04 dijous maig 2023
Posted in Uncategorized
Sobren els motius per exigir l’eliminació del trànsit de creuers, a Catalunya i arreu. Si voleu saber-ne més, consulteu tot allò explicat a la recent Setmana Stop Creuers.
Mentrestant, ens trobem diumenge vinent a les 12h al Portal de la Pau per reclamar l’aturada d’una indústria extractiva, contaminant, destructiva i explotadora.
22 dissabte abr. 2023
Posted in Uncategorized
Presentació de Joan Buades: Turisme és riquesa?
Presentació de David Soler (ABDT): Reconversió turística – Propostes econòmiques i socials
14 divendres oct. 2022
Posted in Uncategorized
A la reunió celebrada el passat 11/10, la regidora ha explicat la complexitat d’arribar a una limitació de creuers perquè requereix l’entesa entre Estat, Generalitat, Ajuntament i Port. També ha exposat el consens dins el govern municipal sobre reduir/eliminar els creuers en transit, mentre els socis de govern tenen diferents postures quant a què fer amb els creuers “port base”: mantenir-los, augmentar-ne el trànsit o -com defensem- eliminar-los també.
Per tirar endavant, qualsevol proposta de limitació ha de comptar amb l’acord des governs de la Generalitat i de l’Estat. Per aquest motiu, els nostres moviments buscaran interlocució amb les altres administracions implicades.
Alhora, comencem un procés de reflexió i treball per construir un moviment social ampli de lluita contra els creuers, que forci les administracions a un canvi radical de rumb. Tot obstacle legal o contractual ha de ser superat, no poden ser excusa per la inacció davant de projectes absurds en situació d’emergència climàtica i energètica.
Després de l’ampliació de l’aeroport, ara es el torn dels creuers! La lluita per la vida continua!
Aquest és el text que hem entregat durant la reunió:
Des de diferents moviments socials fa força temps que demanem la fi del trànsit de creuers al Port de Barcelona per diversos motius: principalment contaminació atmosfèrica i marina, emissions de CO₂, impacte negatiu a la ciutat en termes de turistització (massificació de l’espai urbà, transformació del comerç al voltant dels circuits més utilitzats per creueristes, problemes de mobilitat, etc.), a més d’altres com l’evasió fiscal i l’explotació laboral en què es basa aquest negoci. Es tracta d’una reivindicació amb molt suport popular, el mateix que entenem que ha portat l’Ajuntament de Barcelona a posar la necessitat de reduir el trànsit de creuers sobre la taula del debat públic i sobre la de negociacions amb el Govern de la Generalitat.
Negociacions que no s’acaba d’entendre que no hagin donat ja resultats significatius, quan totes dos institucions van fer públiques les respectives declaracions d’emergència climàtica fa temps, tot i que sense gaire conseqüència real en les seves polítiques.
Hem defensat la conveniència d’una agenda de reducció progressiva del seu trànsit fins a la seva desaparició, però les greus circumstàncies actuals fan que ja no siguin suficients aquestes mesures. La manca de reacció davant d’una emergència climàtica ja innegable i la crisi energètica (només accelerada per la guerra) fan encara més urgent una reacció més radical.
En un context de racionament energètic veiem urgent i prioritari actuar sobre sectors superflus altament consumidors d’energia, i amb alts impactes socials i ambientals. Ningú no entendrà les previsibles restriccions de consum d’energia en l’àmbit domèstic si continuem veient al Port aquests monstres fumejant.
Per tot plegat, i entenent que l’Ajuntament no pot per si sol decretar aquesta fi del trànsit de creuers a la ciutat, demanem que es faci seva aquesta necessitat i que la lideri i defensi en públic i davant de la resta d’institucions públiques implicades.
Demandes sobre l’activitat creuerista de BCN
1. Definició d’un pla de reducció de l’activitat creuerista de la ciutat fins a la seva eliminació total en l’any 2025, per disminuir els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica i així protegir la salut de la població afectada, i per complir amb els objectius climàtics.
2. Aturada immediata de la construcció al moll Adossat de les dues noves terminals de megacreuers.
3. Creació d’una taula de seguiment dels plans de reducció de l’activitat creuerista de Barcelona entre l’administració i les entitats socials i ecologistes.
