[Comunicat] Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic: de l’ABTS a l’ABDT

A Barcelona, la sostenibilitat social i urbana passa pel decreixement turístic

El 9 de novembre de 2015, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible es presentava públicament en una altra roda de premsa al Casal de Barri Pou de la Figuera. En els més de 4 anys transcorreguts, la intuïció inicial de la impossibilitat d’un turisme sostenible a Barcelona ha esdevingut certa: sota els actuals model i pressió turístiques als nostres barris, no només el turisme és insostenible sinó que el seu caràcter massiu, extractiu i voraç el fa incompatible amb la sostenibilitat de la ciutat mateixa, amb una vida col·lectiva justa. Des de l’Assemblea de Barris hem encetat un període de reflexió que ens porta a materialitzar un canvi de nom que respongui a aquesta incompatibilitat, així com a compartir una anàlisi de l’evolució de la turistització, les polítiques al seu voltant i del mateix col·lectiu. Que es diu ja, i des d’avui, Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic.

L’ABTS va néixer arran de la proliferació de mobilitzacions i denúncies contra el model turístic de la ciutat a diversos barris. Altres factors van ser: la feina feta prèviament, sobre tot a Ciutat Vella però també a Gràcia o l’Eixample, l’interès d’altres barris per prevenir l’extensió del problema, la fortíssima mobilització continuada del moviment La Barceloneta Diu Prou l’estiu del 2014, l’Audiència Pública monogràfica sobre turisme que el govern municipal convergent de Trias es va veure forçat a celebrar; la presència de diferents propostes de canvi de model als programes electorals de les municipals del 2015; i, sobre tot, els duríssims impactes del mateix procés de turistització contra la vida quotidiana i col·lectiva.

Tot plegat va generar un ambient favorable a la creació d’un col·lectiu necessari ja feia temps: un espai de coordinació de barris sobre el model econòmic i turístic de la ciutat des d’una perspectiva crítica, veïnal i propositiva. La convocatòria d’una primera mobilització en forma d’escrache contra el consorci públic-privat Turisme de Barcelona (ens opac de finançament públic i lideratge privat) va servir per articular una lluita que ha demostrat anar molt més enllà d’aquella acció.

Cal dir que el nom de turisme sostenible va ser qüestionat des d’un bon començament. Ja teníem la convicció que el turisme sostenible no era factible a Barcelona, i per a algunes persones turisme i sostenibilitat ja era un oxímoron. Posar-nos en marxa, però, era més urgent que aquest debat. Es tractava d’un terme assumible pel gran públic, que encara no situava el turisme entre les principals preocupacions socials. De llavors ençà, aquesta etiqueta ha esdevingut un concepte buit, pervertit per lobbies i poders públics que el fan servir per als seus habituals rentats de cara. Ara i avui abandonem formalment el terme turisme sostenible, parlem en tot cas de sostenibilitat social i urbana, i donem encara més visibilitat al concepte de decreixement turístic.

Aquesta és una idea que ens representa perquè resumeix la nostra crítica i proposta envers al model turístic de Barcelona. Les dinàmiques d’expulsió i de precarització laboral, vital i de salut de les veïnes, els forts impactes ambientals i climàtics, l’assenyalen com una economia injusta que explota la ciutat i la seva població per al lucre d’uns pocs. Els llocs de feina que genera, etern argument dels lobbies, es compten entre els més precaris i mal pagats de la ciutat, i no redistribueix els seus immensos beneficis sinó que els privatitza mentre socialitza esforços i despesa. Calen polítiques de regulació, fiscalitat i reducció d’estades, activitats i desplaçaments turístics a la ciutat. Així com endegar una transició cap a un model econòmic diversificat en sectors més justos en els àmbits social, ambiental, laboral, climàtic, etc.

D’altra banda, l’Assemblea de Barris va sorgir per dotar de continguts i estratègies aquest pensament, per fer ben visible un relat propi, radicalment crític amb l’axioma que afirma que el turisme és bo per a tots, i per esdevenir contrapès als lobbies turístics que forcen polítiques públiques a la seva mida.

Si bé el context de fa 4 anys va fer somniar algunes persones amb polítiques públiques realment valentes davant de la turistització de la ciutat, passat el temps el balanç d’aquest període és decebedor. Cada any ha suposat nous rècords turístics en gairebé tots els àmbits (creixements del 2018: +5,2% pernoctacions hoteleres, +6% vols, +12% creueristes) com ja venia succeint de fa dècades amb comptades excepcions. Els lobbies continuen tenint una força intolerable, i la seva capacitat d’influir en les polítiques públiques municipals, nacionals i estatals són difícilment compatibles amb una democràcia real.

El port de creuers continua creixent, el projecte d’ampliació de l’aeroport no és encara oficial, però sí una amenaça ben real, la precarietat laboral del turisme es cronifica, i els nivell de contaminació i l’emergència climàtica assoleixen xifres alarmants. Però sembla que no passi res: volen continuar augmentant l’activitat turística a Barcelona perquè, com diu el regidor de turisme Xavier Marcé, hi ha marge, és a dir encara volen escanyar-nos un pèl més.

