comentari

Fa algunes setmanes vam rebre al correu abatbcn@gmail.com un correu d’una persona que viu i treballa a Fuerteventura. Ens parlava de problema d’habitatge tan o més greus que els que coneixem a Barcelona, del tipus dels que ja coneixem de, per exemple, Eivissa (persones treballadores sense possibilitat de trobar allotjament allà on tenen feina…). Des d’aleshores hi estem en contacte, i ens ha fet arribar aquesta petició a change.org per tal de millorar la situació. Us agrairem solidaritat activa per tal de millorar aquesta insostenible situació immobiliària:
https://www.change.org/p/presidente-del-cabildo-por-un-alquiler-responsable-en-fuerteventura
A continuació, parla ella mateixa:

Hola,

Soy una vecina del pueblo de Morro Jable, localidad perteneciente al municipio turístico de Pájara, en la isla de Fuerteventura.ply2992_imgg2960_1
He dado con vuestra asamblea a través de un artículo en prensa digital y por ello me he animado a contactar con vosotrxs.
Como podéis imaginar, os escribo para comentaros acerca de la problemática que, al igual que a vosotros, también afecta a los vecinos de mi localidad y de la totalidad de la isla. Aquí somos seis municipios, y la industria turística supone un 95% por ciento de la actividad económica. Yo misma llegué aquí para trabajar en el sector hace doce años, aunque soy de Vigo.
Ya existe una burbuja en toda regla. La gente está desesperada por la falta de vivienda, habiendo muchísima oferta disponible en plataformas como AirBnB. Por mi casa pasa mucha gente preguntando si sé de algo en alquiler y están dispuestos a ofrecer muy altas cantidades. Podéis imaginar que dependiendo del sector hotelero, estos trabajadores tienen unas condiciones más bien precarias, con sueldos a la baja.
Todavía no hay un debate generalizado, ya que el clima social de la isla, por distintas razones, no es proclive a la participación pública. Y los medios de comunicación, si se les puede llamar así, son en su mayoría voceros del Cabildo de Fuerteventura.
Por otro lado, he tenido ocasión de reunirme con la concejala de Urbanismo. Reconoció que el problema existe y que ella misma (este pueblo es bastante pequeño) conoce gente que lo sufre. Pero su respuesta fue que el urbanismo del municipio está obsoleto y que hay muchos problemas para resolverlo, que sus competencias son muy limitadas, que mejor lo hable con el concejal de Turismo…muy decepcionante, pero previsible. Se lava las manos.
Me gustaría pediros que me orientéis un poco acerca de vuestra experiencia y cómo generar un debate social que agite conciencias y que tenga un apoyo ciudadano. Lo veo muy difícil y me veo muy sola. No hay asociaciones vecinales. Pero sí hay mucha gente que se está ganando su buen dinero sin declararlo ni aportar nada al municipio. Y creo que es el momento de abordarlo. Desde mi humilde posición estoy intentando que la gente sea consciente de que esto nos perjudica a todos, pero esta isla es muy endogámica y la gente va un poco al sálvese quien pueda.
Vuestras sugerencias me pueden ayudar muchísimo, ya que lleváis años de lucha.
Os agradezco mucho vuestra atención y os doy la enhorabuena por la iniciativa que demostráis.
Quedo a la espera de vuestras noticias. Recibid un cordial saludo,
X

En correus posteriors, la nostra amiga ha afegir paràgrafs com aquests. Li agraïm tot plegat i mirem de donar un cop de mà a la seva lluita, que ben segur és de moltes altres persones; tant de bo aviat puguin treballar juntes per tal de tirar-la endavant.

Estoy totalmente de acuerdo con respecto al tema de Ibiza, he leído auténticas salvajadas y me causa mucha tristeza ver que desde la política no se hace absolutamente nada al respecto. Si conocéis alguna asociación vecinal o de trabajadores que esté ocupándose de este problema, pasadme por favor alguna vía de contacto.
En cuanto al sector hotelero, la verdad es que no percibo ninguna inquietud al respecto en ellos, el cliente tipo de alquiler vacacional parece que no les interesa. Sí podría perjudicarles el hecho de quedarse con pocos trabajadores en plantilla por falta de vivienda. Seré dura con lo que voy a decir, el personal se nutre mucho de inmigración que se conforma con unas condiciones mínimas de trabajo y unas viviendas más o menos salubres. Es triste pero en su mayor parte es así. Aquí también hay pisos patera. De todas formas puedo indagar un poco más.