4. Reconversió del sector turístic de la ciutat, per tal de millorar els modes de mobilitat més sostenibles i enfortir els sectors econòmics més justos social i ambientalment.
5. Impuls de l’entrada en vigor abans del 2025 de les àrees de control d’emissions de sofre i nitrogen a la Mediterrània.
28 dimecres set. 2022
Posted in Uncategorized
L’acció va comptar amb el suport de amb el suport de Zeroport, Rebellió o Extinció Barcelona, FAVB, ATTAC-Catalunya, Iaioflautes, Raval Rebel, Resistim al Gòtic, Xarxa per la Justícia Climàtica, Assemblea 15M Sarrià – Sant Gervasi, Ecologistes en Acció, Entrepobles, Sindicat de Llogateres, PAH Barcelona, Alba Sud, Aliança de Marees i Moviments Socials, Stop Creuers Tarragona i Grup Habitatge Sants entre d’altres.
Aquí podeu llegir el comunicat sencer.
19 dilluns set. 2022
Posted in Uncategorized
La xarxa #SETnet (Sud d’Europa contra la Turistització) organitza accions en el dia mundial del turisme a moltes ciutats, per denunciar el l’impacte del retorn del turisme massiu.
A Barcelona convoquem acció de protesta el mateix Dia Mundial del Turisme, dimarts 27 de setembre a les 19h davant de La Pedrera (Passeig de Gràcia 92).
Formulari de suport: https://forms.gle/hAYpxxb28tDppwuWA
15 dijous set. 2022
Posted in Uncategorized
Des de l’ABDT fem una valoració molt crítica amb l’estiu 2022, amb el retorn del turisme massiu i amb la manera en què ho han celebrat les administracions públiques. Si fa 3 anys la situació era insostenible, encara ho és més ara amb les crisis climàtica, econòmica i energètica a sobre. Vist que aquestes lògiques es repeteixen arreu, la xarxa SET (Sud d’Europa contra la Turistització) es reactiva i convoca accions coordinades el 27 de setembre, dia mundial del turisme.
Atenent a la triomfalista valoració dels números que proclama l’Ajuntament de Barcelona sobre la recuperació del turisme a la ciutat, ja només podem concloure que als governants els resulta totalment indiferent la realitat del que passa a la ciutat, a Catalunya i al planeta.
Davant d’una crisi climàtica, energètica i mediambiental sense precedents en la història de la humanitat, davant d’una crisi econòmica que exigeix centrar-se en models productius i de proximitat, desaprofiten dos anys que havien de servir per impulsar nous models econòmics a la ciutat. Alineats amb els seus escenaris de sempre, sentencien que estem de sort perquè el turisme es recupera. Ja no podem pensar que actuen des del desconeixement, perquè les perspectives a curt termini són evidents i aclaparadores; només podem concloure que no els importa.
Aquest Ajuntament està al servei dels grups empresarials de la indústria turística que espremen la ciutat per treure’n beneficis a curt termini, i no al servei del veïnat, dels interessos comuns i d’una vida digna. Ho demostra la contínua inversió de diners públics en la promoció i atracció de més vols internacionals, una actuació sense sentit en l’actual escenari d’incendi per les diverses crisis que ens assetgen, i un deliri fatal però coherent amb la seva pretensió, encara viva, d’ampliar l’aeroport.
Així, les xifres d’activitat turística d’aquest any, tot i suposar respecte a les de 2019 una baixada* que hauria estat interpretada com a crisi i generat alarma si no fos per la pandèmia, són llegides com a plena recuperació i celebrades com el millor que ens pot passar. Per deixar-ho ben clar, Collboni torna a exposar sense complexos, ara ja en context evident de crisi múltiple, la màxima històrica de la turistització a Barcelona, “com més millor”: “Tenemos 170.000 plazas en hoteles y apartamentos turísticos legales y nuestra determinación es que estas plazas estén lo más llenas posibles.”
