Ahir, dimecres 12/6 va ser presentat en roda de premsa el manifest per la reducció de l’activitat turística, amb la presència d’algunes de les més de 200 veus de la cultura i la ciència que l’havien signat.

A continuació podeu llegir el manifest íntegre, i aquí podeu signar-lo.

A la mateixa roda de premsa es va presentar també la manifestació unitària PROU! #PosemLímitsAlTurisme, que aplega ja un centenar d’adhesions. Podeu afegir-hi la vostra aquí.

Manifest per la reducció de l’activitat turística a Barcelona

Les persones sotasignades considerem que a la regió metropolitana de Barcelona la indústria turística provoca un conjunt d’impactes negatius sobre la població i el territori. Alhora, aquesta indústria fa que Barcelona sigui excessivament vulnerable perquè resta condicionada, en totes les seves dimensions, a l’arribada d’un turisme massiu que no fa sinó agreujar situacions crítiques com la crisi mediambiental, les desigualtats socials, l’accés a l’habitatge i, en definitiva, la pèrdua de qualitat de vida.

L’administració pública ha estat durant molts anys tèbia, com a mínim, a l’hora de regular aquest desgavell. Cal que assumeixi la responsabilitat de reduir l’activitat turística a Barcelona i el seu pes a l’economia local i nacional, i que promogui al mateix temps un debat ciutadà que estableixi els objectius i les prioritats en relació a aquesta activitat.

Barcelona rep anualment prop de 30 milions de turistes l’any. Considerant l’estada mitjana per persona, representen el 10% de la població cada dia. Aquesta massificació, sumada a la proliferació d’allotjaments turístics, a l’especialització de l’economia i del treball en el sector i a la seva petjada ecològica, provoca:

  • Dependència econòmica d’una indústria altament volàtil i subjecta a esdeveniments imprevisibles (sequeres, pandèmies, terrorisme, conflictes geopolítics, modes, etc.).
  • Expulsió del veïnat, amb substitució de llars per allotjaments turístics i la pujada de preus associada.
  • Especialització laboral en un sector molt precaritzat, sovint amb contractacions irregulars i sobreexplotació.
  • Afebliment del teixit de comerç de proximitat i pèrdua d’espais comunitaris.
  • Concentració dels guanys en poques mans i precarització de la població, és a dir, un augment de les desigualtats i les injustícies socials.
  • Alta influència de grups empresarials en la governança de la ciutat en àrees estratègiques, com urbanisme, habitatge o espai públic, amb el consegüent dèficit democràtic.
  • Augment de la despesa pública en serveis que beneficien directament o indirecta el sector turístic (transport, neteja, seguretat, manteniment o sanitat, entre d’altres).
  • Agreujament de les condicions ambientals amb un fort impacte en la salut de les persones i en la crisi climàtica, per l’elevat trànsit aeri i de creuers (3/4 del CO2 emès és degut al trànsit aeri, segons fonts municipals).
  • Banalització i mercantilització del patrimoni de la ciutat, esdevingut objecte de consum.
  • Empobriment de la cultura local: identitat, llengua i cultura es veuen diluïdes enmig dels mercats globals.

Per tots aquest motius, instem els governs i l’administració pública, de tots els nivells, a actuar per tal de:
– Acabar amb la promoció turística de Barcelona amb fons públics.
– Eliminar subvencions i exempcions fiscals a la indústria turística.
– Impedir les ampliacions d’infraestructures portuàries i aeroportuàries.
– Aturar la celebració de megaesdeveniments (Mobile World Congress, Copa Amèrica de Vela, Fórmula 1 i Primavera Sound, entre d’altres).
– Reduir l’oferta d’allotjament turístic. No atorgar cap nova llicència, prohibir el lloguer turístic i de temporada, i reduir l’oferta de residències d’estudiants (sovint hotels encoberts).
– Reduir progressivament el trànsit de creuers fins a la seva total eliminació a mitjà termini.
– Millorar i garantir les condicions laborals de les persones treballadores del sector turístic (revisar sous a l’alça, eliminar horaris hiperflexibles, externalitzacions, treball irregular, etc.)
– Reorientar l’economia de la ciutat, diversificar-la i prioritzar activitats productives sense petjada de carboni i en sectors estratègics per a la vida.
– Impulsar la formació de les persones treballadores del sector turístic en altres àmbits laborals.
– Reconvertir instal·lacions turístiques i reorientar-les cap a altres usos, com l’habitatge públic, geriàtrics, centres sociosanitaris i cívics, treball cooperatiu o espais comunitaris.