Adjuntem el text íntegre de la compareixença de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic al Parlament de Catalunya, que va tenir lloc ahir dimarts 5 de març de 2024, amb motiu del projecte de Decret llei de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic.
Text integre a continuació:
Bon dia a les Il·lustres Senyories presents.
Volem començar agraint l’oportunitat de participar a aquesta ponència sobre una llei que per fi sembla voler protegir el dret fonamental de l’habitatge.
Celebrem que avui al Parlament es plantegi aquest projecte de Decret llei de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic, ja que el 2016 el Govern encara considerava l’activitat turística innòcua i així ho indicava al preàmbul d’un decret llei. Certament no ho és pas en termes ambientals, climàtics ni socials; tampoc ho és quant a l’accés a un dret fonamental com és l’habitatge.
El 2015, un any abans, naixia l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic com un col·lectiu per unir forces i coordinar diferents lluites antituristització ja existents a la ciutat. Perquè les veïnes ja vèiem que el turisme no era innocu i afectava cada cop més les nostres vides.
I doncs, tot i celebrar que per fi es faci alguna cosa afirmem de manera taxativa que fem tard, anem molt tard. Perquè Barcelona ja és un exemple de que quan es perden veïnes es perd teixit social i econòmic molt difícil de recuperar.
Quantes famílies hauran estat expulsades de casa seva per pujades inassolibles de lloguer i per la no renovació de contractes per fer-hi lloguer turístic? Quins serien els preus de lloguer a dia d’avui si no s’haguessin vist inflats per la competència del lloguer per dies?
Sabem també que el text inicial ha generat força polèmica i que les majories son difícils. Però això no justifica que s’aigualeixi fins a deixar-lo sense capacitat real d’aplicació i que el decreixement no es plantegi ni tan sols en àrees ja saturades per l’excés d’allotjaments turístics en relació al parc d’habitatge.
Ja sabem que el sector turístic compta amb poders fàctics de gran influència que treballen en el sentit oposat al de l’interès general de la població. Nosaltres demanem que vostès treballin per a la màxima protecció del dret a l’habitatge i, per tant, per a una revisió del text encara més garantista en relació amb aquest dret fonamental.
Nombrosos estudis han demostrat ja allò que els moviments socials venim denunciant des de fa més de 15 anys: “els processos de turistització es defineixen, a grans trets, com l’especialització econòmica d’un territori en el sector turístic, i que comporten inevitablement l’aparició d’allotjaments turístics de diversos tipus”.
Volem compartir amb vostès les tres maneres en què el procés de turistització provoca l’expulsió de població:
- La primera, i més directe, és la substitució de l’ús natural de l’habitatge (habitar-lo, viure-hi) per la seva explotació turística. Un pis en lloguer residencial i, per tant, regit per la LAU passa a lloguer per dies. El propietari, petit o gran, decideix no renovar el contracte de llarga durada, expulsant-ne les persones que hi viuen, o bé accelerant-ne la marxa mitjançant l’assetjament immobiliari, que pot ser físic, psicològic o, simplement, deixant que el pis caigui a trossos per no fer-hi les reparacions de manteniment bàsiques. Aquesta és una pràctica tristament comuna a la nostra ciutat, i encara més als barris més turistitzats.
- La segona, més indirecte, té a veure amb la forta relació entre l’atractiu turístic i l’immobiliari. Un habitatge situat en una àrea amb forta pressió turística, fins i tot en el cas de mantenir-se en règim de lloguer residencial, genera unes expectatives de benefici superior precisament pel context territorial d’atractiu turístico-immobiliari, que la propietat assumeix més tard o d’hora, fins a sobrepassar la capacitat econòmica de les persones que l’habiten i acaben sent-ne expulsades.
- La tercera té a veure amb el manteniment en el temps de la massificació turística. Les dinàmiques d’expulsió ja descrites generen una hemorràgia poblacional continuada que afebleix progressivament el teixit social. Aquest fenomen se suma a d’altres propis del procés de turistització: problemes per dormir per sorolls nocturns, pèrdua d’espais comunitaris i de comerç d’ús quotidià, encariment de preus de consum, ansietat, i d’altres problemes de salut mental perquè la vida quotidiana es converteix en una guerra per la supervivència. Fins el punt que persones que mantenen la capacitat econòmica per viure-hi, senzillament ja no hi volen viure, però no per elecció sinó per transformació radical de l’entorn material i social.