Però no diu res del malson que la turistització representa pel veïnat, que reacciona amb frustració i mala llet. Després d’un temps en què vam recuperar espais de lleure, i de sentir com a propis els carrers i els barris, després de veure sorgir fins i tot alguns comerços de proximitat, ens veiem sobrepassats pel retorn d’aquest turisme massiu, i la percepció és de més massificació i més xivarri que mai. Tornem a estar envaïts per megaterrasses, soroll nocturn, noves botigues de souvenirs, masses de persones que saturen l’espai urbà, que és el nostre espai vital,cosa que dificulta de nou la mobilitat a peu i en transport públic. Són els impactes més evidents i immediats d’un procés que en comporta d’altres encara més greus: la pujada de lloguers i l’expulsió de veïnat, l’afebliment i trencament del teixit social i veïnal, l’explotació laboral salvatge dins el monocultiu turístic i, per descomptat, la destrossa ambiental que provoca el desmesurat trànsit d’avions i dels letals creuers. Són responsables d’una contaminació ambiental que mata i un volum d’emissions de CO2 injustificable, especialment en l’actual escenari d’emergència climàtica. Recordem la declaració d’emergència climàtica feta per l’Ajuntament de Barcelona (15/1/2020) i la de la Generalitat de Catalunya (14/5/2019), i ens preguntem: potser Collboni pensa que l’increment de vols transoceànics i del consum energètic no té relació amb les onades de calor que està patint el planeta i la nostra ciutat? No sap el que reclama la comunitat científica? O potser li és igual perquè dóna més importància al benefici econòmic d’uns pocs que al futur de totes i del planeta? Més turisme de masses vol dir més contaminació i escalfament global. Aquest estiu ja n’hem tingut prou: mentre Europa es planteja el topall de +1,5 ºC respecte l’inici de l’era industrial, les dades del Servei Meteorològic de Catalunya mostren que Barcelona és capdavantera i ja ha assolit els 1,8 ºC.
Per posar la vida al centre i no els interessos mesquins de la indústria turística, reclamem:
Aquestes lògiques de recuperació del turisme de masses han tingut lloc de manera similar a moltes altres ciutats i territoris. Per això, compartint amb diverses organitzacions la diagnosi i les mesures necessàries, el proper dimarts 27 de setembre es portaran a terme accions de protesta i denúncia a diverses ciutats coordinades dins la xarxa SET (Sud d’Europa contra la Turistització) com ara Lisboa, Palma, Marseille, Donostia, Napoli, o Venezia, coincidint amb el Dia Mundial del Turisme i en oposició frontal a l’habitual celebració i rentat de cara que fa el sector turístic global. A Barcelona, juntament amb d’altres moviments socials convocarem una acció de protesta i visibilització el mateix 27 de setembre a les 19h a La Pedrera (Passeig de Gràcia 92).
* descens del 12,7 % de turistes allotjats a hotels i HUTs, del 4,4 % en pernoctacions i del 17 % quant a vols operats a l’aeroport del Prat
20 dilluns juny 2022
Posted in Uncategorized
Comunicat llegit ahir diumenge 19 de juny de 2022 durant l’acció #ProuaBúsTurístic de bloqueig d’un autobús turístic durant mitja hora per denunciar el nou procés de turistització a la ciutat i l’absència absoluta de polítiques de regulació, desturistització i diversificació de l’economia, així com les sí existents de rescat públic del sector turístic i de promoció turística de la ciutat amb fons públics.
Després de l’aturada radical de l’activitat turística que va portar el covid, el turisme massiu i extractiu ha tornat a la ciutat. No acceptarem que ho hagi fet per quedar-se, ens rebel·lem davant d’aquesta imposició i farem el possible per revertir el procés, emprenent el camí del canvi de model socioeconomic, el decreixement turístic i la diversificació de l’economia en sectors més justos.
L’anterior procés de turistització de Barcelona va durar dècades, i progressivament ens va fer perdre carrers i places, botigues d’ús quotidià, veïnat, parc d’habitatge, salut, condicions laborals, etc. La pandèmia va portar un seguit de realitats molt dures per a la gent que ja ho tenia més difícil: pèrdua de llocs de treball, tancament de negocis, famílies depenent de les xarxes de suport mutu… situacions més dures encara allà on la turistització havia produït més dependència i precarietat. Però també va portar institucions i càrrecs públics a parlar dels perills del monocultiu en un sector tan vulnerable -a més de nociu- com el turisme, i de la necessitat de reduir-ne la dependència i diversificar l’economia. Veïnes i veïns vam recuperar carrers i places, vam recordar com són la Rambla o el Park Güell sota la capa de turistes, i ho hem gaudit molt.