EN DEFENSA DE LA FUNCIÓ SOCIAL DE L’URBANISME I EL SEU LIDERATGE CIUTADÀ

04 dijous ag. 2016

Posted by assembleabarrisdt in Uncategorized

≈ Deixa un comentari

Acollim al bloc de l’ABTS, i hi donem suport com Assemblea, aquest text en resposta a la recent carta pública adreçada a l’Alcaldessa sobre l’actuació urbanística municipal al voltant del no-hotel del Palau de la Música.
Perd onar el vostre suport, individual o col·lectiu, envieu el vostre nom, e-mail i DNI, NIE o NIF a revoltaurbanismebcn@gmail.com
elbarriilaciutatelfemlesveines

En data 31 de juliol, sortia publicat al diari La Vanguardia un article informatiu –“El urbanismo barcelonés exige a Colau un acto de desagravio. Tras las absoluciones del caso Palau, casi 200 profesionales piden un reconocimiento público de la alcaldesa al buen hacer colectivo”-, en referència a una carta enviada a l’actual Alcaldessa de Barcelona i signada per 192 professionals, funcionaris, col·laboradors i amics dels màxims responsables d’urbanisme en l’etapa de l’afer de l’hotel al costat del Palau de la Música.

Aquesta carta-manifest sorgeix ara, arran de l’aprovació de nou en el Ple de l’Ajuntament de Barcelona del passat 22 de juliol d’encetar els treballs de revisió de la Modificació del Pla General Metropolità que possibilita la construcció de l’hotel al costat del Palau de la Música Catalana.

S’aprofita així l’oportunitat de la Sentència absolutòria del Tribunal Suprem de 7 de juny dels antics responsables d’urbanisme -encausats per l’existència d’indicis racionals de delicte de falsedat, prevaricació i tràfic d’influències en aquell afer-, per a forçar a l’Alcaldessa de Barcelona a garantir a l’equip de tècnics i funcionaris que actualment treballen i col·laboren amb l’Ajuntament, que l’urbanisme practicat a la ciutat durant les darreres dècades té també la bendició del nou govern . Del contrari , el que podria succeir és que es generés una divisió difícilment reconciliable entre les polítiques urbanístiques que el govern municipal voldria portar a terme i les decisions tècniques de l’equip administratiu preexistent a l’Ajuntament.

Els qui promovem aquest escrit i el seu recolzament i difusió a través de les xarxes, en la seva majoria veïns i veïnes, directament afectats per aquelles polítiques urbanístiques, manifestem la nostra estupefacció davant el que considerem una mena de proposta de adhesió absoluta al que ha suposat el model urbanístic de Barcelona imposat des dels governs municipals anteriors.

Tot i que comprenem i respectem que de ben segur , la petició està signada entre d’altres coses com a mostra de solidaritat i recolzament personal a aquells responsables tècnics i polítics de l’ Ajuntament que s’ han vist involucrats en els fets, entenem que cal informar honestament i objectivament dels fets.

1. La carta-manifest confon deliberadament l’absolució pel Tribunal Suprem de l’antiga cúpula d’urbanisme dels delictes pels quals varen ser imputats, amb un reconeixement de la legalitat i bondat de la MPGM que possibilita la construcció de l’hotel al costat del Palau de la Música.

Una cosa és que des del punt de vista penal no s’apreciï finalment l’existència d’uns delictes pels quals es va iniciar el procediment penal, i una altra ben diferent és l’existència d’il·licituds des del punt de vista administratiu de l’operació . La Il·licitud administrativa ha estat implícitament reconeguda per unanimitat dels grups polítics al ple de l’Ajuntament de juny del 2010 al aprovar-se l’anul·lació de la MPGM i té un primer reconeixement en la Sentència del Tribunal Suprem de 15 de juliol de 2015 que reconeix que era il.legal descatalogar un dels edificis afectats i obliga a retornat el planejament al seu estat incial.

2. La carta omet amb mala fe els continguts de les sentències de l’Audiència Provincial i la darrera del Tribunal Suprem en l’àmbit penal, on NO es reconeix l’existència de cap interès públic en l’operació urbanística.

Per tant, manca en el savoir faire urbanístic de l’anterior cúpula l’element rector essencial de tota actuació urbanística: que aquesta estigui regida per l’interès públic i que les plusvàlues (cas de ser impulsat per iniciativa privada) siguin participades equitativament –respecte els beneficis privats que genera- per part de la comunitat.

Fins i tot, , l’informe d’auditoria de 14 de setembre de 2010 de la Comissió d’investigació sobre el projecte hoteler de la MPGM, elaborat per un despatx d’advocats, el Col·legi d’arquitectes i el Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers qüestiona la manca d’interès públic de l’operació.