En el cas de Barcelona, però en molts altres també, durant anys nombrosos hotels han estat construïts sobre el parc d’habitatge, generant així l’expulsió de la població. Més recentment, les polítiques de liberalització han permès l’especulació turística d’habitatges que haurien de ser llars.
A Barcelona superem ja els 10.000 HUTs legals, mentre que el nombre d’il·legals s’estima al voltant dels 6.000, segons les fonts. Cal remarcar que la manca d’una normativa àgil d’inspecció, sanció i tancament d’aquests HUTs il·legals és un dels grans problemes observats a Barcelona, que s’hauria de prendre en consideració a l’hora de la redacció final d’aquest decret llei. Si els municipis no tenen mitjans o intenció de fer-ho complir, s’ha de crear un sistema perquè el règim sancionador, que no s’esmenta enlloc, s’apliqués.
Si l’augment dels lloguers descontrolat ja era utilitzat per especular, generant l’expulsió i la precarietat d’una part cada cop més gran de la societat, el lloguer per dies dispara les expectatives de benefici dels propietaris, cada cop més sovint grans agències i fons d’inversió.
L’esborrany del decret llei es queda curt, però ja que ens han convidat volem aportar-hi una crítica constructiva, que esperem que el Parlament i els grups parlamentaris tinguin en compte a l’hora de la seva redacció final, pel bé de la població de Catalunya.
El text aprovat inicialment és certament innovador, perquè per primera vegada assumeix el greu impacte de l’activitat turística a l’accés a l’habitatge i els seus preus. Conté aspectes positius i també dèficits. Dels primers destaquem:
Assumeix, per fi, l’impacte que el lloguer turístic té a l’expulsió del veïnat, denunciat per moviments socials i demostrat per estudis realitzats per investigadors crítics amb el sistema turístic actual des de fa lustres, i durant lustres negat tant per la indústria turística com per la immensa majoria de l’administració pública, incloent-hi diversos governs de la Generalitat i aquest Parlament.
Fa obligatòria la llicència d’activitat econòmica d’HUT als municipis tensionats, quan fins ara n’hi havia prou amb comunicar l’inici de l’activitat mitjançant un assabentat.
- Aporta una novetat important: la caducitat de les llicències d’aquesta activitat, que fins ara eren perpètues. Aquesta ha estat una reivindicació històrica dels moviments socials, fins ara sempre rebutjada i quecelebrem.
- Aquesta caducitat de les llicències està dissenyada curosament per esquivar qualsevol tipus d’indemnització en el cas de retirada de llicències. Així s’evitarà que diners públics acabin en mans privades.
Assenyalem igualment els dèficits més importants que hem detectat a la redacció del decret llei aprovat inicialment:
- Es passa la pilota als ajuntaments, molts dels quals ja han dit que no tenen cap voluntat d’aplicar-ho. I si ho volguessin fer, tindrien la capacitat (en el cas dels petits) d’aplicar la regulació? I com ja hem comentat abans, no s’estableix cap règim sancionador per fer-los complir la normativa.
- L’aplicació selectiva de restriccions a aquesta activitat segons els criteris indicats pot portar a establir nous HUTs a municipis fins ara menys explotats, generant un desplaçament dels mateixos cap a municipis encara no tensionats. Això pot dur el territori a una situació generalitzada de concentració, que podria ser encara pitjor que la que s’intenta pal·liar.
- La llei preveu que la llista de municipis tensionats s’actualitzi cada cinc anys. Aquesta actualització ha de ser anual si realment es vol que sigui efectiva. Si aquesta llei pretén realment protegir el dret a l’habitatge no pot fer-se efectiva quan els municipis ja hagin patit les conseqüències de la turistificació i ja sigui massa tard.
- El criteri per ser declarada zona tensionada per densitat d’HUTs (més de 10 allotjaments turístics per cada 100 habitants) té una redacció tramposa. Les estadístiques diuen que a cada habitatge a Catalunya hi viuen 2,5 persones. Amb aquest càlcul per cada 40 habitatges d’una població, 10 podrien arribar a ser HUTs. Un quart del total!
- És un llindar extremadament alt. Tant alt que molts dels barris de Barcelona no hi entrarien seguint aquest criteri i això demostra que no es té en compte la realitat que suposa.