Alguns mesos després, aquelles veus institucionals que parlaven de diversificació destinen fons públics a la promoció del turisme i al rescat de la seva indústria. L’Ajuntament de Barcelona, comandat per comuns i socialistes, ha establert un pla de suposada descentralització del turisme que fomenta la turistització de barris menys afectats fins ara, venent la idea que així es descongestionarà el centre; per experiències passades sabem que el que fan aquestes polítiques és estendre els impactes de la turistització a més barris, i ampliar encara més l’activitat i capacitat turístiques de la ciutat. No són plans de descentralització sinó de creixement turístic i extensió dels seus impactes.
Les places i carrers que vam recuperar durant mesos tornen a ser massificats i en som expulsats, ja reprenem els vells automatismes de fer trajectes més llargs per evitar punts negres de saturació que impedeixen la mobilitat i desesperen, el soroll nocturn torna a ser un problema extrem per a moltes persones que no aconsegueixen dormir. Aquest segon procés de turistització de Barcelona està sent d’una intensitat extrema: allò perdut al llarg de dècades i recuperat inesperadament durant un parell d’anys ho estem perdent en el lapse de pocs mesos.
Per si no fos suficient, l’Ajuntament ha decretat també una vergonyosa liberalització d’horaris comercials (*) que permet al gran comerç de 6 districtes obrir en diumenges i festius; una mesura perjudicial per a les treballadores que no poden conciliar ni tenen llibertat per acceptar o rebutjar treballar aquests dies, per al petit comerç que ja tenia aquesta opció i en general no obria perquè no els surt a compte, però ara es veu sotmés a una competència molt desigual, i als barris afectats, que ni aquests dies gaudiran de la relativa calma prèvia. Per la seva banda la Generalitat, lluny de la necessària revisió a la baixa dels horaris d’oci nocturn, ha concedit 45 minuts més d’obertura a bars, restaurants i discoteques. Un despropòsit.
El port de creuers segueix el seu creixement imparable, liderat pel Port de Barcelona i el seu President Damià Calvet amb el vistiplau de Janet Sanz i Ada Colau ara fa 5 anys, per molt que ara demanin la creació d’una taula per a la limitació d’aquesta indústria ecocida. El projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat va ser aturat per la mobilització popular, però rar és el dia que no surt algun negacionista climàtic amb càrrec públic a donar el seu suport a aquesta ampliació, o a alguna variació seva com ampliar el de Girona. En l’actual situació d’emergència climàtica, el creixement de les infraestructures portuària i aeroportuària és pur negacionisme climàtic, i ha de quedar esborrada de les políticques públiques.
No ens quedarem de braços creueats davant de tot això. Sortim al carrer i tornarem a fer-ho tants cops com calgui per aconseguir les regulacions i limitacions necessàries per garantir drets i condicions de vida dignes per a la població de la ciutat. Enumerem a continuació les exigències més urgents a totes les administracions públiques:
PROU ABÚS TURÍSTIC. MENYS TURISME, MÉS VIDA
08 dimecres juny 2022
Posted in Uncategorized
El retorn del turisme massiu i extractiu a Barcelona és innegable des de fa setmanes, com ho són tots els seus impactes socials i ambientals: expulsió del veïnat, contaminació de l’aire, massificació de carrers i places, desaparició del comerç de proximitat, emissions de CO2 fatals per a l’emergència climàtica, concentració laboral en un sector especialment explotador i precaritzador, reforç de la dependència d’un sector altament vulnerable (basta veure l’efecte del covid sobre els llocs més turistitzats).
Des de tots els àmbits institucionals, han desaparegut les veus que durant la pandèmia demanaven repensar el model i diversificar l’economia, i s’aposta ja descaradament per la promoció turística amb diners públics.