3. Ha quedat ampliament demostrat que en el cas de l’hotel del Palau les administracions públiques que hi intervenen han servit subjectivament (pel ascendent social del Sr. Millet i la Fundació privada del Palau, per la “pressió moral indeguda”, les negociacions per a modificar el planejament i repartiment entre Generalitat i els agents privats dels guanys de l’operació,…), els interessos privats del promotor hoteler Olivia Hotels, S.A. per a transformar un equipament docent en un hotel, destruint patrimoni històric i arquitectònic protegit , mitjançant una mena de compravenda privada d’aprofitaments urbanístics de l’edifici pertanyent a la Generalitat de Catalunya.

4. Aquesta praxis urbanística que es defensa NO compleix amb la funció social del urbanisme i de la propietat privada, així com la satisfacció de l’interès públic (sempre confós amb el que molts cops arbitràriament decideixen les autoritats pressionats per altres interessos no precisament públics).

Per tant, els que donem suport a aquesta resposta manifestem que :

En les darreres dècades la pràctica urbanística en Barcelona ha estat fonamentada en molts casos en una col·laboració público-privada lluny del rigor de transparència exigible i de control i participació ciutadanes.

En aquestes operacions l’ajuntament s’ha limitat a validar i tramitar els projectes privats (molts cops presentats com a propis!), fent tot el possible per a que totes les plusvàlues privades es pugin materialitzar a costa d’excepcionar les limitacions d’ordenació contemplades en el Pla General Metropolità.

Això es fa a cop de modificacions puntuals del mateix, aprovacions i modificacions ad hoc de plans especials, contínues transferències de sostre, convenis privats i públics, polígons i sectors discontinus, etc., es a dir fent de l’ús dels instruments excepcionals que disposa la legislació urbanística un ús habitual, normalitzat, legalment justificable, per a servir subjectivament els interessos privats per sobre dels públics.

Estem parlant d’ una pràctica que té com primcipal objectiu, convertir el sòl urbà consolidat de Barcelona (i sobre tot a la mercantilitzada Ciutat Vella), en un sòl contínuament “urbanitzable” segons les necessitats dels inversors.

Aquesta praxis urbanística ha subvertit en molts casos, la funció social de l’urbanisme i de la limitació del exercici del dret de propietat privada a la funció social, als objectius conjunturals del mercat (actualment la industria turística).

Per què l’urbanisme practicat fins ara mai justifica de manera clara, transparent, el destí de les plusvàlues urbanístiques realment generades? Per què no es valoren rigorosament i objectivament les plusvàlues privades i es justifica l’equilibri entre aquests beneficis i el que la comunitat hi participa?

Aquest urbanisme realment practicat ha generat uns costos també a nivell de destrucció de patrimoni històric arquitectònic i de mutació del teixit i paisatge urbà que cap guerra moderna ha causat a la ciutat. I ha generat costos a nivell d’estructures socials i veïnals preexistents absolutament lamentables com els processos de gentrificació o la degradació estratègica de sectors de la ciutat o la generació perjudicis directes als veïns amb polítiques d’usos i ordenacions edificatòries resultants d’aquesta praxis. Una socialització dels costos, dels residus generats pel mercat urbanístic assistit per les administracions públiques.

Aquests efectes són prou coneguts en la història de la pràctica urbanística de Barcelona raó per la que quasi sempre ha estat una pràctica a esquenes dels veïns i veïnes o amb fórmules de simulació en la participació veïnal de determinats projectes sense incidència destacable en la inversió privada. Ha estat un urbanisme d’esquenes als veïns i veïnes, molt tecnificat, de manera que la pràctica s’ha mogut en la cultura del despotisme il·lustrat defensant la resposta afirmativa de Condorcet de si resulta convenient enganyar al poble pel seu propi bé, quan els mecanismes democràtics fallen en l’essencial: el poble no te oportunitat de decidir què és el que li convé.

El cas de l’hotel del Palau de la Música es un exemple paradigmàtic d’aquesta pràctica urbanística. És el modus operandi excepcional però normalitzat en les instàncies tècniques i administratives de l’ajuntament des de fa dècades. És aquesta manera de fer urbanisme la que volem canviar, apropant-lo als ciutadans, democratitzant decisions vitals sobre el territori i la gent que hi viu.