En aquest període, a l’ABDT hem desenvolupat diverses línies de treball:

conscienciació de la població sobre les injustícies generades per la turistització, mitjançant mobilitzacions, campanyes, premsa, xarxes socials, actes, etc.;
celebració de dos fòrums veïnals sobre turisme (2016 i 2018);
participació a la creació i desenvolupament de la xarxa SET (Sud d’Europa contra la Turistització), formada per una vintena de nodes amb una visió crítica compartida sobre aquests processos;
treball en xarxa amb altres moviments d’aquí i de fora (moviment per l’habitatge, justícia climàtica, ecologisme, acadèmia crítica, etc.);
creació del Grup de recerca sobre decreixement turístic i alternatives econòmiques, una iniciativa oberta a totes i tots per explorar camins cap a la necessària transició de desturistització de la ciutat i de la seva economia.

Recordant la història recent de la ciutat, el PSC va promocionar el turisme sota el model Barcelona amb motiu dels JJOO, i ha vingut perfeccionant–lo al llarg dels governs, incloent els tripartits amb ERC i ICV, seguint la lògica del com més, millor i ignorant la crítica veïnal creixent. Durant el seu mandat (2011-2015), CiU va seguir el mateix esquema tot forçant-ne l’acceleració sota les seves lògiques encara més mercantilitzadores i ultraliberals.

El 2015 la turistització era ja un conflicte visible a la ciutat. Ho prova el fet que les crítiques al model turístic eren presents als programes electorals de dues candidatures municipals, una d’elles la de Barcelona en Comú que va guanyar les eleccions. Algunes polítiques valentes que va impulsar a l’inici, com la moratòria i posterior pla d’allotjaments turístics (PEUAT), necessari i alhora insuficientment restrictiu, anirien desinflant-se al llarg del mandat, fins a acabar en autèntics fiascos. Per exemple, l’acord Port-Ajuntament (que permet l’ampliació del moll de creuers i facilita l’arribada de l’Hermitage a la Barceloneta), l’aprovació d’una ordenança de terrasses dictada pel Gremi de Restauració, o el nou Pla d’Estratègia de Màrqueting Turístic de Barcelona, pensat a mida dels lobbies i basat en criteris empresarials.

Acabat el mandat i celebrades les darreres eleccions, BeC governa en aliança amb el PSC, a qui cedeix les competències turístiques, vist que Collboni assumeix Promoció Econòmica i Xavier Marcé Turisme i Indústries Creatives. (Precisament, l’ABDT tenim fixada una reunió amb Marcé demà mateix.) El regidor s’ha manifestat en contra del decreixement turístic en diverses ocasions, i apunta a polítques de més promoció encara, sovint amb coartada de cultura, innovació i ciència, i als paranys de desestacionatlizació i desconcentració del turisme.

D’altra banda, la Generalitat sembla que no vol percebre els efectes reals de la turistització a Barcelona i a Catalunya, i basa bona part de la seva política econòmica al fals miracle del turisme. Només mobilitzacions fortes i sostingudes en el temps com la de SOS Costa Brava semblen generar certa reacció per la seva part. Des de l’ABDT no deixarem d’exigir a totes les administracions els canvis de polítiques imprescindibles per aturar i revertir aquests processos.

A més dels impactes socials (habitatge, mobilitat, transport públic, desaparició de comerç, salut pública, massificació de l’espai urbà, etc.), laborals i ambientals, la petjada de carboni del turisme a Barcelona fa palès que la reducció d’emissions de CO2 a la ciutat passa necessàriament pel decreixement turístic.

[AFEGIR UE i/o ONU] La Generalitat ja va fer la seva declaració d’emergència climàtica, l’Ajuntament es prepara per fer-ho al gener i probablement l’Estat no trigarà gaire més. Però s’amplia el Port de Creuers, es planeja ampliar l’aeroport i a ningú no li cau la cara de vergonya. Podríem dir el mateix respecte a l’emergència habitacional, la precarització laboral, vital i de salut o la contaminació ambiental.

Per tots els motius esmentats, continuarem treballant pel decreixement turístic, amb exigències com ara:

conversió del consorci Turisme de Barcelona, fins ara destinat a la promoció turística de la ciutat, en una agència pública de control del sector;
nou PEUAT que impedeixi cap nova llicència d’allotjament turístic; ampliat a l’Àrea Metropolitana;
nova normativa de terrasses segons criteris veïnals per tal de permetre el necessari descans nocturn, el gaudi de l’espai públic i la mobilitat de totes i tots;
olítiques de decreixement turístic de cada administració en les competències corresponents:

reducció de vols i passatges de creuers;
augment de la fiscalitat;
imputació al sector privat de la despesa pública generada pel seu ús intensiu de la ciutat (manteniment, neteja, seguretat, transport, etc.);
reforma laboral amb condicions i salaris dignes, excloent males praxis com ara externalitzacions o contractació de falsos autònoms;
foment d’economies alternatives que vinguin a prendre el lloc de part del sector turístic;
prohibició del lloguer turístic d’habitatges i regulació dels preus de lloguer residencial;
aturar la promoció turística de Barcelona amb diners públics, les subvencions i els avantatges fiscals al sector turístic;
aturada immediata dels plans d’ampliació d’infraestructura portuària i aeroportuària.