Davant d’això no ens quedarem de braços creuats. El diumenge 19 de juny tornem als carrers i ens trobem a la Rambla per a una concentraacció de denúncia d’aquest model ecocida.
23 dijous des. 2021
Posted in Uncategorized
23 Dimarts nov. 2021
Posted in Uncategorized
L’agost del 2020 la Generalitat de Catalunya va publicar, dins d’un decret sobre turisme, la primera regulació del lloguer turístic d’habitacions, deixant als ajuntaments un temps per adaptar-la a les seves realitats. En el cas de Barcelona, s’ha decidit contemplar aquest nou model d’especulació turística de l’habitatge en el marc del segon PEUAT, actualment en preparació, . Dins l’Ajuntament, i fins i tot dins el govern municipal, hi ha dos corrents: la prohibició d’aquesta pràctica i la seva regulació amb més o menys limitacions.
Advoquem per la seva prohibició pels següents motius:
1) Rebutgem el terme ‘llars compartides’ per parlar del lloguer d’habitacions per dies. L’ús d’aquest terme és ja una presa de posició assumint el llenguatge d’Airbnb i la mal anomenada economia col·laborativa, que consisteix a especular amb un dret bàsic com l’habitatge. En aquest cas, amb una de les seves versions més precàries.
2) Les veus que defensen el lloguer turístic ho fan en nom del dret al negoci, i utilitzen com a excusa la necessitat d’aquesta pràctica per arribar a final de mes, dificultats que –diuen– podrien superar amb el lloguer turístic de part de casa seva.
La gran precarietat en què massa gent viu a Catalunya i a Barcelona és un problema greu que cal tractar amb urgència, mitjançant polítiques públiques reals, i no amb una nova liberalització; no dient a la gent que llogui part de casa seva per arribar a final de mes.
3) Com ja ve passant amb els pisos sencers, els veritables beneficiats del lloguer turístic són professionals i agències, no pas arrendadors amateurs. El lloguer turístic d’habitacions (alegal fins ara) ja fa temps que s’utilitza com a tapadora pel lloguer de pisos sencers sense llicència (il·legal). El que abans es feia en un buit legal, ara passaria a fer-se amb garanties de legalitat, i amb un control públic pràcticament nul.
4) La capacitat d’inspecció respecte a l’eventual regulació per part de l’Ajuntament és molt reduïda, com ja s’ha demostrat amb els pisos sencers, de manera que, a la pràctica, una regulació equival a obrir la porta al lloguer turístic de forma massiva, sense gaire possibilitat de control, tal com han mostrat regulacions similars a altres ciutats europees.
5) El lloguer d’habitacions ja és possible en l’àmbit residencial: només cal que es faci per més de 31 dies, respectant la Llei d’arrendaments urbans (LAU). Les famílies i persones que ho necessiten ja fa temps que ho fan. Però qui especula no en té prou amb això, perquè persegueix el màxim benefici possible. Poc importa que això impliqui fer fora les persones que ara mateix estan vivint en habitacions llogades; i aquí arribem a l’altra amenaça de tot plegat, la més greu de totes.
6) Permetre el lloguer turístic d’habitacions significa avui sotmetre la gran quantitat de persones i famílies que viuen en habitacions llogades, a una pressió immobiliària encara més gran, i a una competició mai coneguda abans. Comportaria una pujada de preus inassumible i, a la pràctica, una precarització addicional de la situació habitacional i l’expulsió de moltíssimes persones que ja han quedat fora del dret a un habitatge digne, i que podrien ser expulsades d’allà on viuen.
En resum, la solució als problemes econòmics de la població no pot passar per una liberalització del lloguer d’habitacions. Això suposaria posar encara més en risc la situació habitacional de les persones i famílies que ja estan més precaritzades i, alhora, continuar enriquint qui es lucra amb l’especulació turística de l’habitatge: agències i professionals rendistes o plataformes com Airbnb.
Pel dret a l’habitatge de totes les persones, perquè no siguin expulsades dels seus llocs de vida, l’Ajuntament de Barcelona no pot legalitzar el lloguer turístic d’habitacions.
Adhereix-te al manifest omplint següent formulari.
Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) 