Per acabar, volem expresar a tots els 192 sotsignants de la carta a l’ Alcaldessa que se’ns fa inexplicable que no hagin pensat en què també cal solidaritzar-se amb els principals afectats de l’ afer de l’ hotel del Palau de la Música: els veïns i veïnes que com a resultat de la esementada Sentència del 7 de juny han estat inexplicablement, condemnats al pagament de les costes.

MARIA MAS (EX-PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE CASC ANTIC) i ENRIC MIR ( PRESIDENT DE L’ ASSOCIACIÓ VEÏNS EN DEFENSA DE LA BARCELONA VELLA ) i veïnes i veïns dels barris de Ciutat vella i de tota Barcelona.

Ciutat Vella, 2 d’ Agost 2016

Contacte:

abatbcn@gmail.com

Social

  • Facebook
  • Twitter

Resumen del 2n Fòrum Veïnal sobre Turisme

Associacions i col·lectius membres de l’ABTS

Assemblea de l'Esquerra de l'Eixample Assemblea Gòtic Assemblea Social Guinardó-Can Baró Associació de Veïnes i Veïns de l'Òstia 6) Associació de Veïns i Veïnes del Barri Gòtic Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família ) Ciutat Vella No Està En Venda Defensem els Tres Turons Ecologistes en Acció Catalunya El Raval no esta en venta Fem Plaça Fem Sant Antoni Grup Impulsor del Parlament Ciutadà La Brceloneta Diu Prou Asociació de Guies de Turisme de Catalunya Plataforma Defensem el Park Güell 21) Plataforma Gràcia Cap On Vas 22) Plataforma No hotel al Rec Comtal Al Poblenou Ens Plantem 24) Salvem pensions - Gràcia 25) Som Paral·lel SOS Enric Granados SOS Rambla Associació de veines i veins del Clot i del Camp de l’Arpa Observatori d'Habitatge i Turisme del Clot-Camp de l'Arpa ... i amb el suport i la paticipació de la FAVB

Entrades recents

  • Exigim l’aturada immediata del trànsit de creuers a Barcelona
  • 27S, dia mundial del turisme: escratxe al lobby Turisme de Barcelona. Imatges i comunicat.
  • Acció WorldTourismDay=#CollapseTourismDay, 27S 19h davant de La Pedrera
  • La ciutat amb el turisme en contra
  • Comunicat concentraacció #MenysTurismeMésVida 19J: PROU ABÚS TURÍSTIC!

Arxius

  • Octubre 2022
  • Setembre 2022
  • Juny 2022
  • Desembre 2021
  • Novembre 2021
  • Setembre 2021
  • Juliol 2021
  • Mai 2021
  • Setembre 2020
  • Juliol 2020
  • Abril 2020
  • Març 2020
  • febrer 2020
  • gener 2020
  • Desembre 2019
  • Novembre 2019
  • Octubre 2019
  • Setembre 2019
  • Juliol 2019
  • Juny 2019
  • Mai 2019
  • Abril 2019
  • Març 2019
  • gener 2019
  • Desembre 2018
  • Novembre 2018
  • Octubre 2018
  • Setembre 2018
  • Agost 2018
  • Juliol 2018
  • Juny 2018
  • Mai 2018
  • Abril 2018
  • Març 2018
  • febrer 2018
  • gener 2018
  • Desembre 2017
  • Novembre 2017
  • Octubre 2017
  • Setembre 2017
  • Juliol 2017
  • Juny 2017
  • Mai 2017
  • Abril 2017
  • Març 2017
  • febrer 2017
  • gener 2017
  • Novembre 2016
  • Octubre 2016
  • Setembre 2016
  • Agost 2016
  • Juliol 2016
  • Juny 2016
  • Mai 2016
  • Abril 2016
  • febrer 2016
  • gener 2016
  • Desembre 2015
  • Novembre 2015

Categories

Entrades recents

  • Exigim l’aturada immediata del trànsit de creuers a Barcelona
  • 27S, dia mundial del turisme: escratxe al lobby Turisme de Barcelona. Imatges i comunicat.
  • Acció WorldTourismDay=#CollapseTourismDay, 27S 19h davant de La Pedrera
  • La ciutat amb el turisme en contra
  • Comunicat concentraacció #MenysTurismeMésVida 19J: PROU ABÚS TURÍSTIC!

Upcoming Events

No hi ha esdeveniments propers

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.
Per a obtenir més informació, inclòs com controlar les galetes, mireu aquí: Política de galetes
  • Segueix S'està seguint
    • Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT)
    • Join 39 other followers
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT)
    • Personalitza
    • Segueix S'està seguint
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Manage subscriptions
    • Collapse this bar
 

S'estan carregant els comentaris...