El 12 de gener, la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, i el regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme, Agustí Colom, van presentar en roda de premsa un document de l’Espai de Participació del PEUAT (Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics).
L’informe inclou un ampli estudi amb moltes de les dades que diversos col·lectius i associacions veïnals portem anys reclamant i que fins ara mai s’havien presentat de manera tan oberta i completa. Partint de la diagnosi dels barris i zones de la ciutat, proposa tres criteris de regulació: creixement sostenible (un concepte massa ambigu), estancament i reducció de les places d’allotjament (és a dir, decreixement turístic).
El document mostra dades molt preocupants sobre l’impacte del turisme a la ciutat i en les persones que hi resideixen. Especialment greus són les que revelen els processos d’expulsió del veïnat en els barris més durament colpejats per la pressió del turisme massiu.
Segons l’informe, en nombroses illes de la dreta de l’Eixample, la quantitat de places d’allotjaments turístics triplica la dels residents, mentre que en zones de barris tan diversos com l’esquerra de l’Eixample, Hostafrancs, Diagonal Mar o la Barceloneta, aquesta relació es duplica i al Gòtic ja hi ha només dues veïnes per cada plaça turística.
En aquest context, la reducció de la pressió que exerceix la indústria turística únicament en les zones que ja estan saturades desplaçaria el problema sobre la resta del territori. En conseqüència, si el nombre total de places d’allotjaments turístics a la ciutat continua creixent, el número de visitants dels punts amb més atractiu turístic seguirà augmentant, independentment d’on pernoctin, malmetent l’espai públic i contribuint a la destrucció dels teixits comercial i social d’uns barris ja molt maltractats, tal i com revela l’informe.
L’ús per part de l’Ajuntament d’unitats territorials d’estudi més petites que el barri resulta interessant perquè en el passat les unitats de grans dimensions han aconseguit amagar saturacions locals exorbitants. Però tampoc s’ha de perdre la visió conjunta de ciutat i per això cal aplicar el decreixement a tots els nivells d’anàlisi. En aquest sentit, ja hem aportat al procés del PEUAT la idea de la doble densitat, la de barri o més petita i la de ciutat, que s’han de tenir en compte simultàniament.
L’estudi presentat per l’Ajuntament aporta molta informació però també n’obvia altra força rellevant:
– és urgent disposar d’un cens actualitzat de tots els allotjaments turístics,
– cal afegir-hi les places d’allotjaments turístics il·legals a les legals, i la seva estimació haurà de portar, com a mínim, a reforçar les mesures restrictives que sorgeixin del procés participatiu,
– és imprescindible incloure la platja com a punt d’atracció turística: tot el front marítim des de la Barceloneta fins al Besòs,
– en l’apartat dedicat a l’espai públic, els indicadors són molt limitats i cal completar les dades presentades amb el mapa de terrasses, el flux de vehicles turístics i la sobresaturació dels carrers, entre d’altres,
– el PEUAT es limita a regular els allotjaments turístics, però també contempla objectius de sostenibilitat ambiental i de l’espai públic, de manera que no es pot ignorar l’impacte del flux dels creuers i dels creueristes; en aquest sentit, el sector dels creuers és clau perquè no existeix informació pública sobre els impactes ambientals i socials a la ciutat, com ara, ocupació de l’espai públic, mobilitat, contaminació, gestió de residus, etc.,
– cal avaluar quines quotes de densitat poblacional residencial són necessàries per garantir la viabilitat dels mercats i les zones comercials tradicionals,
– així mateix, cal avaluar quines quotes de zones verdes i d’espai púbic per habitant són necessàries per al desenvolupament d’una vida saludable; en aquest sentit, el PEUAT afirma que un dels seus principis rectors és la sostenibilitat ambiental, però no hi ha cap mapa de contaminació ambiental i de nivells de partícules nocives per a la salut,
– igualment, falta un estudi sobre l’impacte ambiental de la indústria dels allotjaments turístics.
Per altra banda, és urgent que l’Ajuntament elabori un nou Pla Estratègic de Turisme, que respongui a la realitat actual, amb una participació ciutadana proactiva i vinculant, que hauria de ser l’instrument que defineixi el model turístic que volem per a la nostra ciutat, amb una visió integral dels efectes (socials, ambientals o econòmics, entre d’altres) que provoca la massificació turística als barris. Mentrestant, el PEUAT seguirà abordant només una part del problema.
En definitiva, aquest estudi és benvingut, com ho és la introducció del concepte de decreixement en el context dels allotjaments turístics. Però pretendre que la qualitat de vida als barris més explotats turísticament depèn únicament del desplaçament del nombre de places d’aquest tipus d’allotjaments cap a zones de la ciutat actualment menys saturades seria una ingenuïtat per part de l’Ajuntament. En el millor dels casos.
Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible
http://assembleadebarris.wordpress.com abatbcn@gmail.com @AssBarrisTS
* Accés al document de l’Ajuntament: http://premsa.bcn.cat/download/peuat.pdf