- El criteri d’alta concentració d’HUTs no té en compte aquells il·legals, cosa que pot incentivar alguns a passar a la il·legalitat (també a la vista de l’augment de requisits). Per evitar-ho, calen mesures ben dissenyades que no deixin la fonamental tasca d’inspecció i sanció en mans de municipis amb poca voluntat o capacitat d’exercir-la.
- En el cas de Barcelona, ja existeix una eina urbanística coneguda com a PEUAT (Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics) que en bona mesura frena la concessió de llicències d’HUTs i, en particular, estableix una zona de decreixement d’allotjaments. En el cas que l’entrada en vigor del decret llei impliqui algun tipus de modificació del PEUAT, caldria incloure explícitament al text una previsió perquè no es permetiutilitzar-lo com a excusa per pervertir el PEUAT, permetent reforçar per altres vies legislatives les dinàmiques d’especulació i expulsió que entenem es pretén combatre.
- Trobem a faltar un apartat que vetlli pel compliment de la norma (inspecció) i que sancioni el seu incompliment. Confiem que serà incorporat al text al llarg d’aquest procés o en un altre document que n’estableixi les bases pràctiques per la seva aplicació. Sense l’aprovació d’un règim sancionador contundent ja els podem assegurar que aquesta llei quedarà en paper mullat.
- I aquest règim sancionador hauria, entre d’altres coses, de sancionar amb la pèrdua de la llicència a aquells HUTs que generin molèsties i alterin la vida dels veïns.
- Considerem que els cinc anys de llicència automàtica que tindran tots els habitatges d’ús turístic ja aprovades son més que suficients per no fer necessària una ampliació de cinc anys més per cap motiu.
Aquesta darrera qüestió ens grinyola fortament. El decret llei sembla voler prioritzar, per fi, el dret a l’habitatge com a bé bàsic en front al fals dret a explotar-lo com a negoci turístic. Però, en canvi preveu l’excepció esmentada. Permet que el tenidor d’una llicència pugui demanar una prolongació de cinc anys més si considera que aquest període transitori no compensa la pèrdua econòmica corresponent. ¿Com pot ser que aquest decret llei, que semblaria realment aspirar a defensar el dret a l’habitatge davant d’una activitat econòmica feroç com és el lloguer turístic, segueixi, a la pràctica, assumint la suposada legitimat d’explotar econòmicament un dret fonamental com és l’habitatge?
I qui prendrà aquesta decisió i en base a quins criteris? Que potser aquest propietari o propietària no podria llogar el pis igualment a residents?
A més a més, aquesta normativa tindrà un impacte moderat, ja que el lloguer de temporada (entre 1 mes i 1 any de durada) queda totalment lliure de regulació. Com ja va passar amb la Ley Vivienda, regular les altres modalitats de lloguer i no tocar aquest equival a la pràctica a fomentar el lloguer de temporada. En el cas de Barcelona, i en el de molts altres municipis, queda oberta també la via del lloguer d’habitacions.
No entenem com un text que es pretén ambiciós tanca els ulls a realitats que afecten el dret a l’habitatge de manera tan evident i cruel per a la població, i demanem que incorpori aquestes dues modalitats per ser una veritable llei d’allotjaments turístics i no només un pas per veure’s obligats a fer-ne un altre quan el lloguer d’habitacions i els lloguers de temporada absorbeixin els pisos que ja no puguin obtenir llicències.
Animem els grups parlamentaris a no escoltar les poderoses veus dels grups fàctics interessats en deixar sense valor real una mesura que, tot i que insuficient, considerem innovadora i positiva. Pel contrari, els demanem que facin un esforç, que pensin en les vides i en les condicions de vida de tantes persones i famílies que vivim en àrees fortament turistitzades, tantes d’expulsades i tantes de precaritzades en el dia a dia per la pujada continuada dels preus de l’habitatge.
De fet, i per acabar, ens agradaria denunciar l’exclusió d’aquestes sessions de organitzacions pertanyents als moviments socials de Catalunya. Ens referim a vuit entitats i col·lectius experts en les problemàtiques de l’habitatge i la turistització proposades per alguns grups parlamentaris i sistemàticament rebutjades per d’altres. Esperem haver estat avui capaços de parlar també per les companyes absents que haurien d’haver estat aquí.
Són vuit absències que contrasten de manera cridanera amb la forta presència de grups empresarials, com per exemple Airbnb, que porta anys espoliant els municipis sense cap retorn al territori.
Si us plau, senyories, facin que aquesta llei defensi realment el dret a l’habitatge, perquè no ens podem permetre cap més veïna fora del barri!